100 likes | 290 Views
LA NARRATIVA I EL TEATRE DEL SEGLE XIX. Romanticisme i Realisme Pàgs. 90-92 Pàgs. 120-122. Tendències. Romanticisme (malenconia, enyorança, subjectivitat): Novel·la històrica: Situa l’acció en moments reals de la història amb personatges històrics reals o imaginaris.
E N D
LA NARRATIVA I EL TEATRE DEL SEGLE XIX Romanticisme i Realisme Pàgs. 90-92 Pàgs. 120-122
Tendències • Romanticisme (malenconia, enyorança, subjectivitat): • Novel·la històrica: Situa l’acció en moments reals de la història amb personatges històrics reals o imaginaris. • Realisme (Tracta de retratar objectivament ambients i personatges contemporanis als lectors): • Costumisme • Realisme • Naturalisme
La narrativa romàntica : la novel·la històrica • Antecedents a Europa: - Walter Scott (Anglaterra) - Víctor Hugo (França) • La novel·la històrica a casa nostra - Primera manifestació: L’orfeneta de menargues d’Antoni Bofarull - La novel·la més important: Lo coronel d’Anjou de Francesc Pelai i Briz
El costumisme • Finalitat: deixar constància d’una geografia i uns personatges típics en un moment determinat de la història • Era una defensa dels costums i les tradicions de sempre: industrialització versus vida rural Quadre de costums - S’inicia en publicacions com El Mole i El Sueco - Retrata personatges típics de la vida quotidiana, com el botiguer, el forner, el sereno… - Evoluciona a una narrativa més culta, com la revista La Renaixença
El realisme i el naturalisme Realisme: Tracta de reflectir, de la manera més objectiva possible, tots els aspectes de la vida.També hi ha una crítica social als canvis econòmics i socials de la industrialització. Determinisme: l’home no té llibertat ni voluntat pròpia per a canviar el destí, perquè ja està decidit quan naix pel medi social i natural on viu i per l’herència genètica. • Escriptors a Europa: Balzac, Sthendal i Flaubert. Zola per al determinisme • En la nostra literatura: Narcís Oller
Narcís Oller • Estudià dret i fou un lector apassionat • Va escriure: novel·les, quadres de costums, teatre, contes. També va traduir autors com Tolstoi, Flaubert i Dumas. • Obres destacades: • L’escanyapobres: Obra naturalista que tracta sobre l’avarícia portada a l’extrem. • La febre d’or: novel·la de costums que retrata la vida de Barcelona en el pas a la industrialització de ciutat. • La bogeria: Novel·la naturalista que tracta la demència des de diferents punts de vista i aborda el tema del determinisme.
Tendències teatrals • Teatre culte (llengua culta): • Teatre romàntic • Teatre realista Autor principal: Àngel Guimerà • Teatre popular (la llengua reprodueix la vida quotidiana): • Sainet: Peça curta (un acte) de caràcter burlesc i humorístic Autor prinicipal: Eduard Escalante
Àngel Guimerà • Començà escrivint poemes dins del corrent romàntic. S’inicia com a autor teatral als 34 anys. Té dues etapes: • Primera etapa Obres romàntiques com Mar i cel • Segona etapa Obres realistes com Terra baixa • Les peces posteriors a 1900 no presenten tant interés
Eduard Escalante • Es dedica primer a escriure per a periòdics però triomfarà amb els sainets • El seu teatre reflecteix les classes populars de la ciutat de València en la segona meitat del XIX. Apareixen sempre tipus de personatges com: El xic guapo, el vell verd, la xica presumida, l’avar.