Presentació a usuaris/àries del CAP Rocafonda-Palau que ocupen el centre

1. Presentació a usuaris/àries del CAP Rocafonda-Palau que ocupen el centre Objecte: • Explicar el funcionament del model sanitari català apropant-nos a l'Atenció Primària de la ciutat de Mataró • Posar en evidència algunes de les mentides habituals, com la d'aquí al costat, obtinguda del Canal Salut • Contribuir a trobar solucions

2. El Departament de Salut És el responsable màxim en matèria sanitària: marca criteris, planifica, vigila... Dissortadament, ja sabem que els govern no són els que governen, i “Salut” no és cap excepció sinó la màxima caricatura d'aquest principi: Boi Ruizés la personificació dels interessos privats en la sanitat pública.

3. El Servei Català de la Salut, SCS o CatSalutSegons la Llei General de Sanitat hauria d'haver estat el nostre Servei Nacional de Salut, però la LOSC el va transformar en un comprador de serveis, instaurant la divisió entre provisió i compra de serveis, característica bàsica del 'model' català

4. Institut Català de la Salut - ICS Pere Soley, nou gerent de l'ICS, i Joaquim Casanovas, l'anterior Era l'entitat gestora de la Seguretat Social, l'equivalent a l'INSALUD. Des del 2007 és una empresa pública cada cop més com les altres, un proveïdor més, en un procés incert d'esquarterament.

5. Rafael Gràcia, Director d'Atenció Primària de la Metropolitana Nord Les Gerències Territorials, a més de l'hospital de refe- rència es subdivideixen en Serveis d'Atenció Primària (SAP). La SAP Mataró-Maresme, dins la localitat de Mataró, gestiona les ABS Mataró 1-La Riera, 3-Perú, 5-Rda. Cerdanya, 6-Rda. Gatassa, i 7-Prim. Qui ges- tiona la 2 i la 4? Gerència Territorial Metropolitana Nord de l'ICS

6. Recapitulació i zones blanques El Departament planifica El CatSalut “compra” L'ICS presta serveis, però no és l'únic que ho fa

7. Què és el CSC, Consorci o 'Conxorxi'? DECRET 114/1984, de 15 de març de 1984, pel qual s'aproven els estatuts del Consorci Hospitalari de Catalunya Queda format pels Ajuntaments de Calella, Manresa, Mataró, Sabadell, Santa Coloma de Gramenet, Terrassa, Vilafranca del Penedès i Badalona, i els Hospitals Municipals de Badalona i Sant Jaume de Calella. La finalitat d'aquest Consorci és essencialment fer possible la coordinació dels Ajuntaments i els Hospitals membres. J.August Garcia i Manel Ferré, director general i president del CSC La realitat és que el CSC ha fet molt més que això, des de constituir un conglomerat empressarial que extén la privatització de la sanitat per Amèrica llatina fins a actuar com a Govern a l'ombra en temps del Tripartit i sempre ha estat un model de sociovergència.

8. El Consorci Sanitari del Maresme Joaquim Esperalaba, gerent, és al mateix temps membre del Consell Català de Salut, de la Comissió Permanent del CSC, del Consell d'Administració del CSC, S.A... Josep Mañach, president, i Joan Mora vicepresident Gestiona l'Hospital de Mataró, les ABS Mataró Centre, Cirera Molins i Argentona, l'Hospital de St. Jaume i Sta. Magda-lena (sanitario), Residència Sant Josep (gent gran, pública i privada), un PADES rural i el servei de Salut Mental i Addic-cions comarcal (excepte Montgat i Tiana) Gestiona l'Hospital de Mataró, les ABS Mataró Centre, Cirera Molins i Argentona, l'Hospital de St. Jaume i Sta. Magdalena (sanitario), Residència Sant Josep (gent gran, pública i privada), un PADES rural i el Servei de Salut Mental i Addiccions comarcal (excepte Montgat i Tiana)

9. Per què uns ICS i altres Conxorxi? Si per CiU fos, l'ICS hauria desaparegut: “Si no hem privatitzat és perquè no ens ha estat possible.” Joan Josep Artells i Herrero. Converses a Navarra. 05/03/1994 Un dels principis instaurats pel 'model sanitari català' és la competència. Una falsa competència perquè la sanitat catalana és un mercat relacional: “Els mercats relacionals consisteixen en la gestió de xarxes d'actors institucionals i no institucionals en base a relacions bi i multilaterals de confiança a llarg termini i de poder, col·laboració i dependència mútua.” Raquel Gallego Calderón El cas Bagó és un exemple del model de competència establert

10. Portes giratòries i conflictes d'interessos 'Alcaldes y gerentes no deben liderar la sanidad' Los alcaldes de los municipios, por la naturaleza de su cargo, no pueden aplicar el principio elemental en salud pública de "piensa globalmente y actúa localmente". Los gerentes de los centros asistenciales trabajan para mantener la supervivencia de su organización, objetivo que en este momento no coincide con las necesidades de la población. Joan Gené Per què l'Alcalde de Mataró té mà (càrrec, poder) en la gestió del Consorci i no en la de l'ICS? No voldrà, lògicament, que funcionin millor les entitats que de ell depenen? Si no ho vol, què hi fa CSdM? Per què Joan Mora i Bosch és el vicepresident de TicSalut mentre té una empresa TIC? Per què l'únic ajuntament que forma part del Patronat i del Consell de Direcció del TicSalut és el de Mataró?

11. Parlem de participació ciutadana? S'omplen la boca de participació, però en realitat l'únic que fan és filtrar-la, aparentar i gastar-s'hi els diners. Per què els òrgans de decisió sanitària no són oberts com els plens dels ajuntaments? Per què no existeixen en la sanitat òrgans com les AMPES de les escoles? Perquè tenen moltes coses a amagar. Per evitar la transparència. Ara per ara, l'única participació amb perspectives és la que esteu fent vosaltres. Felicitats!

12. I la mediació intercultural? Com podeu veure, 'la Caixa' es menja la gent de tots els colors i condicions. Si surt aquí és perquè, atenent la crida a la col·laboració pública privada feta per Marina Geli, va venir a pervertir el Pla d'Immigració amb la seva intervenció el projecte de mediació intercultural en l'àmbit sanitari. El resultat és la precarietat en el camp de mediació intercultural.