TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX.

1. TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME EN EL SEGLE XIX. Història del Món Contemporani 1r de Batxillerat

2. TEMA 3.- LIBERALISME I NACIONALISME AL SEGLE XIX. • 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA (1789-99). • 2.- RESTAURACIÓ I REVOLUCIÓ LIBERAL. • 3.- LA CONSTRUCCIÓ DELS ESTATS NACIONALS. • 4.- LIBERALISME I NACIONALISME FORA D’EUROPA.

3. 1.- LA REVOLUCIÓ FRANCESA. Política: de l’absolutisme al liberalisme. 1.0.- Introducció: gran importància Social: de súbdits a ciutadans. Cultural: noves formes de pensar. Influència en tot el món. 1.1.- Causes de la Revolució Francesa. 1.2.- La conjuntura revolucionària (1786-89). 1.3.- Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91). 1.4.- El procés revolucionari (1792-95). 1.5.- El Directori (1795-99). 1.6.- Napoleó al govern (1799-1815). 1.7.- Conseqüències de la Revolució Francesa.

4. 1.1.- Causes de la R.F. (I): econòmiques. Pobresa del camperolat i les classes populars urbanes Males collites i pujada del preu del pa La revolució com a única eixida per canviar-ho tot + = Burgesia enriquida Els privilegiats li neguen a la burgesia el poder polític i els privilegis Sols una revolució li pot donar el poder polític i social + = Successió de males collites (1780, -88, -89, -90) Manca de blat (crisi de subsistència) Forta pujada del pa Fam El rei permet l’entrada de teixits anglesos a canvi de préstecs (1786) Els artesans francesos no poden competir Culpen al rei Participaran a la R.F. “Havien rebut (els burgesos), en general, una educació que els era més necessària que als gentilhomes, els quals, per naixement i per riquesa, obtenien els primers llocs de l’Estat sense mèrit i sense talent, mentre que altres estaven destinats a romandre en les ocupacions subalternes de l’exèrcit (...). Així, a París i a les grans ciutats, la burgesia era superior en riqueses, en talent i en mèrit personal. Tenien a les ciutats de províncies la mateix superioritat sobre la noblesa rural, i sentien aquesta superioritat, encara que en totes parts era humiliada.” Marquès de Bouillé (1739-1800): Memòries sobre la Revolució Francesa.

5. 1.1.- Causes de la R.F. (II): socials. Diferències legals entre privilegiats i no privilegiats: els no privilegiats mantenen als privilegiats amb les seues rendes (camperols) i paguen impostos. La burgesia s’enriqueix, però continua sent no privilegiada i no pot accedir al poder polític, malgrat tindre el poder econòmic. Presa de consciència per part dels no privilegiats de la seua injusta situació Demanda de canvis Els privilegiats es neguen Revolució “Els impostos senyorials eren els més durs i els més impopulars. el règim feudal pesava sobre totes les terres i comportava la percepció de drets (...). Els drets pròpiament senyorials eren els drets de caça; pesca; coloms; peatges; mercats; treballs principals al servei del senyor; moldre al molí del senyor; (...) el senyor conservava la propietat directa de les terres que conreaven els camperols, per les quals pagaven rèdits anuals de les collites (rendes i censos en diners o part de la collita). Aquest règim variava d’intensitat segons les regions (...). Per apreciar el seu nivell cal tindre en compte, no sols els mateixos impostos, sinó també les vexacions i abusos als quals donava lloc.” Soboul, Albert: La Revolució Francesa (1981). “Perquè sou un gran senyor, vos creieu un gran geni. Noblesa, fortuna, rang, posició, tot això és el que us fa ser tan arrogant. Però, què heu fet per a merèixer eixes fortunes? Us heu pres la molèstia de nàixer, però res més. Per altra banda, sou un home bastant ordinari. En quant a mi, Déu meu, perdut entre l’obscura multitud, he hagut d’utilitzar de més ciència i expedients tan sols per a subsistir dels que s’han utilitzat en els últims cent anys per a governar Espanya. M’esforce per seguir una carrera honorable i a totes les parts em veig rebutjat. Aprenc la química, la farmàcia, la cirurgia, i tota la influència d’un gran senyor és prou per a posar-me a la mà una llanceta de veterinari.” Beaumarchais: Les Bodes de Fígaro (1874).

6. 1.1.- Causes de la R.F. (III): polítiques. Mala administració i pèssima recaptació d’impostos (corrupció i mala organització) Molts dels diners recaptats no arriben al govern del rei Monarquia absoluta que no vol deixar ni compartir el poder davant la demanda de canvis (Lluís XVI) Convocatòria de Corts estamentals per part de Lluís XVI per intentar parar la crisi Es vota per estament Protestes del Tercer Estat “És sols en la meua persona on resideix el poder sobirà, basat en l’esperit de consell, justícia i raó. És a mi a qui deuen els seus cortesans la seua existència i la seua autoritat. La plenitud de la seua autoritat que ells no exerceixen més que en el meu nom resideix sempre en mi i no pot tornar-se mai en contra meua. Sols a mi pertany el poder legislatiu, sense dependència i sense divisió. És per la meua autoritat que els oficials de la meua Cort procedeixen no a la formació, sinó al registre, a la publicació i a l’execució de la llei. L’ordre públic emana de mi, i els drets i els interessos de la Nació, dels que es sol parlar de manera separada des del monarca, estan units necessàriament al meu i no descansen més que en les meues mans.” Discurs de Lluís XV al Parlament de París (3 de març de 1766).

7. 1.1.- Causes de la R.F. (IV): ideològiques. Igualtat legal Fi dels privilegis i la societat estamental Crítiques dels il·lustrats a l’absolutisme, demanant: Declaració de Drets Fi de la monarquia absoluta Divisió de poders Les idees il·lustrades de llibertat, igualtat, fraternitat, felicitat, govern representatiu,... es difonen per tota França en vespres de la Revolució 1. Tots els homes són, per naturalesa, igualment lliures i independents, i posseeixen certs drets inherents a la seua persona. 2. Tot el poder resideix en el poble i, per consegüent, deriva d’ell; els magistrats són els seus delegats i servents, i en qualsevol ocasió són responsables davant d’aquell. 5. Els poders legislatiu i executiu de l’Estat han de separar-se i distingir-se del judicial. 6. Les eleccions dels membres que actuen com a representants del poble han de ser lliures. Tots els homes que tinguen evidència suficient de l’interés comú tenen dret al sufragi, i no se’ls poden imposar impostos o expropiar la seua propietat sense el seu consentiment o el dels seus representants així elegits. Declaració de Drets de Virgínia (1776) Influència de la Independència dels EUA Declaració de Drets (igualtat legal) Model liberal de Constitució

8. 1.1.- Causes de la R.F (V): financeres. Excessives despeses (ajuda en la guerra als independentistes americans) Bancarrota de la Hisenda Reial Lluís XVI es veu obligat a convocar Corts (Estats Generals) per aconseguir diners Nos necessitem el concurs dels nostres fidels súbdits per a que ens ajuden a superar les dificultats que Nos trobem relatives a l’estat de les nostres finances, i per a establir, d’acord amb els nostres desitjos, un ordre constant i invariable en tots els aspectes del govern que tenen a veure amb la felicitat dels nostres súbdits i amb la prosperitat del nostre regne. Aquestes importants raons ens han determinat a convocar l’Assemblea dels Estats Generals de totes les províncies, tant per a que ens aconsellen i ens assisteisquen en tots els assumptes que siguen exposats davant Nos, com per a fer-mos saber els desitjos i queixes dels nostres súbdits, de forma que per una mútua confiança i amor recíproc, s’aporte el més prompte possible un remei eficaç als mals de l’Estat, que els abusos de tot tipus siguen reformats i previnguts per bones i fermes disposicions que asseguren la felicitat pública i que ens aporten a Nos particularment la calma i la tranquil·litat de la que Nos hem mancat des de fa llarg temps. Convocatòria dels Estats General, Lluís XVI a Versalles el 14 de gener del 1789.

9. “Nosaltres declarem que mai consentirem que s’extingeisquen els drets que han caracteritzat fins a hui l’orde nobiliari i que hem rebut dels nostres avantpassats. Recomenenm als nostres diputats oposar-se a tot el que puga atemptar contra les nostres propietats útils i honorífiques.” Quadern de queixes de la noblesa de Montargis (maig del 1789). Art. 1.- Declarem tindre l’honor d’exposar a Sa Majestat que els pobles bretons, tant de les ciutats com del camp, són tractats com a esclaus pels nobles i membres de l’alt clergat. Forcen al Tercer Estat a moldre i coure en els seus molins i forns banals, per a ser robats per empleats infames que malgasten el nostre blat i ens roben impunement. (...) Que ens siga permès d’ara endavant moure i coure en els molins i forns dles senyors que ens agraden més i que no hi haja ja esclaus a Bretanya sobre aquest assumpte i que cadascú siga lliure. Art. 13.- Que en endavant es triarà als dotze representants de la comunitat de Pont-L’Abbé de la següent manera: quatre d’entre els burgesos, quatre d’entre els més notables artesans i quatre d’entre els més nobles llauradors; i que tots els càrrecs municipals siguen tant per a llauradors i artesans com per als burgesos. Doncs és indigne i injust privar a honestos ciutadans dels càrrecs municipals de la seua parròquia, com ho venen fent els burgesos de Pont- L’Abbé des de fa pocs anys. Quadern de queixes dels llauradors de Pont-L’Abbé. “Ací el pobre no té dret ni a encendre el foc en la seua llar per a posar-se a l’abric del fred, si no el compra ben car al senyor per una contribució descomptada dels seus mitjans de subsistència i dels de la seua família. Aquest dret inhumà existeix en Broues baix el nom de dret de foc. Allí l’agricultor no té ni tan sols el dret d’alimentar el seu ramat amb l’herba que creix en el seu camp: si la toca, se’l denuncia i castiga amb una multa que l’arruïna. L’exercici més legítim dels drets de la seua propietat està subordinat a la voluntat arbitrària del senyor, que té la pretensió al dret universal sobre totes les pastures del territori. S’han d’abolir tots els drets dels senyors.” Quadern de queixes de Marsella. 1.2.- La conjuntura revolucionària. Bancarrota de la Hisenda (1787) Pujada del preu del pa Males collites de blat + El rei demana als privilegiats que paguen impostos Competència del tèxtil anglès Misèria i fam dels camperols = Protestes d’artesans i classes populars a les ciutats Els privilegiats es neguen Dificultats per pagar rendes i impostos Lluís XVI convoca Estats Generals Els camperols demanen la fi del feudalisme i la propietat plena de les terres El Tercer Estat no accepta el vot per estament S’elaboren quaderns de queixes: atacs als privilegiats i demandes d’igualtat legal i sobirania popular. Pàg. 41 Doc. 2

10. 1.3.- Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91) (I). S’obrin els Estats Generals (maig 1789) El Tercer Estat demana el vot per persona Els privilegiats i el rei es neguen El Tercer Estat s’atorga la representativitat de la Nació i es constitueix en Assemblea Nacional El poble recolza els seus diputats Presa de la Bastilla (14-VII-1789) Violència contra els senyors: GRAN POR Exili de la noblesa

11. 1.3.- Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91)(II). Art. 1.- L’Assemblea Nacional suprimeix sencerament el règim feudal i decreta que els drets i deures, tant feudals com censals, els que els refereixen a la mà morta real o personal i a la servitud personal i aquells que les represen- ten, són abolits sense indemnització, i la resta declarats redimibles, i que el preu i la forma de redempció seran fixats per l’Assemblea Nacional. Art. 4.- Totes les justícies senyorials són suprimides sense indemnització. Art. 5.- Els delmes de qualsevol tipus i els censos a què donaren lloc baix qualsevol denominació amb què siguen coneguts i percebuts (...) seran abolits. Art. 7.- La venalitat dels oficis de la judicatura i de la municipalitat queden suprimits des d’aquest instant. La justícia serà gratuïta. Art. 12.- En el futur no seran enviats a la Cort de Roma, a la vicedelegació d’Avinyó, ni a la nunciatura de Llucerna, cap diner per annates o per qualsevol altra causa que siga. Decret d’abolició del règim feudal (4 d’agost del 1789). TÍTOL III, art.1.- La sobirania és una, indivisible, inaliena- ble i imprescriptible. Pertany a la Nació. Cap sector del poble, cap ciutadà, pot atribuir-se el seu exercici. CAPÍTOL II, SECCIÓ 1ª, art. 3.- A França cap autoritat és superior a la de la llei. El Rei sols regna per ella, i sols en el seu nom pot exigir obediència. Fragment de la Constitució francesa del 1791. PRINCIPALS LLEIS DE L’ASSEMBLEA NACIONAL Decret d’abolició del feudalisme Declaració de Drets de l’Home i el Ciutadà Llibertat i igualtat legal Constitució Civil del clergat Separació església-Estat Constitució del 1791 Monarquia constitucional Divisió de poders Sufragi censatari Drets i llibertats individuals Impostos universals Llibertat econòmica i mercat nacional Desamortització dels béns eclesiàstics

12. 1.3.- Ruptura revolucionària burgesa i procés constituent (1789-91) (III). És l’intent dels privilegiats de derrotar als revolucionaris per la força i tornar a l’Antic Règim. Els nobles exiliats busquen ajuda exterior per envair França i acabar amb la Revolució. LA CONTRAREVOLUCIÓ El rei intenta fugir a Àustria i posar-se al front dels contrarevolucionaris, però és capturat a Varennes. L’Assemblea pren mesures: Confisca els béns dels nobles exiliats Declara la guerra a Àustria (i Prússia) Radicalització social dels més pobres: Els camperols demanen la propietat de les terres i deixar de pagar rendes. Les masses urbanes reclamen Democràcia i República. Fi de la unitat revolucionària: els burgesos volen frenar la revolució i els pobres anar més enllà (igualtat, democràcia i república).

13. 1.4.- El procés revolucionari (1792-95) (I):la insurrecció popular. Insurrecció popular de juny-agost de 1792 El poble assalta les Tulleries Abolició de la monarquia → República Convocatòria d’eleccions per sufragi uni- versal masculí a la Convenció Nacional Els partits polítics de la Convenció: Girondins: republicans moderats de la burgesia liberal (Brissot, Mirabeau) Els problemes de la Convenció Jacobins: republicans radicals populars (Danton, Robespierre, Marat) La Plana: entre els dos grups anteriors Guerra exterior Revolta popular Perill de contrarevolució La Convenció derivarà en una dictadura dels diferents governs.

14. 1.4.- El procés revolucionari (1792-95) (II):la Convenció girondina (set. 92 – juny 93). Execució de Lluís XVI La guerra s’amplia contra totes les potències europees Problemes en la guerra Guerra civil interna (La Vendée): absolutistes vs. revolucionaris. Radicalització popular (sans-culottes) + + = Caiguda dels girondins, substituïts i executats pels jacobins. “Sol·licitem la mort del rei per gravar profunda- ment als cors el menyspreu per la reialesa i om- plir d’estupor a tots els partidaris del rei... No hem de dictar cap sentència a favor o en contra d’un home, sinó prendre una mesura de salut pública... Dins d’una República, un rei destronat sols val per a dues coses: una, torbar la tranqui- litat de l’Estat i quebrantar la llibertat; altra, la de servir de mitjà per afirmar a la vegada l’una i l’altra...” Intervenció de Robespierre en la Convenció.

15. 1.4.- El procés revolucionari (1792-95) (III):la Convenció jacobina (juny 93 – juliol 94). Detenció i execució de monàrquics, contrarevolucionaris i líders girondins Radicalització popular (influència dels sans-culottes) Constitució del 1793: sobirania popular, democràcia social i sufragi universal directe Establiment d’un Comitè de Salut Pública per jutjar i executar a tots els considerats com a enemics de la Revolució EL TERROR Victòries militars importants: els exèrcits estrangers són expulsats i s’ocupa Bèlgica. “S’ordena arrestar a aquells que per la seua conducta o les seues relacions o els seus propòsits o els seus escrits s’hagen mostrat partidaris de la tirania o del federalisme, i enemics de la llibertat (...) i també als familiars dels emigrats, els funcio- naris públics suspesos o destituïts per la Convenció Nacional o els seus comissaris, i aquells a qui se’ls haja denegat el certificat de civisme” Llei de Sospitosos del 17 de setembre del 1793. LLEI DE MÀXIMUM “Art. 1.- Els productes (...) de primera necessitat i dels quals s’ha cregut necessari fixar un preu són: la carn fresca, la mantega, el peix salat, el pa, la cervesa, els ciris, el sucre, l’oli, el vi, la sal, el ferro. Art. 4.- Qualsevol persona que en compre o en venga (...) a un preu més alt del que està fixat haurà de pagar una multa del doble del valor fixar i serà inscrit a la llista de persones sospi- toses i tractat com a tal (contrarevolucionari).” Govern revolucionari dels jacobins (1793) “Si el resort del govern popular en la pau és la virtut, el resort del govern popular en la guerra és la revolució: és a la vegada la virtut i el terror; la virtut, sense la qual el terror és funest; el terror, sense el qual la virtut és impotent. El terror no és altra cosa que la justícia ràpida, severa i inflexible; és, doncs, una expressió de la virtut; és menys un principi particular que una conseqüència del principi general de la democràcia apli- cada a les més urgents necessitats de la Pàtria. (...) El govern de la Revolució és el despotisme de la llibertat en la lluita contra la tirania.” Discurs de Robespierre en nom del Comitè de Salut Pública a París el 18 de plujós de l’any II (5-II-1794). Reformes socials: repartiment de terres entre camperols, preus màxims, educació gratuïta,... Política de descristianització: execució de refractaris, religió de la raó, nou calendari,... Descontent de la burgesia Dictadura del Terror Malestar dels sans-culottes Colp d’estat dels girondins i la Plana, execució dels jacobins i tornada a una revolució burgesa.

16. 1.4.- El procés revolucionari (1792-95) (IV):la Convenció termidoriana (juliol 94 – set. 95). Amb el colp d’estat de Termidor la burgesia moderada torna al poder: fi revolució popular Anul·len les mesures socials dels jacobins i executen els seus líders Reprimeixen per la força les protestes del poble (jacobins i sans-culottes). “Hem de ser governats pels millors: els millors són els més ins- truïts, els més interessats en el manteniment de les lleis; ara bé, amb moltes excepcions, no trobareu homes d’aquest tipus més que entre aquells que, tenint una propietat, estan apegats al país en què es troben, a les lleis que la protegeixen, a la tranquil·litat que la conserva, i que deuen a eixa propietat i al benestar que proporciona l’educació que els ha fet aptes per discutir amb sagacitat i justícia els avantatges i els inconve- nients de les lleis que determinen el destí de la seua pàtria. L’home sense propietats, pel contrari, necessita un constant esforç de virtut per interessar-se per un ordre que no li conser- va res i per oposar-se als moviments que li ofereixen algunes esperances. (...) Un país governat pels propietaris està dins de l’ordre so- cial; un país en què governen els no propietaris està en un es- tat salvatge” Discurs del diputat Boissy d’Anglas en la discussió del projec- te de constitució (París, 1795). Constitució del 1795 És una constitució burgesa (moderada) Sufragi censatari El poder executiu recau en un Directori de cinc membres El poder legislatiu el comparteixen dues cambres

17. 1.5.- El Directori (1795-99). Govern autoritari de la burgesia conservadora Monàrquics absolutistes (exterior) Reprimeixen per la força les protestes de l’oposició Radicals revolucionaris (interior): revolta “comunista” de Babeuf. L’exèrcit té cada vegada més poder Colp d’estat del 18 de Brumari de l’any VIII: Napoleó pren el poder

18. 1.6.- Napoleó al govern (1799-1815). Govern personalista i autoritari de Napoleó, amb una ideologia burgesa moderada i un Estat sòlid i centralitzat Consolat (1799-1804) Dos períodes Imperi (1804-1815) Té el recolzament de la burgesia i els camperols mitjans i menuts Reforma l’administració, promulga un Codi Civil i desenvolupa el sistema educatiu. Estén la R.F. per tota Europa amb les seus victòries militars (Ulm, Austerlitz, Bailén,...). Art. 39.- El govern està confiat a tres cònsols nomenats per deu anys, i indefinidament reelegibles. La Constitució no- mena Primer Cònsol al ciutadà Bonapart (...) Art. 40.- El Primer Cònsol té funcions i atribucions parti- culars, en les quals serà momentàniament substituït, quan hi haja lloc, per un dels seus col·legues. Art. 41.- El Primer Cònsol promulga les lleis, nomena i re- voca a la seua voluntat als membres del Consell d’Estat, als ministres, als ambaixadors i a altres membres de les administracions locals i als comissaris del govern entre els tribunals. Nomena als jutges (...), sense poder revocar-los. Art. 42.- En els altres actes de govern, el Segon i Tercer Cònsol tenen veu consultiva. Constitució de l’any VIII (aprovada el 13-XII-1799). A partir de 1812 comencen les derrotes militars a Rússia i Espanya. La derrota a Waterloo i el Congrés de Viena (1815) suposen la fi de la R. F.: Restauració absolutista.

19. 1.7.- Conseqüències de la R.F. Igualtat legal Pas d’una societat estamental a una societat de classes Llibertat Els homes passen de ser súbdits a ser ciutadans Triomfen idees liberals bàsiques: sobirania nacional i sistema representatiu (sufragi). Laboratori dels sistemes polítics posteriors: monarquia constitucional, república burgesa, república democràtica i social, autoritarisme personal. És el germen de totes les ideologies contemporànies: liberalisme, democràcia, republicanisme i socialisme. Serà el model de revolució política per a totes les revolucions posteriors Es deixa fora dels avanços polítics i socials a les dones Continuen les diferències, ara per raons econòmiques: la burgesia és la nova classe dominant Els límits dels canvis Acabarà triomfant el sufragi censatari: la burgesia al poder La Restauració acabarà amb la Revolució, però no amb les seues idees, que triomfaran al llarg del segle XIX