Com són les plantes?

1. Com són les plantes? Unitat 4

2. Les parts de les plantes • Les parts d’una planta són l’arrel, la tija i les fulles. • Algunes plantes tenen flors i fruits. • Dins dels fruits hi ha les llavors.

3. L’arrel • És la part de la planta que creix sota terra. • Subjecta la planta a terra i absorbeix l’aigua i les substàncies minerals del sòl que li serviran per nodrir-se. • Poden tenir diferents formes: • Algunes plantes tenen una arrel principal gruixuda de la qual en surten altres de més fines. • D’altres tenen moltes arrels fines de mida semblant. • També n’hi ha que tenen arrels gruixudes i són comestibles.

4. Tipus d’arrels

5. La tija • És la part de la planta que està unida a l’arrel i que creix per damunt del terra. • Sosté les fulles, les flors i els fruits. • Distribueix l’aliment per tota la planta. • S’acostuma a dividir en branques. • Hi ha diferents tipus de tiges: • Llenyoses. Són dures i rígides. Es troben en arbres i arbustos. • Arbres: tenen una tija llenyosa i gruixuda anomenada tronc. Les branques són dures i neixen a la part alta. • Arbustos: tenen la tija més curta i les branques neixen a prop del terra. • Herbàcies. Són flexibles, primes i de color verd.

6. Les fulles • Són les parts verdes de la planta que neixen de les branques que hi ha a la tija. • Per les fulles, les plantes capten la llum del sol per convertir en aliment les substàncies que agafen de l’aire i les substàncies minerals que agafen del terra per les arrels. • Les fulles estan formades pel: • Pecíol, és la part per on la fulla s’uneix a la tija. • Limbe, és la part més ampla de la full i pot tenir formes variades.

7. Tipus de fulles • A la tardor, alguns arbres perden les fulles. Són arbres de fulla caduca. • D’altres arbres, no perden les fulles al mateix temps, sinó que les van canviant a poc a poc i sempre tenen fulles. Són els arbres de fulla perenne.

8. Classificació de les fulles • Hi ha diversos criteris per classificar les fulles. • Les fulles poden ser Compostes. • Les fulles poden ser simples. • Segons la vora. • Segons la forma del limbe.

9. Fulles compostes

10. Simples segons la vora dentada lobulada llisa serrada

11. Segons la forma del limbe Flabel·lada arrodonida el·líptica cordiforme acicular lanceolada triangular palmada Lineal oval

12. Per què les fulles són verdes? • Les fulles tenen dos tipus de pigments, la clorofil·la (color verd) i el carotè (color groc). Segons la proporció de cadascun veiem un verd grogós o un verd viu. • La planta produeix contínuament clorofil·la gràcies a la llum del sol i la calor, per això quan arriba la tardor i es redueixen les hores de llum, predominen els colors grogosos dels carotens. • Algunes fulles tenen una tonalitat ataronjada o vermellosa, això es degut al sucre contingut en les fulles que quan s’oxida produeix un altre pigment, les antocianines.

13. Les plantes i les funcions vitals • Les plantes, com els animals i les persones, són éssers vius: neixen, creixen, es reprodueixen i moren. • Una diferència important entre les plantes i els animals és que les plantes no s’han de desplaçar per obtenir aliments.

14. La relació en les plantes • Les plantes fan la funció de relació d’una manera diferent dels animals. • Les plantes perceben les condicions del medi on viuen com ara la llum, la temperatura o la humitat, i s’hi adapten. • Les plantes creixen cap a la llum perquè la necessiten per fer la nutrició. • Les arrels de les plantes creixen cap on hi ha aigua. • Algunes plantes tanquen les fulles quan alguna cosa les toca. • Les plantes enfiladisses, s’enrotllen al voltant d’altres plantes per créixer. • Algunes plantes obren les flors durant el dia, altres les obren de nit. • D’altres plantes intenten defensar-se dels seus depredadors amb espines. • També hi ha plantes carnívores que tenen colors molt vistosos per cridar l’atenció dels insectes.

15. La nutrició de les plantes • Les plantes no s’alimenten d’altres éssers vius, sinó que es fabriquen el seu aliment. Necessiten: • Aigua • Que prenen del terra per les arrels. • Sals minerals • Substàncies que també prenen del terra. • Diòxid de carboni • Gas que prenen de l’aire per les fulles. • Llum del sol • L’aprofita gràcies a la clorofil·la, substància de color verd que tenen a les fulles.

16. L’aigua i les sals minerals • Les plantes agafen l’aigua per l’arrel a través d’uns pèls absorbents molt fins. • A més, també necessiten sals minerals, unes substàncies que troben al sòl. Aquestes substàncies es dissolen amb l’aigua. Aquesta barreja rep el nom de saba bruta. • La saba bruta puja per l’arrel i per la tija i arriba a les fulles.

17. El diòxid de carboni • El diòxid de carboni és un gas que forma part de l’aire. • Els éssers vius l’expulsem en respirar. • Aquest gas és imprescindible per a les plantes, per elaborar el seu aliment, i l’agafen de les fulles.

18. La fotosíntesi • El procés que fan servir les plantes per produir el seu aliment s’anomena fotosíntesi. Té lloc a les fulles. • La saba bruta puja des de l’arrel fins a les fulles per la tija. Allà la saba bruta es combina amb el diòxid de carboni que les fulles han captat de l’aire i es transforma en saba elaborada. • La saba elaborada és l’aliment de les plantes. • Per fer tot aquest procés les plantes necessiten molta energia que aconsegueixen de la llum del sol. • En tot el procés les plantes expulsen oxigen, que passa a l’atmosfera. l'alimentació de les plantes

19. LA FOTOSÍNTESI

20. respiració • Les plantes respiren absorbint l’oxigen de l’aire i combinant-lo amb matèria orgànica. • En aquest procés, produeixen energia i desprenen diòxid de carboni.

21. La reproducció de les plantes • Les plantes també tenen reproducció sexual. • Té lloc gràcies a les flors que tenen una part masculina i una part femenina. • A partir de les flors es formen les llavors. • La llavor cau al terra i si troba una temperatura i humitat adequades, germina i dóna origen a una nova planta. • la reproducció de les plantes

22. la reproducció no sexual • Moltes plantes es reprodueixen de manera no sexual, sense que intervingui ni flor ni llavor. • El tipus de reproducció  asexual més freqüents són: • Perbulbs (part inferior d'una tija envoltada per fulles sense clorofil·la, molt gruixudes i molt juntes). Per exemple, les cebes i les tulipes. • Per tubercles (extrem d'una tija subterrània que emmagatzema aliment i s'engrosseix). Per exemple les patatera que produeix patates. • Per rizomes (tiges que creixen horitzontalment davall terra i de les quals sorgeixen branques verticals). Per exemple, la gespa i les canyes. • La reproducció asexualper espores.Les espores són unes cèl·lules molt resistents. Quan l'esporangi s'obre les espores es dispersen i, quan troben les condicions adequades, formen una planta nova. • Hi ha altres tipus de reproducció artificial: esqueixos i empelts. • Unesqueix és una branca d'una planta llenyosa que es talla i es sembra a part. Al cap d'un temps a l'esqueix li surten arrels i es converteix en una planta nova.  • Empelt. Es tracta d'unir una part d'una planta amb una altra planta del mateix tipus.

24. La flor • La flor és la part de la planta que conté els òrgans reproductors. • El calze. Format per unes fulles verdes, anomenades sèpals, que protegeixen la flor. • La corol·la. formada per unes fulles de color anomenades pètals. • Els estams. Són els òrgans reproductors masculins de la flor. • El pistil. És l’òrgan reproductor femení de la flor.

25. La pol·linització • La pol·linització és el transport dels grans de pol·len des dels estams d’una flor al pistil d’una altra. • Un gra de pol·len arriba al pistil d’una altra flor transportat pel vent o per un insecte.

26. El fruit i la llavor • Quan el gra de pol·len arriba al pistil, la flor es transforma. A partir de la flor es forma el fruit, i dins del fruit, les llavors. • Els fruits poden ser: • Carnosos. • Secs.

27. Del pebrot, el tomàquet, les mongetes tendres i d’altres aliments en diem verdures, però també són fruits com ho són la mandarina, la poma... • El fruit consta de les següents parts: • La pell, que és la capa més externa. • La polpa, que acostuma a ser carnosa i es troba sota la pell. • Alguns fruits tenen pinyol, que és una llavor protegida per una closca dura.

28. L’hàbitat de les plantes • Les plantes es troben a diferents llocs anomenats hàbitats. • Els boscos, on hi ha diferents tipus de plantes com arbres, arbustos i herbes que hi creixen de manera espontània. • Els prats, on predominen les herbes. • Plantes cultivades en parcs i jardins. • Els camps de conreu, on els pagesos hi conreen les plantes. Poden ser : • De secà, que prenen només l’aigua de la pluja. • De regadiu, que s’han de regar més sovint.

29. La importància de les plantes

30. Algunes plantes de Catalunya • El pi. • Forma grans pinedes. És un arbre de fulles agrupades, perenne i de fulles punxegudes (acicular)

31. L’alzina. • La podem trobar normalment a les planes i a les muntanyes. És un arbre de fulla perenne, té una escorça rugosa i la capçada és espessa. El seu fruit és el gla.

32. El roure. • Arbre de fulla caduca que pot arribar als 20 m d'alçada . Fulles amb el marge lobulat. El fruit és la gla.

33. La farigola. • Planta aromàtica de fins 30 cm d’ alçada. Té les tiges llenyoses i grisenques. Fulles lanceolades o ovades. Es troba a llocs assolellats i secs de les muntanyes

34. El romaní. • És un arbust perenne aromàtic. Amb tiges molt ramificades i llenyoses. Les fulles són lanceolades, tenen un color verd brillant a l'anvers i blanquinós al revers.

35. La ginesta. • Arbust mediterrani de 2-3 metre d'alçada. Només les plantes joves posseeixen fulles, són allargades i petites. Les plantes més velles tenen les tiges verdes i sense fulles.

36. El narcís. • Planta herbàcia amb bulb que fa uns 30 cm d'alçada.Les fulles surten de la base; són allargades i de color verd apagat. Viu als prats de les muntanyes.