13. Un món dividit en blocs (1945-91)

1. molts recursos naturals • control matèries primeres al món • innovació científica i tècnològica • modernitat empresarial • gran nombre de multinacionals • capacitat financera: banca més gran i dinàmica, dòlar com a moneda mundial de referència gràcies a Bretton Woods (1944) que van portar a la creació del FMI i el BM El món capitalista Constitució del 1787 (modificada amb esmenes: supressió esclavitud, 1868; vot de la dona, 1920) 13. Un món dividit en blocs (1945-91) viu divisió de poders i presidencialisme supremacia dels USA • sistema electoral (limitacions degudes a: • abstencionisme • gran influència mcs • costos elevats) caracterizat per compta amb basat en gran potencial econòmic sistema polític facilita federalisme governat per bipartidisme 13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (1) prosperitat dècades 50 i 60 Truman, Eisenhower: conservadors per bé comporta permet • Kennedy (Nova Frontera): lluita contra pobresa i segregació racial, progrés científic i tecnolòlgic i foment de la pau • Johnson: certa continuïtat mantenen desigualtats (generen marginació i delinqüència) augment espectacular del consum i assoliment nivell de vida més alt de la seva história • Nixon: substituït arran del Watergate • Carter propicien construir model social pròsper i dinámic: més població activa, més facilitats per canviar de feina i ascendir escala social, més llibertat d’empresa i més facilitats obtenció crèdits • Reagan, Bush: política liberal • Clinton • Bush (fill) • gran contestació social: • igualtat drets negres (Luther King, Panteres Negres) • protesta juvenil (hippy) • moviments femenistes

2. ajuda dels USA (Pla Marshall) • assimilació noves tecnologies i mètodes empresarials americans • plans d’integració econòmica (OECE i Mercat Comú) llevat El món capitalista 13. Un món dividit en blocs (1945-91) • Portugal (Salazar-Caetano: 1928-74) • Grècia (1967-74) • Espanya (Franco: 1939-75) comprèn compten gràcies a Europa occidental • divisió de poders • pluripartidisme (conservadors i democristians, socialistes o laboristes, comunistes) i alternança • consens en la creació d’un Estat del Benestar recuperació econòmica consolidació sistemes polítics democràtics viu produeix creixement població (baby boom): TN 20 %o entre 1955-65 prosperitat econòmica (+indústria –agricultura) han viscut 13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (2) • transformacions socials: • incorporació dona al treball • extensió laïcisme • ampliació sistemes protecció social (Estat del Benestar) moviments de protesta (joves i estudiants a través de grups d’extrema esquerra): Maig de 1968 (poc rellevant políticament però important culturalment) postguerra: governs de coalició que van establir les bases de la reconstrucció democràtica • del 1947 a la dècada dels 50: • predomini conservador • creixement econòmic accelerat • De Gasperi, De Gaulle, Adenauer, Churchill i MacMillan diverses etapes • dècada dels 60: • governs socialistes • repartiment més equitatiu de la riquesa • Wilson, Brandt i Schmidt

3. El món capitalista basat 13. Un món dividit en blocs (1945-91) trenta ays de creixement (1945-73) (taxes anual > 5%) • desenvolupament indústries • augment productivitat • alt consum d’energia Japó comprèn va experimentar augment preu primeres matèries (a causa de la demanda) que produeix inflació degut a el ritme de creixement més elevat (1955 i 1973) alentiment ritme de creixement (des de finals dècada 60) • desacceleració econ. EUA: • despeses militars (Vietnam) • disminució exportacions • augment preu importacions • disminució reserves or viu l’ha convertit en gràcies a final sobtat l’ajut tècnic i financer dels EUA la segona potència econòmica mundial degut a altera porten a 13.1. El món capitalista: l’hegemonia dels Estats Units (3) 13.2. Crisi i transformació del capitalisme a Occident • la intervenció de l’Estat: • foment de la indústria pesant • règim fiscal favorable a l’estalvi privat i a la inversió • planificació eficaç ha donat lloc a augment preu petroli (1973: Yom Kippur, 1979: Iran) base est. prod.: energia barata • suspensió conv. dòlar (1971) • fluctuació moneda (1973) • aranzel 10% sobre imp. • densitat urbana elevada • forta contaminació ambiental provoca • especialització de l’economia en productes de consum d’alta tecnologia • competitivitat dels productes desencadena alteració intercanvis intern. i crisi de confiança financera internacional • pujada dels costos • augment de la inflació • reducció de la demanda • disminució producció • crisi industrial i atur adopció i generalització de pautes societat de consum • alta taxa d’inversió, relacionada amb el... • gran esforç d’innovació tecnològica • relacions de treball amb elements tradicionals (respecte a la jerarquia, disciplina rigorosa, salaris baixos) però força estabilitat en el treball • flexibilitat de l’estructura empresarial resulta • rev. tecnològica • canvis mètodes prod. i estructura empreses • liberalització comerç • reducció Est. Benestar • globalització porta • reducció ritme de creixement (1979: ¼ respecte a abans de 1973) • augment de l’atur i la inflació (x3)

4. El sistema soviètic 13. Un món dividit en blocs (1945-91) • partit únic • unió de partit i Estat • ideologia única • planificació centralitzada es basava • recuperació i creixem. espectacular (sense ajut): • prioritat absoluta ind. pesant i transports (80 % inversió) • 1950: aparell industrial recuperat i millorat dirigit per Nikita Khruixov (1953-64), a la mort de Stalin • 1950-69: millora condicions vida: • augment eficiència agricultura (blat: 50%, llet: 69%, carn: 87%) • autoabastament alimentari posa en marxa aconsegueix desestalinització (contra el culte a la personalitat) i denúncia dels crims (XX Congrés, 1956) • 1970: màxim desenvolupament: • augment consum • universalització serveis (educació, sanitat, habitatge, transport) • augmenta nombre estudiants universitaris • millora esperança vida • avaç tecnologia espacial 13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (1) L. Breixnev (1964-82), J. Andropov, K. Txernenko impulsen la paràlisi del reformisme i el retorn a la política anterior parlen pateix resulta • serveis de poca qualitat • baixa productivitat • béns consum: poca oferta, varietat i qualitat • llunyania del desenvolupament occid. socialisme desenvolupat immobilisme de la vida política, culte a la personalitat, centralització i uniformització, coexistència pacífica amb el bloc capitalista, intervencionisme soviètic al bloc socialista (1968: Praga) repressió de la dissidència (gulags; Sakharov, Medvedev, Solzenitzyn)

5. la creació de fronts populars després de l’alliberament del nazisme Els països de l’Europa Oriental 13. Un món dividit en blocs (1945-91) • PC: dirigent únic de la vida política • centralisme democràtic: com a mètode de funcionament a través de el monopoli progressiu del poder per part dels PCs entre 1945-49 van transformar-se en democràcies populars model polític soviètic caracteritzat mitjançant seguien model econ. soviètic • Iugoslàvia i Albània: PC al poder el 1945 sense ajut soviètic (guerrilles molt fortes) • Bulgària i Romania: els soviétics forcen la formació de fronts nacionals (PC en paper dominant) • Polònia: el front dirigit pel PC guanya les eleccions (1947) • Txecoslovàquia: cop de força (1948) contra govern de coalició i poder en mans del PC • Hongria: imposició progressiva del PC fins que el 1949 controlava l’Estat • Alemanya: RDA controlada pel PC viuen caracteritzat • intents de democratització: Hongria (1956) i Txecoslovàquia (1968) • aparició moviments socials i sindicats lliures (durant els 70 i 80) 13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (2) • agricultura: • col·lectivització de la terra (després del 1948-49) amb ritmes i resultats diferents (del 20% al 60%) • granges estatals i col·lectives • sector agrícola privat • indústria: • -nacionalització gran indústria • planificació: plans quinquennals • política d’industrialització massiva i prioritat a la indústria pesant • augment obrers industrials (incorporació dona al treball) no assoleixen nivell de vida d’Europa occid. (molt evident a la RDA) complementat intent de formar bloc econòmic amb organismes d’ajut i de cooperació: CAME i COMECON

6. victòria de Fidel Castro contra la dictadura de Batista • oposició als privilegis dels EUA i nacionalització de bona part de les propietats nord-americanes • suport dels EUA als intents d’enderrocament del règim (1961: Cochinos) • apropament de Castro a l’URSS La influència socialista només resta a després de 13. Un món dividit en blocs (1945-91) va escampar-se per Xina, Mongòlia, Corea del Nord, Vietnam, Laos i Cuba la caiguda de l’URSS i els països de l’Europa Oriental i la pèrdua de prestigi d’aquesta ideologia Amèrica Central i del Sud Àsia Àfrica a llocs com a països com després de Algèria, Líbia, Etiòpia Angola, Moçambic, Namíbia Cuba Corea del Nord Ghana, Senegal, Sudan hi havia Veneçuela, Colòmbia, Uruguai, Perú, Bolívia, ... Indoxina (Vietnam, Laos, Cambotja) mitjançant 13.3. El món socialista: l’hegemonia soviètica (3) amb un guerrilles recolzades per forces cubanes l’actuació de guerrilles revolucionàries, que foren reprimides durament caràcter antiimperialista després de Egipte, Síria va triomfar (1979) la revolució sandinista contra la dictadura de Somoza la guerra d’alliberament (contra França i els EUA) van viure Nicaragua apropament a l’URSS contra el suport dels EUA a Israel Indonèsia on Afganistan on van desenvolupar-se guerrilles molt fortes que van acabar integrant-se a la vida política després d’una negociació El Salvador, Guatemala l’URSS va intervenir contra els talibans islamistes recolzats per la CIA dels EUA els comunistes recolzaven el nacionalista Sukarno i van patir una de les més grans repressions després del cop d’estat de Suharto

7. El sistema soviètic 13. Un món dividit en blocs (1945-91) • crisi política: petició reformes i llibertat opinió perestroika (reestructuració) i glasnost (transparència) qualificades • crisi econòmica: estancament nivell de vida aconseguit (es privilegiava l’aparell militar i la indústria d’armament i no augmentava l’oferta de productes ni el confort de la població) viu economia: es vol augmentar producció i estimular empreses col·lectives (cooperatives o estatals) introduint incentius i facilitant formes de mercat lliure agreujada • política: • promoure la participació política fora del partit • ampliar llibertat d’expressió • lluita contra corrupció • proposta nova Const. i nous estatus PCUS reformes de Mikhail Gorbatxov afecten • recessió mundial dels 70: • reducció exportacions • dificultats importacions (blat) • dificultats tornar prèstecs 13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (1) • política internacional: • entesa amb Occident: millora relacions amb EUA i represa converses sobre reducció d’armament • final control sobre països satèl·lits: posar fi a la presència militar, dissolució Pacte Varsòvia, garantia de no intervenir provoca cohesió repúbliques: elaborar un nou Tractat de la Unió amb una relació més equilibrada i donant més participació en les decisions comunes consciència endarreriment científic i tecnològic (quan el capitalisme reconverteix les indústries a principis dels 80)

8. Les reformes a l’URSS sintetitzades al 13. Un món dividit en blocs (1945-91) • XXVII Congrés del PCUS (1986): • indep. absoluta entre països • garantia de no intervenció donen pas a • aconseguir formes de govern parlamentàries i democràtiques • introduir sistema de prop. individual i de relacions de mercat reformes a l’Europa de l’Est pretenen a llocs com • insurrecció popular (XII-89), iniciada pels miners i amb suport militar • enderrocament Ceaucescu: judici i afusellament • Front Nacional al govern • oposició del moviment obrer a través de Solidarnosc • introducció de mesures democràtiques: Amnistia Política (1986), empreses privades (1988), legalització de Solidarnosc (1989), eleccions lliures (IV-89, Solid: 80%) Romania Polònia 13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (2) • destitució dirigents immobilistes (XI-89) • inici de reformes democràtiques i convocatòria d’eleccions lliures Bulgària destaca • voluntat de canvi fins i tot dins del PC • substitució de Kádár per Grosz (reformista) • legalització partits i reconeixement drets d’expressió i manifestació (1989) • nova constitució democràtica (X-89) destaca • estiu 1989: milers de refugiats a les embaixades de Polònia, Hongria i Txec. que demanaven anar a la RFA • X-89: onada de protestes (visita Gorbatxov) • destitució de Honecker per una part del PC • 9-XI-1989: apertura mur de Berlín i convocatòria electoral • victòria democristiana (Kohl) que defensava la reunificació ràpida • nou tractat d’unificació (3-X-90) i desaparició de la RDA Hongria • manifestacions massives (XI-89): dimissió cúpula PC • pacte nous dirigents PC-oposició: V. Havel, primer ministre • eleccions lliures i reestructuració sistema • divisió del país: Txèquia i Eslovàquia Alemanya Txecoslovàq.

9. desproveïment població • caiguda de productivitat • oposició conservadora La reforma política eleccions lliures a Rússia (VII-1990) 13. Un món dividit en blocs (1945-91) va permetre va anar acompanyada de guanyades per transició vers una economia de mercat suposà Boris Ieltsin va afavorir volia tensions nacionalistes desmantellament ràpid del sistema comunista van provocar intent de cop d’Estat militar (VIII-91) manifestades XII-91: indep. Ucraïna, Bielorrússia, Uzbekistan, Geòrgia, Estònia, Letònia i Lituània aturat accelera provoca 13.4. La desaparició de l’URSS i la fi del món bipolar (3) • desaparició de l’URSS • intent de formar la CEI (no aceptat) • dimissió Gorbatxov (XII-91) • resistència població • actitud de Ieltsin i el Parlament reformes a Rússia com ara • supressió comunisme, dissolució PC, confiscació béns • nova constitució (1993): tendència autoritària i presidencialista amb un paper parlamentari limitat • pluralisme polític amb mancances (oportunisme i corrupció) liberalització del mercat i privatització de l’economia (oligarquia i màfies) provoca enfonsament del nivell de vida (caiguda de la moneda, manca de treball, augment de preus i anul·lació de les prestacions socials)