La Bohème de Puccini (1896)

1. GUIA D’AUDICIÓ per a La Bohèmede Puccini (1896) ANÀLISI:

2. __________ ___________ La Bohèmeés la quarta òpera de Puccinidividida en quatre actes. Va ser estrenada a Torí el 1896 i al cap de dos anys ja era representada al Liceu, l’any del desastre de Cuba, el 1898. Al Liceu s’ha representat prop de 240 vegades. En el segle XXI s’ha Programat el 2001 i el 2012 L’argument es basa en la narració, publicada en fulletons, Les escenes de vida bohèmia, del 1845 a 48, d’Henri de Murger, de la que el mateix autor en va fer una obra de teatre. Va ser convertit en llibret operístic pels grans col·laboradors L. Illica, i per G. Giacosa. La temàtica també s’estava preparant pel compositor Leoncavallo, cosa que va provocar una tensió entre els autors. El rerefons verista que plana en l’òpera és que l’amor i la felicitat són fràgils, especialment si hom viu una vida de fred, privacions i penúries, com resultava típic per a les classes populars així com pels artistes joves del París de vers 1840. La història presenta un grup de joves, bohemis, (poeta, pintor, filòsof i música, respectivament), que viuen pobrament en unes golfes i pel Barri Llatí, situació amb la que s’identificava Puccini, pels seus durs anys d’estudiant a Milà (1880-83). Mimì (soprano) Cosidora, malalta Rodolfo (tenor) Poeta pobre Presentació - Personatges Marcello (barítol) Pintor, amant de Musetta Musetta (soprano) Companya frívola de Marcello ALTRES Schaunard (baríton) músic Colline (baix) filòsof Benoît(baix) llogater Alcindoro (baix buffo) vell admirador de Musetta p. 1 (de 5)

3. L’acció es desenvolupa a unes golfes de París, una freda nit de Nadal , on un pobre grup d’amics artistes han habilitat la seva vivenda Acte 1(de 4) ● Rodolfo (poeta protagonista) i Marcello (pintor) es lamenten de la pobresa. En mig del fred cremen a la xemeneia el drama teatral que estava escrivint Rodolfo per tal d’escalfar-se ●Arriben Colline (filòsof) i Schaunard (música). aquest últim porta alguns cèntims conjuntament amb menjar i vi, gracies a un encàrrec MÚSICA: La meitat inicial de l’acte està composat per recitatius dinàmics, que no busquen tant la bellesa musical com la descripció de la situació i dels personatges. Tal com és propi del verisme, es comença pràcticament sense preludi ●Amb aquestes arriba el llogater Benoît que vol cobrar el lloguer retardat. Els joves se’n surten fent beure més vi del compte a Benoît. Decideixen finalment anar a gastar els diners en un cafè proper. Rodolfo es queda una estona per acabar un article 5’25” Alagna 1995 RODOLFO: Che gelida manina:quina mà més freda que tens ! […]Chi sono ?, sono un poeta Qui sóc?, sóc un peta ●Truca a la porta una veïna jove, Mimì, a la que se li ha apagat l’espelma tot pujant a casa. Rodolfo l’ajuda. La noia ha de tornar amb Rodolfo perquè s’ha deixat la clau. Apagades accidentalment les dues espelmes, els joves han de buscar la clau a les palpentes, feina que s’allarga perquè Rodolfo, que ha palpat la clau, l’amaga per tal d’alternar amb la Mimì Mimì: Sí. Mi chiamano Mimì:Em diuen Mimì, ... Sóc cosidora, i m’agraden les coses agradables i l’amor 6’11” Caballé, 1980 DUET: O soavefanciulla:Rodolfo: dolça noia!; Mimì: que dolços que són els vostres afalacs, Tu manes amor ! … 4’48” al Palau ●Els joves es presenten l’un a l’altre i, finalment, arriben a la conclusió que s’agraden. Reclamats pels amics que esperaven a Roberto al carrer, els nous amants decideixen anar al cafè amb els demés p. 2 (de 5)

4. Entre el carrer i la terrassa d’un cafè (el Momus) al Barri Llatí, la mateixa nit de Nadal Acte 2(de 4) ● El teló s’aixecarà, mentre s’inicia una música bulliciosa. Pel carrer passeja i s’exclama tot tipus de públic. Els comentaris i tràfec de gent anònima acompanya pràcticament tot l’acte: venedors, nens, Parpignol amb el seu carro de joguines,. ● De camí pel Barri Llatí Rodolfo compra una còfia rosa a la Mimì. Aviat es nota un dels defectes del poeta: la seva gelosia 1’ 34” Per Opera Carolina, el 2010 INICI DE L’ACTE (Gentada): Aranci, datteri! Caldi i marroni! : Taronges, dàtils, castanyes calentes ... Quina gentada! Quin embolic! ●La nova parella es troba en el restaurant Momus amb els amics de Rodolfo. Allà Mimì és presentada al grup mentre tothom demana tot tipus de plats i beguda MUSETTA: Quando men vo soletta per la via: Quan vaig sola per carrer, la gent es para i em mira i la meva bellesa tots admiren, de cap a peus ... 2’29” Versió Teatrodella Fortuna el 2004 ● Amb aquestes arribarà Musetta, cridanera, acompanyada per un vell i adinerat Alcindoro. La noia, que havia estat parella del pintor Marcello, no deixa d’intentar cridar l’atenció d’aquest i de despertar la seva gelosia. Musetta es posarà a cantar una cançó insinuant: <Quandomenvo> Altresversions 3’04” A. Arteta 2’51” Te Kanava 2’15” S. Pacetti 2’59” L. Spanaki ● Per tal de treure’s el vell de sobre la Musetta fingeix que se li ha trencat la sabata, demanat un nou calçat al seu acompanyant. Així aprofita per anar-se’n amb Marcelo i els seus amics. Donat que la factura de la consumició dels joves és molt elevada, Musetta carrega l’import al compte del seu vell galant 2’42 a La Scala, el 2003. Producció de F Zeffirelli FINAL D’ACTE (els bohemis i gentada): Caro!: Que car! [...] Ràpid, sumeu això amb això, paga el senyor que venia amb mi. I mentre els bohemis esquiven la factura de la consumició, la gent saluda el pas d’una desfilada militar ● L’acte acaba amb la gatzara del la gent del carrer que saluda el pas d’una desfilada militar. En arribar, amb les sabates, el vell Alcindoro s’enduu un ensurt qual li presenten la minuta del restaurant. p. 3 (de 5)

5. Una matinada de febrer, en una porta de control d’accés a les afores de París, al costat d’una taberna i al nevat carrer Acte 3(de 4) ● Mimì, em mig d’una preocupant tos, es dirigeix a la fonda on el pintor Marcello i Musetta estan visquent. Ella li explica a l’amic que l’obsessiva gelosia de Rodolfo els ha anat separant. Al cap d’un moment, amagada, Mimì sent com Rodolfo també parla amb Marcello; li explica que deixarà la Mimì perquè no la pot mantenir i, mentrestant, la tuberculosi està acabant amb la vida de la noia. 3’55” Freni-Panerai a La scala, 1965 MARCELLO-Mimì (duet): Mimì?: Diàleg en que la noia explica a l’amic que pensa deixar Rodolfo pels retrets que provoca l’obsessiva gelosia del poeta ● Rodolfo descobreix a Mimì per la tos. La noia diu al seu amant que marxa. Li prega que ell guardi com a record la còfia que li va regalar. En mig de tristos comiats la parella es va reconciliant Mimì (ària): D’ondelietauscii: Me’n torno sola. Comiat de Mimì, que li diu a Rodolfo que té intenció d’acabar la relació 3’20 Mirella Freni, a la Scala, 1965 ● Progressivament i vers el final de l’acte, passem d’un duo a un quartet quan la parella de Musetta i Marcello surten de l’hostal on viuen i protagonitzen una escena de gelosia. Mentre, el poeta i la cosidora s’estan reconciliant, en contrast amb segona parella que anirà cap a una nova ruptura RODOLFO-Mimì / MUSETTA-MARCELLO (duo/quartet: Dunque è proprio finita: Doncs, tot ha acabat ... Una parella es refà mentre una segona relació es desfà 5’50” Pavarotti, Scotto, Wixell, Plinska, Met 1977 p. 4 (de 5)

6. Retornem a les golfes inicials. Ja a la primavera Acte 4(de 4) ● Els quatre amics bohemis viuen novament, sols, a les golfes del principi. Rodolfo i Marcello recorden els amors perduts. ●Musetta arriba amb la notícia que a l’escala hi ha Mimì, molt feble, que no pot ni pujar. L’ha trobada al carrer, greu per la tisi que l’afecta. Mimì és instal·lada en un llit. COLLINE: Vecchia zimarra: Adéu vell abric, ens hem de separar (monòleg tràgico-còmic del filòsof del filòsof que està a punt d'empenyorar el seu abric. A Puccini li passà una situació similar quan era estudiant) 1’42” per Paul Plishka, al Met. ● Rodolfo acarona a la seva estimada mentre Musetta decideix vendre les seves arracades per comprar un maneguí per tal de contrarestar la fred que no abandona les mans de Mimì. Colline decideix vendre el seu abric per tal de comprar medecines 4’57” A La Scala, 2003 DUO (Mimì-Rodolfo): Sono andati?: Han marxat? [...] tinc tantes coses per dir-te --- i potser una de sola, però immensa com el mar [...] ● Rodolfo i Mimì recorden el seu amor i com es van conèixer. Ella sembla que es reanima una mica, però, defalleix i ha de tornar a estirar-se al llit ● La situació acaba d’una manera sobtada i, de moment inadvertida, quan Mimì que expressa que ha de dormir, en realitat, en dir aquestes paraules, està expirant definitivament. Els amics es van assabentant de la tragèdia. l’últim en saber la veritat és Rodolfo, que abraçant a la seva estima, exclama: Mimì!, Mimì! ... 6’11” Film, Netrevko-Villazón Escena FINAL: Se la lascirescaldar: [La parella recorda: tu em vas dir, per la fredor de la mà] Em deixa que li escalfi?. / Últimes atencions / s’adorm / final p. 5 (de 5)

7. Discografiaclàssica comentada Discografia extensa Enregistraments i referències 1 2 3 4 5 6 7 8 1 2 3 4 5 6 7 8 AUTORIA: Joan Manel Barceló Sitjes Girona, febrer 2012 1h 57’ 59” 1979 La Scala 1h 59” 43” 1998, Cagliari 1h 57’ 44” 2005, Zurich Librettosenceritalià-català per Liceu Librettosenceritalià-castellà per Kareol p. 6 (de 5)