1 / 14

EL DIFTONG I LA DIÈRESI

EL DIFTONG I LA DIÈRESI. ÍNDEX. Introducció El Diftong: Definició i tipus El hiat El triftong Exemples La dièresi Estalvi de la dièresi Exemples. 1. INTRODUCCIÓ.

teness
Download Presentation

EL DIFTONG I LA DIÈRESI

An Image/Link below is provided (as is) to download presentation Download Policy: Content on the Website is provided to you AS IS for your information and personal use and may not be sold / licensed / shared on other websites without getting consent from its author. Content is provided to you AS IS for your information and personal use only. Download presentation by click this link. While downloading, if for some reason you are not able to download a presentation, the publisher may have deleted the file from their server. During download, if you can't get a presentation, the file might be deleted by the publisher.

E N D

Presentation Transcript


  1. EL DIFTONG I LA DIÈRESI

  2. ÍNDEX • Introducció • El Diftong: Definició i tipus • El hiat • El triftong • Exemples • La dièresi • Estalvi de la dièresi • Exemples

  3. 1. INTRODUCCIÓ Quan separem les síl·labes d’una paraula hem de parar una atenció especial a aquells casos en què apareixen dues vocals en contacte. En aquests casos es poden pronunciar les dues vocals en un mateix cop de veu (diftong) o en dos (hiat): ai – re (ai, diftong) a – e – ro – port (la a i la e no fan diftong) Conèixer els diftongs és important per poder accentuar correctament, ja que si ens equivoquem a l’hora de determinar les síl·labes d’una paraula apliquem les normes d’accentuació erròniament. Per exemple: À – vi – a: La paraula àvia s’accentua perquè és esdrúixola (la i i la a no formen diftong)

  4. No totes les vocals permeten formar diftongs. Llegeix i observa les paraules següents: totes tenen diftong. Quines vocals són necessàries per formar un diftong? Intenta deduir-ho. peu, aigua, peix, cuina, pau, riu, nou, freqüent, tou, duu, nau, feu • En un diftong una de les vocals (o les dues) és una i o bé una u.

  5. 1. EL DIFTONG • DEFINICIÓ: Dues vocals pronunciades en un sol cop de veu • El diftong: • Diftong decreixent: 1. Vocal forta + vocal dèbil  Ai, ei, oi, au, eu ou (ai-re) 2. Vocal dèbil + vocal dèbil  ui, iu, uu (riu) • Diftong creixent: • Grups Gu: gua, güe, güi, guo (pin-güí) • Grups Qu: qua, qüe, qüi, quo (quo-ta) Dèbils: i, u Fortes: a, e, o

  6. 3. i+ vocal (a l'inici de paraula) iogurt, iode, hiena, ioga.. 4.i, u entre vocals noia, deia, veuen... Atenció! No sempre que tenim una i seguida d’una a, e, o es forma un diftong creixent. Només quan aquesta i és a l’inici de paraula o bé es troba entre vocals. Exemple:Són a la mateixa síl·laba, tenen diftong: io-de, io-gurt, fe-ia, no-ia, hie-na...No tenen diftong, són síl·labes diferents: di-a, his-tò-ri-a, re-li-gi-ó… Recorda: A l’hora d’encerclar un diftong, només s’encerclen les vocals!

  7. 2. HIAT • Definició: Dues vocals juntes pronunciades en síl·labes diferents • Vocal dèbil + vocal forta: ia, ie, io, ua, ue, uo (cu-a, Ma-ri-a) • Forta + forta: ae, ao, ea, eo, oa, oe (bo-a)

  8. 3. EL TRIFTONG • Definició: Tres vocals pronunciades en un sol cop de veu. (Poc habitual) • Diftong creixent + vocal decreixent (uai): guai PA-RA-GUAI

  9. 4. EXEMPLE • Empaitar em-pai-tar (Decreixent) • Quotidià quo-ti-di-à (creixent – hiat) • Història his-tò-ri-a (hiat) • Peuet pe-uet (creixent) • Joies jo-ies (creixent) • Aquari a-qua-ri (creixent) • Guaitar guai-tar (triftong)

  10. 5. LA DIÈRESI • Per indicar que sona la U en els grups qüe, qüi, güe, güi: Llen-gües 2. Per trencar el diftong: Pe-üc, can-vi-ï, a-gra-ï-a

  11. Si dues ii van seguides sempre porta dièresi la segona. Exemple: Canviï, estudiïn Sempre porten dièresi les paraules que no tenen la tònica al diftong, perquè sinó es posa l’accent.

  12. 7. ESTALVI DE LA DIÈRESI • Formes verbals acabades en vocal + IR (tercera conjugació): 1. Gerundi (agraint) 2. infinitiu (agrair) 3. condicional (agrairia) 4. futur (agrairé) • Sufixos llatins: -us, -um (Màrius) • Sufixos: –ista, -isme (egoisme) Excepció  proïsme • Si podem posar accent: agraírem • Prefixos: a-, anti-, co-, contra-, re-, semi-: reiventar, coincidir Excepció  Reüll i formes del verb Reeixir.

  13. Fixa-t’hi: Els verbs amoïnar i aïllar  Porten dièresi perquè pertany al seu lexema.

  14. 8. EXEMPLES • Conduires Conduires (condicional) • Egoisme Egoisme (sufix –isme) • Traidor Traïdor (trencar dift. i no accent) • Reunir Reunir (prefix re-) • Harmonium Harmònium (sufix –um) • Agrait Agraït (trencar diftong) • Envii Enviï (trencar diftong) • Conduissis Conduïssis (trencar dift. i no accent) • Agraiem Agraíem (plana en -m) • Paisos Països (trencar dift. i no accent)

More Related