380 likes | 1.04k Views
EL MODERNISME. ÈPOCA DE TRANSFORMACIONS. DARRER QUART DEL SEGLE XIX. Important procés d’industrialització. Gran desenvolupament de Barcelona Noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera que s’organitza en sindicats. Naixement d’un ampli moviment cultural
E N D
ÈPOCA DE TRANSFORMACIONS. DARRER QUART DEL SEGLE XIX • Important procés d’industrialització. • Gran desenvolupament de Barcelona • Noves classes socials: la burgesia industrial i la classe obrera que s’organitza en sindicats. • Naixement d’un ampli moviment cultural (el Modernisme). • Voluntat de construir un país autònom.
DESIG DE MODERNITAT I REACCIÓ ROMÀNTICA • Moviment que pretén expressar el desig de modernitat. • El seu objectiu: transformar la societat a través de l’art i l’acció política. • Aquests propòsits ja són presents durant la Renaixença, però els modernistes canvien el lema de pàtria, fe i amor pel de joventut , progrés i innovació. • El modernistes rebutgen el Realisme (objectivitat, realitat immediata, la ciència...) • Els ideals modernistes s’adiuen al moviment romàntic: _ Món ideal. _ Sensibilitat. _ Llibertat _ Imaginació. _ Espontaneïtat _ Atracció pel misteri i l’espiritualitat.
MODERNISME • Moviment cultural, artístic i literari. • Europa: Judgenstyl, Art Nouveau, Modernismo... • Inserir l’art a la totalitat de la vida social: arquitectura, pintura, literatura, escultura, moblisme, orfebreria, cartellisme...
CRONOLOGIA I DIFUSIÓ DEL MOVIMENT • El Modernisme s’inicia públicament el 1892, any de la celebració de la primera festa modernista i finalitza el 1911, any de la mort de Joan Maragall. • Els principals mitjans de difusió del moviment: _ Les festes modernistes de Sitges. _ Diferents publicacions: Avenç, Pèl i Ploma... _ Les tertúlies en locals públics ( Els Quatre Gats)
CORRENTS IDEOLÒGICS I ESTÈTICS • a) Regeneracionisme (Vitalisme o Voluntarisme): Literatura compromesa Confrontació amb la burgesia Renovació de la societat Individualisme Radical i anarquitzant Conservador Jaume Brossa, A. Cortada, Joan Maragall Ignasi Iglésias, Pere Coromina.Miquel dels Sants Oliver • b) Esteticisme (Decadentisme, Simbolisme o Art per l’Art) Art = Refugi, religió, valor absolut Postura apolítica Santiago Rusiñol, Raimon Casellas i Adrià Gual.
CENTRES DE COHESIÓ DEL MODERNISME • 1a etapa (1892-1900) L’Avenç Fundador: Jaume Massó i Torrents Joaquim Casas-Carbó i Pompeu Fabra: Campanya lingüística (reforma ortogràfica). Programa modernista: <<Viure del passat>> de Jaume Brossa (1892). Introducció de les novetats literàries europees: Ibsen, Maeterlinck, Nietzsche... 1983: Radicalització de la revista (Brossa i Cortada).
Les Festes modernistes de Sitges Impulsor: Santiago Rusiñol. 1a. Festa (1892): Exposició de pintura. 2a. Festa (1893): Discurs de Rusiñol. Concert d’Enric Morera. Representació de La intrusa de Maeterlinck. Inauguració del Cau Ferrat. 3a Festa (1894): Partidaris de l’Art per l’Art. Processó amb els Grecos. Presentació de La damisel·la santa de Raimon Casellas i Les estrofes decadentistes de Joan Maragall. 4a. i 5a. Festes: Sense tanta repercussió social ni literària.
Els Quatre Gats Famosa cerveseria situada al carrer Montsió. Lloc de reunió dels artistes modernistes.
Catalònia 1898-1900 Vitalistes moderats i decadentistes. Col·laboració amb la burgesia catalanista.
Segona etapa: Consolidació i triomf (1900-1911) Pèrdua d’agressivitat. Modernisme = Literatura habitual dins la societat burgesa Joventut (1900-1906) Nacionalista i individualista. Temàtica ruralista. Víctor Català. 1911: La mort d’Isidre Nonell i Joan Maragall marca la data de dissolució del Modernisme.
L’artista modernista, individu rebel • Individu insatisfet que rebutja la cultura anterior (vella i caduca) • Actitud bel·ligerant envers la pròpia classe social, la burgesia, i els negocis familiars. • Adopció d’una vida bohèmia. • Dues actituds diferents o tendències: _ REGENERACIONISTA: l’art i la cultura són els mitjans per crear una societat nova. _ ESTETICISTA: aïllament respecte de la societat i refugi en l’Art.
La novel·la modernista Els novel·listes busquen noves formes per superar el realisme. El Modernisme assigna a l'artista una nova missió: l'escriptor ha de plarmar la realitat exterior i la vida interior que s'hi amaga a través de la transmissió de tota la seva intensitat dramàtica. El 1901 apareix la primera novel·la modernista: Els sots feréstecs de Raimon Casellas, amb un estil narratiu nou i una visió diferent de la realitat. La novel·la modernista pretén relectir el xoc emocional que sent l'artista en contacte amb la realitat amb un llenguatge colpidor, suggeridor i rar, amb visions subjectives i personatges singulars que simbolitzaran les forces ocultes de la natura i l'esperit. Escenaris rurals i personatges simbòlics