Sigmund Freud

1. Sigmund Freud

2. Conceptes fonamentals de la Teoria psicoanalítica • Pot definir-se de tres maneres • Com una teràpia per tractar i curar malalties mentals • Com una teoria o model que explica l’estructura de la personalitat i el funcionament del psiquisme humà (teoria o escola psicològica) • Com una teoria de la cultura que explica el perquè de l’art, la religió, el llenguatge, la vida social etc..

3. Teoria de la personalitat • Freud va elaborar dos teories de la personalitat. • Primera: Freud parla per primer cop de l’inconscient (es). Arran de les seves investigacions sobre la histèria. Va proposar la teoria segons la qual els processos psicològics són regulats per una part oculta i desconeguda que anomenem inconscient. (descobriment revolucionari) • L’estructura estaria formada per Conscient (part que es lliga amb el món exterior i que coneixem. El Preconscient, records inconscients, però que poden tornar a ser conscients (nom o situació que hem oblidat momentàniament) i Inconscient, allò que no podem conèixer de cap manera

4. 1923 • Freud va millorar i polir aquesta teoria proposant un nou model més útil i explicatiu que es basa, en part, en el primer model. • Tres parts de la personalitat: L’allò (es), el jo (ich) i l’ultra-jo (über-ich). • L’allò és la part més antiga de la personalitat i la font de l’energia mental. És totalment inconscient i primitiva. El seu mecanisme està regulat pel principi de plaer, consisteix en la satisfacció immediata de les necessitats, sense cap altra consideració. És instint. Quan naixem som sols allò. Del contacte amb el món naixerà el jo. L’allò no té valors morals, ni actua pensant en els altres, vol plaer i evitar el dolor.

5. 1923 • El jo s’origina a partir de l’allò del nen petit. • Va elaborant , amb el creixement, la part mental de control de la conducta. El jo té com a finalitat el contacte amb la realitat i l’autoconservació enfront aquesta realitat exterior. El jo considera les conseqüències dels seus actes amb el principi de realitat. El jo controla el parlar, el pensament, els moviments i les tensions psíquiques internes de les persones. Té elements conscients i, preconscients, records i inconscients (mecanismes de defensa)

6. 1923 • L’ultra-jo. Es constitueix al voltant dels 5 o 6 anys, paral·lelament amb el Complex d’Èdip i quan els nens aprenen el sentit de les normes que cal respectar. Les normes i prohibicions s’integren en la personalitat i esdevenen inconscients. Quan es desenvolupa esdevé consciència i pauta moral (repressió, cultura), és el nostre punt de referència moral. Les característiques dependran de la moral de cada societat i del model educatiu que hagin inculcat els pares o altres adults. En una persona equilibrada l’ultra-jo ajuda al jo a controlar les exigències de l’allò.

7. Relacions entre els tres • Poden ser senzilles o complexes. Són la causa de més d’un conflicte psíquic. El jo ha de servir dos amos: l’allò i l’ultra-jo. Si estan d’acord, no hi ha problemes, però quan l’allò, mogut per l’instint i el principi de plaer, s’oposa a la realitat o a la moral s’origina un conflicte i tensió. El jo ha d’intentar mantenir l’equilibri i eliminar les tensions.( Veure exemples : gana, traició)

8. Mecanismes de defensa • Vans ser elaborats per Freud i la seva filla Anna. Són mecanismes inconscients per ajudar al jo. • Repressió: L’ultra-jo frena els impulsos de l’allò. Ajuda al jo però li crea conflictes. El jo intenta reprimir els desitjos i en el jo es mantenen les tensions. Excessiva repressió pot fer molt de mal (símptomes físics, histèria), poca destrueix la societat • Racionalització: Inventar-se arguments racional per justificar la conducta que exigeix l’allò • Negació de la realitat: Negar un fet de la realitat o deformar-la. Jo no ho he fet, qui no vol reconèixer un fracàs o una frustració

9. Mecanismes de defensa 2 • Projecció: Veure en els altres sentiments o idees propis d’un mateix que no es volen acceptar • Regressió: Davant d’una dificultat o d’una situació inesperada, el nen o l’adult tenen comportaments propis d’èpoques anteriors, més infantils i inapropiades per l’edat • Reacció: Manifestar una conducta externa contrària a un sentiment o afecte refusat. D’aquesta manera s’amaga el veritable sentiment que està reprimit. Formació reactiva • Sublimació: consisteix a canviar l’objectiu de les pulsions o els instints cap a finalitats socialment acceptades (conte de Maupassant)i tolerades per l’ultra.-jo: l’art, la literatura, l’esport són resultats sublimats. És una sortida constructiva i eficaç

10. Teoria dels instints • La pulsió o instint, Trieb, són una mena de força o energia constant que prové de dins del cos i que estan a la frontera entre la part física i psíquica. • Un instint té un origen, un objecte i una finalitat. L’origen és una excitació dins de l’organisme causada er un desequilibri, com ara la gana. L’objecte pot ser el mateix cos o un objecte extern, per exemple una poma, i la finalitat és restablir l’equilibri, menjar i saciar la gana. • Freud diu que existeixen dos instints: l’autoconservació i el sexual. Tots dos es regeixen pel principi del plaer. Com que la recerca del plaer és també fugida del dolor, molts cops cal controlar els instints per evitar el dolor. • En aquest cas els instints es regeixen pel principi de realitat. Si un animal té gana i veu que el menjar es troba al costat d’un depredador, deixarà el menjar i buscarà un altre lloc. • En els humans la satisfacció és molt flexible. T’adaptes (tens set, no cal que sigui cola pots beure aigua)

11. Teoria dels instints 2 • L’instint sexual és molt important. També té un origen, un objecte i una finalitat. L’origen és l’estimulació nascuda d’una part de l’organisme anomenada zona erògena. Aquesta part va evolucionant i pot ser qualsevol part del cos. L’objecte pot ser una persona d’un altre sexe, del mateix sexe o el propi cos. La finalitat és restablir l’equilibri que neix de l’impuls sexual: la libido. • La manera de restablir aquest equilibri evoluciona des del nen fins a l’adult. • En Freud podem parlar de sexualitat infantil (és el primer que en parla), com una primera etapa que evolucionarà fins a arribar a l’etapa adulta.

12. Nova teoria dels instints • L’any 1920 Freud revisa la seva teoria dels instints. Fonamentalment Freud no podia explicar perquè les persones tenien impulsos agressius. La Primera guerra mundial va influir en el seu canvi de pensament. • Ara tqmbé els instints són dos: un que engloba la sexualitat i l’autoconservació anomenat Eros, l’altre és el principi de la mort i destrucció al que va anomenar Thànatos. • La finalitat de l’Eros és crear la vida, la de Thànatos destruir-la • La vida de les persones està regulada per aquests dos principis oposats: vida, mort, amor, odi. Aquesta dualitat explicaria la conducta humana i l’evolució de la cultura

13. Teoria de la sexualitat • L’experiència de Freud amb molts pacient va mostrar que la causa de molts conflictes psíquics es trobava en algun trauma sexual de la infància o la maduresa. Aquest fet i la teoria dels instints va portar-lo a elaborar una teoria de l’evolució de la sexualitat que explicaria molts dels conflictes dels seus pacients. Va dividir l’evolució de la sexualitat d’una persona en diverses fases

14. Teoria de la sexualitat 2 • Primer any: Fase Oral. Plaer derivat dels llavis i la boca: menjar, llepar, mastegar..... Dependència dels altres. Adquisició de coneixements, possessions i creences. Agressivitat oral: sarcasme, ironia • Segon any: Fase Anal: Plaer derivat de la retenció i expulsió dels excrements. Control muscular. Caràcter anal retentiu: obstinat, aspre, compulsiu, masoquista. Caràcter anal expulsiu: cruel, destructor, desordenat, sàdic. Amb circumstàncies favorables la capacitat de control condueix vers la creativitat i la productivitat

15. Teoria sexualitat 3 • Tercer a cinquè any: Fase fàl·lica. Plaer derivat de l’estimulació genital i fantasies associades. Complex d’Èdip, segons Jung també Electra. Quan es resol el complex sorgeix la identificació amb els pares, la consciència o l’ultra-jo. Important per l’assumpció de rols i el sexe • Sisè any fins a la pubertat: Fase de latència. Repressió temporal dels interessos sexuals, plaer deriva del món extern, la curiositat, el coneixement. Nens i nenes juguen separadament sense mostrar gaire interès els uns pels altres. • Adolescència: Fase genital. Plaer deriva de les relacions sexuals. Passem de l’autoerotisme (Narcís) a l’amor als altres i a motius altruistes. A la dependència parental li segueix el trencament del cordó umbilical: l’emancipació

16. Teoria de la cultura • En els darrers temps reflexiona sobre la religió i la cultura. • Per a Freud, jueu no practicant, ni creient, la religió és una il·lusió que comença en els pobles primitius com una actitud davant de fenòmens que no poden explicar. Relaciona ésser humà i déu amb el complex d’Èdip i l’ambivalència d’amor-odi que s’experimenta davant la figura del pare. Ell afirma que Déu és una substitució del pare que s’ha perdut en el complex d’Èdip . En el vocabulari religiós sempre es parla de pare-déu. Quan la persona adulta ja no té la protecció dels progenitors se sent dèbil i desemparat davant del món i busca en el déu pare la seguretat que tenia abans, quan era petit. Per això a l’adolescència es poden produir crisis religioses, paral·leles a la crisi amb els pares. Quant l’adolescent qüestiona la figura del pare també ho fa amb la de déu. • Freud afirma que l’ésser humà no és feliç després de tants anys de cultura i civilització, té molts sofriments provinents del propi cos, malalties, del món exterior, desgràcies naturals, i de la convivència i relació amb altres persones.

17. Teoria de la cultura 2 • La repressió dels instints que fa la cultura és la base de la civilització. No podem satisfer els nostres impulsos, però gràcies a la repressió existeixen les obres d’art, la música o la literatura. • El preu que s’ha de pagar és l’acceptació de prohibicions i normes morals. L’home primitiu era més feliç tot i que tenia menys poder i seguretat. • Sense les normes no podria existir la societat, l’agressivitat, el Thànatos , ens posaria en constant perill. Però això comporta que la cultura sigui neuròtica , que sempre estiguem lluitant entre els instints i la repressió que genera el complex de culpa. • Més cultura, més repressió i més sentiment de culpa. No hi ha sortida.