Download
1 / 16
170 likes | 397 Views
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL. Símbol de la generació perduda El gran poeta de Ciutat. S’autoanomenava català de Mallorca. Biografia ( Ciutat de Mallorca 1913-1938). Origen humil Alumne de Gabriel Alomar a l’institut Carrera de filosofia i lletres a Barcelona ( becat )
E N D
BARTOMEU ROSSELLÓ-PÒRCEL Símbol de la generació perduda El gran poeta de Ciutat
Biografia(Ciutat de Mallorca 1913-1938) • Origen humil • Alumne de Gabriel Alomar a l’institut • Carrera de filosofia i lletres a Barcelona (becat) • Va viure a la residència d’estudiants de Catalunya • Gran amic de Carles Riba (professor a la Universitat) i de Salvador Espriu (company seu de curs) • 1935: es trasllada a viure a Madrid per fer-hi el doctorat (la guerra el sorprèn en aquesta ciutat) • Torna a Barcelona: col·laborador en diverses tasques culturals a la rereguarda (Guerra Civil) fins al moment d’incorporar-se a files. • Cau malalt de tuberculosi • Mort al Brull (Osona)
Obra poètica • Noupoemes(1933) • Quadern de sonets(1934) • Imitació del foc(1938). Pòstum
Tipus de poesia que conrea • Inaugura la poesia insular contemporània • És el primer poeta mallorquí que no escriu directament sota la influència de l’Escola Mallorquina • Influencia en els poetes de la immediata postguerra (Espriu, Palau i Fabre) • Precisió del llenguatge • Poesia molt interioritzada i hermètica, plena d’imatges i de metàfores noves • Poeta postsimbolista (les paraules van més enllà del significat del diccionari, tenen un valor simbòlic)
Influències • Postsimbolisme : Paul Valéry a França, Carles Riba, Josep Carner a Catalunya • Barroc : Góngora, Quevedo, El Rector de Vallfogona • Generació del 27: Jorge Guillén (poesia pura), neopopularistes (Federico Garcia Lorca i Rafael Alberti) • Món oníric del surrealisme (avantguarda) • Realisme • Gabriel Alomar (el seu mestre) • Escola Mallorquina (tradició insular)
Descripció • Gafim, company d’habitació (un altre mallorquí), va dir de Rosselló: N’hi havia que l’odiaven, perquè no anava a missa, perquè portava ulleres, perquè guanyava matrícules d’honor i perquè tenia granissona a la cara; precisament totes aquelles coses que en ell m’encisaven.
RelacióBartomeu-Espriu Bartomeu Rosselló-Pòrcel i Salvador Espriu
Espriu-Bartomeu • Molt amics al principi • Cert distanciament entorn de 1937: motius polítics: conservador Espriu; comunista i revolucionari Bartomeu • Espriu no ho va aclarir mai • Espriu va decidir escriure poesia (després de la Guerra Civil) arran de la mort del seu amic • Espriu va sublimar aquesta amistat després de la seva mort (Espriu l’incorpora dins de la seva obra)
Petitacançó de la tevamortSalvador Espriu La teva mare brodaen el carrer de l'Om.La teva mare broda,broda claror.La teva mare cantauna cançó,la vella història tristad'un gran amor.La pluja li contavala teva mort,la pluja li contavacom has mort sol.Albes de fred agrisentot el record.La teva mare ploraen el carrer de l'Om.(1966)
Memòria de Salvador Espriu(dedicat al seu amic Bartomeu) Escolto sempre el teu etern silenci a la muntanya. Altres temps, altres hores fan el record difícil.
Brull-Arenys-Palma • 5 de gener de 1938 al cementiri del Brull • 21 de febrer de 1958 a Arenys de Mar • 20 de gener de 1978 al cementiri de Palma
Poema En la mevamort Estic cansat de tu, domini fosc i tempestat de flama. M’exaltaré damunt els horitzons i trauré les banderes al desert de la darrera cavalcada. Reina d’aquestes hores, ara véns tota brillant, armada. Inútil desespert del vespre! L’alba s’acosta ja amb l’espasa, i l’ardor temerari que m’encén allunya les estrelles. Madrid, març de 1936
