5.- EVOLUCIÓ NOCTURNA FILTRADA

1. 1.- OBJECTIU Climatologia de les nits establement estratificades a la conca de l’Ebre J. Cuxart *, F. Molinos, D. Martínez i M.A. Jiménez Universitat de les Illes Balears *correu electrònic: joan.cuxart@uib.cat Primeres Jornades de Meteorologia i Climatologia de la Mediterrània Occidental Barcelona, 28 de novembre de2008 El comportament de la capa límit en condicions d’estabilitat atmosfèrica depèn extremadament de la topografia de l’àrea d'interès. Així, les variacions del terreny dins una vall pot causar importants diferències en la mesura de les variables atmosfèriques dins una mateixa zona. En aquest estudi s’ha utilitzat un conjunt de 17 Estacions Meteorològiques Automàtiques (EMAs), separades una distància típica de 10 km entre sí, per a analitzar simultàniament les sèries temporals de vent, temperatura i humitat relativa a la zona del pla de Lleida i els seus voltants, zona que pertany a la conca de l’Ebre. Amb aquesta idea, s’ha construït un filtre per a seleccionar les nits estables (definides com aquelles nits amb cels serens i vent sinòptic feble) pel període 1998-2007. 80 km 2.- BASE DE DADES Mar Cantàbric FRANÇA • Les dades utilitzades corresponen a 17 EMAs propietat del Servei Meteorològic de Catalunya i ubicades a la part oriental de la conca de l’Ebre (veure figura). • S’han fet servir 10 anys de dades horàries que inclouen les variables següents: • Temperatura de l’aire a 1.5 m d’alçada • Humitat relativa a 1.5 m d’alçada • Velocitat i direcció del vent a 2 m i/o 10 m d’alçada • Precipitació Lleida Lleida 50 km Z (m AGL) Z (m AGL) Mar Mediterrani Conca de l’Ebre EMAs seleccionades 3.- EVOLUCIÓ MITJANA DIÀRIA 5.- EVOLUCIÓ NOCTURNA FILTRADA S’ha analitzat el refredament, el ritme de refredament i l’evolució de la velocitat del vent pel conjunt de nits estables a totes les EMAs. Com a exemple representatiu, a continuació es mostren els comportaments trobats a l’EMA de Gimenells (VH): I II III Evolució nocturna de la mitjana de refredament (esquerra), ritme de refredament (centre) i velocitat del vent (dreta). El refredament és molt semblant a totes les estacions de l’any i el ritme de refredament es pot dividir en tres zones en funció de la seva intensitat, essent la primera zona (I) la de major ritme de refredament. La velocitat del vent decreix amb el temps a totes les estacions de l’any i els vents més febles coincideixen amb les hores de menor ritme de refredament (III) Variació diària de la mitjana d'humitat relativa (esquerra) i de la temperatura (dreta) a l’EMA de Raimat (VK) per a la sèrie sencera. El cicle diari present a Raimat és important a totes les estacions de l’any. El mateix succeeix a la resta d’EMAs selecciondes (no es mostra). 4.- SELECCIÓ DE LES NITS ESTABLES Excel·lents correlacions per a la temperatura però la velocitat del vent està mal correlacionada degut a la influència de la topografia. S’han definit tres paràmetres per tal de seleccionar les nits amb cels serens i amb vent sinòptic feble: Refredament nocturn: Índex d’humitat: Vent nocturn mitjà: RHd: humitat relativa mitjana diària. RHs: mitjana de la humitat relativa durant les hores de sol. Tposta: T a la posta de sol Tposta+8: T 8 hores després de la posta. Correlació de la temperatura (esquerra) i velocitat del vent (dreta) en funció de la distància de totes les EMAs respecte de l'EMA de Gimenells. 6.- REFREDAMENT NOCTURN FILTRAT Amb aquest sistema de filtrat s’obtenen un total de 1417 nits estables de 3608 nits possibles (39%). Hivern Primavera 7.- VARIABILITAT DE LA DIRECCIÓ DEL VENT NOCTURN L’anàlisi del refredament a totes les EMAs seleccionades ens permet dividir la zona d’estudi en dos sectors: la zona del pla (sector I) i la zona més elevada (sector II). L’anàlisi de la direcció del vent pel conjunt de nits filtrades mostra dos tipus de comportaments: ponents febles i circulacions locals. Cada una de les roses dels vents mostren els dos règims més freqüents condicionats per la topografia: ponents febles i vents de vall en el cas de circulacions locals. Aquests dos règims depenen de la topografia pròxima a l’EMA. El vent en calma varia fortament depenent de l’EMA. Estiu Tardor Els refredaments i ritmes de refredament tenen comportaments semblants als dos sectors amb la diferència de que el refredament és major al pla (sector I). Els ritmes de refredament durant les primeres hores de la nit és també major al sector I. Roses dels vents per a cinc EMAs triades. El vent en calma es defineix com vent amb velocitat mitja menor que 0.2 m·s-1 . Direccions del vent nocturn més probables i rosa dels vents general Ref. (adalt) i ritme de ref. (abaix) resultants de considerar totes les EMAs del sector I (esquerra) i del sector II (dreta). 8.- CONCLUSIONS Segons l’anàlisi de la direcció del vent, a la majoria d’EMAs la direcció més freqüent correspon a vents locals. • S’ha construït una climatologia condicionada de les nits establement estratificades a partir de les dades horàries d’un conjunt de 17 EMAs i per a un terreny complex com la part oriental de la conca de l’Ebre. • L’evolució diària de la temperatura i la humitat relativa mitjanes presenten un comportament molt semblant i ben definit en totes les EMAs. • Pel conjunt de nits filtrades (39%) s’han trobat patrons de refredament molt semblants a totes les EMAs. El refredament total depèn de la localització tot i que la seva intensitat és semblant a totes les estacions de l’any. Així, la zona d'interès es pot dividir en dos sectors. • Els ritmes de refredament són majors en les dues primeres hores de la nit en ambdós sectors. • Els comportaments de la direcció del vent són molt diferents entre EMAs degut a la influència de la topografia local. • La direcció del vent més freqüent a la majoria d’EMAs durant les nits estables correspon al cas de presència de vents de vall. La composició d’una rosa dels vents per a tota l’àrea d’estudi mostra que les direccions més freqüents són est i sud-oest (15%), seguides de sud-est, sud i norest (10%). Aquests resultats reflecteixen el predomini dels dos règims principals abans esmentats: ponents febles i circulacions locals induïdes pel terreny. Rosa dels vents calculada per a totes les EMAs seleccionades amb vent a 2 m. Referències Agraïments al Servei Meteorològic de Catalunya, propietari de les dades utilitzades en aquest estudi. Martínez et al. (2008). Conditioned climatology of the stably stratified nights at the area of Segrià. Tethys,5 (In press).