1 / 15

Jordi Grau i Bartomeu

Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. Les barrades navals. Capítol 3. Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica de l’exèrcit i de la bandera de l’Estat:. Jordi Grau i Bartomeu. (web de l’armada).

oberon
Download Presentation

Jordi Grau i Bartomeu

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript

  1. Evolució de les Senyeres al llarg del procés de formació històrica de l'exèrcit i de L’Estat. Les barrades navals. Capítol 3 Anirem veien que la Senyera ha jugat un paper cabdal en la configuració vexil·lològica de l’exèrcit i de la bandera de l’Estat: Jordi Grau i Bartomeu

  2. (web de l’armada) • SEGUNDA EPOCA (1717-1827) • Cuerpo de Batallones de Marina.- Organizado en 1717 por el Ministro de Marina e Indias D. José Patiño, llegó a tener 12 batallones, siendo los primeros en constituirse los denominados: Armada, Bajeles, Marina, Océano, Mediterráneo y Barlovento. Su misión se centró en la guarnición de los buques en los que predominaban los fuegos de fusilería durante el abordaje, además de formar parte de las dotaciones de artillería y de realizar desembarcos, formando parte de las "Columnas de Desembarco" constituidas por la suma de las guarniciones de los buques que intervenían en la acción.Durante esta época, un total de 110 años, su actuación fue decisiva en múltiples ocasiones, pudiendo citar entre otras:- Conquista de Cerdeña, 1717 - Conquista de Nápoles y Sicilia, 1732- Expedición a Pensacola (Florida), 1770.- Defensa de La Habana, 1762- Expedición a Argel, 1775- Desembarco en Tolón, 1793- Defensa de Ferrol, 1800- Reconquista de Buenos Aires, 1806. Escudo 1692-1707 Tercio de l’Armada La Mar Oceano El nom original de Pensacola a Florida és Penyiscola !

  3. (web de l’armada) PROCESO DE FORMACIÓN DE LA BANDERA 1571 Estandarte de Lepanto al pie de Cristo el escudo papal, i las armas de España i Venecia Bandera de la Santa Hermandad de Castilla 1488-1510. Bandera de la Flota de Barcelona (1479) Podeu anar resseguint els pals de comtes reis a l'estendard de Lepant sota l’eufemisme “escudo papal”, i al farciment de l’àliga de Sant Joan. La representació en negatiu de les creus de Sant Jordi a l’escut barceloní les fa més semblants a les icones angleses o genoveses probablement per contraposició amb aquesta creu de Sant Jordi d’aquesta suposada Germania castellana.

  4. (web de l’armada) El PROCESO DE FORMACIÓN DE LA BANDERA (1555) banderas indicativas de soberanía de la época que aparecen en mapamundis, atlas y portulanos. www armada.es (1530-1543) Banderas de Galeras 1555 Bandera de las Indias de Castilla y Aragón i Aragon y León.(¿ Que no haviem quedat que les Índies les van descobrir únicament els castellans? Que hi fan doncs els pals dels comtes reis ? Increïble el mateix exèrcit reconeix que són banderes de sobirania que apareixen en portolans. També resulta curiosa aquesta segona interpretació del lleó amb cua en forma de S, que trobem en el pavellons dels mapes durant l’època d’En Ferran II. A Castella mai van existir el virregnats, la monarquia absolutista castellana va assimilar tots el territoris: Astúries, León, Galícia, Extremadura... León no va tenir mai identitat pròpia fins que els historiadors castellans el van utilitzar per invisibilitzar el Regne d'Aragó. )

  5. PROCESO DE FORMACIÓN DE LA BANDERA Fixeu-vos que el pobre rei Ferran no tenia ni bandera només un trist guió! Bandera Naval de las Expediciones a las Indias (1503) de Isabel La catòlica Guión Real de Fernando "El Católico" 1506 Bandera Española de la Armada Invencible (1588) de Felipe II (1547) Bandera usada por la Marina de España en Flandes durante el siglo XVI por Carlos I

  6. PROCESO DE FORMACIÓN DE LA BANDERA Bandera de la Armada 1571-1581Utilizadas por el Mediterráneo Bandera de los Galeones de España (1520-1648) Bandera Ultramarina (final s. XVI) FELIPE IV (1621 -1665) Bandera que aparece en los portulanos y en la que se han sustituido dos barras rojas por otras dos azules, seguramente como referencia al mar. Bandera atlàntica de la Armada 1571-1581.

  7. Malgrat els subterfugis defugint formes i colors veieu que l’evolució de les banderes que exposa el Web de l’Armada tenen una cosa en comú: la tossuda persistència dels pals del Comtes Reis bé siguin com a fons, bé siguin canviant-los els colors, o bé siguin combinant-los amb la Creu de Borgonya (o de Sant Andreu) del Austries, tal i com podeu veure en les següents icones moltes penjades per l’Enric Guillot a l’Histocat The Invincible Armada 1588. English picture. ww.mandragore2.net The Invincible Armada 1588. English picture. ww.mandragore2.net

  8. 1588 L’armada invencible.

  9. 1588 The invincible Armada 1588 le dernier bateau quitte le port depuis 2 jours (28 mai) les bateaux quittent le port de Lisbonne en Espagne et s'attendent avant de faire route vers l'Angleterre pour la conquérir. En ce jour le dernier des 130 bateaux lève l'encre pour rejoindre la flotte Font: comission scolaire de Montreal Quebec. www.csdm.qc.ca

  10. 1640 João Teixeira Albernaz.Inst. Arquivos Nacionais Torre Tombo L’any 1582, Felip I ordena crear la primera escola cartogràfica a Madrid al portuguès Joao Albernaz. Fixeu-vos en aquest mapa de la nisaga Albernaz com van desapareixent les senyeres de Sudamèrica i canviant els colors de les de Nord amèrica. 1640 João Teixeira Albernaz (portuguès), Inst. Arquivos Nacionais Torre Tombo

  11. 1640 Joan Oliva (català), National Maritim Museum, London

  12. 1630 Anònim (portuguès), Henry E. Huntington, California

More Related