80 likes | 348 Views
1.- Es desvetlla una consciència nacional. La Cultura popular. La Renaixença. Teatre, cant coral, premsa. Romanticisme. 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme. Nacionalisme cultural. 3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX). Federalisme. Valentí Almirall.
E N D
1.- Es desvetlla una consciència nacional La Cultura popular La Renaixença Teatre, cant coral, premsa Romanticisme 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme Nacionalisme cultural 3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) Federalisme Valentí Almirall 1885 El Memorial de Greuges El catalanisme conservador 1892 Les Bases de Manresa UNIÓ CATALANISTA 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) El catalanisme d’Esquerres La Lliga Regionalista(1901) ERC (1931-1936) Orígens i consolidació del catalanisme
Oda a la Pàtria de Carles Aribau Arrels del passat nacional (1833, identifica poble, llengua i Folklore, llengua pàtria) Llibertat nacional del poble A partir de la 2ª meitat del XIX Josep Anselm Clavé (republicà) La Fraternidad (1850), en català Orfeó català (1891) Satírica, humorista, crítica ( Campana de Gràcia, L’Esquella Serafí Pitarra (obres populars, crítica de la Torratxa) a la burgesia, republicà, anticlerical) Premsa diària Diari català (Valentí Àngel Guimerà (Teatre) Almirall) Jacint Verdaguer (poesia) 1.- Es desvetlla una consciència nacional A través de Decret de Nova Planta (1716) Ofegada des del La Renaixença Centralització política i cultural Moviment cultural Romanticisme A través de Renaixement del català A partir de 1830 provoca Sentiment d’identitat col·lectiva Proper al liberalisme Jocs florals, 1859 La Cultura popular Ús del català entre les classes populars Cal tenir en compte Ús del castellà entre les classes riques Cultura popular i Renaixença Cant coral Teatre i premsa
A finals del XIX i a començaments del XX 3.- Els orígens del catalanisme polític (Segle XIX) Les primeres reivindicacions: federalisme i carlisme Consistien en Manifestacions anticentralistes urbanes Republicanisme federal rurals Carlisme (furs,lleis tradicionals, antiliberals) 3.1.- Federalisme Evoluciona al catalanisme conservador S’inicia en el sexenni revolucionari destaca 1868 – Partit Republicà Democràtic (Estat català dins un Estat federal) Valentí Almirall Concepció regionalista del federalisme Publica el Diari Català “Lo catalanisme” (Catalanisme, regionalisme i particularisme) 2.- La renovació del catalanisme cultural: el Modernisme Joan Maragall, Santiago Rusiñol Modernització, normativa del català (Pompeu Fabra) Nacionalisme cultural. Diferenciació cultural Justificació nacional catalana
De la mà de Valentí Almiralll’organització catalanista evoluciona Defensa del dret civil català Creació centre cultural i científic (normativa) 1880 1er Congrés catalanista Es crea Centre Català (1882) Federals i moderats 1883 IIon Congrés catalanista - Crítica al centralisme burgès català (partits dinàstics) - Cooficialitat llengua catalana - Conservació del dret català - Proteccionisme De la mà del Centre Català i de Valentí Almirall 1885 El Memorial de Greuges Lliurat a Alfons XII “Memoria en defensa de los intereses materiales y morales de Cataluña” És un intent fracasat d’unir la burgesia conservadora amb el federalisme
Església catalanista 3.2.- El catalanisme conservador Tradició i catalanisme conservador Josep Torres i Bages Jaume Collell Jacint Verdaguer 1887 separació del Centre Català Juntament amb Lliga de Catalunya Centre Escolar Catalanista (Àngel Guimerà) (Narcís Verdaguer, Enric Prat de la Riba, Josep Puig i Cadafalch) Juntament amb molts grups culturals Missatge a la Regent (reivindicacions autonòmiques) 1892 es crea la UNIÓ CATALANISTA Associació de grups polítics i culturals Creen les La burgesia s’implicava molt més en el catalanisme Bases per a la Constitució Regional Catalana Les Bases de Manresa provoca Impuls del catalanisme entre la burgesia 1898 La pèrdua de Cuba 1899 tancament de caixes (negar-se a pagar impostos extraordinaris)
provoca provoca 4.- L’impuls decisiu del catalanisme polític (Segle XX) En el primer terç del XX, domini del catalanisme conservador 4.1.- L’hegemonia dels conservadors (1901-1923) Articulen els seus interessos a través de Amb el domini de Burgesia industrial pretenen La Lliga Regionalista (1901) - Reformar la Restauració des de dins - Autonomia política i administrativa per a Catalunya - Lluitar contra el caciquisme i el frau electoral Enric Prat de la Riba, Francesc Cambó, Josep Puig i Cadafalch Evolució de fets i catalanisme entre 1901 i 1923 1905 Victòria electoral de la Lliga Regionalista Assalt per l’exèrcit de les redaccions de Cu-Cut! I La Veu de Catalunya 1906 Llei de Jurisdiccions (ampliació competències dels militars en l’àmbit civil) Unió de forces catalanistes en la Solidaritat Catalana (èxit electoral, 1907) Enric Prat de la Riba escriu: “La nacionalitat catalana” i es generalitza el terme “nacionalisme igual a catalanisme polític”
Per tal de resoldre el “problema catalan” el govern de Madrid Concedeix una certa autonomia administrativa (1914) Es crea la Mancomunitat de Catalunya Sota la direcció d’Enric Prat de la Riba Unió de les quatre diputacions provincials Priomera experiència d’autogovern administratiu Aquesta evolució del catalanisme és veu frenada pel Cop d’Estat de Primo de Rivera (1923) - Anul·la la Mancomunitat - Persecució del catalanisme - Fort esperit nacionalista espanyol
4.2.- El catalanisme d’Esquerres Tendències d’esquerra a inicis del XX Anarcosindicalisme (revolucionari i apolític) realitzen Partit Republicà Radical (Alejandro Lerroux) Anticlerical, anticatalanista, demogògic El pacte de Sant Gervasi (1914) és un intent fracasat d’unir els radicals i els nacionalistes d’esquerra Unió Federal Nacionalista Republicana (1910) Altres intents d’unir obrerisme i nacionalisme fracasen Partit Republicà Català (1917) Hem d’esperar els nacionalistes de Francesc Macià Francesc Layret, Marcel·lí Domingo I Lluís Companys Acció catalana (1922) 1922Creació d’Estat Català Independentista Lluita armada (“Conspiració de Prats de Molló” – 1926-) Es convertirà 1931 Esquerra Republicana de Catalunya (ERC)