Llegat vexil·lològic català a Flandes, Valònia i els Països Baixos.

1. Llegat vexil·lològic català a Flandes, Valònia i els Països Baixos. Les Senyeres dels S XVI ben vives a alguns municipis belgues i holandesos actuals Capítol 3 Jordi Grau i Bartomeu

2. LA BANDERA DE GUERRA DE LA MARINA CATALANA La paraula Armada referida a la marina de guerra la trobem a les Cròniques d’en Ramon Muntaner. Un primer model de bandera de l’armada arribà durant el regnat del rei Jaume II “el just” 1257-1327 que disposà, que totes les naus catalanes de guerra l’enarboressin com a pavelló distintiu, reservant la senyera quadribarrada pel vaixell reial. Jaume II presidint Corts a Barcelona

3. LA BANDERA DE GUERRA DE LA MARINA CATALANA Constituïda per barres d’atzur sobre camp de plata en diagonal, va arribar a ser l’estàndard de la flota. La dinastia dels Trastàmara van perseguir les gents de cors que l’usaren sense permís. L’any 1931 la Generalitat la feu enarborar en les seves embarcacions de vigilància costanera. “Ne sol em pens que galera gos anar sobre mar menys de guiatge del rei d’Aragó(...),mas no creu que nengun peix se gòs alçar sobre mar si no porta un escut ab guiatge del rei d’Aragó en la coa(...) Roger de Llúria ( Cadaqués,1285)

4. 1571 La Batalla de Lepant

5. Mapes publicats per E Guillot on trobem una bandera semblant a l’antiga bandera de guerra de la marina catalana que podria ser la del terç de la Mar Oceana. Sebastiao Lopes Planisferi del 1583

6. Mapes publicats per E Guillot on trobem una bandera semblant a l’antiga bandera de guerra de la marina catalana que podria ser la del Terç de la Mar Oceana. Sebastiao Lopes Planisferi del 1583

7. Mapa publicats per E Guillot on trobem una senyera blava al Golf de Mèxic. 1563 - Lázaro Luís. Atles Mundia Academia das Ciências de Lisboa l

8. Malgrat la manca de valor historiogràfic atès que no tenim el gravat històric original, la bandera de Marina de Felip I a Flandes que publicava el web de l’armada té alguna similitud amb alguna de les banderes actuals dels Països Baixos. Luxembourg ensenya civil (1547) Bandera usada por la Marina de España en Flandes durante el siglo XVI por Carlos I Bandera de Zelanda Dunkirk (Municipality, Nord, France Poortvliet

9.  El que sí queda clar és que la flota de Felip I portava senyeres barrades navals tal com hem vist a l’Armada Invencible o en aquest gravat de 1573 publicat pel Josep Segarra a Histocat on les naus de l’Almirall d’Alba porten banderes barrades enfront les Creu de Sant Andreu dels rebels encapçalats pel príncep holandes von Vranien.

10. Evolució vexil·lològica històrica dels Països Baixos ocupació napoleònica Luxembourg actual Holandesa actual Durant la guerra dels 80 anys, el 1550 apareixeran les primeres banderes ratllades Prinsvlag al principi amb el colors de Guillem d’Orange, poc a poc però el color taronja serà substituït pel vermell. La bandera holandesa horitzontal tricolor vermella, blanca i blava fou adoptada oficialment el 19.02.1937 però havia estat emprada des de mitjans del 1700. El Països Baixos passen de ser una república a una monarquia el 1814 desprès de la invasió napoleònica.

11. Les primeres banderes, que encara avui dia tenen tradició a Holanda, eren ratllades anomenades “Prinsenvlag“. Dins la seva l’evolució en veurem amb colors taronges que tradicionalment s’expliquen com les banderes del Príncep Guillem d’Orange, un del germans Nassau; nobles que lideraren les revoltes contra el terços hispànics durant el ± 1550, que és quan apareixen les primeres banderes holandeses.

12. Bravant fou ocupat pels Francs Sàlics a l’Edat Mitjana. Neix com a comtat al S XII. Felip III “el Bó” unificà la majoria dels 17 comtats dels Països Baixos sota la seva corona i Bravant esdevindrà el Centre del seu imperi Borgonyó. Durant la guerra dels 80 anys Bravant queda dividit: la part nord sota domini holandès i la part Sud sota domini hispànic. L’hereu a la Corona de Bèlgica s’anomena Duc de Bravant. Bandera d’Anvers/Antwerp Bandera del Bravant holandès

13. Al quadre del 1635 atribuït al pintor “das meninas”, Diogo Rodrigues da Silva e Velásquez(s) “La rendició de Breda” (02/05/1625) i que encara esta sense signar, s’hi pot veure el general orangista Justinià de Nassau entregant la clau a Ambrosià d’Espínola. Darrere seu s’albira una bandera de Bravant antiga amb quadricula blava i s’intueix una ratlla vermella que potser l’aspa austríaca en roig, o bé el més probable atès que li manca un braç, la corbata o portabandera. Al fons hi podeu entrellucar una bandera orangista amb l’ordre de les franges de colors canviats.

14. L’home blanc representa el capità Adrià van Bergen de Leur, qui el 1590 dalt del famós pedestal arengà al combat als soldats de Príncep d’Orange, que resistien a la ciutat fortificada de Breda, quan el Príncep deliberava entregar la ciutat. Malgrat que el 1625 fou conquerida per Espínola el 1637 esdevindrà definitivament neerlandesa. Bandera municipal de la Vila de Leur

15. The Netherlands, Noord-Brabant provinceEscuts de poblacions del Bravant holandès Halsteren Rucphen, actualitzat Rucphen old coat of arms Woensdrecht Cuijk Bladel

16. The Netherlands, Noord-Brabant provinceBanderes de poblacions holandeses Overijssel Province (The Netherlands) • Zeeland Provincie Bladel Hoogeloon Drenthe

17. Boxtel The Netherlands, Noord-Brabant provinceBanderes de poblacions holandeses Loon op Zand Cuijk Berghem Deurne Teteringen

18. The Netherlands, Noord-Brabant provinceBanderes de poblacions holandeses Fijnaart en Heijningen Moergestel Zuid old flag Acht village Heusden old unofficial flag Eindhoven municipality

19. Grave Grave Woensdrecht Bergen, Egmond Sint Michielsgestel Bokhovven Bergen, Schoorl Gennep Bakel en Milheeze Culemborg

20. Boarnsterhim Friens Dantumadeel Dokkum Terherne Esonstad wardflag Sint Annaparochie Oostrum Rinsumageest

21. “St. George (St. Joris) was the patron saint of the village” Sobta trobar aquesta perla: que curiós que en una llengua germànica George es digui Joris !! Oosterbierum village (Frisian: Easterbierrum) Saint George was on the windvane of the church spire; the Oosterbierumers wanted the complete saint and nothing else... So they got "Sint Joris" on the village CoA, and his cross on the flag!Hans van Heijningen, 4 Nov 2004 Oosterbierum flag Oosterbierum coat

22. Historical flag Geldermalsen Province Geldermalsen, current flag Maasdriel Maasdriel Maasdriel Maasdriel Maasdriel Beuningen Apeldoorn Ruurlo Ammerzoden Lingewaal Ewijk

23. Leerdam Kerkwijk Gelderland province Termunten Overijssel province: Dalfsen Middelharnis Zuid-Holland province Gorinchem Gouda

24. Berlikum Groningen Ulrum Oude Pekela Hunsel Escut de Hunsel Langedijk Lemsterland Medemblik

25. The Netherlands, Noord-Brabant provinceBanderes de poblacions holandeses Gravenmoer Bergeijk Ossendrecht De Wolden Waalwijk Gemonde village flag

26. Es un antic assentament d’abans de la colonització romana. D’ençà l’edat mitjana fins al 1794 va pertànyer al Princep /Bisbe de Luik/Liège. Quan Noord-Brabant i Limburg van passar a sobirania de la Generaliteitslanden Luyksgestel fou un enclavament on els catòlics va poder practicar la seva religió de forma lliure i pública. Source: DerkWillem Visser: Gemeentevlaggen en wapens Koninkrijk der Nederlanden, 2001. Prisma toeristengids Zeeland-Brabant-Limburg, by P.G. Bins, 1965. Jarig Bakker, 15 May 2005 Luyksgestel (The Netherlands) Bergeijk municipality