Mercator: dret i legislació lingüístics

1. La Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries i la legislació lingüística: de la incidència formal a la incidència pràctica Mercator: dret i legislació lingüístics

2. Objectius • Presentar algunes observacions al voltant de les legislacions lingüístiques produïdes en relació a la Carta Europea de les Llengües regionals o minoritàries (Consell d’Europa, 1992), bé sigui com a fruit de la seva aplicació, o com a producció normativa preparatòria per a la seva ratificació.

3. Una Carta a la Carta • La seva rellevància per la definició de línies polítiques lingüístiques estatals que: • Mantenen certa categorització de llengües. • Descentralitzen els moviments socials i les comunitats de parla. • Manquen previsions bàsiques, des del punt de vista de la comunitat, com ara la necessitat d’una estandardització, i de disposar de dades objectives i neutrals (censos lingüístics). • Es basen en models intervencionistes i en els conceptes de dominis i prestigi.

4. L’abast de la Carta (1) • La distinció entre minories lingüístiques i llengües minoritàries (o regionals) • El dret a cert patrimoni cultural vs. els drets de les comunitats de parla • Ample marge de discrecionalitat en la interpretació i l’aplicació de la Carta. • Definició funcional de llengua minoritària o regional (territorialitat/historicitat/ sobirania). Certes previsions per a les llengües no territorials i mesures transfronteres.

5. L’abast de la Carta (i 2) • No hi ha cap especificació sobre les llengües que es consideren minoritàries o regionals. • S’atribueix als estats funcions d’arbitratge i, fins i tot, la definició que es proposa no es respecta sempre: el cas de les llengües oficials minoritzades. • La Carta no és una convenció executòria. Tant sols estableix uns mínims o estàndards. • Com a normativa internacional, no es pot invocar directament. La participació de la societat civil roman dins els mecanismes de control previstos pel Consell d’Europa.

6. Alguns resultats: nivells de significació i conseqüències normatives (1) • Països Baixos: el nou acord entre la província de Frísia i el Govern central: • compromís polític i econòmic per tal de suplir la mancança d’una legislació lingüística marc. • conseqüències normatives (modificacions i futura legislació). • Recomanació del Comitè de Ministres (2001) • Suècia: la nova política lingüística sobre llengües minoritàries: el projecte del govern i les lleis sobre l’ús oficial de les llengües finesa, meänkieli i sami

7. Alguns resultats: nivells de significació i conseqüències normatives (2) • Itàlia: nova llei marc per a la tutela de les minories lingüístiques històriques (llei n. 482/1999) • La incidència de la Carta i del model llengua-estat (l’italià, llengua oficial). • Criteri de dominis • Constitució d’organismes de coordinació inter-administratius

8. Alguns resultats: nivells de significació i conseqüències normatives (3) • Finlàndia: la inserció de la Carta en la normativa estatal: • La nova Constitució, el romaní i els altres grups lingüístics. • Algunes notes remarcables: la política de promoció del romaní (recerca i mitjans de comunicació) • Altres grups lingüístics i els límits de la legislació.

9. Alguns resultats: nivells de significació i conseqüències normatives (i 4) • Espanya: les característiques de l’instrument de ratificació. • L’absència de glotònims • La manca de mesures concretes per a llengües sense estatus oficial • Alguns possibles efectes innovadors: • El rol de les administracions locals o regionals en les accions transfrontereres. • El rol fonamental dels informes alternatius (no oficials) per cridar l’atenció sobre la distància entre aspectes formals i aspectes pràctics de la normativa vigent.

10. La Carta i el estats candidats a la Unió • La incidència en el procés d’adhesió • Hongria i Eslovènia com a “models” • Les noves legislacions a la República Txeca i Romania • Mesures formals, necessitats concretes?

12. Algunes notes per concloure • La dificultat d’instrumentalització de les mesures concretes: incidència formal i incidència pràctica. • La perspectiva cultural de la Carta no es reflecteix en la legislació. • Marginalitat de les comunitats i de polítiques d’autogestió lingüística • La Carta i la veu de les comunitats: la importància de les entitats civils en el desenvolupament de la diversitat lingüística. • Organització i experiència política vs. manteniment del patrimoni cultural. Petites contradiccions

13. Algunes notes per concloure • La manca de compromisos en àmbits bàsics i la marginalitat de les comunitats lingüístiques en els processos de signatura i aplicació fan créixer encara més la distància existent entre incidència formal i incidència pràctica que es pot comprovar en la legislació estudiada.