PAULA MONTAL Paula Montal

1. PAULA MONTAL Paula Montal

2. Com m’agradaria ser mestra Paula, és la nena de la imatge. Va néixer l’11 d’octubre de 1799 a Arenys de Mar. El seu pare es deia Ramon i la seva mare Vicenta, el seu pare era cordeler, la seva mare feia les feines de la casa i cosia molt bé… Paula va tenir quatre germans: Benet, Maria, Joaquim i Salvador que va morir quan només tenia un any. Paula era una nena com tu, li agradaven les coses senzilles del poble, li agradava molt la mar...

3. El pare de la Paula va morir quan ella tenia 10 anys i ella va haver d’ajudar molt la seva mare. Una de les coses que va fer per ajudar-la, va ser aprendre a cosir molt bé, al seu poble això es deia ser “puntaire” Paula va ser molt bona puntaire.

4. Es fa així, mama? Si, Paula, t‘estàs esforçant molt.

5. M’encantaria que anessin a l’escola A Paula li agradava molt ensenyar coses a les nenes del seu poble i estava molt trista perquè no podien anar a l’escola.

6. Al seu poble, feia catequesi i també ensenyava moltes coses als nens i nenes. Els tractava molt bé, per això a tots els hi agradava molt estar amb la Paula.

7. Paula va ser molt valenta. Va marxar del seu poble amb una amiga que es deia Agnés a una ciutat que es deia Figueres, van marxar amb només 40 rals (6 cèntims d’euro) i allà, en una casa molt pobra, van obrir la seva primera escola per a nenes. El primer any van ensenyar a 170 alumnes!!!

8. La Paula, ja vivia amb dos amigues a Figueres i ara que ja podien ser mestres de nenes, només tenia un desig, volia fer el que Josep de Calassanç havia fet amb els nens, volia ser ESCOLÀPIA. Va parlar amb un escolapi, es deia Agustí i vivia a Sabadell. El Pare Agustí les va ajudar moltissim. A Sabadell, van obrir una altra escola, es van fer un hàbit, que era un vestit igual per a totes, i van començar a anomenar-se ESCOLÀPIES

9. Paula, va prometre que intentaria estimar sempre a totes les seves alumnes i que tota la vida les ajudaria. Llavors, es va convertir en Mare Paula Montal de Sant Josep de Calassanç.

10. Paula estava feliç, era molt treballadora i estimava molt les nenes. Amb molta il·lusió van continuar obrint moltes escoles per tot arreu, a Igualada, El Masnou, Girona, Barcelona, Olesa de Montserrat...

11. No era fàcil educar. De vegades la Mare Paula i les altres mestres s’enfadaven, acabaven la paciència, com nosaltres... Però sempre perdonaven les nenes i la Mare Paula sovint deia a les altres: Recordeu-vos de quan vosaltres éreu petites. No fèieu entremaliadures?

12. A la Mare Paula, li agradava molt organitzar festes per a les nenes. El dia de Santa Llúcia el celebrava amb una gran xocolatada per a totes les nenes. Per això ara, per recordar-la, nosaltres ho fem el dia de la seva festa. Ja veureu quina xocolata desfeta tan bona

13. La Mare Paula estimava totes les nenes, però se’n cuidava molt més de les que estaven una mica tristes o tenien pocs diners... Sempre les defensava. Una vegada va arribar a la classe una nena amb les sabates molt velles i trencades i la Mare Paula va parlar amb totes les nenes de la classe. Posant una mica cadascuna, van recollir diners per comprar unes sabates noves per a la seva companya.

14. La Mare Paula va viure molts anys, 90!!!!. L’ultima escola on va estar va ser la d’Olesa, allà es va morir. Totes les nenes ploraven molt i tothom la trobava a faltar però ella va prometre que cuidaria sempre les seves escoles des del cel i que havíem de continuar ensenyant a les nenes i estimant-les molt.

15. La Mare Paula va viure sempre estimant. Tothom l’estimava perquè ella cuidava de tothom. Gràcies a ella avui tenim la nostra escola i moltes altres escoles d’Escolàpies arreu del món. Ara, a les escoles d’Escolàpies estudien nens i nenes i intentem ser bons i ajudar a tothom com ella ho va ensenyar fa molts anys.

16. Us estimo molt a tots i totes