LA RENAIXENÇA segle XIX

1. LA RENAIXENÇAsegle XIX

2. 1./ CONTEXT HISTÒRIC Dos fets marquen l’evolució de l’Europa del segle XIX: • la Revolució Francesa (1789) • la revolució industrial(segle XVIII) Presa de la Bastilla Màquina de vapor

3. a) Conseqüències de la Revolució Francesa(1789)per Europa: - Expansió arreu d’Europa de les noves idees liberals (constitucionalisme, divisió de poders, potenciació de les llibertats i dels drets dels ciutadans). - Ascens de la burgesia com a classe hegemònica en detriment de l’aristocràcia. - La classe obrera comença a agafar consciència de classe i a organitzar-se com a col·lectiu per defensar els seus interessos. --- En definitiva, substitució de l’Antic Règim (caracteritzat per l’organització estamental i la monarquia absoluta), per un nou ordre polític i social (caracteritzat per la democràcia i unes noves classes socials).

4. b)Conseqüències de la revolució industrial per Europa. Iniciada al segle XVIII a Anglaterra tranformarà la vida econòmica i social de l’Europa del segle XIX. A Espanya afectarà bàsicament Catalunya i el País Basc. Conseqüències a Europa: - Confirmació de la burgesia com a classe social dominant. - Confirmació del proletariat com a classe explotada (excessiu horari laboral, sous baixos, males condicions de treball, indefensió davant l’empresari...). - Aparició de dos grans corrents ideològics: socialisme (Karl Marx) i anarquisme (Bakunin).

5. 2./ CONTEXT CULTURAL: ROMANTICISME I REALISME Dos són els corrents artístics que dominen el món cultural de l’Europa del segle XIX: . el Romanticisme, a la primera meitat del segle XIX, . el Realisme a la segona meitat.

6. Romanticisme El Romanticisme és un moviment hereu dels ideals de la Revolució Francesa i de la revolució industrial. De la mateixa manera que la Revolució Francesa havia acabat amb l’Antic Règim i la revolució industrial amb el sistema econòmic anterior basat bàsicament en l’explotació de la terra, el Romanticisme voldrà acabar amb la rigidesa a nivell artístic que havia suposat el neoclassicisme. Palau neoclàssic

7. Va aparèixer a Alemanya i a Anglaterra a finals del segle XVIII i ràpidament es va escampar per Europa. Defensava sobretot: - la llibertatpersonal i creativa, - l’originalitat i l’expressió lliure de les emocions subjectives (la imaginació, el misteri, la irracionalitat, el sentiment, la passió, l’individualisme...) Rebutjava: - l’ordre i l’equilibri propis del segle de la Il·lustració. Sovint se l’ha definit com «un conjunt de moviments intel·lectuals que van fer predominar el sentiment i la imaginació per sobre de la raó i l’anàlisi crítica».

8. A nivell literari, els romàntics ambientaven sovint les seves obres a l’edat mitjana ja que la consideraven una època màgica i misteriosa en què l’individualisme, la imaginació i el misteri, aspectes que ells defensaven, tenien un important protagonisme.

9. A nivell social, el Romanticisme rebutja les regles socials i defensa els drets de l’individui l’igualitarisme. • A nivell polític, defensa el nacionalisme imposant, però, un nou concepte denació: una nació no la defineixen unes fronteres sinó un grup humà amb sentiment de pertànyer a una col·lectivitat i a una mateixa terra.

10. Autors coneguts: Hölderlin, Víctor Hugo, Bécquer, Lord Byron, Novalis, … Hölderlin Bécquer Víctor Hugo

11. A Catalunya les idees romàntiques van entrar a través d’una revista que es publicava a Barcelona anomenada El Europeo a la dècada del 1820. Aquesta revista va introduir, sobretot, les idees del Romanticisme conservador, un romanticisme que somiava retornar al passat, a l’edat mitjana. I aquestes idees van encaixar a la perfecció amb la voluntat d’aquells intel·lectuals catalansque es proposaven de recuperar una llengua i una cultura que tenia les seves arrels a l’edat mitjana.

12. El Realisme • Cap a la meitat del segle XIX la manera de pensar dels romàntics començarà a deixar-se de banda i s’anirà imposant una nova manera de pensar i d’escriure: el Realisme, corrent que dominarà el món de l’art durant la resta del segle XIX. Els escriptors realistes intentaran reflectir amb les seves obres d’una forma objectiva la realitat de l’època, per crua que sigui, el món que els envolta, enlloc d’imaginar-se realitats ideals i mons millors com feien els romàntics. • Autors importants: Balzac, Flaubert, Stendhal, Dostoievski, Tolstoi i,a la literatura castellana, Benito Pérez Galdós, i a la literatura catalana Narcís Oller entre d’altres.

13. 3./ LA RENAIXENÇA Entenem per Renaixença el moviment cultural i nacionalista que va sorgir en el si de la burgesia catalana a principis del segle XIX i que es va proposar de recuperar la llengua i la literatura catalanes després de tres segles de poca activitat literària en el camp de la literatura culta. La llengua i la literatura van ser considerades per aquesta burgesia, promotora del moviment, els símbols de la identitat del país.

14. Límits Inici L’any 1833Bonaventura Carles Aribau publica al diari El vapor un poema titulat La pàtria.

15. Final L’any 1877Jacint Verdaguer rep el premi extraordinari dels Jocs Florals amb el poema L’Atlàntida i Àngel Guimerà és proclamat “mestre en gai saber” després de guanyar els tres premis ordinaris dels Jocs Florals.

16. Es considera que amb l’aparició d’aquests dos poetes tan bons la recuperació de la literatura catalana ja està assegurada i per això s’ha agafat simbòlicament el 1877 com a data de tancament del moviment. S’ha dit, però, que l’esperit del moviment de la Renaixença, és a dir, la idea que calia recuperar una llengua i una literatura per tal de recuperar la identitat del país, va continuar vigent durant encara una bona colla d’anys.

17. Causes de la Renaixença • Redescoberta i revaloració de la història de Catalunya a partir de les obres que escriuen i publiquen alguns intel·lectuals catalans de finals del segle XVIII influïts pels corrents il·lustrats. • Penetració i assumpció dels ideals romàntics: - la mitificació de l’edat mitjana, - el sentiment nacionalista, - revalorització de les llegendes, tradicions i particularitats pròpies de cada cultura. . Potenciació que d’aquesta cultura farà la burgesia catalana.

18. 4./ ELS JOCS FLORALS (1859) • Què són? Un concurs literaride poesia. Els homes de la Renaixença recuperen una festa literària molt antiga que s’havia començat a celebrar al segle XIV amb els trobadors. • Temes que havien de tractar els poemes: Pàtria, fe i amor, poemes de tema patriòtic, religiós i amorós. Es donava un premi a la millor poesia patriòtica, un altre a la millor poesia religiosa i un tercer al millor poema d’amor. Si algun poeta guanyava tots tres premis era proclamat Mestre en gai saber.

19. El 1859 es van celebrar els primers Jocs Florals del segle XIX, i tot i el seu caràcter anacrònic, passat de moda, van ser molt importants perquè van aconseguir que: - la llengua i la literatura catalana assolissin prestigi social (molt desprestigiades a l’època); - sortissin nous escriptors (Jacint Verdaguer, Àngel Guimerà i Narcís Oller van començar les seves carreres com a escriptors amb els Jocs Florals); - les editorials comencessin a publicar regularment llibres en llengua catalana. Per insignificant que pugui semblar avui en dia un simple concurs literari, a la Catalunya d’aleshores en què la literatura en català no tenia cap mena de sortida, la restauració dels Jocs Florals va ser decisiva; va permetre arrencar el vol a la poesia catalana després de tant de temps d’inactivitat. Des d’aleshores ençà els Jocs s’han celebrat ininterrompudament, fins i tot durant la guerra civil i la dictadura franquista en què els Jocs es van celebrar a l’exili.

20. 5./ ELS AUTORS Tot i que durant el segle XIX molts escriptors van contribuir amb les seves obres a la recuperació de la literatura catalana, tres dels grans autors d’aquests anys són: JACINT VERDAGUER en POESIA ÀNGEL GUIMERÀ en TEATRE NARCÍS OLLER en NOVEL·LA