El segle XIX espanyol

1. IES TERRES DE PONENT Mollerussa SEMINARI DE GEOGRAFIA i HISTÒRIA El segle XIX espanyol La crisi de l’Antic Règim Configuració de l’Estat liberal 1808 - 1874 R. Moreno

2. ÍNDEX Etapes Personatges Fets destacats

3. JOSEP BONAPARTE Guerra del francès (independència) Amadeu I Dècada ominosa 1ª REPÚBLICA Restauració absolutista Governs moderats Governs moderats Trienni liberal Bienni progressista De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal - ETAPES - 1800 1805 1810 1815 1820 1825 1830 1835 1840 1845 1850 1855 1860 1865 1870 1874 ISABEL II FERRAN VII REGÈNCIES Narváez O’Donnell - Narváez Sexenni M.Cristina Espartero Govern provisional Tornar a l’index

4. De la crisi de l’Antic Règim a la configuració de l’Estat liberal -FETS DESTACATS- Constitució 1876 Constitució republicana 1873 En els requadres blancs i en algunes etapes apareix una mà. Clica per ampliar Revolució La Gloriosa Estatut Reial Llei de ferrocarrils Cop d’Estat de Riego Constitució progressista 1837 Constitució moderada 1845 Llei de d’educació Moyano 1ª guerra de CUBA Constitució de Cadis Cent mil fills de St. Lluís 2ª guerra Carlina Matiners 3ª guerra carlina 1ª guerra carlina 1800 1805 1810 1815 1820 1825 1830 1835 1840 1845 1850 1855 1860 1865 1870 1874 Amadeu Savoia ISABEL II JOSEP BONAPARTE FERRAN VII REGÈNCIES Trienni liberal Narváez O’Donnell - Narváez Sexenni Absolutisme Dècada ominosa M.Cristina Espartero Bienni progr I República Govern provision. Revolta “La jamància” Naixement Isabel II Constitució moderada 1869 Alçaments reialistes Desamortització Madoz Reformes progressistes. Desamortització de Mendizábal Reposició de l’absolutisme Manifest dels Perses Crisi econòmica Tornar a l’index

5. La constitució de Cadis 1812 1. Exemple de constitució liberal inspirada en la Revolució Francesa i en la seva constitució de 1791 L’obra de Cadis: 2. Accepta el sufragi universal masculí indirecte, la igualtat entre ciutadans, àmplia garantia de drets… 3. Aprova Decrets per instaurar un règim liberal: supressió de senyorius, anul·lació de gremis, Llibertat de treball, abolició de la Inquisició, inici de la desamortització i la reforma agrària… 4. Poca incidència a la pràctica. La guerra va impedir l’aplicació efectiva. Tornar a l’esquema

6. Estatut Reial de 1834 (carta atorgada) Tornar a l’esquema

7. La constitució progressista de 1837 Tornar a l’esquema

8. La constitució moderada de 1845 Tornar Tornar a l’esquema

9. La constitució progressista de 1869 Tornar a l’esquema Anar a la diapositiva del sexenni democràtic

10. La constitució republicana de 1873 Tornaa la 1ªRepública Tornar a l’esquema

11. La constitució de 1876 Tornar a l’esquema

12. El trienni liberal 1820-1823 • El cop d’Estat de Rafael Riego obliga el Rei a acceptar de convertir-se en monarca constitucional. • En nomena un nou govern • Es proclama una amnistia • Es convoquen eleccions • Reformes: 2. Dificultats • Restauració Constitució de Cadis • Oposició de la monarquia a totes les reformes Reformes de liquidació del feudalisme • Supressió règim senyorial • Conspiració del Rei contra el govern • Disminució de delmes • Reforma del sistema fiscal • Oposició de bona part de la pagesia: els antics senyors són ara els nous propietaris • Llibertat d’indústria i comerç Reformes de liberalització econòmica • Els pagesos perden els seus drets tradicionals i s’empobreixen → oposició als liberals • Venda de terres de monestirs • Abolició dels gremis • Aixecaments de partides absolutistes animades per l’Església i la noblesa tradicional • Reforma codi penal Reformes de modernització administració • Modernització administrativa • Divisió entre els liberals en moderats i exaltats • Creació de la Milícia Nacional Tornar a l’esquema

13. El carlisme i la 1ª guerra carlina (1833-1839) • El carlisme representa una de les dues concepcions de la societat de principis del s.XIX, favorable a l’Antic Règim i la seva estructura política, social i religiosa. L’altra ideologia, a la qual s’enfronta, és el liberalisme. • La guerra no va ser només un conflicte dinàstic, sinó, principalment, per com veien i volien el món, perquè tenien… • Dues concepcions enfrontades: 2. Desenvolupament de la guerra: • Implica tota la societat QUI? Noblesa rural + majoria del clergat + pagesos d’algunes zones CARLISME • 1833. L’aixecament s’inicia a Catalunya. Minoritari al principi. L’exèrcit lleial sufoca la revolta PER QUÈ? • Tradicionalista i antiliberal • 1835. S’estèn a Navarra i P. Basc. General Zumalacàrregui. Els carlins catalans es reorganitzen. • Pagesia: frustració perquè són expulsats de les terres pel nou sistema liberal.Proletarització • General carlí Ramon Cabrera té el control de bona part de Catalunya interior, Maestrat i Baix Aragó • La qüestió foral • Lema: Déu Pàtria i Furs • Tàctica de guerrilles. Perpetració d’actes de bandolerisme i delinqüència rural LIBERALISME Alta noblesa + funcionaris+jerarquia militars + burgesia + bases populars de la ciutat QUI? • 1835. Mort de Zumalacàrregui. L’exèrcit liberal a càrrec del general Espartero acorrala el carlí. PER QUÈ? • Noblesa: mantenir el poder econòmic i la propietat • Burgesia: aspira a imposar reformes liberals • 1837. Fracàs de l’expedició carlina per assetjar Madrid. • Bases populars ciutadans: millorar la situació de misèria i marginació • 1839. Conveni de Bergara: acord entre liberals i carlins. Fi de la 1ª guerra carlina → manteniment de furs i incorporació militar dels carlins Tornar a l’esquema

14. Causes: La 2ª guerra carlina 1846-1849(guerra dels Matiners) • El carlisme continua sent una força de greu oposició a l’Estat liberal (moderat o progressista) • Els aixecaments carlins es van revitalitzar durant l’etapa 1846-1849 a Catalunya • Crisi agrària produïda per unes males collites seguides Augment del preu del pa • Crisi cojuntural de la indústria tèxtil Malestar a les ciutats • Diferència amb la 1ª guerra: ara és un aixecament camperol + revolta de sectors urbans. • Sufragi universal masculí • Abolició de les quintes • Abolició dels impostos de consums • Reconstitució de la Milícia Nacional • Reconstitució de llibertats individuals i col·lectives Recolzats pel Defensen Partit Demòcrata Recull les aspiracions democràtiques i republicanes de les classes populars urbanes ! ! del problema NO • Les millores econòmiques + increment de soldats= final de la revolta però Tornar a l’esquema

15. Reformes Reformes progressistes (1835-1837) .La desamortització de Mendizábal • Mendizábal i els progressistes assumeixen la tasca de desmantellar les institucions de l’Antic Règim. 1ª Dissolució del règim senyorial: Els senyors perden les atribucions jurisdiccionals (impartir justícia). Però mantenen la propietat de les terres que els pagesos no poguessin acreditar com a seves. 2ª Abolició del delme eclesiàstic: Significarà la fi de la submissió de la pagesia al domini eclesiàstic. L’Església, però, rebrà compensacions econòmiques de l’Estat. Supressió de primogenitures, patronats i fideïcomisos: S’alliberen les terres patrimonials vinculades. Ara es podran vendre sense traves. 3ª Desvinculació: 4ª Desamortització de terres: • 1836. Mendizábal decreta la dissolució dels ordes religiosos (menys ensenyants i hospitalaris). • Incauta les terres de les comunitats religioses afectades i són venudes en subhastes públiques. • Pretén recaudar recursos per: • 1. Sufragar la guerra carlina • 2. Disminuir el dèficit de la Hisenda • 3. Crear grups socials de compradors que recolzarien el liberalisme. Altres mesures legislatives: 5ª Per aconseguir la liberalització de l’economia (economia capitalista): • Abolició dels privilegis de la Mesta. • Dret de vallar les terres. • Llibertat d’arrendaments agraris • Llibertat de preus i de comerç interior. Tornar a l’esquema

16. Característiques del règim Els moderats al poder: Configuració del règim (1843-1868) • A la caiguda d’Espartero(1843) es proclama reina Isabel II i els moderats protagonitzen un cop d’Estat 1ª Promulgació d’una nova Constitució (1845) moderada. 2ª Intenta crear un Estat liberal sobre tres eixos: Centralització Unificació Control ordre públic a) Estructura piramidal i jeràrquica. Cada província depèn de Madrid. a) Codi Penal de 1851. a) Dóna importància cabdal a l’exèrcit i militaritza la vida pública. b) Projecte de Codi Civil. b) Enfortiment dels governadors civils c) Competències educatives passen a mans de l’Estat. Plans d’estudis únics per a tot el territori (Llei Moyano) b) Predomini dels governadors militars per sobre dels civils, amb poder omnímode: sovint al marge de la Constitució c) Nomenament d’alcaldes per la Reina d) Reforma fiscal: centralització dels impostos a mans de l’Estat d) Sistema únic de pesos i mesures. (Sistema mètric decimal) c) Supressió de la Milícia Nacional d) Creació de la Guàrdia Civil Tornar a l’esquema

17. Mesures Com s’inicia Manifest del Manzanares • Demanen: • Compliment de la Constitució • Reforma de la Llei electoral • Reducció dels impostos. • Respectar els mereixements dels càrrecs militars i civils. • Disminuir la centralització. • Reconstrucció de la Milícia Nacional El bienni progressista (1854-1856) 1854 Pronunciament militar (Vicalvarada) de progressistes + sectors moderats Intenta instaurar els principis progressistes Final • Elabora una nova Constitució (1856) que no es va promulgar • Represa de ladesamortització(Madoz) • Afecta a béns de l’Estat, Església, ordes militars, confraries i principalment dels ajuntaments • Volum desamortitzat molt superior al de 1837, de Mendizàbal. • Es pretén obtenir recursos per la Hisenda i inversions públiques • 1855 Projecte d’ampliació de la xarxa ferroviària (Llei General de Ferrocarrils) Mesures reformistes no donen solucions a les demandes populars Greu conflictivitat social + Crisi econòmica Febre groga Aixecaments obrers (1855) Demanen • Reducció d’impostos (consums) • Abolició de quintes • Millores dels salaris. • Reducció de la jornada laboral Govern aprova Llei del treball = millores laborals i permetia associacions obreres No acaben les protestes. Al contrari: s’estenen per tot el país amb crema de fàbriques i collites i aldarulls popupalrs. Tornar a l’esquema Dimissió d’Espartero Isabel II confia enO’Donnell

18. Els moderats novament al poder (1856-1868). Crisi del moderantisme 1856 La reina confia el poder a O’Donnell i el seu partit Unión Liberal O’Donnell restableix els principis del moderantisme • Restableix la Constitució de 1845 • Anul·lació de part de la legislació • progressista: • - Atura la desamortització • - Anul·la llibertat impremta. • - Restableix impost dels consums • - Etc Es duu a terme unapolítica exterior activa i agressivaper desviar l’atenció dels problemes interns i acontentar l’exèrcit. Expedició a Indoxina Intervenció a Mèxic Intervencionisme a Marroc Dimiteix O’Donnell El govern unionista no pot fer front a la crisi econòmica + l’oposició de republicans, demòcrates i progressistes 1863 Nomenament de Narváez Narváezgoverna de forma autoritària, al marge de les Corts i de tots els grups polítics. • Autoritarisme Desig de canvi de règim. Amplis sectors conspiraran per fer caure els governs moderats i la pròpia monarquia d’Isabel II • Crisi financera europea (1866) • Incapacitat de resoldre la crisi econòmica Tornar a l’esquema

19. Contracció demanda Augment de preus Fallida empreses El sexenni democràtic (1868-1874) Causes de la revolució Crisi econòmica + crisi política 1860 Greu inestabilitat Crisi política del moderantisme. Actitud antidemocràtica i autoritària del darrer període (1856-1868) del govern de Narváez. 1ª Crisi financera • No rendibilitat de les inversions ferroviàries. • Fa caure el valor de les accions a la Borsa • Caiguda de les cotitzacions del Deute Públic. 2ª • Caiguda de les importacions de cotó americanes. • Degut a la guerra de Secessió. Crisi Industrial Clima de greu violència Fam + Atur Augmenten els preus de l’aliment bàsic, el blat. 3ª • Males collites Crisi de subsistències • Fi de la monarquia borbònica • No precisa la forma de govern • (Monarquia o República) • Demana el Sufragi universal (m) • Democratització vida política • Abolició de quintes i consums Progressistes General Prim Agost. Pacte d’Ostende: 1866 Demòcrates Unionistes General Serrano 1868 Setembre. Inici de la revolució “La Gloriosa” Tornar a l’esquema

20. El sexenni democràtic (1868-1874) Govern provisional (1868-1870) • Presidit pels generals Serrano i Prim posa en marxa un programa de reformes: Convoca eleccions a Corts, per primer cop a Espanya per sufragi universal masculí. R E FORMES Promulguen una nova constitució. • Polítiques: Manté la monarquia, en qui recau el poder executiu. Però ho fa a través dels ministres Es proclama la independència del poder judicial. Sistema d’oposicions a jutge. Es restableix el jurat. Objectiu principal: reorientar la política econòmica per tal d’implantar definitivament el capitalisme. Se suprimeixen les contribucions de consums, substituïda per un impost personal i universal. • Econòmiques: Venda o concessió de part del patrimoni miner. Per solventar la caòtica situació de la Hisenda Liberalització dels intercanvis exteriors. Llei de Bases aranzelàries. Millorar la competència Tranformar i donar rentabilitat a les estructures comercials i industrials Però… 1. Amplis sectors no accepten la forma monàrquica Frustració de moltes aspiracions populars 2. Rebutgen el manteniment del culte i del clergat 3. Queda intacte el model socioeconòmic. • Es demana el repartiment de terres Forta conflictivitat social • Es demana la supressió de consums i quintes Insurreccions a favor de la República federal Tornar a l’esquema Expansió de l’anarquisme i del socialisme Introducció de les idees Internacionalistes

21. REGNAT AMB DIFICULTATS CONSTANTS OPOSICIÓ A LA NOVA MONARQUIA El sexenni democràtic (1868-1874) Monarquia d’Amadeu de Savoia (1870-1873) • Victòria electoral dels partits monàrquics Tasca de trobar un nou rei per substituir els Borbons • Té una concepció democràtica del paper de la monarquia. Amadeu de Savoia • Pertany a una família molt popular artífex de la unificació italiana. Novembre. Elegit per les Corts 1870 27 de desembre: Assassinat del general Prim, el principal defensor i conseller del nou rei. 1870 • Els moderats, que són fidels als Borbons • Revolta carlina el 1872 ( iniciada al P.Basc i estesa a Navarra i Catalunya) • L’Església: queixosa del decret que obliga el clergat a jurar la Constitució del 1869 • Continua la revolta a Cuba, iniciada el 1868, perquè els sectors econòmics espanyols volen mantenir la situació de control de Cuba. • Les elits del diner: perquè són contràries a l’abolició de l’esclavitud i la regulació del món del treball. • Insurreccions federelistes. • Distanciament de la població en general respecte de la monarquia amadeista. • Sectors republicans • Retraïment contra el sistema per part del món obrer • Carlins Resultat: • Desintegració de la coalició governamental. Tornar a l’esquema Amadeu I abdica el 10 de febrer de 1873

22. PROBLEMES DE LA I REPÚBLICA ALGUNES IDEES GENERALS El sexenni democràtic (1868-1874) La Primera República (1873-1874) L’ 11 de febrer es proclama la República. La majoria de les Corts és, però, monàrquica. 1873 Neix amb escasses possibilitats d’èxit: 1. • Només n’eren partidaris 70 parlamentaris federals La República va accelerar i animar el conflicte carlí • Partidaris de: supressió de les “quintes” i consums, abolició de l’esclavitud i del laïcisme de l’Estat. 2. La República es veu incapaç de millorar la situació a la guerra de Cuba, iniciada el 1868. Els funcionaris i les autoritatats espanyoles de l’illa eren hostils al règim republicà. • Defensen la fórmula federal majoritàriament. Petita burgesia Rep el suport de Classes populars urbanes Part del moviment obrer i camperol 3. El cantonalisme de zones amb forta implantació republicana: Cartagena, Sevilla, Cadis, Castelló, Salamanca, València…etc La República és rebuda a Catalunya amb entusiasme: • S’ocupen les corporacions municipals. • Es constitueixen Juntes Revolucionàries. Presidents republicans • Es proclama l’Estat Català dintre de la República espanyola. Francesc Pi i Margall Estanislau Figueres Estanislau Figueres, primer president, pacifica la situació, dissol les juntes i convoca eleccions. Nicolàs Salmerón Emilio Castelar Eleccions: guanyen els republicans: abstencionisme del 70% Castelar, sense majoria a les Corts, governa de forma autoritària. Finalment ha de dimitir. Nova Constitució 1873: semblant a la de 1869 F. Pi i Margall Cop d’estat del general Pavia i la Guàrdia Civil 3 gener 1974. Per evitar un nou govern d’esquerra: 1 desembre 1974. Manifest de Sandhurst 29 desembre 1974. Pronunciamiento de Martínez Campos Tornar a l’esquema Restauració monarquia borbònica. Alfons XII

23. Causes: La guerra dels Deu Anys (1868-1878). Cuba Inici de la Revolta a Cuba Pau de Zanjón 1878 1868 • Els criolls hisendats cubans encapçalen la revolta CAUSES • El poble la recolza en prometre la fi de l’esclavitud El govern d’Amadeu I vol abolir l’esclavitud i proposa reformes polítiques, Però ! • Oposició frontal dels sectors econòmics i patronals proteccionistes, amb interessos a Cuba. • Defensen la guerra com a fórmula per imposar els seus interessos • Defensen el manteniment de l’esclavitud • Defensen el mercat unitari espanyol • Defensen el manteniment de la situació cubana sense canvis. Tornar a l’esquema