ORTOGRAFIA

1. ORTOGRAFIA APOSTROFACIÓ

2. REPÀS DE NORMES BÀSIQUES D’APOSTROFACIÓ S’APOSTROFEN els articles el / la / i la preposició de ( l’, d’ ) per indicar l’elisió d’una vocal ( a, e ): - Quan la paraula següent comença per vocal o h muda: l’arbre, l’home, l’aigua, dona d’acció, taca d’humitat. - Davant els nombres que comencen per vocal: l’1 de maig, l’11 de setembre, les demandes d’1000000 de clients. - Es pot apostrofar el davant de noms procedents d’una altra llengua, que no han estat adaptats a la nostra ortografia, començats per s líquida seguida de consonant: l’snack, l’stop, l’statu quo, l’streptease.

3. -Davant els estrangerismes que comencen per h aspirada i que perden aquest so quan s’adapten a la nostra llengua: l’hoquei, l’handicap, l’hàmster, l’haixix, l’handbol. - Davant les sigles que es lligen com una paraula: l’IVA, l’ONU, l’OTAN.(segueixen la norma general ). - Davant les sigles que es lletregen i que, en pronunciar-les, comencen per un so vocàlic: l’ONG, l’FM. - Pel que fa als símbols, solament s’apostrofen els punts cardinals: Vent de l’E., però El Au (or) és car.

4. Davant de cometes, negreta i cursiva s’apostrofa segons la norma general: d’“iniciats” , l’“inventor” la crítica d’“Aquí no paga ni Déu” L’autor d’“Aire”(novel·la amb eixe nom)

5. Els pronoms s’apostrofen davant del verb començat en vocal: m’està, n’agafa, porta’ns En contacte amb un altre pronom (el segon, sempre que es puga): te’n, se’m, te’ls, li’n, n’hi No s’apostrofa us en cap posició: us el pren, se us emporta, traure-us NiLa davant i iu àtones: la inclou, la hi porta, la unifiquem

6. NO S’APOSTROFA - Quan la paraula següent comença per consonant: el llibre,la taula, el llit. - Davant de mots procedents d’una altra llengua, no adaptats a la nostra ortografia, començats per s líquida seguida de consonant, la i de no s’apostrofen: la Scala de Milà, La Schola Cantorum, la tomba de Stalin. -Davant el nom de les lletres: la a, la hac, la ics. - Davant els símbols: El O és indispensable per a la vida. - Quan el mot següent comença per una i o una u que actuen com a consonants: el iogurt, la hiena, el iode, el ianqui.

7. - Quan la paraula següent és femenina i comença per i / u, hi / hu àtones: la Isabel, la universitat, la història, la iniciativa, la incògnita. - Davant les sigles que es lligen com una paraula i que, en pronunciar-les, comencen per i / u àtones: la INTERPOL, la UNESCO. - Davant les sigles que es lligen com una paraula i que en pronunciar-les, comencen per i / u no vocàliques: la IUPAC, la UEFA. - Quan el mot següent comença pel prefix a- quan expressa negació: la anormalitat, la asimetria, etc. - Alguns mots: la host, la ira, la una ( referida a l’hora).

8. PARTICULARITATS EN L’ÚS DE L’ARTICLE L’article forma part de molts topònims,tant de comarques com de noms de pobles o ciutats. En aquest cas, dins d’un context, van en minúscula, i fins i tot, poden formar contraccions: Vins del Comtat, Aniré a l’Atzúvia i a la Vila Joiosa, Vinc dels Ports. En altres topònims es conserva l’article personal fossilitzat. En aquests casos escrivim l’article en minúscula, separat del topònim: Callosa d’en Sarrià. Davant de topònims amb article masculí la preposició de s’apostrofa si el topònim no és valencià: d’El Salvador; Únicament escriurem en majúscula aquells casos en què l’article prové d’una altra llengua, com en el cas de Los Angeles També s’usa esporàdicament davant dels noms de certes ciutats estrangeres: El Caire, l’Haia, la Meca.

9. Enumeracions. En les enumeracions llargues, convé repetir l’article si els elements són de diferent gènere i nombre ( és a dir que la forma gràfica de l’article no és la mateixa>el/la/l’/els/les), però podem prescindir-ne en cas contrari: Hem anat al zoo i hem vist l’elefant, la foca, les mones i els guepards. Els alemanys, francesos i italians van votar contra la iniciativa parlamentària Les exigències i actituds del director han causat un gran malestar.

10. En l’expressió temporaldels anys ( posteriors al2000 ) és recomanable precedir la xifra de l’article eli no de la preposició en o a. També podem usar l’expressió l’any seguidade la xifra: L’any 2008 Barack Obama va guanyar les eleccions presidencials dels Estats Units. El 2014 els nostres veïns celebraran les noces d’or. En canvi, els anteriors al 2000 solen prescindir-ne: 1992 va ser l’any en què el Barça va guanyar la primera copa d’Europa.

11. Davant dels dies de la setmana,se sol ometre l’article van per a indicar immediatesa (pròxima o passada): Dimarts que ve aniré a buscar-te. Miquel va arribar dissabte. Darrere de fins: Fins dilluns no hi ha repartiment. Adéu, fins dijous. Però col·loquem l’articledavant d’un dia concret i determinat: Ens veurem el dimarts 13 de gener. Amb sentit de freqüènciaquan indica que una acció té lloc un dia determinat de la setmana al llarg d’un període de temps: La consulta del metge és el/els dimarts i el/els dijous de 4 a 7.

12. Les parts del diapoden anar encapçalades de dues maneres diferents: - preposició a + article al migdia, a la nit - o amb la preposició de Ens veurem de matí

13. Cal suprimir l’article davant dels infinitiusamb valor verbal, és a dir, quan no tenen valor de substantitu: Menjar molt i beure poc no és bo per a la salut. També davant la conjunció que: Que penses això no crec que et faça millor persona. Que acceptes el treball no canviarà gens les coses

14. S’HAN DE TENIR EN COMPTE ALGUNES VACIL·LACIONS EN L’ÚS DE L’ARTICLE PER DIVERGÈNCIA RESPECTE DE LA SINTAXI CASTELLANA NO CAL ELIDIR L’ARTICLE constar en l’acte amb l’ajuda donar-ne l’abast a les fosques alçar el cap entrar en els detalls anar tots a l’una anar pel bon camí pasta de les dents l’un i l’altre com l’anell al dit cobrir les despeses CAL EILIDIR L’ARTICLE no badar boca donat cas que parar taula llevar taula seure a taula anar contra corrent a cura de caure en oblit Tots Sants arriar veles