Objectius del control reproductiu

1. Objectius del control reproductiu - Millora dels �ndex reproductius - Millora de les produccions - Millora gen�tica del ramat - Millora de comercialitzaci� - Conservaci� de races en extinci� - Millora de la gesti� de l�explotaci� - etc�

2. IMPORT�NCIA DEL CONTROL REPRODUCTIU PAR�METRES REPRODUCTIUS FECUNDITAT (F) o rendiment del ramat= f x p F= n� animals nascuts / n� ? en reproducci� FERTILITAT (f) f= n� ? gestants / n�? en reproducci� PROLIFICTITAT (p) p= n� nascuts vius o abortaments / n� ? parides o abortades �NDEX DE NO RETORN n� que no repeteixen zel tras munta x 100 n� ? muntades INTERVAL ENTRE PARTS INTERVAL PART-COBRICI� % DETECCI� DE ZELS n� zels detectats / zels manifests no silents N� CRIES DESLLETADES

3. Potencial reproductiu dels diferents genotips (ra�a,aptitud, �ndex productius, etc) Disponibilitat de recursos per a la producci� (pastures conreades o naturals, distribuci� de la pluja, disponibilitat d�aigua i aliments, espais, medi ambient, etc) Nivell educatiu dels ramaders (actitud, inter�s per progressar, disposici� al canvi, etc) Cost de la tecnologia

4. Desenvolupament del potencial del mascle Desenvolupament del potencial de la femella Maneig reproductiu del ramat Avaluaci� de la fertilitat Sincronitzaci� de zels Control i Detecci� del zel Munta controlada o Inseminaci� Artificial Diagn�stic preco� de gestaci� Trastorns reproductius

5. Factors que afecten la fertilitat fotoperiode clima efecte mascle nutrici� (flusing) transtorns reproductius

6. Pubertat Producci� seminal Comportament sexual i fertilitat del mascle Problemes patol�gics del aparell genital Maneig dels sementals Realitzaci� de la cobrici� Desenvolupament de tot el potencial reproductiu Tractaments ambientals,nutricionals i hormonals recollida i procesament del semen valoraci� del semen congelaci�/descongelaci� del semen Inseminaci� artificial Maneig Reproductiu del mascle

7. Pubertat Aparici� entre 12-20 setmanes de edat - ra�a - pes viu (nutrici�) - estaci� Canvis - increment del di�metre testicular i producci� spz - alliberament de les adhesions del penis - comportament sexual + intens Pubertat fisiol�gica ? maduresa sexual

8. Producci� seminal Relaci� con el volum testicular ? adult 10-20 millions spz/gr testicle Efecte del fotoperiode (ra�a i latitud) primavera: ? n� spz anormals, ? n� producci� spz ??? fertilitat Efecte de la temperatura producci� spz requereix t� 5-6�C inferior t� corporal depend de la intensitat i temps i de la ra�a Efecte de n� de ejaculats sobre la fertilitat Producci� seminal determinada independent del n� cubricions a ?? cubricions ??? n� spz/ejaculat ? fertilitat

9. Comportament sexual del ? Gen�tica - individual i racial Variacions estacionals en l�activitat sexual - fotoperiode +: ? alliberament de testosterona - temperatura Prefer�ncia per determinades femelles - ovelles dominants i adultes Compet�ncia entre mascles - experi�ncia, maneig, domin�ncia Efecte del percentatge de mascles par�metre molt influient de la fertilitat Avaluaci� de la libido

10. Avaluaci� de la libido i fertilitat del ? Libido o resposta davant una ? en zel olfateigs, flehmen s�acosta lateralment patades emissi� de sorolls... Munta/C�pula con/sin ejaculaci� (cop de runy�) Edat Ambient inadequat Anomalies cong�nites i/o endocrines Dolor en patologies Prefer�ncies Males experi�ncies Ordre jer�rquic Inexperi�ncia

11. Problemes patol�gics als genitals Epididimitis contagioses (Brucella ovis) Orquitis (Brucella, estafilococs..) altres alteracions testiculars cong�nites o adquirides criptorqu�dia hipopl�sia degeneracions testiculars patol�giques o traum�tiques.. palpaci� testicular Balanoposititis (per pat�gens del estable i munta entre mascles) esquilar la zona ventral, vigilar l�estat del penis, rentar les ferides i aplicar Ab i pomades cicatritzants Urolitiasis (per dieta desequilibrada amb exc�s de gra) substituir gra per ferratges afegir sal per a incrementar consum d�aigua

12. Maneig dels sementals Exploraci� peri�dica dels testicles Allotjament locals espaiosos, ventilats i no calorosos separats de les femelles Alimentaci� mascle jove subalimentat: retard en pubertat mascle adult subalimentat : ?volum testicular, espermatog�nesis, libido exc�s d�engreixament: dificultat per la munta i ? spz anormals Corrector vitam�nic-mineral adequat Elecci� de los futurs reproductors

13. Elecci� de los futurs reproductors Per la seva aptitud productora Per la seva aptitud reproductora

14. Compra de sementals Lliures de brucelosi, salmonelosi clamidiasi. Exploraci� del aparell reproductor Exemplars de major volum testicular (En cas de mascles de races no locals, adaptats al clima)

15.  Quants mascles es necessiten en un ramat? El n� de mascles necessaris dep�n - de la ra�a i l�edat joves o de creuement industrial: 50% m�s que adults de races locals - del tipus de cubrici� cubricions llargues (3 mesos): 1-2 mascles/100 femelles cubricions curtes (6 setmanes): 5-6 mascles adults/100 femelles 3 parts/2 anys: m�nim 3-4 sementals /100 ovelles Avantatges de tenir un elevat n� de mascles - ? possibilitats de fecundaci� - ? frac�s en cas de mascles inactius - ? consanguinitat - Cost de manteniment d�un mascle �s baix

16. Maneig Reproductiu de la femella Pubertat Activitat sexual de la cabra i de l�ovella adulta Detecci� i/o sincronitzaci� de zels Maneig de les femelles en cubrici� Diagn�stic preco� de la gestaci� Sincronitzaci� i control del part Puerperi Duraci� i maneig durant la lactaci� Anoestre estacionari i de lactaci�

17. Pubertat Factors que influeixen sobre l�aparici� - ra�a - pes i/o condici� corporal 60% del pes adult) - alimentaci� r�pid creixement, no sobrealimentaci� - �poca de naixement nascudes a finals de la tardor Car�cters reproductius de la femella jove - menor fertilitat menys comportament sexual, m�s ovulacions inf�rtils - major mortalitat perinatal parts dist�cics, menor comportament maternal, cries menys viables, major n� d�abortaments infecciosos menys immunitzades

18. Activitat sexual de la femella adulta Aparici� de la pubertat: 5-9 mesos Duraci� del cicle sexual: 17 dies (16-19) al ovella ; 20-21 dies a la cabra Duraci� del zel: 34�38 h en cabres, 24�36 h en ovelles - ra�a (major en races prol�fiques) - edat (menor en joves) - presencia permanent del mascle (menor) Comportament sexual actiu - reclamen el mascle - compet�ncia entre elles - edat i ra�a i esp�cie Ovulaci�: 24-32h del inici del zel (ovella) 30-36h inici del zel (cabra) Tasa d�ovulaci� - ra�a i edat - �poca de l�any (major a l�octubre) - maneig (hormones, efecte mascle o flushing)

19. Maneig de les femelles en cubrici� Identificaci� de l�entrada en la pubertat Identificaci� de pes i edat �ptims per a cobrir Reconeixement i separaci� de ?? en zel Retirada de esponges en zels sincronitzats Preparaci� de la femella per la munta. Sobrealimentaci� per a flushing

20. Introducci� de femelles joves a reproducci� Avan�ar la edat reproductiva amb tractaments hormonals a la primavera

21. Detecci� de zels

22. Sincronitzaci� de zels Manipulaci� del cicle reproductiu: Sincronitzaci� del zel durant l�estaci� reproductiva Incrementar les cubricions fora de l�estaci� reprod

23. Realitzaci� de la cubrici� - Cubrici� lliure - Cubrici� lliure en lots - Cubrici� de ?? sincronitzades amb PG+eCG - Cubrici� de ?? sincronitzades amb esponges - Cubrici� de les corderes - Nombre de mascles necessaris

24. Cubrici� lliure: Dif�cil controlar prefer�ncies, compet�ncies i esgotament dels mascles Descans pel dia i amb el ramat per la nit Cubrici� per lots: Detecci� de zels amb mascles receles i separaci� de les femelles Exigeix m�s feina. Disposar d�espais i mascles receles lots de 4-5 ovelles per mascle. No m�s d�un mascle per lot canviar els mascles entre si per evitar prefer�ncies i infertilitat de algun mascle Cubrici� de ?? sincronitzades amb PG+eCG: aparici� zels 4 0 5 dies. Millor munta controlada amb detecci� de zels en cubrici� lliure : risc de mascles esgotats Cubrici� de ?? sincronitzades amb esponges: cubrici� controlada 48h despr�s de la retirada de la esponja 2 o 3 mascles per lot, retirar les ovelles muntades i substituir mascles repetir la cubrici� controlada a les 60 h o barrejar mascles amb el ramat fins que acabin els zels

25. A considerar: Sincronitzaci� en primavera: mascles comportament sexual, qualitat seminal deprimida: ? n� mascles: 1 mascle local por 6-7 ovelles 1 mascle creuement industrial per 4-5 No abusar dels mascles m�s calents ( ++cubricions, � fertilitat) No demanar mascles al ve�, risc de transmissi� de malalties i no adaptat a la granja Calcular el n� de femelles a sincronitzar en funci� del n� de mascles Per cada 6 mascles adults sincronitzar lots de 25 femelles separats 5 dies entre si Cobrici� de xaies millor utilitzar mascles locals i evitar races pesades s�n m�s nervioses i els mascles es fatiguen Cobrir-les separades de les adultes i per cobrici� controlada

26. Diagn�stic preco� de la gestaci� Detecci� de zels (retorns). �s de mascles receles falsos positius: zels poc evidents, mortalitat embrion�ria... Reconeixement per exploraci� de las femelles - concentraci� de progesterona a la sang o llet (a 18-22 dies) - exploraci� ultras�nica Doppler via rectal: a los 23 dies de gestaci� via transabdominal externa: a los 40 dies - ecografia trans-abdominal > 30 dies

27. Sincronitzaci� i control del part Duraci� de la gestaci� ra�a,edat, n� fetus i sexe, ambient, etc Preparaci� de la sala de parts. ? important: bones condicions higi�niques i T� Identificaci� dels s�mptomes de part ?? braguer, relaxaci� de la pelvis,.. Presentacions del fetus i assist�ncia al part (st part dist�cic) Inducci� del part 16 mg de dexametasona a 143-144 d de gestaci� ( 90% dels parts a les 36-48 h) No repetir el tractament, provoca abortaments

28. Puerperi Cures despr�s del part Instaurar la respiraci� fisiol�gica Assecat i desinfecci� del cord� umbilical Identificaci� de les cries Rentar la matriu i aplicar �vuls vaginals Aportar reconstituients a les mares Vigilar incid�ncies en el peri-part (retenci� de placenta, metritis, part gemelar, etc..) Establir els afillaments per a xais i cabrits Reducci� de la mortalitat perinatal edat de les femelles parts m�ltiples salvar els xais de femelles poc maternals Import�ncia del calostre Preparaci� del calostre artificial.

29. Anoestre estacionari - ra�a (menor en races r�stiques) - alimentaci� (bones condicions menys anoestre) - maneig (efecte mascle o tract. hormonals) - coincid�ncia amb l�anoestre de lactaci�

30. Duraci� i maneig durant la lactaci� Tipus de deslletament sistemes molt intensius: preco� a 24h, lact�ncia artificial sistemes semi-intensius: als 45 dies Assecat correcte per a evitar mamitis No cobrir les femelles durant el 1er mes de lactaci� No utilitzar eCG ni efecte mascle en lactants recent parides, cicles curt o persistents

31. reproductive characteristics the length of the oestrus cycle: in goats is 20 days, in sheep 17 days the length of oestrus is 34�38 hours in goats, 24�36 hours in sheep Ovulation occurs in sheep 24 hours after onset of oestrus in the goat 34.5 � 6.6hours after the onset of oestrus anatomical differences the cervix in goats is 3�4 cm in length with 3�6 folds in sheep is 6 cm in length with 5�8 folds in goats all the folds of the cervix have a straight alignment in the ewe the second posterior or caudal fold is not aligned (tortuous lumen of cervix) In goats: - deep intra-cervical or intra-uterine insemination through the cervix - non-surgical recovery and transfer of embryos Goat vs Sheep

32. Goat vs Sheep

33. Reproductive techniques in small ruminants Manipulation of the breeding cycle Breeding at younger ages Increasing fecundity Control of lambing - induction of parturition Pregnancy testing

34. Introducci� Avantatges 

35. AVANTATGES a l�explotaci� major varietat de ? ? ?? genotips desitjats ?? n� de semental ? ?? despeses ?? malalties ven�ries ? ?? seguretat sanit�ria �s de semen garantit �s de ? vells, ferits o morts cubrici� de ???/ temps m�nim

36. INCONVENIENTS Des del punt de vista global: Difusi� de la millora gen�tica m�s efica�,r�pida,segura i sense barreres espai-temps

37. ?? n� de fills/mascleno limitada pel temps ni l�espai (congelat) major control de les cubricions millora l�avaluaci� gen�tica dels mascles ? AVANTATGES a nivell global

38. Selecci� i preparaci� dels mascles Selecci� dels mascles. Preparaci� dels mascles. Entrenament per a la recollida de semen.

39. Selecci� dels mascles En base al seu valor individual: Caracter�stiques morfol�giques Caracter�stiques fisiol�giques Estat sanitari Aptitud lletera o c�rnia Comportament sexual, libido i fertilitat En base a la producci� dels seus descendents o ascendents

40. Entrenament per a la recollida de semen Iniciar-se en edats primerenques (4 mesos) S�han d�acostumar a: - presencia humana - estimulaci� de la libido - conducta sexual front la femella en zel - rutina en la sala de recollides

41. conducta sexual front la femella en zel � Actitud en la sala de recogida: * Se queda en un rinc�n * Se pasea por la sala * Se interesa por la hembra � Intentos de monta: * Se pone detr�s * Intenta el salto * Penetra * Eyacula � Gestos de libido: * �Flehmen� * Pataleo * Olisquea vulva * Saca lengua

42. Recollida del semen per vagina artificial per est�mul el�ctric

43. Valoraci� del semen

44.  EX�MEN MACROSC�PIC Volum Esp�cie Ra�a Individu Edat Alimentaci� N� d�ejaculacions �poca de l�any Estimulaci� Sexual Aspecte i consist�ncia Crem�s, aqu�s o visc�s Color Concentraci� i alimentaci� Olor Viscositat

45. EX�MEN MICROSC�PIC Motilitat Massal Individual Concentraci� Contatge directe Viabilitat i Morfologia Tincions vitals

46. Maneig del semen Objectius: - obtenci� d�un gran n� de dosis - protegir, empaquetar i identificar cada dosis

47. Conservaci� del semen per refrigeraci� Diluents: - solucions aquoses tamponades - font d�energia (sucres..) - crioprotector no penetrant (llet descremada o rovell d�ou) Duraci�: 6-10h Si > temps de conservaci�: benefici per l�inseminador, s�augmenta l��rea de treball i facilita el maneig en general

48. Diluents: solucions aquoses taponades font d�energia crioprotector no penetrant (rovell d�ou o llet descremada) crioprotector penetrant (glicerol, DMSO, etilenglicol...) M�todes de congelaci�: - neu carb�nica (0 a -60�C) - vapors de nitr�gen l�quid (-193�C) - biocongeladors Conservaci� del semenper congelaci�

49. Exemple d�un protocol de congelaci�

50.  Congelaci� Autom�tica Bany termoest�tic programable: semen+diluent de 20�C a 4�C (-0.3�C /min).Biocongelador: la temperatura de les palletes baixa dels 4�C fins els �140�C segons la corba de velocitat de refredament escollida. Descongelaci� Bany d�aigua a 39 �C durant 30 seg.

51. Preparaci� de les femelles Condici� de les femelles per a la IA Identificaci� de les femelles. �poca del any per a practicar la IA Identificaci� del estre natural Sincronitzaci� del zel

52. la t�cnica d�inseminar

53.  Subjecci� de la cabra

54. On,Quan i Quant? Temps de la inseminaci� El m�s proper al moment de l�ovulaci� - darrer 1/3 del zel - 48 i 60 h de la retirada de l�esponja

55. Tipus de inseminaci� Dep�n del tipus de semen i de l� anatomia de la femella

56. Inseminaci� Intrauterina profunda

57. Maneig de les cabres inseminades Diagn�stic de gestaci�. Recreuament?? de les femelles buides. Maneig durant la gestaci�. Maneig durant el part.

58. Factors de fertilitat en la IA  la profunditat de deposici� del semen moment i nombre de IA el t�cnic inseminador el mascle donant de semen m�tode de conservaci� del semen detecci� del zel o sincronitzaci� del zel la granja (maneig, alimentaci�, estat sanitari)

59. Registre de dades

60. Inconvenients Alta variabilitat de la resposta superovulat�ria Reducci� de la diversitat gen�tica en dissenys erronis Despeses econ�miques superiors a la IA Gran variabilitat en la viabilitat obtinguda entre granjes Ovella (laparotomia o laparoscopia

61. Aplicacions de la transfer�ncia embrion�ria Des del punt de vista ramader: Increment del n�mero de nascuts/femella Sexatge Gestacions de bessons (+ sexatge) Descend�ncia en femelles inf�rtils o gestants

62. Congelaci� d�embrions Transfer�ncia en moments oportuns pel maneig de les explotacions. Aprofitament dels cicles estrals naturals de les femelles receptores Part predeterminat en funci� de la disponibilitat d�aliments Transports internacionals:? despeses i riscos de transmissi� de malalties Establiment de bancs d�embrions per: ??Conservaci� d�esp�cies, races i estirps en perill d�extinci� ??Manteniment de la diversitat gen�tica en races aut�ctones Constituci� d�un segur biol�gic davant cat�strofe gen�tica,etc

63. Per a millorar els �ndex reproductius: Noves pr�ctiques per a gestionar els recursos (pastures naturals i conreades, subproductes agr�coles, etc.) �s de modernes t�cniques reproductives (sincronitzaci� de zel, IA, transfer�ncia d�embrions, etc.) Validar la tecnologia introdu�da. (registre i control de les produccions,cost-benefici, etc.)

64. Per a millorar la tecnologia actual Investigar per a incrementar la viabilitat i capacitat fecundant del semen congelat de marr� i boc Desenvolupament de la pr�ctica de la IA intra-uterine a l�ovella Mejorar las tasas de fertilidad fora de l�estaci� reproductiva, especialment en cabres Trobar un parametre que predigui la tasa de fertilitat despr�s de I. A. Canviar la mentalitat dels ramaders