r.morell@geosoc.udlt

1. r.morell@geosoc.udl.cat

2. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL Aula d’extensió Universitària de la Gent Gran de Lleida i Comarca Lleida, novembre 2009

3. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL TEMA 1.- FASES PRE CRISI

4. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • PRIMER PERÍODE 1944-1980 • ACORDS DE BRETTON WOODS. Es reuneixen en aquesta ciutat nord-americana de l’Estat de New Hampshire 44 països, sota la direcció d’EE.UU i Gran Bretanya. Es presenten dos informes, un per part de les americans, elaborat per l’economista Harry Dexter White i un altre per part dels anglesos elaborat per Jhon Maynard Keynes. Va prosperar finalment el programa USA que es va concretar en l’adopció dels següents acords: • Sistema patró dòlar-or pels pagaments internacionals • El dòlar nord-americà moneda reserva i convertible en or • Es crea el Fons Monetari Internacional (FMI) • Es crea el Banc Mundial (BM) • Se signa (1948) l’Acord Gneral d’aranzels i comerç (GATT) que ha donat pas a l’Organització Mundial del Comerç (OMC)

5. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • PRIMER PERÍODE 1944-1980 • Principis que van inspirar aquests acords • Imperiosa necessitat de la col·laboració i cooperació internacional • Passar dels acords bilaterals als multilaterals • Reforçament del sistema capitalista amb polítiques socials per fer front a l’expansió del comunisme • Expansió del comerç internacional • Les relacions internacionals generen creixement • Progressiu desarmament aranzelari • Creació d’àrees econòmiques • S’instaura sistema patró dòlar-or pels pagaments internacionals

6. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • PRIMER PERÍODE 1944-1980 • RUPTURA SISTEMA PATRÓ DÒLAR-OR • Declaració unilateral de no convertibilitat del dòlar (15-VIII-1971) • USA no pot fer front a la quantitat de dòlars que hi ha pel món • USA comença a presentar forts dèficits en la seva balança comercial • Comença una gran inestabilitat dels preus • Hi ha qui manté que va ser un error passar al sistema dòlar-or i s’haguès tingut de tornar al sistema patró-or directe • Comença la trencadissa de l’ordre internacional que es va instaurar a Bretton Woods

7. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • PRIMER PERÍODE 1944-1980 • PRIMERES CRISIS DEL PETROLI • Creació de l’OPEP (Organització països exportadors de petroli) al 1960. Països fundadors: Iran, Irak, Kuwait, Arabia Saudí i Veneçuela. Posteriorment s’hi ha afegit Qatar, Líbia, Emirats Àrabs Units, Algèria, Nigèria, Equador i Angola. També ho havien estat però ara, Novembre de 2009, no hi són, Gabon i Indonèsia. Actua com un càrtel per la defensa dels preus del cru via reduir o contenir l’oferta. La producció dels seus països representa el 40% de la mundial, les seves exportacionsel 51% de les de tot el món i les seves reserves el 75% de les mundials. • A l’octubre de 1973 es produeix el primer shock petrolier a causa de l’embargament àrab per la tercera guerra àrab-israelita i el deteriorament de les reserves dels països exportadors de petroli

8. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • PRIMER PERÍODE 1944-1980 • PRIMERES CRISIS DEL PETROLI (2) • Aquesta primera reducció de l’oferta acompanyada de l’inici de la ruptura de l’ordre internacional genera una forta recessió mundial • El segon shock petrolier és a 1979. Cau el Sha de Persia (avui Iran) a causa de la revolució iraní i USA perd el seu millor aliat a Orient Mitjà. Amb Jomeini al poder les petrolieres occidentals són expulsades del país. • A 1980 hi ha la guerra de Irak (Saddam Hussein) contra Iran, recolzada per USA. Puja exageradament el preu del petroli • Acabada l’anterior guerra Irak envaeix Kuwait a l’estiu de 1990, coincidint amb una baixa del preu del petroli des de la guerra Irak-Iran • La crisi del petroli sorgeix amb la perestroika, la caiguda del socilaisme real i el naixement de la política neoliberal iniciada per Reagan i Thatcher

9. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

10. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

11. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • SEGON PERÍODE (1980-2007) • DE L’ORDRE AL DESORDRE • Paral·lelament a aquestes crisis del petroli hi ha una inflació mundial, els preus tenen una evolució a l’alça. • Aquesta inflació, en un primer moment, va acompanyada també de l’augment de l’atur. Aquesta nova situació, fins llavors desconeguda, es bateja amb el nom de stagflation,estancament amb inflació, creixen els preus creix l’atur. • La política neoliberal creu que és incompatible lluitar contra els dos problemes a l’hora i decideix atacar els preus i deixar que l’atur augmenti. Recordeu com a la UE el Tractat de Maastricht també partia d’aquesta creença

12. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • SEGON PERÍODE 1980-2007 • L’ENDEUTAMENT DELS PAÏSOS SUBDESENVOLUPATS • La declaració de no convertibilitat del dòlar va comportar l’inici d’un sistema internacional de pagaments basat en canvis lliures en lloc de canvis fixos. Això va provocar un procés continu d’endeutament dels països més pobres que ,ai sabien el que els hi podia costar un crèdit amb l’estranger. ▲ Crèdit estranger ▲ Oferta Monetària ▲ Preus ▼ Paritat monetària ▼ Reserva divises Necessitat de major endeutament (perd capacitat de finançament)

13. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • SEGON PERÍODE 1980-2007 • LA CAIGUDA DEL SOCIALISME REAL • El final constitucional o legal del socialisme es va donar en un període molt curt de temps, de 1989 1 1992 en la majoria de països. Els primers en aplicar “programes d’estabilització” van ser Polònia, Hongria, República Txeca, Eslovàquia i Croàcia, altres van començar més tard com els països Bàltics, Eslovènia i Albània. • La transició cap a l’economia de mercat es va fer ràpida i alguns d’aquests països formen part ja de la UE • El més important a escala de poder internacional va ser que el sistema capitalista, sense competència, va fer d’aquesta caiguda la seva victòria, creient que podia abandonar molta de la política social i es podia dedicar a enfortir només el sector financer passant l’economia productiva als països del Tercer Món, quedant-se només ell els sectors de tecnologies més avançades. • Aparició del "Yuppie", "Young Urban Professional", en català "Jove Urbà Professional"que més tard es convertiria en l’actual “broker”

14. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • SEGON PERÍODE 1980-2007 • EL TRIOMF DEL NEOLIBERALISME • El politòleg nord-americà Francis Fukuyama va arribar a proclamar “La fi de la història” • Va ser prolífica la creació de mercats desregulats, la globalització va avançar sense cap mena de control i els moviments internacionals de capitals s’imposaven sense cap mena de fiscalitat que gravessin les plusvàlues originades. • Van començar a aparèixer les crisis, crisis que avisaven del que podia arribar, sense, però, que es prengués cap tipus de mesura. • Crisi financera japonesa (1991) • Crisi 1993 (a Espanya dues devaluacions, 1992 i 1993) • Crisi borses de valors sud-est asiàtic (1997) • Crisi tecnològiques, les punt.com (2001) • Bombolla Immobiliària i esclat de l’actual crisi a l’estiu del 2007

15. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL TEMA 2.- SECTOR FINANCER I CRISI

16. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL COM L’ESTALVI ES TRANSFORMA EN INVERSIÓ Bancs i Caixes Particulars Empreses Administració Estalvi Crèdit Estalvi Particulars Borsa de Valors Compra títols Estalvi Empreses Administració Emissió i venda títols de renda fixa i variable

17. CRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL COM L’ESTALVI ES TRANSFORMA EN INVERSIÓ Bancs i Caixes Liquiditat: Dipòsits No hi ha mercat secundari Borsa de Valors Mercat secundari Liquiditat: Compra i venda títols vells

18. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL Bancs i Caixes • - Creacio de diner bancari • No augment quantitat bitllets • Si disponibilitat Borsa de Valors - Si augmenta circulació diner - Augmenta diner no producció

19. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONALCREACIÓ DINER BANCARI El diner bancari es genera pel propi funcionament dels bancs., quan aquests subscriuen crèdits amb els seus clients. La creació del diner bancari SUPOSA L’EXISTÈNCIA DE MÉS DINER SENSE QUE AUGMENTI EL NOMBRE DE BITLLETS. Exemple 1.- A les 9 del matí entro al Banc i ingresso en el meu compte, que no hi havia diners, 6.000 €. Això suposa que tinc un disponible que puc utilitzar quan vulgui de 6.000 € 2.- A les 9 hores i 5 minuts entra una parella que demana un crèdit per anar de viatge de noces de 3.000 €. El Banc agafa 3.000 € dels meus 6.000 i els ingressa al compte de la parella pel que els puguin utilitzar quan vulguin 3.- 6.000 € han generat dos disponibles (el meu i el de la parella) per un total de 9.000 €. S’ha creat diner bancari per un import de 3.000 €

20. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL ANYS VALOR VALOR ANYS Font: Institut Nacional d’Estadística. Valors expressats en milers d’euros

21. CRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

22. CRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

23. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • ELS NOUS PRODUCTES FINANCERS • TITULITZACIÓ D’ACTIUS • És una tècnica financera que transforma drets, generalment de difícil liquiditat, en títols negociables en el mercat de capitals, utilitzant per això una societat específic creada a tal efecte, separada, diferent, de l’entitat titular dels drets. • Intervenen: • L’entitat que ven els actius que es titulitzen • L’entitat que compra els actius i emet els títols (Fons de Titulització) • L’entitat gestora, la que s’ocupa de la venta dels títols (Societat Gestora del Fons de Titulització) • Els compradors, els estalviadors, que compren els títols

24. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • ELS NOUS PRODUCTES FINANCERS • MERCAT DE DERIVATS • En el mercat de derivats es negocien contractes basats en valors subjacents i aquests valors subjacents poden estar referits a matèries primeres, accions, índexs borsaris, títols de renda fixa o euríbor. • Els mercats de derivats poden ser mercats d’opcions, de futurs i d’opcions de futurs • Aquests mercats no actuen a la borsa de valors, tenen el seu mercat propi. A Espanya el mercat de derivats oficial és el MEFF (Mercat Espanyol de Futurs Financers) • També paral·lelament a les operacions de derivats en els mercats oficials hi ha operacions d’aquest tipus en mercats no organitzats, on no hi ha l’obligació de dipositar cap mena de garantia per avalar el compliment de l’obligació, amb l’increment del risc que això suposa.

25. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • ELS NOUS PRODUCTES FINANCERS • MERCAT D’OPCIONS • És una tipologia del mercat de derivats • OPCIÓ DE COMPRA (Option call).- És un dret que atorga al tenedor la possibilitat de comprar en una data determinada un actiu a un preu fixat i concret • OPCIÓ DE VENDA (Option put).- És un dret que atorga al tenedor la possibilitat de vendre en una data determinada un actiu a un preu fixat i concret

26. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • ELS NOUS PRODUCTES FINANCERS • EXEMPLE D’OPCIONS • Un inversor ordena comprar un contracte d’opció de compra de 100 accions d’una SA a un preu de 50 € i a una data determinada. Arribarà aquesta ordre al mercat i l’operador buscarà un venedor interessat, precisament, en vendre aquestes accions a 50 € i a la mateixa data. Entren amb contacte i tanquen l’operació. S’acordarà un preu del contracte que s’ha de pagar per subscriure precisament el contracte, suposem que és de 5 € per acció. Doncs bé, el comprador haurà obtingut per 500 € el dret a comprar 100 accions d’una SA a 50 € cadascuna i el venedor a vendre-les al mateix preu. El negoci, per un dels dos, mai pels dos al mateix temps, estarà en funció del preu de les accions en el mercat de valors, en la borsa, si aquest està per sobre dels 50 € el benefici serà pel comprador, comprarà més barat, mentre que si es inferior serà el venedor qui s’emportarà la plusvàlua. És evident que aquesta joc financer està del tot desconnectat de l’economia real i que una expansió excessiva pot derivar en forts desequilibris. En aquests mercats d’opcions també hi ha mercat secundari.

27. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • ELS NOUS PRODUCTES FINANCERS • EXEMPLE DE FUTURS • Suposem que una companyia de refineria de petroli desitja comprar 5.000 barrils de petroli brent a un any vista. Al mateix temps un país productor desitja vendre la mateixa quantitat també a un any vista. Totes dues ordres es traslladen a un mercat de futurs del petroli on un operador intentarà que es posin d’acord pactant un preu. Fixat aquest el tracte estaria acabat i l’operació tancada. Arribat el dia fixat en el contracte, un any vista des del dia de la seva signatura, el petroli s’ha de lliurar al preu que consti en el contracte. Igual que els mercats d’opcions els de futurs tenen també mercat secundari

28. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • ELS NOUS PRODUCTES FINANCERS • EXEMPLE D’OPCIONS SOBRE FUTURS • A Espanya existeixen en l’actualitat opcions sobre futurs pels següents actius: índex IBEX 35, BBVA, Telefónica, Iberdrola, Endesa i Repsol • Suposem que amb data d’avui el contracte del mes passat del IBEX 35 cotitza a 3.500 €. En aquest moment una empresa X signa un contracte amb un banc Y pel que s’estableix una opció de compra a 3.550 € d’aquí a un mes. És evident que si d’aquí a un mes l’IBEX 35 cotitza a 3.600 € l’empresa executarà l’opció, mentre que si la cotització és inferior a 3.550 € l’opció no es materialitzarà. • També aquí hi ha mercat secundari.

29. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • ELS NOUS PRODUCTES FINANCERS • PRODUCTES ESTRUCTURATS • Els productes estructurats són instruments financers dissenyats a partir de la combinació d’actius de renda fixa e instruments derivats sobre diferents tipus d’actius subjacents, és a dir una opció o un futur. • La principal particularitat d’aquests productes financers és eliminar o reduir el risc que comporten els derivats (opcions i/o futurs).

30. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • ELS NOUS PRODUCTES FINANCERS • Societats de Capital risc • El Capital Risc – també nomenat Capital Inversió, Capital Desenvolupament, "Private Equity", "Venture Capital“- pot definir-se como la participació, amb caràcter temporal i generalment minoritària, en el capital d’empreses que no cotitzen en Borsa. L’objectiu bàsic es que amb aquesta arribada de nou capital, l’empresa creixi i el seu valor en el mercat augmenti. Un cop madurada la inversió, el capitalista de la inversió pot revendre la seva participació i obtenir una plusvàlua. Pel que fa a la permanència d’aquest capital risc en l’empresa oscil·la entre períodes molt llargs que poden anar de 3 a 10 anys. • Hedge Funds. Fons de gestió alternativa. De molt alt risc

31. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • MERCATS DESREGULATS • Farem referència només als mercats financers que no estan subjectes al control de cap autoritat monetària nacional o internacional. Els més importants són: • Mercats off shore. Places financeres on s’autoritza la instal·lació de bancs i institucions financeres per treballar amb diner de persones i empreses estrangeres sense que els hi afectin les normes que existeixen pels residents. A la City de Londres i Wall Street de Nova York hi ha places d’aquestes característiques. Venen s ser com a Zones franques financeres. • Euromercat. Paraula que es presta a confusió, ja que res té a veure ni amb Europa ni amb l’euro. Un euromercat es tot aquell en el que les activitats financeres se realitzen en monedes diferents a la del país en la que està localitzat l’intermediari. En definitiva, tot centre bancari que permet operacions amb una moneda diferent a la seva.

32. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL TEMA 3.- LA NOVA REGULACIÓ O ESTABLIMENT NOUORDRE

33. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • EL G-20 • El Grup dels 20, o G-20, és un grup de països que neix al 1999 format pels set més industrialitzats (G-7), Rússia (G-7+1 o G-8), onze països emergents i recentment industrialitzats que representen els cinc continents i la Unió Europea com a bloc. És un fòrum de cooperació entre països en temes relacionats amb el sistema financer internacional. Estudia, revisa i promou discussions sobre temes relacionats amb els països industrialitzats i les economies emergents per tal de mantenir l’estabilitat financera internacional i s’encarrega de temes que no són competència d’altres organitzacions de menor jerarquia.

34. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • EL G-20 G-8EMERGENTSREPRESENTANTS 5 CONTINENTS Alemanya Brasil Aràbia Saudita Canadà India Argentina Estats Units Mèxic Austràlia França Xina Indonèsia Itàlia República de Corea Japó Sud-àfrica Regne Unit Turquia Rússia Unió Europea Altres països, com, per exemple, Espanya i Holanda acudeixen a les cimeres invitades

35. CRISI I NOU ORDRE INTERNACIONAL

36. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL PIB (milions de dòlars) en PPA a països G-20 PPA = PARITAT DE PODER ADQUISITIU. CAPACITAT DE COMPRA IGUAL A TOTS ELS PAÏSOS

37. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL

38. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • EL G-20 • REUNIÓ WASHINGTON (15-XI-2008) • Continuar els esforços, tant a nivell nacional com internacional, per recolzar els mercats financers i prendre accions addicionals necessàries per estabilitzar el sistema. • Reconèixer la importància de la política monetària. • Usar mesures fiscals per estimular la demanda interna, sense posar en perill la sostenibilitat fiscal. • Ajudar als països emergents i en desenvolupament a un més bo finançament • Recolzar el paper del FMI en la resposta a la crisis, reconeixent el valor dels nous mecanismes de liquiditat a curt termini i urgir a la continua revisió dels seus instruments per assegurar la flexibilitat. • Animar al Banc Mundial i a altres bancs de desenvolupament a utilitzar la seva plena capacitat per als seus plans d’ajuda. • Assegurar-se que el FMI, el Banc Mundial y els altres bancs multilaterals de desenvolupament tinguin els recursos suficients per continuar executant el seu paper en la resolució de la crisi.

39. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • EL G-20 • REUNIÓ WASHINGTON (15-XI-2008) • Perseguir la transparència i la responsabilitat en els mercats financers, desenvolupant un codi internacional de conducta • Promoure la integració dels mercats financers preveient la manipulació il·legal del mercat. • El Forum d’Estabilitat Financera (FEF) s’ha de fer més operatiu i han de participar en ell un nombre de països molt més gran

40. CRISI I NOU ORDRE INTERNACIONAL • EL G-20 • REUNIÓ LONDRES (2-IV-2009) • Sorgeixen les primeres diferències entre els que volen només estimular i els que volen estimular i regular. • S’aproven les següents aportacions: • 500 mil milions de dòlars pel FMI per ajudar a les economies en dificultats • 250 mil milions de dòlars per impulsar el comerç mundial • 250 mil milions de dòlars per un nou fons de descobert del FMI • 100 mil milions de dòlars per ajudar als bancs internacionals de desenvolupament en els préstecs als països pobres. • Van acordar crear un Consell d’Estabilitat Financera (CEF) conjuntament amb el FMI perquè actuï com a super agència reguladora • Es va acordar lluitar contra el paradisos fiscals. Es va demanar que l’OCDE fes pública la llista de països que menys col·laboraven en la transparència fiscal.

41. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • EL G-2O • REUNIÓ PITTSBURGH (25-IX-09) • Un document de 28 pàgines que només és una declaració pública de bones voluntats, però que no aporta cap innovació, cap correcció ni cap compromís ferm per una politica comuna o de col·laboració. No es poden comparar aquestes reunions del G-20 amb la que es va fer a 1944 a Bretton Woods • Hi ha tan poques ganes de canviar les coses que, fins i tot, per no espantar a ningú es diu: “La modernització del funcionament del FMI és un element central del nostre esforç per millorar la credibilitat del FMI, la seva legitimitat i eficàcia. Reconeixem que el FMI ha de seguir sent una organització basada en les quotes dels seus membres i que la distribució d’aquestes ha de fer-se en proporció al pes de cada país en l’economia mundial” • Es fixa un període de temps, fins el 2012, per regular els derivats que operen en mercats no organitzats, però en cap moment es diu que s’ha de far, com s’ha de fer u quan s’ha de fer

42. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • EL G-20 • REUNIO PITTSBURG (25-IX-09) • És tan pobre el bagatge de reformes (podem dir que nul) que els capítols en els que el grup diu d’actuar però sense precisar res en cap d’ells són els següents: • Un marc per un creixement fort, estable, sostenible i equilibrat • Enfortir la regulació del Sistema Financer Internacional • Reformar el mandat, missió i govern del FMI • Reformar el mandat, missió i governs dels bancs de desenvolupament • Seguretat energètica i canvi climàtic • Enfortir les ajudes als més vulnerables • Llocs de treball de qualitat en el centre de la recuperació • Una economia global oberta • Pròximes reunions al juny del 2010 a Canadà, al novembre del mateix any a Corea del Sud i a partir de 2011 reunions anuals a França. El G-20 desplaça al G-8

43. CRISI I ORDRE ECONÒMIC INTERNACIONAL • El G-20 • CONSELL D’ESTABILITAT FINANCERA • Després de les tres reunions celebrades fins ara, l’única novetat ha estat la creació del Consell d’Estabilitat Financera (CEF) que ve a substituir a l’antic Fòrum d’Estabilitat Financera. No es tracta d’un organisme, i això planteja dubtes sobre la seva operativitat, si no té caràcter executiu només de consultor la seva efectivitat serà pràcticament nul·la. Tindrà poders per, amb cooperació amb el FMI, alertar dels riscos i prendre les accions necessàries per actuar contra ells. A més, aquesta agència servirà per estendre la regulació en els mercats, que cada país es compromet a millorar. Per últim, els països es proposen, un cop assegurada la recuperació, aconseguir una millora de la qualitat i la consistència del sistema bancari internacional i que els bancs no s’endeutin en excés i augmentin les seves provisions en moments de bonança.

44. CRISI I NOU ORDRE ECONÒMIC INTERNACIIONAL • COM SERÀ EL FUTUR • Estem a les portes d’una nova fase del capitalisme com a sistema • Aquesta crisi ha posat en evidència la seva sostenibilitat, sinó es corregeixen els següents desequilibris: • Regulació del sector financer, bàsicament els mercats no organitzats i limitar, fiscalment, els mercats secundaris. • Mesures fiscals d’ordre internacional que gravin les plusvàlues dels actius i divises • Democratització dels organismes internacionals com FMI i BM • Condonació del deute dels països subdensevolupats • Canvi del model energètic. S’està a punt ja d’arribar al pik-oil del petroli • Instaurar un sistema paritari de les monedes on la volatilitat desaparegui. Recuperar la idea d’una moneda reserva única, al marge de les monedes avui dia existents. • Organismes internacionals amb poder fiscal • Desaparició del secret bancari. Bloquejar econòmicament als països amb tractes fiscals favorables. • Discriminar en el comerç internacional els països rics dels països en vies de desenvolupament • Articular polítiques de demanda amb les d’oferta. No marginar l’atur enfront l’estabilitat dels preus.

45. CRISI I NOU ORDRE INTERNACIONAL • COM SERÀ EL FUTUR? • Què ha posat en evidència aquesta crisi? • Que quan hi ha problemes forts surten diners per solucionar-los. És indiscutible que els grans beneficiaris de la crisi han estat, fins ara, les institucions financeres. Ja no es pot justificar l’existència de desequilibris per la manca de diners • Les polítiques econòmiques clàssiques, monetària i fiscal, es mostren febles i insuficients. El mal està en els fonaments del sistema, quelcom ha de canviar, no serveixen molts dels postulats sobre els quals es basa els sistema capitalista • La desigualtat entre les diferents rendes és excessiu. Ja no val parlar només de congelar salaris, hi ha que anar a pactes socials on sense deixar d’estimular la inversió es limiten totes les rendes • El moviment internacional de capitals només pot funcionar amb un tractament uniforme, tant des de la perspectiva monetària com fiscal, per part de tots els països • Es va a un canvi en el sistema unipolar internacional (USA) que passarà a ser bipolar (USA i Xina) • En defniitiva, no s’entreveu la possibilitat d’instaurar un nou ordre internacional, bé, l’ordre serà l’actual desordre