9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes

1. l’atur de molts assalariats • l’ensorrament econòmic de la classe mitjana • la por a l’extensió de la revolució bolxevic • la humiliació nacional després de la PGM El sistema democràtic Noruega, Suècia, Dinamarca el paper de la socialdemocràcia 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes només va mantenir-se a fou substituït per degut a França, GB, Suïssa, Bèlgica, Holanda la formació de coalicions àmplies que aïllaven els partits radicals degut a Itàlia (1922) Espanya (1923-29) Portugal (1926) Àustria i Alemània (1933) Grècia (1936) Espanya (1936-39) règims autoritaris de caràcter conservador a força països grans propietaris, l’exèrcit i l’església que es presentaven com a fre de les idees revolucionàries recolzats per com són que és el moviment polític italià fundat per Mussolini la ideologia del feixisme Hongria (1920) Bulgària (1923) Polònia i Lituània (1926) Letònia i Estònia (1934) Romania (1938) una reacció violenta i autoritària contra l’expansió de la democràcia i el socialisme i designa 9.1. Democràcies i dictadures a Europa • antidemocràcia • violència d’estat • exaltació del líder l’àmbit polític de manera que l’àmbit econòmic • intervencionisme • autarquia per s’establia una mena de “cordó sanitari” al voltant de l’URSS • concepció de la societat dominada per elits i escollits • superació de divisions enquadrant tothom en organitzacions feixistes • component racista o ètnic caracteritzat en l’àmbit social • exaltació dels elements irracionals de la conducta humana • elogi de la força i la guerra i legitimitat de la violència l’àmbit cultural

2. La Itàlia del període 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes la crisi de la postguerra la pujada al poder de Mussolini ve marcada per un moviment vaguístic i d’ocupació de terres passant per moviment d’antics combatents i un programa populista i nacionalista que era caracteritzada per va produir Fascio di Combattimento (fundats el 1919) agudització del problema agrari • programa: estat fort i política expansionista • suport: Cofindustria, exèrcit, alguns liberals • militants: malcontents socials i polítics augment del cost de la vida i disminució dels salaris Partit Nacional Feixista (1921) el qual seqüeles econòmiques com ara 9.2. La Itàlia feixista (1922-1939) (1) forta inestabilitat política actes constants de violència • ocupació d’edificis oficials • no acceptació del rei de proclamar l’estat d’excepció (aconsellat pels militars) • dimissió del govern reivindicacions nacionalistes revengistes donat que Marxa sobre Roma (8-X-1922) va fer alguns pensaven que la victòria no havia recuperat les terres italianes petició del rei que formés govern les acusacions de l’assumpte Matteotti establiment d’una dictadura arran de i va fer que un grup d’ardit i altres ocupessin Fiume per la força

3. per l’àmbit polític La dictadura feixista l’àmbit econòmic per la implantació d’un capitalisme d’Estat 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes proteccionisme i tendència a l’autarquia es caracteritza en caracteritzat per el PF s’dentificava amb l’Estat i Mussolini concentrava els poders executiu i legislatiu totalitarisme i poder personal orientació militarista resultant programes agraris, d’obres públiques i natalistes un benefici per a l’oligarquia i una reducció del nivell de vida els partits van prohibir-se (1926) el govern nomenava les autoritats i va depurar l’administració intervencionisme estatal IRI (1933) (el 1939 posseïa el 45% de les accions cotitzades a borsa) manca de llibertats polítiques a través del va crear una policia política (OVRA) donat que 9.2. La Itàlia feixista (1922-1939) (2) l’àmbit social el Parlament i el Senat no tenien poder substituïts per manca de llibertats sindicals els sindicats van prohibir-se òrgan consultiu (Cambra dels Fasci i de les Corporacions) un control estricte per corporacions (+ representants de l’Estat i del Partit, integraven el Consell Nacional de Corporacions) van formar l’educació mitjançant organitzacions diverses (política, sindical, jovenil...) van signar els Pactes de Letran (1929) corporacions, ON Balilla, ON Dopolavoro suport de l’església com ara van fer campanyes de reivindicacions territorials i de conquestes colonials els mitjans de comunicació antics i nous i la publicitat militarisme i expansionisme la creació d’emissores de ràdio i de Cinecittá

4. el règim que va substituir l’Imperi després de l’abdicació del kaiser (1918) és La República de Weimar 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes va viure Lliga Espartaquista (1919) diversos intents insurreccionals recessió greu arran de la crisi de 1929 disminució de producció i augment de l’atur (6 milions el 1931) com ara va provocar grups nacionalistes radicals (1920) i l’intent nazi de Munic (1923) manca de recolzament (19 governs en 13 anys) el pagament de deutes de guerra difícil situació econòmica inestabilitat governamental degut a degut a va produir millora i estabilitat relativa (1924-29) esquadrons paramilitars (SA i SS), amenaces i violència, emblemes semblants als feixistes arribada al poder del nazisme (NSDAP, Hitler) 9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (1) utilitzant • inflació i depreciació • tancament d’empreses i atur • acabar amb la democràcia • odi al bolxevisme • antisemitisme • lideratge únic i fort • constuir un Gran Reich ser nomenat canceller (1933) proposava després de impagament del deute (1923) arran de va induir a • el recolzament conservador enfront el comunisme • el suport de grans industrials i financers l’augment de vots en 1932 l’ocupació del Ruhr per part de França com a garantia • classes mitjanes, pagesos arruïnats i obrers aturats (30%) • militars i antics combatents entre

5. dictadura va convertir-se en El govern de Hitler va promoure una política econòmica cercant la 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes reactivació i conversió d’Alemanya en una potència mijançant • pla quadriennal d’autoabastament econòmic (1936) • foment d’indústria de substitució • control de preus i salaris • plans d’obres convocatòria de noves eleccions • prohibició de premsa i de reunió dels opositors • escorcolls i persecucions • suspensió de llibertats (després de l’incendi del Reichstag) celebrades amb va decidir mitjançant obtenció de plens poders promulgar lleis sense necessitat de tràmits dirigisme estatal per aconseguir l’autarquia econòmica podia assumpció de la presidència després de la mort d’Hindenburg (1934) prioritat a la indústria pesant i militar 9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (2) l’assassinat de dirigents de les SA (Nit dels Ganivets Llargs, 1934) submissió del partit resultant • gran augment de la producció (molt en equipament, poc en consum) • plena ocupació amb menys salari, més hores i drets sindicals suprimits • control de la inflació • paralització del comerç exterior dissolució de partits i de sindicats, supressió de llibertats i de garanties individuals, depuració de l’administració, submissió del poder judicial, supressió del poder dels lander... identificació entre partit i Estat, i participació de personatges com Goering (economia), Goebbels (propaganda), Himmler (repressió: SS i Gestapo) • acceleració de la concentració de capital • augment dels beneficis de les empreses monopolistes i dels bancs • millora lleu per a la classe mitjana • empitjorament dels treballadors obertura de camps de concentració (el primer a Dachau el 1933,i al 1934 ja n’hi havia 50)

6. va promoure 9. Les democràcies i l’ascensió dels totalitarismes la identificació de tota societat amb l’Estat la cohesió social i ideològica l’expansió territorial per tal de implantar un nou ordre a Europa basat en el domini germànic impulsant mitjançant aconseguint la nazificació de la vida institucional i quotidiana la puresa racial del poble alemany • - depuració del sistema educatiu • nazificació de la ciència i la cultura • censura literària i artística • crema de llibres construir un Gran Reich (amb tots els territoris de parla alemanya) conquerir l’espai vital creació del Ministeri de Cultura i Propaganda • mesures eugenèsiques • natalisme ari mitjançant també permès a identificat amb 9.3. L’Alemanya nazi (1933-1939) (3) persecució dels jueus normalitzar la cultura en un sentit racista i nacionalista per tal de oferia adhesió de la joventut al nacionalsocialisme • Itàlia (Mediterrani) • GB (ultramar) territoris eslaus una explicació fàcil dels problemes a través de • censura a escoles i llibres de text • foment d’organitzacions d’esbarjo i d’educació juvenil a través de a llarg termini • boicot als negocis (1933) • exclusió ciutadania alemanya i prohibició de matrimonis mixtes (1935) • distintiu obligatori (1938) • Nit de Cristalls Trencats el domini del món enfront els EUA una resistència passiva de les esglésies una oposició interior molt feble