Allau al Mourre Froid ( Écrins ) 19/02/2011

1. Allau al MourreFroid (Écrins)19/02/2011 Oriol Guasch – Carles Gelpí

2. ÍNDEX • Introducció: grup i lloc • Ascensió prevista - ascensiórealitzada • Anàlisi de l’accident • Conclusions

3. Introducció. Grup i lloc • 8 esquiadors: l’Andrea, l’Adrià, en Ferran, en Jordi, en Martí, en Raül, en Carles i l’Oriol • Lloc: El MourreFroid (2993m), Parc Nacional dels Écrins (França) • Data: 19 de Febrer de 2011 • Sortida des de Prapic (1500m)

8. Ascensió prevista - ascensiórealitzada • Traça seguida pujada-baixada (groc) i traçacanònica (lila)

9. Creuem el pont Deixem la traçaoberta Veieml’altreallau… Genereml’allau

11. Tracks de GPS Adrià Jordi Raül

12. Track de GPS de l’Adrià, convertit en taula de dades

18. Anàlisi de l’accident

19. Anàlisi de l’accident La nit del 29 de Març, un mes i 10 dies prudencials després … sopem per analitzar i reflexionar sobre el que va passar i celebrar que som TOTS VIUS ! Menú: Tartifflette regada amb un bon vi i cava!

20. 1.- Quasi ningú es mira l’itinerari i es confia en que el Martí i en Jordi ho han fet. La majoria desconeixem l’orografia del terreny a priori. Quan hi ha problemes aquesta informació pot resultar molt útil i tothom l’ha de tenir present. 2.- La previsió de risc d’allaus era de 3. Als Pirineus amb aquest risc sempre sortim precisament perquè coneixem molt l’orografia. Aquí calia ser molt més prudents i demanar informació a algun local. 3.- Som als Alps però no als Alps dels 4000. Això ens fa menystenir els possibles perills i no tenim en compte que, tot i que el cim no és gaire alt, la latitud, climatologia, quantitat i tipus de neu, etc, són diferents. 4.- Anem un pèl tard i no comprovem els ARVA a la sortida (n’hi havia alguns d’incompatibles!!!). Alguns no es posen el casc i se’l reserven per la baixada. 5.- El nivell del grup és heterogeni amb gent amb molta experiència i gent amb poca. S’estableix una certa jerarquia des de la sortida de forma implícita: els forts passen davant i decideixen. No parem mai per discutir les decisions entre els vuit integrants de la sortida. 6.- Al cap d’una hora i mitja de camí decidim sortir de la ruta normal per aprofitar unes traces. Ens sembla que tornar més endavant a la ruta normal serà senzill i aquest no era el cas. 7.- Encarem la pala de l’accident perquè empalmar altre cop amb la ruta normal ens durà massa temps. Ho fem tot i la presència d’un allau que sembla relativament recent en una pala pròxima. Ignoreml’avís.

21. 8.- S’expressen alguns dubtes sobre la seguretat de la pala però per parelles o grups de tres. Estem massa dispersos per prendre una decisió com a grup i ens limitem a seguir els de davant. 9.- Fem falses apreciacions per evitar prendre la difícil decisió de fer mitja volta (als Alps costa molt ja que no hi pots anar cada cap de setmana!). El “mai passa res” planeja per les nostres consciències. 10.- No analitzem bé la situació: estem pujant a contrallum per una pala que inicialment té poca inclinació però que poc a poc es va empinant. La zona més perillosa es troba a l’ombra i tenim la falsa impressió que estem més o menys segurs a tocar d’unes roques, quan de fet encara som a mitja pala. 11.- Al llarg de l'ascensió a tothom li va augmentant poc a poc la sensació de perill. Alguns es descorden les fixacions per prudència però no ho veuen com una necessitat imperiosa i no ho comuniquen a la resta del grup. Es pren alguna petita precaució: deixar passar els de sota, etc. Ningú es tapa les vies respiratòries. 12.- Al llarg de la pujada es fan comentaris sobre els tipus d’allaus i si s’ajusten a la nostra situació. Ara bé, el dia és de pel·lícula i baixar per aquella neu sembla un somni. 13.- Arriba un punt en que decidim parar. Sense saber massa perquè la sensació de perill ha augmentat notablement i els quatre de davant tenim clar que estem en un bon merder. És massa tard, en menys d’un minut es desencadena l’allau! 14.- Allau de placa friable: Posen en moviment una neu amb una feble cohesió d'entrellaçament, però suficient per propagar una cicatriu lineal. En el seu recorregut pot donar lloc a allaus de neu en pols. De cara a l'excursionista la presència d'aquestes plaques és molt perillosa ja que visualment no es poden distingir de la resta del mantell nival i a més a més són agradables d’esquiar. D'altra banda aquestes plaques es poden formar tant a sobrevent com a sotavent.

22. 15.- Desconeixement total de l’existència d’aquests tipus d’allaus. Estem més o menys familiaritzats amb els allaus de placa i de fusió però no amb els de placa friable. 16.- L’allau s'endu als quatre amb més experiència del grup sense comptar en Martí. Al Martí li va pels pèls però aquell dia les pells li estaven fent la guitza. Tres dels que ens han de rescatar són els que menys muntanya han fet i alguns no saben què fer. Per sort en Jordi reacciona molt ràpid i de seguida fa el recompte i veu que en falta un. 17.- Tenim MOLTA SORT! A L’Adrià i al Ferran l’allau secundari els expulsa al cap d’uns 40-50 m amb lesions menors pel que hagués pogut passar (ruptura fibril·lar del Ferran que exigirà evacuació en helicòpter). El Raül ho passa més magre i baixa uns 150 m per l’allau principal però és expulsat al lateral, entre les dues allaus. L’Oriol s’endu la pitjor part i baixa uns 180 m pel secundari. La sort és que li queden el cap i un braç desenterrats i per això és viu. Amb ARVA no s’hi hagués arribat a temps ja que tenia les vies respiratòries plenes de neu en el moment en que l’allau es va aturar. El Raül, que havia quedat relativament a prop el va poder socórrer i desenterrar seguint les indicacions d’en Jordi. 18.- Els gendarmes arriben amb molta celeritat i evacuen el Ferran. La resta decideix tornar esquiant. En el cas de l’Oriol probablement és un error, com així li expressen els gendarmes al Ferran a l’helicòpter. La baixada d’adrenalina et deixa esgotat i fa que la tornada sigui molt més feixuga del normal. 19.- Resultat; Adrià: il·lès, Ferran: ruptura fibril·lar a la cuixa, Raül: desplaçament de vèrtebres cervicals, Oriol: genolls tocats durant una altra bona temporada. UN MIRACLE! L’endemà els 4 de l’allau cap a BCN i la resta van seguir. No és fàcil transmetre les sensacions que es tenen durant la caiguda!

23. Conclusions • Vam fer massa errors i molts d’ells de principiants! L’acumulació d’errors ens va dur a un punt sense retorn. • Al llarg dels anys, per nosaltres l’esquí de muntanya s’havia anat convertint en una activitat més esportiva que no pas alpinística. Anar a fer un cim no era com anar a fer footing, però probablement l’excés de confiança va fer que deixéssim de banda mesures de precaució bàsiques. • Davant del dubte encara reaccionem massa a l’estil de la vella escola: Pit i collons que al final mai passa res! És un gran error agreujat pel fet que sempre fa més ràbia fer mitja volta quan ets lluny de casa. • Quan es va en grup a la muntanya s’hi va en GRUP! Això vol dir que ens hauríem d’haver distribuït de forma més equitativa durant l'ascensió. A més, TOTHOM ha de ser partícip de les decisions que es prenen i ser conscients en cada moment de quina és la situació. Lògicament l’opinió d’aquells amb més experiència tindrà més pes, però s’ha de saber parar, escoltar i fer que tothom se senti còmode amb les decisions que es prenen.

24. Conclusions Hem de fer el curs d’allaus de l’ACNA !!! Moltes gràcies per la vostra atenció! Andrea, Adrià, Ferran, Jordi, Martí, Raül, Carles i Oriol AVALANCHESURVIVORS ;-)