TEMA : LA INVERSIÓ A L’EMPRESA

1. TEMA : LA INVERSIÓ A L’EMPRESA

2. L’ESRUCTURA ECONÒMICA • En la darreraunitathemparlat de l’estructurafinancera i les millorsfonts de finançament per l’empresa. • En aquestaunitatparlarem de les inversions de l’empresa, és a dir, coml’empresa configura la seva estructura econòmica. • Estudiaremcom una empresa selecciona elsseusprojectesd’inversió.

3. LES INVERSIONS I EL FINANÇAMENT • Les inversionssón el conjunt de factors de producció que necessita una empresa per dur a terme les sevesactivitats. • A més de les inversionss’espera alguna rendibilitat. Per realitzaraquestesinversions – en compra, renovació o millorad’elements de l’actiu- calen unes fonts de finançament. • Per portar a terme i finançaraquestesinversions les empreses recorren alsmercats de capitals (estalvi de persones, capitalsempresarials o govern) i trien el finançamentadient.

4. CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ • Qualsevol projecte d’inversió compta amb els següents elements: • Desemborsament inicial • Durada temporal de la inversió • Fluxos nets de caixa • Valor residual

5. CARACTERÍSTIQUES D’UNA INVERSIÓ • Desemborsament inicial (D0 ): quantitat que es paga en el momentd’adquirirelsactius. Si és una inversió que es paga al comptatseràl’únicpagament. • Durada temporal (n): nombre d’anys que dura el projecte i en el que s’aniranproduintentrades i sortides de diners. • Fluxosnets de caixa (Fi)*: diferència entre elscobraments i elspagaments previstos que suporta l’empresadurant el períoded’inversió. • Valor residual (R): valor de l’actiu al final de la inversió. Pot ser zero o una quantitat determinada que es suma al darrer flux de caixa.

6. ELS FLUXOS DE CAIXA • Els fluxos de caixa són la diferència entre cobraments i pagaments (per manteniment, reparacions,...); NO entre ingressos i despeses. • La diferència entre ingressos i despeses és el resultat de l’exercici.

7. ELS FLUXOS DE CAIXA • Exemple: Una bugaderia industrial compra una nova rentadora per donar un millorservei. La rentadorali costa 30.000 € i espera obtenir un guanyesperat anual de 10.000 €/any. Aixímateix espera tenir unes despeses (manteniment, electricitat de la màquina, revisions) de 2.000 €/any. • Per tanttindrà un benefici (ingressos - despeses) de 8.000 euros. Peròdonat que elsclients no li paguen immediatament, elsseuscobraments no coincidiranambelsseusingressos. Tampoc ella paga elsseusproveïdors. • Pot coincidir, perògeneralmentsóndiferents.

8. REPRESENTACIÓ DE LA INVERSIÓ On D0 és el primer pagament, cada F ambsubíndexcadascundelsfluxos de caixa i onFnés le darrer flux produït i que és la suma del valor del darrer flux + el valor residual

9. TIPUS D’INVERSIONS • Segonshortitzó temporal • Curt i • Llargtermini • Segonssuport de la inversió • Físiques • Immaterials/Intangible • Financeres • Segons la finalitat de la inversió • Estratègiques • Expansives • Segons la relacióambaltresinversions • Substitutiva • Complementària • Indepdendent

10. INVERSIONS SEGONS SUPORT • Físiques Adquisiciód’unactiu material: elements de transport, maquinària, edificis, matèriesprimeres. Exemple: compra d’ordinadors per l’empresa. • Immaterials Adquisiciód’unactiu material: patent, marca, programes informàtics. Exemple: un laboratori compra una patent per desenvolupar un medicament. • Inversiófinancera: Adquisiciód’unactiufinancer: obligacions, accions, dipòsitsbancaris. Finalitzaquanelsactiussónvenuts. Exemple: compra d’accionsd’unaaltracompanyia, compra de bons de l’Estat.

11. SEGONS HORITZÓ TEMPORAL • A curttermini: quan el termini de la inversióés inferior a l’exercicieconòmic (normalment un any): Exemple:ùnfustercompra de fusta (matèria primera) per fer una taula. O un dipòsitbancari (que et dona un interés) a 6 mesos. • A llargtermini: amb un perídode de superior a un exercicieconòmic (normalment un any) Una empresa que compra unes accions que vendràd’aquí a un temps o la compra d’unamàquina de cosir per partd’unafàbrica de roba.

12. SEGONS FINALITAT • Reposició o renovació: serveixen per canviar un actiu per un de nou. Exemple: l’empresaAlsarenova la seva flota d’autobusos. • Inversionsexapansives: tenenecom a finalitataugmentar la capacitat productiva de l’empresa i incrementar les vendes.Exemple: el Bar Massana compra el local del costat per tal que hicàpiguenmésclients. • Inversionsestratègiques: inversions de modernització que tenen per objectiul’adaptació de l’empresa a canvis tecnològics i l’increment de la seva competitivitat.

13. SEGONS RELACIÓ AMB ALTRES INVERSIONS • Inversió substitutiva: Inversió que limita la realitzaciód’altres. NO confondreamb la de reposició o renovació que es aquella que substitueix un actiuvell per un altre de nou. Exemple: Un estudi de disseny compra un Mac en comptes d’un Toshiba. • Inversió complementària: quan dur a terme una inversió facilita l’acompliment d’una altra. Exemple: la compra d’un ordinador més potent permet comprar el nou programa d’edició de vídeo. • Inversió independent: no te relació amb altres inversions. No afecta de cap manera a les altres inversions.

14. MÈTODES DE SELECCIÓ I VALORACIÓ D’INVERSIONS • A l’hora de seleccionar inversions es poden utilitzar diferents criteris, dependent de si la variable temps es te o no en compte. Podem diferenciar dos mètodes: • Mètodes estàtics de selecció d’inversions: ignoren el temps i es basen en el fet que el valor dels diners és constant en el temps. És a dir, els diners que es cobren en diferents moments tenen el mateix valor. Estudiarem el Termini de Recuperación o Pay-back. • Mètodes dinàmics de selcció d’inversions: tenen en compte el temps i per tant treballen amb el fet de que el valor dels diners varia en el temps. Els més importants són: • Criteri del Valor Actual Net (VAN). • Criteri de la Taxa de Rendibilitat (TIR)

15. MÈTODES DE SELECCIÓ ESTÀTICS • No tenen en compte el temps: fluxos de caixa del mateix valor malgrat que es produeixin en diferentsmoments. • Problema  Sabem que el diner te valor diferentsdurant el temps a causa de: • La inflació: pujada generalitzada de preus • El tipusd’interés: preu delsdiners o remuneració del capital

16. EL TERMINI DE RECUPERACIÓ O PAYBACK • El mètode del termini de recuperació o paybackconsisteix a establir el termini de recuperació del desemborsament inicial. • Com que no te en compte el temps, diem que el payback no té en consideració el principid’equivalència financera de capitals. • És un criteri molt adequat per a aquelles inversions en les que interessa recuperar la inversió el més aviat possible.

17. EL TERMINI DE RECUPERACIÓ O PAYBACK • Consisteix llavors a calcular el temps en el qual l’empresa pot recuperar la inversió. • Es triarà aquell projecte en el qual es trigui MENYS en recuperar la inversió inicial. • Vegem-ho amb un exemple

18. EL PAYBACK • Una empresa valora dos projectes d’inversió A i B. • El projecte A te un desemborsament inicial de 1200, uns fluxos nets de caixa de 400 i una vida útil de 4 anys. • El projecte B te un Desemborsament inicial de 3500, uns pagaments de 1000 i uns cobraments de 2000 i un valor residual de 500 durant els 4 anys que dura la inversió. • Quin projecte triarà?

19. PAYBACK: DESAVANTATGES • Asigna el mateixpoder adquisitiua fluxosde caixaobtinguts en anysdiferents, sense respectar l’equivalènciafinancera. • No te en compte la inflació ni el tipusd’interés del capital.

20. MÈTODES DINÀMICS: EL VAN • El Valor Actual Net (VAN) d’unainversióés la diferència que hi ha entre el valor actualitzat de les entradesnetes que genera i el desemborsament inicial. • Consisteix a actualitzartotselsfluxosnets de caixa al momentactual i obtenir el valor capital en aquestmoment. Éscom si valoréssim el “diner del futur” en “diner del present”. • Les quantitatss’hauran de sumar o restar segons que representen entrades o sortidesmonetàriesprovocades per la inversió.

21. MÈTODES DINÀMICS: EL VAN • El VAN te en compte en quin moment en el temps es produeixen les entrades o sortides monetàries. • És un plantejament més realista, donat que te en compte l’equivalència financera. • Per exemple, te en compte que probablement, amb 10 € d’aquí a 5 anys podrem comprar menys coses.

22. MÈTODES DINÀMICS: EL VAN • Per tant d’actualitzar els fluxos de caixa futurs utilitza la taxa de descompte o el tipus d’interès real al que estan els diners. • Com ja sabem el tipus d’interès és el cost del capital. • Com podem trobar, però, el que equivalen 10.000 euros que esperem tenir d’aquí a 3 anys al moment actual?  dependrà del tipus d’interès. • Observem l’exemple de la pàgina 154

23. MÈTODES DINÀMICS: EL VAN • VAN = - Do + + + … + • Entre aquellsprojectesd’inversió, triaremaquell que tingui un VAN positiuméselevat • Un VAN negatiuvoldir que la suma del total de sortides de dinersés igual o major al de les entrades en valor actual i no es farà • Si el VAN észero la inversióésindiferent.

24. EL VAN • Per tant, • Si el VAN > 0 el projected’inversióésaconsellable. • Si el VAN < 0 el projected’inversió es refusarà. • Si el VAN = 0 el projected’inversióésindiferent. • El criteri per seleccionar una inversiósegons el VAN és el d’escollir, d’entre les que tenen un valor positiu, aquella inversió que tingui el VAN mésalt. • El VAN si que te en comptel’equivalènciafinancera • Observeml’exemple de la 155

25. MÈTODES DINÀMICS: La TIR • La Taxa Interna de Rendibilitatés la taxad’actualització o descompte que fa que el VAN sigui igual a zero. • El seu valor (expressat en percentatge) proporciona una mesura de la rendibilitat de la inversió. • Per seleccionar una inversió cal comparar aquestataxa de rendibilitat (TIR) amb el tipusd’actualitzacióo descomptedel mercat (per exemple el tipusd’interès del banc).

26. La TIR • Si la TIR és superior al tipusd’actualitzaciódel mercat (la rendibilitat del projecte> a la del mercat), el VAN seria positiu i l’empresaobtindriaunsguanys de la sevainversió. Per tant, la inversióseria aconsellable. • Si la TIR és inferior al tipusd’actualització del mercat, la rendibilitat del projecteés inferior a la del mercat, el VAN seria negatiu i la inversió no seria aconsellable.

27. La TIR • Finalment, si la TIR és igual al tipusd’actualització del mercat, el VAN seria igual a zero i el fetde realitzaro no la inversió seria indiferent. • Per tant, la TIR ens indica que cal escolliraquellprojecte que proporciona una TIR més elevada i superior a la taxa de cost del capital. • 0 = - Do + + + … +

28. PROBLEMES DE LA TIR Quan es tracta de projectes de més de dos períodes, les fòrmules de la TIR no les podem calcular i hemd’utilitzar el mètode del tanteig. Hauríem de provardiferentsvalors de r per tal de que el VAN siguui igual a zero i enscaldria un programa informàtic.