Direcció estratègica

1. Direcció estratègica Dr. Josep Font i Vilalta

2. 1.1.- Direcció estratègica • 1.1.-Introducció • 1.2.- Evolució dels sistemes de la direcció estratègica • 1.3.- Elements bàsicsConcepte d’estratègia La direcció estratègica Nivells d’estratègia Unitat estratègica de negoci • 1.4.- Fases del procés de direcció estratègica Dr. Josep Font

3. 1.1.- Introducció • A la complexitat i organització interna de l’empresa, els darrers anys s’hi ha afegit un entorn canviant al que cal adaptar-se per poder sobreviure i aconseguir ser eficaços. • Cal parlar, doncs, de oportunitats i amenaces a més de les fortaleses i debilitats. • Una actitud estratègica condiciona l’alta direcció empresarial. • Aquestes circumstancies ens porten a parlar de la Direcció Estratègica com un dels paradigmes dels processos directius de l’empresa. Dr. Josep Font

4. 1.2.1.- Evolució dels sistemes de la direcció estratègica (1) • Direcció per control • pressupostos, control financer • Direcció per extrapolació • planificació a llarg termini • Direcció per anticipació • planificació estratègica • direcció estratègica • Direcció àgil i flexible • Direcció per indicis o senyals 1ª època.- fins 1950 2ª època.- fins 1970 3ª època.- fins 1980 4ª època.- anys 1990 5ª època.- actual Dr. Josep Font

5. 1.2.2.- Evolució (2) • 1ª època. Direcció per control • Pressupost anual, control de desviacions, estudis funcionals, objectius a curt termini. Entorn estable, plantejaments a curt termini, eficiència interna. • 2ª època. Direcció per extrapolació • Anàlisi de l’entorn, previsions plurianuals, control funcional, planificació i assignació de recursos. Formulació de polítiques com a paradigma. Entorn estable, objectius a llarg termini, planificació clàssica • 3ª època. Direcció per anticipació • Anàlisi intern i avaluació de la competència, avaluació d'estratègies alternatives, assignació dinàmica de recursos amb previsió de futur. Entorn dinàmic. Anticipar-se a l’evolució de l’entorn • 4ª època. Direcció àgil i flexible • Coordinació del sistema de direcció, posició competitiva, planificació creativa, generació d’una cultura empresarial. Entorn turbulent, endevinar ràpidament els canvis de l’entorn i donar-hi respostes immediates. • 5ª època. Direcció per indicis o senyals • Planificació flexible, estudi dels indicis o senyals evolutius, etc. Donar resposta als indicis o senyals de l’evolució de l’entorn. Dr. Josep Font

6. 1.3.1.- Elements bàsics (1)Concepte d’estratègia • L’estratègia empresarial cerca la forma de vincular i d’integrar l’empresa en el món que l’envolta • Per Andrews (1977) és el “Patró dels principals objectius, propòsits o metes i de les polítiques i dels plans essencials per aconseguir-los, establerts de forma que defineixin en quin negoci està l’empresa i en quin vol estar, qui és i qui vol ser. • Porter (1982) diu “l’estratègia competitiva es basa en relacionar l’empresa amb el seu mig ambient”, suposa determinar quines accions cal fer davant les cinc forces competitives del sector. • Per Hax i Majluf (1997), el concepte és multidimensional i comprèn totes les activitats crítiques de l’empresa, donant un sentit d’unitat, direcció i finalitats al mateix temps que proporciona els canvis induïts per l’entorn. Dr. Josep Font

7. 1.3.2.- Elements bàsics Concepte d’estratègia(2) • Hax i Majluf (1997), assenyalen 9 dimensions claus: • 1.- sistema per establir objectius a llarg termini, programes i prioritats en l'assignació de recursos. • 2.- Definir l'àmbit competitiu. • 3.- Aconseguir uns avantatges amb les respostes al DAFO. • 4.-Forma de definir les tasques directives. • 5.- Patró de decisions integrador i coherent. • 6.- Definició de les aportacions als diferents subjectes de l’empresa. • 7.- Camí per forçar l’organització cap als objectius. • 8.- Sistema per desenvolupar competències essencials. • 9.- Forma d'adquirir recursos per assegurar l'avantatge competiu sostenible en el temps. • És un procés interactiu entre l’empresa i el seu entorn que implica missions i objectius a llarg termini, integrant polítiques i objectius a curt, per aconseguir la competitivitat de l’empresa. Dr. Josep Font

8. 1.3.3.- Elements bàsics. La direcció estratègica • És una part de la direcció d’empreses. Tracta de formular una estratègia i posar-la en pràctica i es caracteritza per la incertesa de l’entorn, la complexitat d’aquest i els conflictes entre els que prenen les decisions i els afectats per aquestes. Podem assenyalar tres funcions bàsiques: • 1.- Desenvolupar i mobilitzar recursos i capacitats. • 2.- Coordinar els recursos en la quantitat, temps i lloc. • 3.- Buscar la creació de valor o economicitat. • Menguzatto i Renau suggereixen quatre components: • 1.- Camp d’activitat i la seva delimitació. • 2.- Capacitats, que inclouen recursos i habilitats, presents i potencials. • 3.- Avantatges competitives respecta als demés. • 4.- Efecte sinèrgic entre les habilitats, recursos i activitats. • No parlem d’un concepte objectiu i asèptic, doncs els valors i expectatives dels subjectes i el seu entorn es relacionen contínuament i les condicions d’incertesa, complexitat i conflicte afecten el procés d’actuació. Dr. Josep Font

9. 1.3.4.- Elements bàsics Dr. Josep Font

10. 1.3.5.- Elements bàsics Unitat estratègica de negoci • Generalment indiquem tres nivells: • corporatiu, • de negoci i • funcional • A les empreses amb multiactivitats el nivell “de negoci” té molt de relleu i pot fer necessari subdividir l’empresa en unitats estratègiques de negoci (SBU)(“strategic business unit”) per poder desenvolupar millor l’anàlisi i la formulació d'estratègies. • Les SBU es basaran en un conjunt homogeni d’activitats o de negoci on sigui possible dissenyar estratègies comunes. • Abell (1980) indica per a la segmentació tres dimensions a considerar: • grups de clients, • funcions o necessitats que cobreixen els productes i • tecnologia. Dr. Josep Font

11. 1.4.- Fases del procés de la direcció estratègica Dr. Josep Font

12. Bibliografia recomanada tema 1 • Hax, A.C. i Majluf, N.S., (1997), “Estrategias para el liderazgo competitivo”, Granica, Buenos Aires, Cap. 1. • Renau, J.J. i Menguzzato, M., (1995), “La dirección estratégica de la empresa. Un enfoque innovador del management ”, Ariel, Barcelona, cap. 4.3 i 4.4. Dr. Josep Font

13. Fi del tema 1 Direcció estratègica