SOCIOLINGÜÍSTICA

1. SOCIOLINGÜÍSTICA

2. Estructura lingüística • És tot el conjunt de mecanismes interns de funcionament d’unallengua: la fonètica (el sons), la fonologia (elsfonemes) el lèxic, les regles ortogràfiquesi les morfosintàctiques, etc.

3. Ús lingüístic • Ésel fetmateixd’usar una llengua en la pràctica per comunicar-nos socialment.

4. Sociolingüística Estudia la relació entre llengua i societat, la relació entre estructura lingüística i ús lingüístic.

5. Sociolingüística: ecologia de les llengües Biologia estudia els éssers vius. Ecologiaestudiaelséssersviusenel seu ambient natural i lesrelacions entre ells. Lingüística estudia les llengües. Sociolingüística estudia les llengües en el seuambient i la relació entre elles.

6. Àmbit d’ús • És el conjuntd’ocasions en què una llenguapot ser usada (família, educació, mitjansde comunicació, àmbit militar, àmbitjurídic, comercial, etc.)

7. Àmbit d’ús • Que una llengua s’usi en un determinat àmbit depèn d’unes determinades coordenades sòcio-culturals: • Sexe, edat, ocupació (qui parla a qui?) • Tema (de què parla?) • Situació formal o informal (en quina mena de situació?) • Intenció o actitud (amb quina intenció?)

8. Àmbit d’ús • L’edat: entre elsalumnes de secundària, quina llengua es fa servir predominantment, quina té mésprestigi? • En determinatsàmbitsrelacionatsambl’ocinocturn:discoteques, etc, quina llengua hi predomina? • El tema: internet=anglès • - Les situacionsformals o no formals: justícia o militars= no català. • - La intenció del nostre missatge incideix en l’ús d’una determinada llengua o dialecte: en castellà quan es tracta de fer humor, sovint es recorre al dialecte andalús.

9. Normes d’ús • Són normes socials que fem servir de manera inconscient o mecànica quan utilitzem la llengua. • Semblen naturals però en realitat són una imposició social.

10. Normes d’ús • Exemples: •  Amb els castellanoparlants (encara que saben parlar català) cal parlar castellà. • Als estrangers se’ls parla en castellà encara que sàpiguen català. • En una reunió d’amics farem servir un parlar més col·loquial i no culte ni tan solsestàndard. • A l’església no es fa servir un llenguatgegroller ple de paraulotes o d’insults, ni tan sols un parlar massa col·loquial.

11. Comunitat lingüística És un grup, elsmembres del qualtenen en comú una llengua o una varietatlingüística i que comparteixennormes i acords per al seu úscorrecte.

12. Comunitat lingüística No ha de coincidir necessàriamentambcomunitats ètniques ni religioses, nacionals o territorials. Pottenirnomés en comú la llengua o bé compartir altrestrets socials. Com més coincidències (socials, religioses, polítiques, culturals, històriques, geogràfiques) més cohesionada serà la comunitat lingüística.

13. Comunitat lingüística • Criteris per a definir-la: - Interrelació lingüística: ús real de la llengua. - Actituds lingüístiques i normes d’ús: l’actitud condiciona les normes d’ús. - Integració simbòlica: adopció d’un nom, integració d’unes normes i un estàndard. - Consciència lingüística: lleialtat.

14. Llengua minoritària • Llengua amb un escàs nombre de parlants: Dins d’Europa es consideren minoritàriesllengüescom el suec i el búlgar, el català, el danès, el noruec, el finès, l’albanès i l’eslovac, totes elles amb menys de 10 milions de parlants aproximadament.

15. Llengua minoritzada • Llengua que, encara que pot ser parlada per la major part de la població autòctona d’un territori, ocupa només una part dels usos i els àmbits lingüístics socials (diglòssia). • Es produeix en situacions de superposició, en què l’ús d’una llengua dominant compta amb el suport del poder polític, i l’ús de la llengua territorial esdevé subordinat.

16. Llengües minoritàries/llengües minoritzades “Els parlantsnormals (no elsaltíssimsexecutius, elsdiplomàticsielscatedràtics), elsqui treballen cada dia a peu pla i surten de casa, pugen al metro, arriben a l’oficinai, si de cas, estiuegen en un apartament de la costa (tercera línia de mar) a vuitanta quilòmetres de casa seua, aquests no somnien milions; i tenen prou sort si podencomptaramb els dits de les mans el grapat d’unes bonesamistatsque fan la vida agradosa. Cal veure-hi clar: si hom necessita una altra llengua, ja l’aprendrà de grat i sense complexos; i el que no es pot fer (perquè no és ètic) és valorar les llengües de més a menys a causa del nombre delsseusparlants: una llengua és el patrimoni d’un poble, és part dels seus senyals d’identitat, lesestadístiques no hi tenen res a dir, res a veure. (...)” Jesús Tuson, Mal de llengües

17. Llengües més parlades al món Mandarí (Xina), 700; anglès, 300; castellà, 180; rus, 170; hindi (Índia),170; àrab, 130; japonès, 120; gallego-portuguès, 120; alemany, 100; javanès, 95; bengalí (Índia, Pakistan), 95; malai, 70; francès, 65; italià, 55; urdú (Índia, Pakistan), 53; ucraïnès (Ucraïna), 45; cantonès (Xina), 44; telugu (Índia), 40; coreà, 40; tàmil (Sri Lanka), 36; marahti (Índia), 33; polonès, 33; annamita, (Vietnam), 30; suahili, 30; panjabi [Índia), 25; turc, 25; gujarabi (Índia), 21; persa, 21; siamès (Thai), 21; kanarès (Índia), 20; hakka (Xina), 19; neerlandès, 17; romanès, 17; serbo-croat, 16; birmà, 15; haussa (Indonèsia), 13; sudanès (Sudan, Nigèria), 13; hongarès, 12; txec, 10; bielorús, 10; suec, 9; amhàric (Etiòpia), 8; búlgar, 8; grec, 8 tagàlog (Filipines), 8; bisaia (Filipines), 8; català, 7; assamès (Índia), 7; tibetà, 7; uzbek (URSS), 7; quítxua (Andes), 6; danès, 5; kurd, 5; finès, 5; noruec , 4.

18. Llengües minoritàries/ llengües minoritzades

19. Llengües en contacte • Del contacte entre llengües diferents se’n deriva l’existència d’influències entre les unes i les altres. • Serà bidireccional si ambdues es troben en una situació de normalitat lingüística. • Serà unidireccional en els casos de domini d’una llengua sobre l’altra.

20. Bilingüisme Ús alternatiu de dues o més llengües que fa un individu o un grup. Tipus: • Individual: ús de més d’una llengua per part d’un mateix individu. • Territorial: en un mateix espai geogràfic hi trobem més d’una zona ben delimitada lingüísticament • Social: dins un mateix territori apareixen un conjunt d’individus que usen més d’una llengua.

21. Bilingüisme social • El bilingüisme social sol estar organitzat segons unes normes d’ús socials i sol provocar una situació de desequilibri en favor d’una de les dues llengües (la dominant) i en detriment de l’altra (la dominada o minoritzada) • “És com la sala d’espera d’un aeroport” (Lluís Aracil): és transitori i desemboca en la substitució lingüística.

22. Diglòssia • Ésla situació sociolingüística en què dos idiomessóncomplementaris; cadascuns’usa en àmbits i funcionsdiferents. Quan es trenca la diglòssia, les alternativessóndues: la substitució lingüística o la normalització lingüística.

23. Conflicte lingüístic • És la situació que es produeix quan hi ha una tensió del tipus normalització/ substitució entre dues comunitats lingüístiques. • Es produeix en la situació de bilingüisme social.

24. Substitució lingüística • Procés per mitjà del qual una llengua va essent gradualment reemplaçada per una altra. • Relacionat amb processos d’homogeneïtzació d’un estat (català, basc, gallec) o processos de colonialisme (llengües indígenes). • És reversible.

25. Normalització lingüística • Procés de resposta al conflicte lingüístic per tal de resoldre’l, amb l’objectiu de fer “normal” l’ús d’un idioma, és a dir, per tal que s’utilitzi en tots els àmbits i funcions de la vida social: família, carrer, mitjans de comunicació, ensenyament, institucions públiques, etc.

26. Normalització lingüística • Consisteix en un conjunt de mesures de tipus social, cultural i polític. • Per a la normalització d’una llengua és necessària la normativització i la creació d’un estàndard.