1 / 46

Espanya i Catalunya en el món

Espanya i Catalunya en el món. Tema 4. Índex. 1. La integració en un sistema econòmic planetari 1.1. La desigualtat mundial 2. Situació d ’ Espanya en el món 2.1. Situació geoestratègica 3. Espanya davant les relacions Nor-Sud 3.1. Espanya i els països del Nord d ’ Àfrica

misu
Download Presentation

Espanya i Catalunya en el món

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Espanya i Catalunya en el món Tema 4

  2. Índex • 1. La integració en un sistema econòmic planetari • 1.1. La desigualtat mundial • 2. Situació d’Espanya en el món • 2.1. Situació geoestratègica • 3. Espanya davant les relacions Nor-Sud • 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica • 3.2. Espanya i Iberoamèrica • 3.3. Participació en organitzacions internacionals • 4. Catalunya en el món

  3. 1. La integració en un sistema econòmica planetari Ex. 1

  4. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • Fons Monetari Internacional: • Busca fomentar la cooperació monetària internacional, consolidar l'estabilitat financera, facilitar el comerç internacional, promoure una ocupació elevat i un creixement econòmic sostenible i reduir la pobresa al món sencer.  • Fundat el 1945, és administrat pels 187 estats membres gairebé tots els països del món als quals els rendeix comptes. Té la seva seu a Washington.

  5. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • Banc Mundial: • És una font d'assistència financera i tècnica per als estats en desenvolupament de tot el món. • La seva missió és combatre la pobresa per a obtenir resultats duradors, i ajudar a la gent a ajudar-se a si mateixa i al medi ambient que l'envolta, subministrant recursos, lliurant coneixements, creant capacitat i forjant associacions en els sectors públic i privat.  • No es tracta d'un banc en el sentit corrent; aquesta organització internacional és propietat de 187 països membres. Té la seva seu a Washington.

  6. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • G20: • El G20 o Grup dels vint està integrat per les 19 economies més gran del món i la Unió Europea. • El G20, que va reemplaçar el Grup dels 69, va ser establert formalment durant la reunió dels ministres de finances del G7 el 26 de setembre, 1999. • El G20 es va crear com a fòrum de cooperació i consulta de temes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou la discussió entre els estats industrialitzats i emergents sobre temes polítics relacionats amb l'estabilitat financera internacional.

  7. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • G20: • El G20 està conformat pels ministres de finances i governadors dels bancs centrals dels estats que integren el G7 (els Estats Units, Canadà, Alemanya, França, el Regne Unit, Japó i Itàlia), i de 12 estats més (Argentina, Austràlia, Brasil, Xina,Índia, Indonèsia, Corea del Sud, Mèxic, Rússia, Aràbia Saudita, Àfrica del Sud, i Turquia), el president de la Unió Europea (si no pertany al G7), el Banc Central Europeu, el director administratiu del Fons Monetari Internacional, el president del Banc Mundial i altres ministres d'aquestes dues organitzacions internacionals.

  8. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • G8: • El Grup dels vuit, o G8 o Grup dels set més Rússia, està integrat pel Canadà, França, Alemanya, Japó, Itàlia, els Estats Units, el Regne Unit i Rússia. El G8 organitza una cimera anual de caps d'estat per a discutir sobre temes econòmics i polítics. • El G8 es va originar arran de la crisi petroliera mundial de 1973 i la recessió global subsegüent. • El G8 no és una organització amb una administració transnacional, a diferència d'altres institucions. La presidència del grup és rotativa entre els estats membres anualment. L'estat que té la presidència ha de realitzar reunions ministerials i la cimera de tres dies dels caps d'estat, i ha d'assegurar la seguretat dels participants.

  9. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • G8: • Les reunions ministerials aborden temes com ara la sanitat, compliment de la llei, l'ocupació i altres temes importants pels estats membres. La reunió ministerial més important és el G7, la qual es refereix específicament a la reunió dels ministres de finances del G8 llevat de Rússia, però, inclou representants de la Unió Europea. També es realitza una reunió més curta, coneguda com el G8+5, que inclou a Mèxic, al Brasil, la República Popular de Xina, Índia i Àfrica del Sud.

  10. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • OMC: • És essencialment un lloc on van els governs Membres per intentar arreglar els problemes comercials que tenen entre si.  • Va néixer com a conseqüència d'unes negociacions i tot el que fa és el resultat de negociacions. La major part de la tasca actual de l'OMC prové de les negociacions celebrades en el període 1986-1994 - l'anomenada Ronda Uruguai - i d'anteriors negociacions celebrades en el marc de l'Acord General sobre Aranzels Duaners i Comerç (GATT). 

  11. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • Les multinacionals són les màximes beneficiàries de la integració econòmica mundial (40 % de la producció dels Estats occidentals i 80 % del comerç mundial) • Centres de decisió mundials de l’economia : USA, UE i Japó. • (http://europa.eu/abc/keyfigures/tradeandeconomy/production/index_es.htm#chart27) Internacionalització de les entitats financeres paral.lela a la globalització econòmica => oscil.lacions dels mercats financers poden desestabilitzar el conjunt de l’economia mundial • Els Estats han perdut capacitat de resposta (tenen poc control sobre l’economia a nivell global)

  12. 1. La integració en un sistema econòmica planetari • La crisi iniciada l’any 2007 als USA s’ha acabat estenen per tot el planeta • També els països menys desenvolupats pateixen les conseqüències d’aquestes crisis: • Empitjorament de les condicions de vida • Augment de la pobresa • Desigualtats i conflictes socials.

  13. 1. La integració en un sistema econòmica planetari

  14. 1.1 La desigualtat mundial • Una de les característiques del sistema econòmic mundial és la desigualtat entre països rics i pobres. • Les desigualtats empitjoren degut a l’intercanvi desigual: els països del Nord exporten productes manufacturats i els del Sud exporten primeres matèries, el preu de les quals el decideix els països del Nord • Les empreses del Nord traslladen la producció als països del Sud a on: les condicions generen més rendibilitat i les legislacions mediambientals són més favorables també al rendiment

  15. 1.1 La desigualtat mundial • La pobresa => l’emigració cap als països industrialitzats • Europa i USA són els principals objectius dels emigrants, a on passen a integrar la mà d’obra barata, a fer les tasques més dures i pitjor remunerades. • Notícia de El País • A més planteja problemes de convivència per la dificultat a acceptar la diversitat cultura => abandonament de la seva cultura per tant, una falsa integració social Ex. 3 i 4

  16. Índex • 0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics • 0.1 Nació, estat i fronteres • 0.2 Indicadors socioeconòmics • 1. La integració en un sistema econòmic planetari • 1.1. La desigualtat mundial • 2. Situació d’Espanya en el món • 2.1. Situació geoestratègica • 3. Espanya davant les relacions Nor-Sud • 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica • 3.2. Espanya i Iberoamèrica • 3.3. Participació en organitzacions internacionals • 4. Catalunya en el món

  17. 2. Situació d’Espanya en el món • Segles XIX i XX, Espanya perd importància en el marc internacional degut a : • Pèrdua de les colònies • Endarreriment econòmic i tecnològic • Aïllament durant la dictadura del general Franco • L’emigració cap a Llatinoamèrica i a l’Europa occidental va ser molt important. • La fi de l’aïllament cap al 55 i la recuperació econòmica dels 60 va començar a fer aparèixer Espanya dins l’escenari internacional

  18. 2. Situació d’Espanya en el món • La independència de les possessions espanyoles va implicar la millora de la imatge internacional • També l’arribada de la democràcia i la modernització del país va ajudar a la normalització de les relacions exteriors d’Espanya • OTAN (1982) i CEE (1986) defineixen el marc geopolític i geoestratègic internacional d’Espanya en l’actualitat.

  19. 2. Situació d’Espanya en el món

  20. 2. Situació d’Espanya en el món http://es.wikipedia.org/wiki/Isla_de_Perejil

  21. 2.1. Situació geoestratègica Situació de la península ibèrica com a pont entre Europa i Àfrica, com a entrada a la Mediterrània BONA SITUACIÓ GEOESTRATÈGICA

  22. 2.1. Situació geoestratègica Suport logístic durant la guerra freda

  23. 2.1. Situació geoestratègica BASE AMERICANA DE TORREJÓN DE ARDOZ: BASE DE MOLTES DE LES ACCIONS EN EL 1991 A LA GUERRA DEL GOLF

  24. 2.1. Situació geoestratègica • Sota l’ONU s’ha format part de missions internacionals • Les forces armades espanyoles han participat, des del 1989, en més de 50 missions internacionals • Uns 3000 efectius de l’exèrcit estan a l’estranger • Les primeres missions: Angola i Namíbia; després Guatemala, Bòsnia, Afganistan, Líban, Kosovo o el Txad.

  25. 2.1. Situació geoestratègica

  26. 2.1. Situació geoestratègica 2/10/2007 Ex. 5 p. 77

  27. Índex • 0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics • 0.1 Nació, estat i fronteres • 0.2 Indicadors socioeconòmics • 1. La integració en un sistema econòmic planetari • 1.1. La desigualtat mundial • 2. Situació d’Espanya en el món • 2.1. Situació geoestratègica • 3. Espanya davant les relacions Nor-Sud • 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica • 3.2. Espanya i Iberoamèrica • 3.3. Participació en organitzacions internacionals • 4. Catalunya en el món

  28. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica Riba Nord del Mediterrani: europea i cristiana Riba Sud del Mediterrani: africana i musulmana

  29. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica • Els pobles de la península Ibèrica tenen una llarga història en comú amb els del Nord d’Àfrica. • Després de l’expulsió dels musulmans (XV), va provocar una important migració de població hispanomusulmana cap al Magrib. • Es va conquerir: • Ceuta 1415 • Melilla 1476 • Penyal de Vélez de la Gomera 1510

  30. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica • Segle XIX: intent de crear un imperi colonial Africà. Creació del protectorat del Marroc 1912 fins el 1956

  31. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica • Estretes relacions amb Algèria: forta emigració durant el segle XIX i primera meitat del XX. • Actualitat: forta migració de treballadors africans cap a la península.

  32. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica • La UE està preocupada pel continu increment de la immigració africana. • La solució a llarg termini està en la promoció del desenvolupament en el Nord d’Àfrica, i en general, en tota l’Àfrica • A curt termini: • Programes de cooperació amb el Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte • Nou impuls a les relacions diplomàtiques • Recuperació de vincles històrics i culturals amb el món àrab ( p.e.: Universitat Islàmica Internacional de Còrdova)

  33. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica • 1994: Fòrum del Mediterrani: Espanya, França, Itàlia, Portugal, Grècia, Malta, Turquia, Marroc, Algèria, Tunísia i Egipte. • http://www.maec.es/es/MenuPpal/Paises/Mediterraneo/Paginas/foroMediterraneo.aspx • 2008. Unió per a la Mediterrània, organisme de 43 països, amb l’objectiu d’aprofundir en la pau a la regió i promoure el desenvolupament dels països riberencs. • http://www20.gencat.cat/portal/site/sue/menuitem.4dae56badd05323fdcb9f210b0c0e1a0/?vgnextoid=70a0edada709d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=70a0edada709d110VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default

  34. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica

  35. 3.1. Espanya i els països del nord d’Àfrica • Factors que poden ser font de tensions amb aquests països: • La immigració • Les disputes econòmiques (productes agraris, pesca,...) • Reivindicació de ciutats com Ceuta i Melilla Ex. 6 p. 77

  36. 3.2. Espanya i Iberoamèrica • Remunta a la colonització castellana del continent americà • 1898: es tanca la colonització i s’inicia un període de relacions amb els països iberoamericans. • http://sauce.pntic.mec.es/jotero/Emigra1/emigra1pr.htm Ex. 7 i 8 p. 77

  37. 3.2. Espanya i Iberoamèrica • Segle XX: període d’inestabilitat política i recessió econòmica => creixement del deute extern => impossibilitat de desenvolupar les economies, i també un augment de la inflació

  38. 3.2. Espanya i Iberoamèrica • Els governs intenten mesures: • Facilitar les inversions estrangeres http://www.hidrocarburosbolivia.com/iberoamerica-mainmenu-98/perinmenu-106/17396-repsol-planea-invertir-us-500-millones.html

  39. 3.2. Espanya i Iberoamèrica • Aquestes mesures van provocar un cert creixement econòmic, però no van acabar de beneficiar a la població. Al final han provocat més atur i més pobresa, i més diferència social • Les actuals polítiques intenten: ampliar els mercats nacionals i aconseguir una millor integració econòmica, a més de millorar les relacions amb USA i UE. (http://www.mercosur.int/)

  40. 3.2. Espanya i Iberoamèrica • 1991: inici de les Cimeres Iberoamericanes (http://www.cumbresiberoamericanas.com/) • En elles s’estableixen acords institucionals per a la cooperació econòmica, política, cultural, científica,... • L’entrada d’Espanya i Portugal a la UE ha intensificat les relacions amb Iberoamèrica. • La UE ha acordat destinar a Iberoamèrica, per tal de fomentar el progrés global d’aquest països, considerant el desenvolupament econòmic, la justícia social i l’estabilitat democràtica : • aportacions dels Fons Europeus per al Desenvolupament • Contribucions a través de la OMS • Contribucions a través de la FAO • Crèdits concedits al Banc Interamericà de Desenvolupament.

  41. 3.2. Espanya i Iberoamèrica • Trobem tractats de col.laboració a través dels Acords Bilaterals amb: Argentina, Nicaragua, Mèxic i Veneçuela. • Des dels 90 fins a l’actualitat: • Fortes inversions d’empreses espanyoles • Privatització dels serveis públics => adquisició per part d’empreses espanyoles • Inversions en el sector financer i turístic • Han generat, també conflicte (aspectes socials i aspectes econòmics) • http://www.zonaeconomica.com/blog/federicoa/nacionalizaciondelpetroleoboliviano

  42. 3.3. Participacions en organitzacions internacionals • Espanya participa entre d’altres a diversis institucions de la ONU, com UNICEF, UNESCO, PNUD i ACNUR. • També en organitzacions humanitàries com Creu Roja o Càritas • També la ciutadania s’ha bolcat amb les ONGD, de les quals les més importants, tenen representació a Espanya. • Els cooperants s’han convertit en elements visibles dels conflictes internacionals, i fins i tot han estat objecte d’atacs. • La finalitat de les ONGD és promoure un desenvolupament autosostenible, per tal de que els habitants d’aquella soci millorin les seves condicions de vida i no hagin de dependre tant dels ajuts externs.

  43. 3.3. Participacions en organitzacions internacionals • http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=1 • http://www.setem.org/ • http://www.msf.es/ • http://www.es.amnesty.org/ • http://www.fundacionvicenteferrer.org/esp/index.php • ...

  44. Índex • 0. Nacions, estats i indicadors socioeconòmics • 0.1 Nació, estat i fronteres • 0.2 Indicadors socioeconòmics • 1. La integració en un sistema econòmic planetari • 1.1. La desigualtat mundial • 2. Situació d’Espanya en el món • 2.1. Situació geoestratègica • 3. Espanya davant les relacions Nor-Sud • 3.1. Espanya i els països del Nord d’Àfrica • 3.2. Espanya i Iberoamèrica • 3.3. Participació en organitzacions internacionals • 4. Catalunya en el món

  45. 4. Catalunya al món • L’espai de participació de les institucions catalanes és a Europa, per mitjà d’organismes com el Comitè de les Regions o d’altres associacions que ha hm vist en el tema anterior. (http://europa.eu/institutions/consultative/cor/index_es.htm) • La societat civil catalana té una forma implicació en la cooperació internacional • Catalunya ha estat un país receptor d’una diversitat molt gran de cultures, fet que ha ajudat a enriquir la pròpia, però també, sovint a entrar-hi en conflicte. • Molts catalans, per diversos motius (exili, personals, de treball,...) s’han establert a l’estranger, i també en l’actualitat està succeint per d’altres motius (feina, estudis,).

  46. 4. Catalunya al món • Cal observar el volum de casals catalans en diversos països del món. • http://www.tv3.cat/videos/228938484 (Afers Exteriors: Albània)

More Related