Internacionalització empreses turístiques de Lleida

1. Internacionalitzacióempreses turístiques de Lleida Un projecte del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida per a la millora de l’eficàcia del procés de comercialització internacional de les empreses turístiques de la demarcació de Lleida

2. RESULTATS BÀSICS ENQUESTA INTERNACIONALITZACIÓ

3. Resultats bàsics enquesta internacionalització 1. MOSTRA ANALITZADA: 950 empreses/entitats 2. RESPOSTES: 210 (22,10 %) 3. DISTRIBUCIÓ RESPOSTES: S. Privat 88,6 % / S. Públic 11,4 % 4. TAMANY EMPRESA: <10 treb. (182 respostes/86,7 %) 5. ANTIGUITAT: <5 i >10 (87 respostes/41,4 %) 6. FACTURACIÓ: <150.000 € (155 respostes/73,8 %) internacionalització empreses turístiques de lleida

4. RESULTATS POLÍTICA COMERCIAL INTERNACIONAL

5. Resultats política comercial internacional 1. FRANÇA: Primer mercat emissor exterior envers Lleida (149/27,5 %) 2. MERCATS CONCENTRATS: França, Regne Unit, Benelux i Alemanya copsen el 71,3 % del total de turistes estrangers de les respostes. 3. ABAST INTERNACIONAL: El 51,2 % de les empreses treballa amb menys de 3 mercats emissors estrangers. Marcat nivell de concentració de la demanda. Necessitat de diversificar i ampliar, comercialment, el nombre de mercats emissors. internacionalització empreses turístiques de lleida

6. Resultats política comercial internacional 4. El 85,8 % (212) de les respostes reconeixen no dur a terme una política comercial activa i directe a nivell internacional: >>>> NECESSITAT DE MODIFICAR HÀBITS DE GESTIÓ COMERCIAL. 5. Tot i així, el 30% (74 respostes) manifesta que, malgrat no dur a terme una política comercial activa a l’exterior, rep turistes foranis: >>>> CAPACITAT DE CREIXEMENT. internacionalització empreses turístiques de lleida

7. Resultats política comercial internacional 6. La pàgina web (75/29,8 %) és el principal mètode d’accés als mercats exteriors. 7. Marcada tendència a recolzar-se en organismes públics per accedir als mercats internacionals (106/42,1 %), especialment PTTLL i TdC. 8. La majoria de respostes (78/32,8 %) reconeixen la necessitat de comptar amb més formació i suport en comercialització internacional. 9. Les Fires Turístiques i els workshops són les principals eines utilitzades per a treballar comercialment els mercats exteriors (45/42,1 %). internacionalització empreses turístiques de lleida

8. Resultats política comercial internacional 10. Quant a polítiques comercials directes o indirectes (essent aquestes les realitzades mitjançant operadors que actuen com a intermediaris de la demanda), FRANÇA continua essent el principal mercat emissor: 28,9 % de respostes en acció comercial directe i 15,4 % en acció comercial indirecte. 11. El 63,3% de les respostes (119) afirma desconèixer en quins catàlegs d’operadors estrangers està publicada la seva oferta >>>> NECESSITAT D’ESTABLIR POLÍTIQUES DE MEDICIÓ I SEGUIMENT COMERCIAL. internacionalització empreses turístiques de lleida

9. Resultats política comercial internacional 12. El paper promocional de l’Administració des del punt de vista de les empreses: un 59% de les respostes (124) creu que el més adient és treballar, promocionalment parlant i per part de les administracions públiques, qualsevol mercat >>>> PREDISPOSICIÓ PER A ADAPTAR-SE A LES EXIGÈNCIES D’UNA DEMANDA VARIADA. 13. Un 23,8 % (50) opina que les administracions públiques de promoció haurien de centrar-se en els mercats de proximitat exclusivament. internacionalització empreses turístiques de lleida

10. Resultats política comercial internacional 14. Nivell d’aprofitament comercial de les accions promocionals públiques: un 57,4 % de les respostes (120) manifesta clarament que no aprofiten convenientment les accions promocionals que porten a terme els organismes públics especialitzats. 15. La sensació de manca d’aprofitament esmentat puja fins al 60,2 % si les respostes es limiten específicament al sector empresarial i no es tenen en compte les dels organismes públics. 16. Motius bàsics del no-aprofitament: ECONÒMICS, INDECISIÓ, MANCA DE TEMPS, MANCA DE RRHH. internacionalització empreses turístiques de lleida

11. EL SECTOR TURÍSTIC DE LLEIDA I INTERNET

12. El sector turístic de Lleida i internet 1. El 66,5 % de les respostes (135) manifesten tenir WEB INFORMATIVA, sense possibilitat de tancar vendes de forma online >>>> EINA ÚTIL PER A LA DEMANDA INTERNA PERÒ FRE IMPORTANT PER A LA DEMANDA EXTERIOR. 2. No obstant això, un considerable 26,5 % (54 respostes) manifesta estar preparat per a cobrir totes les fases del procés: informació, comunicació i venda. El percentatge augmenta a un 28,8 % si només es te en compte les respostes del sector privat. internacionalització empreses turístiques de lleida

13. El sector turístic de Lleida i internet 3. Homogènia distribució del percentatge de consultes i sol·licituds d’informació rebudes via web. 4. Escassa capacitat per a vendre directament online: un 49,5% de les respostes (98) manifesten comercialitzar menys del 10% de la seva oferta mitjançant la pàgina web. 5. En l’altre extrem, al eliminar l’efecte dels organismes públics de la resposta, un 25% de les respostes del sector privat manifesta vendre més del 50% de forma online. internacionalització empreses turístiques de lleida

14. El sector turístic de Lleida i internet 6. Importància dels idiomes online: el 32% de les respostes (47) disposa webs traduïdes a més de tres idiomes. 7. En els webs de més de tres idiomes, el FRANCÈS i l’ANGLÈS són els idiomes amb major visibilitat (apareixen en les 47 webs tots dos), però és el CASTELLÀ l’idioma que més vegades apareix en les webs de les empreses que han contestat la pregunta (129 vegades). 8. Tot i la importància del mercat FRANCÈS per a l’oferta turística de Lleida, cal destacar que aquest idioma només apareix 1 vegada en els webs de dos idiomes i 7 vegades en els webs de tres idiomes. internacionalització empreses turístiques de lleida

15. CONCLUSIONS FINALS

16. CONCLUSIONS I COMENTARIS: 1. Participació del sector turístic en el tema proposat (Nivell d’Internacionalització): 22,10% del total de la mostra (950 registres): >>> INTERÈS RELATIU EN LA INTERNACIONALITZACIÓ EMPRESARIAL. 2. Més de la meitat de les respostes (118/210: 56%) provenen de les 7 comarques “de muntanya” (Val d’Aran, Alt Urgell, Alta Ribagorça, Berguedà, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Cerdanya), amb preeminència del Pallars Sobirà: >>> MAJOR IMPLICACIÓ I CONSCIENCIACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA INTERNACIONALITZACIÓ COMERCIAL PER PART DE L’OFERTA TURÍSTICA DE MUNTANYA. .../...

17. …/… 3. Sector, en general, composat per micro-empreses (86,7% amb menys de 10 treballadors) i facturació per sota dels 150.000 € (73,8%): >>> LIMITACIONS ECONÒMIQUES I DE RECURSOS HUMANS PER AFRONTAR UNA INTERNACIONALITZACIÓ AMB GARANTIES 4. Excessiva dependència dels mercats de proximitat i escassa diversificació de la gestió comercial en els principals mercats emissors estrangers: >>> LIMITAT PODER DE REACCIÓ DAVANT UNA CAIGUDA DEL MERCAT. 5. Reconeixement de la tasca de promoció i de suport a la comercialització realitzada pels organismes públics especialitzats. >>> REFERÈNCIA I LIDERATGE PÚBLIC ENTRE EL SECTOR .../...

18. …/… 6. Reconeixement d’una certa incapacitat per a poder ampliar el nivell de comercialització internacional, però voluntat de revertir aquesta situació amb formació específica i suport tècnic adient: >>> CESSIÓ DE CONFIANÇA EN AQUELLS ORGANISMES/ENTITATS QUE ARTICULIN MECANISMES DE FORMACIÓ I DE SUPORT APROPIATS A L’ASSOLIMENT DELS OBJECTIUS COMERCIALS DESITJATS. 7. Respecte a la internacionalització comercial online, és prioritari endegar accions de foment de l’ús i les possibilitats de les noves tecnologies per afrontar amb garanties el futur –i el present- del conjunt de l’oferta turística de la demarcació de Lleida.