11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989)

1. és El món bipolar 11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989) la divisió de bona part dels països en dos blocs enfrontats:liberal democràtic / comunista imperialista / antiimperialista i antifeixista la decisió dels EUA i l’URSS de consolidar i estendre les respectives zones d’influència com a resultat de la Conferència de Ialta (II-45) l’increment de la desconfiança i l’enfrontament entre els dos països més importants feta palès quan que havia dividit Europa en zones d’influència per als EUA i l’URSS Truman anuncia una política d’intervenció contra l’expansió del comunisme Stalin convoca una reunió de dirigents comunistes a Polònia (informe Idanov) degut a que amb mesures com que decideix • l’URSS volia conservar les conquestes obtingudes després del pacte germanosoviètic • l’Exèrcit Roig no va retirar-se de l’Europa Oriental • Stalin pensava que havia arribat el moment de l’expansió mundial del comunisme • es formen les democràcies populars a l’Europa Oriental 11.1. La formació d’un món bipolar la creació de la CIA crear el Kominforn per dirigir l’estratègia dels partits comunistes el Pla Marshall per a la reconstrucció d’Europa substituir els governs de coalició per governs comunistes a l’Europa central i oriental • el paper hegemònic dels EUA dins l’ONU • el lideratge econòmic després dels acords de Bretton Woods (1944) • la decisió d’aturar l’expansió comunista (intervenció britànica a Grècia el 1946 contra les guerrilles comunistes) suposava que va portar el l’oferta de crèdits i donacions durant quatre anys als països que ho volguessin sempre que fessin fora del govern els ministres comunistes (16 països, OECE) cop de Praga (1948): substitució del govern del Front Nacional pel partit comunista

2. és La Guerra Freda 11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989) l’enfrontament entre els EUA i l’URSS com a manifestació de la política de blocs la descolonització dels anys 50 i 60 l’actitud bel·ligerant, la confrontació ideològica i la cursa d’armaments entre ambdues potències els conflictes d’abast limitat, localitzats fora del seu territori, per mitjà d’aliats perifèrics que també van barrejar-se amb caracteritzat per l’extensió de les aliances politicomilitars com són la crisi alemanya i el bloqueig de Berlín (1947-49) la divisió d’Alemanya: RFA (V-49) i RDA (X-49) a través de 11.2. Els conflictes de la Guerra Freda l’armistici de Panmunjom (1953) i la divisió del país en dues Corees la guerra de Corea (1950-53) • Pacte Atlàntic (1949; després, OTAN): Canadà i 10 països europeus • Pacte de San Francisco (1951): Japó • ANZUS (1951): Austràlia i Nova Zelanda • OTASE (1954): Tailàndia i les Filipines • Pacte de Bagdad (1955): Turquia, Iraq i Pakistan la crisi de Berlín (1958-61) la construcció del mur de Berlín (1961) destacant • continuació de la guerra contra la colonització francesa • Acords de París (1973) • IV-1975: victòria i unificació la guerra del Vietnam (1957-75) • tractats bilaterals (1950) amb les democràcies populars europees i la Xina • tractat (1954) amb el Vietnam del Nord • Pacte de Varsòvia (1955): països de l’Europa de l’Est i Xina • triomf de la guerrilla (1959) • nacionalització de recursos econòmics • hostilitat dels EUA, boicot econòmic i suport als exiliats polítics (invasió el 1961) la crisi dels míssils a Cuba (1962)

3. La coexistència pacífica • la cursa d’armaments: destrucció total • nova correlació de forces: països que no desitjaven alinear-se amb cap dels blocs • raons econòmiques: disminució de les despeses militars 11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989) afavorida per és provocada per canvis en els dirigents i altres esdeveniments una etapa dominada per relacions més fluïdes i disteses entre les dues grans potències feta palès en com són que va acabar • l’establiment de relacions directes (Khruixov als EUA el 1959, entrevista a Viena el 1961, telèfon roig el 1963) • les negociacions per aturar la cursa d’armaments (prohibició d’algunes proves nuclears el 1968, Acords SALT el 1972, tractat sobre la prevenció de la guerra nuclear el 1973) celebració del XX Congrés del PCUS (1956) per la nova direcció (N. Khruixov, després de la mort de Stalin [1953]) a finals de la dècada dels 70 que va aprovar 11.3. Els anys de la coexistència pacífica • l’inici del procés de desestalinització • la disolució del Kominforn • reelecció d’Eisenhower (1956), separació del poder dels sectors més dretans i fi de la Caça de bruixes (J. McCarthy) • elecció de John F. Kennedy (1960) i la seva proposta “Nova Frontera” (programes socials contra la pobresa i la discriminació racial, lluita a favor de la pau i desenvolupament científic i tecnològic [conquesta de l’espai]) la intervenció soviètica a l’Afganistan (1979) degut a • la proposta de coexistència pacífica entre els blocs manifestada a basada en l’època Reagan: invasió de Grenada, suport a les dictadures militars del Salvador i Hondures, intervenció contra Nicaragua, rellançament de la cursa nuclear (“Guerra de les Galàxies”) respecte a la integritat territorial i a la sobirania, no agressió i no ingerència en els afers interns dels països (que implicava per part de l’URSS la no exportació de la revolució i l’acceptació de diverses vies per arribar al socialisme, inclosa la democràtica)

4. Hongria (1956): • - moviment reivindicatiu • formació d’un govern (Imre Nagy) amb la participació de forces no comunistes i declaració de neutralitat • intervenció de les tropes soviètiques i repressió Ambdós blocs polítics van haver d’acceptar 11. La Guerra Freda i la política de blocs (1945-1989) el moviment de països no alineats (nascut a Bandung, 1955) van fer front a tensions internes basat en ha tingut com a • Txecoslovàquia (1968, Primaver de Praga): • “socialisme amb rostre humà”: llibertat d’expressió i certa democratització • intervenció del Pacte de Varsòvia ressoltes amb • neutralitat • oposició als blocs • independència política i econòmica dels pobles eficàcia limitada ha contribuït a intervenció militar degut a • Guatemala (1954) • El Salvador (1960) • Rep. Dominicana (1965) • tropes a Panamà independència o dissidència 11.4. Tensions internes i augment de la multipolaritat suport a les dictadures: Hondures, Guatemala, El Salvador, Nicaragua, Bolivia, Paraguai, etc. • dificultats per a la desvinculació efectiva dels blocs • conflictes bèl·lics entre els seus integrants • dependència econòmica Iugoslàvia (des de 1948): socialisme autogestionari, impuls al moviment de països no alineats operacions indirectes: subministrament d’armes, assessorament militar, instrucció per a fer cops d’estat, etc. com els casos de Xina (des de 1959): via socialista pròpia, rivalitat en el lideratge del comunisme mundial • reduir les tensions internacionals • afavorir els moviments d’alliberament de les antigues colònies • gestar un món multipolar França: no participació en l’estructura militar integrada de l’OTAN, tecnologia nuclear pròpia, relacions diplomàtiques independents, etc. Europa Occ: creació del Consell d’Europa (1948), política de col·laboració entre països europeus (1957: Tractat de Roma; CEE) RFA: Ostpolitik (1970): apropament al bloc de l’est i acceptació de fronteres