470 likes | 673 Views
CATIONS, ANIONS i MÈTODES POCARE. AIGUA i ELECTRÒLITS. Contingut hídric total : un 60% en masa de l’organisme Compartiment intracel.lular: 40% en masa de l’organisme (370 mosmol/L) Compartiment extracel.lular:20% en masa de l’organisme 15% intersticial (298 mosmol/L)
E N D
CATIONS, ANIONS i MÈTODES POCARE
AIGUA i ELECTRÒLITS Contingut hídric total : un 60% en masa de l’organisme Compartiment intracel.lular: 40% en masa de l’organisme (370 mosmol/L) Compartiment extracel.lular:20% en masa de l’organisme 15% intersticial(298 mosmol/L) 5% vascular (plasma)(308 mosmol/L) 1-3% (Altres líquids): LCR, pleural, peritoneal, seminal, sinovial,
PLASMA PLASMA sang cèl.lules El PLASMA FORMA PART DEL COMPARTIMENT EXTRACEL.LULAR 5% vascular (plasma) (308 mosmol/L)
- Na+ Cl- + CÀTODE ÀNODE ALGUNS DELS PRINCIPALS IONS INORGÀNICS A L’ORGANISME CATIONS:càrrega positiva. (van al càtode) Sodi Na+ Potassi K+ Calci Ca2+ Magnesi Mg2+ Ferro Fe2+ i Fe3+ ANIONS: càrrega negativa. (van a l’ànode) Clorur Cl- Fosfat PO43- Bicarbonat HCO3-
Recordeu: els valors de referència o normals poden variar segons els laboratoris, mètodes analítics, grups de població,..!!!
CATIONS Na+ :SODI90% EXTRACEL.LULAR Na: Natrium natrèmia normal: 135-148 mmol/l (sodi intracel.lular: 5 mmol/l) hipernatrèmia (>160 mmol/L) hiponatrèmia (<130 mmol/L) (segons autors) El nivell de sodi a l’organisme depèn de la relació entre la quantitat ingerida i l’excretada per l’orina, suor,.. En general a més sodi , es produeix més retenció d’aigua (acció de l’hormona Anti diürètica) que arriba a produir edema.
CATIÓ SODI Principals funcions: Conservació pressió osmòtica Manteniment equilibri àcid - base (intercanvi H+-Na+) Transmissió impuls nerviós
CATIÓ SODI HIPERNATRÈMIA (>160 mmol/L) Hipovolèmica: (volum extracel.lular baix): deshidratació per cremades, sudoració excessiva, diarrea, diürètics,... Normovolèmica: diabetes insipidus,... Hipervolèmica: hiperaldosteronisme, síndrome de Cushing, ingestió de bicarbonat sòdic o clorur sòdic,... HIPONATRÈMIA (<130 mmol/L) Hipovolèmica: deshidratació, poliúria, cetonúria, vòmits, diarrea,... Normovolèmica: hipotiroidisme, Malaltia d’Addison, baixa secreció de l’ADH (hormona anti - diürètica)... Hipervolèmica: insuficiència renal, síndrome nefròtic, insuficiència cardíaca congestiva, cirrosi hepàtica Més informació sobre HIPONATRÈMIA
CATIÓ SODI Mètodes analítics: Colorimètrics Absorció atòmica Fotometria de flama Potenciomètrics (mètode elèctrode ió- selectiu) També es pot determinar al costat del pacient (Point of care testing (POCT), per personal no Tècnic Especialista de Laboratori utilitzant mètodes ràpids i senzills.
Point-of-care testing (POCT) Determinacions in situ La realització de proves realitzades en el punt on es troba el pacient té una gran utilitat clínica per la seva rapidesa. El procés d’obtenció de resultats, identificació d’un estat patològic i començar un tractament es redueix a pocs minuts. Les POC o POCT (“Testing near the pacient”)es poden realitzar a la capçalera del llit hospitalari o domicilari (bedside), ambulatoris, serveis d’urgències, emergències al carrer, a carretera, a muntanya, ambulàncies, helicòpters medicalitzats,..
Point-of-care testing (POCT) Anàlisi in situ o Anàlisis Clíniques prop del pacient A més de poder realitzar mesures de temperatura, cardíaques, tests de coagulació sanguínia, hi ha dispositius que poden fer determinacions de Química Clínica incloent anàlisi d’orina o control de drogues d’abús. Entre els dispositius portàtils analítics de química clínica més emprats tenim : Tires reactives Plaques d'anàlisi ( tipus beta- HCG, drogues d’abús,..) Analitzadors monocanal (glucosa, hemoglobina,..) Analitzadors multicanals
Analitzadors portàtils multicanals Així el i-STAT (i-STAT, Abbot) (foto) permet realitzar, a partir d’un petit volum de sang, la mesura quantitativa de diferents magnituds biològiques com: Ions sodi, potassi, calci, clorur i pH pO2 i pCO2 Glucosa, urea, creatinina, lactat Troponina cardiaca I (cTNI) (necrosi miocàrdica) Hematòcrit Proves de coagulació sanguínia També permet calcular de manera indirecta la saturació d’oxigen, el bicarbonat, hemoglobina,...
Analitzadors multicanals portàtils Funcionament de l’i-STAT Té diferents cartutxos on es poden elegir diferents combinacions de proves analítiques. Exemple:Si elegim el cartutx E3+ es determinarà l’hematòcrit, el sodi i el potassi de la mostra i es calcularà la concentració d’hemoglobina en uns dos minuts. Font il·lustracions : web de i-STAT
Com s’ho fan aquests utensilis??? Són màgics? Analitzadors multicanals portàtils Fonament de l’ I-STAT: Aquest analitzador portàtil (i molts altres) segueixen tècniques analítiques convencionals, però miniaturitzades i utilitzant chips electrònics molt avançats. A l’exemple anterior determinen el sodi i el potassi mitjançant elèctrodes d’ió-selectiu i determinen l’hematòcrit per conductimetria a partir de la concentració iònica del plasma
Analitzadors multicanals portàtils D’acord, però... I la urea, que no es pot mesurar per elèctrodes????
Analitzadors multicanals portàtils • La urea de la sang és : • Ionitzada a ió amoni NH4+per acció de la ureasa que està immobilitzada a la membrana de contacte. • A continuació el catió amoni NH4+ travessa una membrana selectiva • El catió amoni NH4+ és determinat per un elèctrode d’ ió selectiu que calcula la concentració amb l’equació de Nerst. “BIOSENSORS” A cada cartutx hi ha diferents terminals per a cada substància determinada directament.
Analitzadors multicanals portàtils Algun problema tindran... Com van d’exactitud, repetibilitat,..?
Analitzadors multicanals portàtils Aquest model realitza una operació inicial de calibrat, amb una solució calibradora que actua sobre el sensor. A continuació s’elimina la solució calibradora cap a un dipòsit dins del cartutx, i la mostra de sang entra en contacte amb el sensor per a ser mesurada. El cartutx és d’un sol ús i s’elimina com a material biològic contaminat. Hi ha estudis que donen acceptables índexs analítics (exactitud, repetibilitat, linealitat,...) a aquests aparells que eviten el transport del lloc al laboratori i permet tenir els resultats en temps molt curts i la seva integració a la historia clínica (agenda electrònica (PDA) , ordinador, xarxa inalàmbrica, telèfons mòbils,...) Algun dels principals “contres” d’aquest aparells són el nombre limitat d’anàlisis i el cost econòmic que s’ha de valorar de manera global en relació a la rapidesa del diagnòstic i evolució del malalt.
CATIONS K+ : Potassi90% INTRACEL.LULAR Potassèmia (kalièmia) normal: 3.7 -5.2 mmol/l [K +] intracel.lular és 30 vegades superior)
CATIÓ POTASSI Principals funcions: Conservació pressió osmòtica Manteniment equilibri àcid - base (intercanvi H+-Na+) Transmissió impuls nerviós Contracció muscular
CATIÓ POTASSI HIPERPOTASSÈMIA (hiperkalièmia)(>5,5 mmol/L) Destrucció cel.lular (politraumatismes musculars, hemòlisi, necrosi,...) Insuficiència renal Acidosi metabòlica o respiratòria Malaltia d’Addison Hipoaldosteronisme selectiu L’hiperpotassèmia pot ser un artefacte produït per l’extracció de sang després de repetides tancades de la mà per marcar les venes amb el torniquet posat. (pseudohiperpotassèmia) HIPOPOTASSÈMIA (hipokalièmia) (<3 mmol/L) Ingestió insuficient a la dieta Trastorns digestius (diarrees , laxants,...) Vòmits Eliminació renal augmentada Hiperaldosteronisme
CATIÓ POTASSI Mètodes analítics: Gravimètrics Turbidimètrics Colorimètrics Absorció atòmica Fotometria de flama Potenciomètrics (mètode electrode-ió-selectiu)
CATIONS Ca2+ : CALCI 98% és a l’ESQUELET És el catió més abundant a l’organisme (2-3% massa en adults) Calci iònic: 1.0-1,2 mmol/l Calcèmia total normal: 2.1-2.6 mmol/l 46% iònic 40%proteïnes 14%complexes Hi ha un equilibri entre l’ingesta i l’eliminació per orina, tracte gastrointestinal i suor. Cal relacionar la calcèmia amb l’albúmina i l’acidosi. Control hormonal per la PTH i la calcitonina.
CATIÓ CALCI Principals funcions: Component dels ossos, Cofactor enzimàtic Coagulació sanguínia Transmissió impuls nerviós i excitabilitat neuromuscular
CATIÓ CALCI HIPERCALCÈMIA: un excés de calci pot produir baixada de l’excitabilitat nerviosa i muscular. Hiperparatiroidisme Tumor ossi amb metàstasi Mieloma múltiple Malaltia de Paget Sarcoidosi HIPOCALCÈMIA: una deficiència de calci pot produir hiperexcitabilitat nerviosai muscular. Hipoparatiroidisme Malabsorció Deficiència de vitamina D Osteomalàcia Pancreatitis Insuficiència renal
CATIÓ CALCI Mètodes analítics: Colorimètrics (o-cresolftaleína) Complexomètrics Fluorimètrics Emissió atòmica (fotometria de flama) Absorció atòmica Potenciomètrics (mètode electrode-ió-selectiu) Espectroscopia de masses
CATIONS Mg2+:Magnesiel catió intracel.lular més abundant després del potassi magnesèmia normal: 0.7-1.1 mmol/l DISTRIBUCIÓ DEL MAGNESI A L’ORGANISME: 40-45% INTRACEL.LULAR 50-55% OSSOS 5% EXTRACEL.LULAR El magnesi s’absorbeix a l’intestí prim i està regulat pel ronyó (excreció renal i reabsorció tubular)
CATIÓ MAGNESI Principals funcions: Cofactor de sistemes enzimàtics, (reacció energètica de l’ ATP, etc..) Preservació de l’estructura molecular de l’ADN, ARN i ribosomes Impuls nerviós i equilibri neuromuscular.
CATIÓ MAGNESI HIPERMAGNESÈMIA Insuficiència renal avançada Acidosi diabètica aguda Malaltia d’Addison Deshidratació greu HIPOMAGNESÈMIA Malabsorció Diarrea abundant Alcoholisme Desnutrició Insuficiència renal precoç Hiperaldosteronisme Hipoparatiroidisme
CATIÓ MAGNESI Mètodes analítics: Colorimètrics químics (blau de metiltimol), enzimàtics (formació de NADPH) Emissió atòmica (fotometria de flama) Absorció atòmica Potenciomètrics (mètode electrode-ió-selectiu)
CATIONS Ferro(sideros, hierro, fer , iron,...) Fe2+ i Fe3+ Siderèmia normal (ferro sèric): 50-170 micrograms/dl (9-30 micromol/L) El ferro séric determinat al laboratori és en realitat el catió férric (Fe3+) lligat a la proteïna TRANSFERRINA. Cada molècula de transferrina pot portar dos ferros. Dos paràmetres importants de mesura són: Capacitat total de fijació de Ferro o TIBC (total iron binding capacity): és una mesura indirecta de la quantitat total de transferrina en sèrum. (VN: 240-450 micrograms/dl) Percentatge de saturació de la transferrina: mesura els llocs lliures de les molècules per a unir-se al ferro. (VN: 20-50%) El ferro és tant valuós a l’organisme que hi ha sempre un excés de proteïnes transportadores.
CATIÓ FERRO A l’estudi dels trastorns del ferro, l’avaluació aïllada de la siderèmia té un valor molt limitat i cal avaluar diferents paràmetres com : Valors hematològics: eritròcits, reticulòcits, extensió,.. Hemoglobina i hematòcrit TIBC (total iron binding capacity) % Saturació de la transferrina Ferritina
CATIÓ FERRO Distribució del ferro a l’organisme: Aproximadament: 65% com a HEMOGLOBINA (dins dels eritròcits) 4% com a mioglobina (múscul esquelètic) 30% magatzemat com a ferritina i hemosiderina al fetge, motllo ossi i melsa 1% com a component de les proteïnes cel.lulars o en fase de transport. L’organisme conserva el ferro amb una gran eficiència i es considera que sols es perd 1 miligram de ferro per dia ( en homes o dones post-menopàusiques) principalment per orina. El ferro als aliments està principalment com a catió férric i és reduit a catió férrós per ser absorbit. Sols s’absorbeix entre un 10-15% de Ferro (en forma de catió ferrós) i la ingesta recomanada és de 10 mg/dia. La deficiència de ferro es freqüent en dones en edat reproductora.
CATIÓ FERRO Principals funcions: Component de l’hemoglobina i mioglobina (transport d’oxigen) Component dels enzims Hem (citocroms)
CATIÓ FERRO Nivels alts de Ferro sèric (hipersiderèmia) poden indicar: HEMOCROMATOSI ANÈMIES HEMOLÍTIQUES HEMOSIDEROSI NECROSI HEPÀTICA HEPATITIS ENVERINAMENT PER FERRO DEFICIÈNCIA DE VITAMINA B12 O B6 Nivells baixos de Ferro sèric (hiposiderèmia) poden indicar: PÈRDUES GASTROINTESTINALS HEMORRÀGIES MENSTRUALS IMPORTANTS O NO COMPENSADES MALABSORCIÓ DE FERRO INSUFICIÈNCIA A LA DIETA EMBARAÇ ANÈMIA
CATIÓ FERRO Mètodes analítics: Ferro : Colorimètrics i molts altres... Transferrina: immunodifusió radial Ferritina: enzimoimmunoassaig (EIA) radioimmunoassaig (RIA)
- Na+ Cl- + CÀTODE ÀNODE ALGUNS DELS PRINCIPALS IONS A L’ORGANISME CATIONS:càrrega positiva. (van al càtode) Sodi Na+ Potassi K+ Calci Ca2+ Magnesi Mg2+ Ferro Fe2+ i Fe3+ ANIONS: càrrega negativa. (van a l’ànode) Clorur Cl- Fosfat PO43- Bicarbonat HCO3-
ANIONS Cl-: Clorur És el principal anió extracel.lular Valors normals Clorur sèric : 98-107 mmol/l Clorur urinari: 170-250 mmol/dia (però depèn de l’ingesta de sal i de l’estat d’hidratació de l’individu pot arribar fins a sols 20 mmol/dia) Distribució del clorur a l’organisme: La concentració de clorur al líquid extracel.lular varia amb la del catió sodi. Component del HCl de l'estómac. Ingestió: per la dieta Excreció: orina Deficiència de clorur: pot ser produïda per suor excessiva, diarrees, vòmits. Pot produir alcalosi, deshidratació i pèrdua de potassi a orina.
ANIÓ CLORUR Principals funcions: Manteniment del balanç hidrosalí i àcid-base a l’organisme Manté la neutralitat elèctrica Segueix les pèrdues o excessos de sodi Quan augmenten els nivells de diòxid de carboni, el bicarbonat va de l’interior de les cèl.lules a l’exterior i el clorur entra per mantenir la neutralitat
ANIÓ CLORUR CAUSES DE HIPERCLORÈMIA acidosi metabòlica per pèrdua excessiva de bicarbonat,.. CAUSES DE HIPOCLORÈMIA pèrdues gastrointestinals malalties renals amb pèrdues de sodi cetoacidosi diabètica...
ANIÓ CLORUR Mètodes analítics: Colorimètrics químics (tiocianat de mercuri) Potenciomètrics (mètode electrode-ió-selectiu)
ANIONS PO4 3- : Fosfat És el principal anió intracel.lular (Fòsfor – Phosphorus) (component dels ossos) Valors normals sèrum: Adults: 0.8-1.8 mmol/L (2.5-5.0 mg/dl)* Nens: 1.3 - 2.2 mmol/L (4.0-7.0 mg/dl)** * El fòsfor sèric es presenta principalment en forma de fosfat inorgànic. ** Els valors sèrics s’incrementen en sèrum durant les èpoques de creixement actiu degut a l’hormona del creixement (HGH) El nivell de fòsfor al sèrum (fosfatèmia) és funció de: Regulació hormonal ( PTH, calcitonina) i vitamina D Relacionat amb el metabolisme del Calci Aport a la dieta i absorció digestiva Distribució als diferents compartiments A nivell renal: mecanismes de reabsorció tubular i excreció
ANIÓ FOSFAT Principals funcions: Fosfolípids i fosfoproteïnes cel.lulars Matriu òssia (85% del fòsfor total, principalment combinat amb Calci) Teixit nerviós Absorció i metabolisme dels principis immediats Contracció muscular ATP i creatín-fosfat (poc important quantitativament però molt qualitativament) Tampó fosfat monoàcid-fosfat biàcid: molt important per el manteniment de pH durant el procés d’eliminació d’àcids per l’orina HPO42- + H+ H2PO4-
ANIÓ FOSFAT Es poden valorar nivells greus (aïlladament) quan són superiors a 9 mg/dl o inferiors a 1 mg/dl CAUSES DE HIPERFOSFATÈMIA Hipoparatiroidisme Metastàsis òssies Fractures greus Nefritis crònica Hipocalcèmia CAUSES DE HIPOFOSFATÈMIA Malabsorció digestiva Dietes inadequades i/o alcoholisme Hiperparatiroidisme Raquitisme (nens) i Osteomalàcia (adults) Osteitis fibroquística Hipercalcèmia
ANIÓ FOSFAT Mètodes analítics: Colorimètrics: Químics: fosfomolibdat Enzimàtics A la determinació de fòsfor en sèrum es mesuren els fosfats inorgànics Les concentracions de fosfat varien en funció del pH , ritmes circadians i aspectes fisiològics com creixement, embaràs , menopàusia,… Cal evitar l’hemòlisi i separar ràpidament cèl.lules de plasma. Per què?
ANIONS HCO3-: Bicarbonat Valors normals sèrum: 21-29 mmol/L el tampó més important del plasma El tampó bicarbonat –àcid carbònic és el tampó més important del plasma degut a que : Es troba en una elevada concentració Pot ser eliminat o retingut fàcilment Per un mecanisme de compensació renal Per el mecanisme respiratori: eliminació o retenció de CO2 Aquest tampó és també present als eritròcits i a les cèl.lules en general.
ANIÓ BICARBONAT Mètodes analítics: Colorimètrics : reacció amb la carboxilasa fosfenilpiruvatada (PEPC) i mesura de la oxidación del NADH Gasometries en sang arterial: mesuren també el CO2 i bicarbonats