EL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS EN EL MARC DE LES NOVES INICIATIVES LEGISLATIVES

1. EL PROGRAMA DE GESTIÓ DE RESIDUS MUNICIPALS EN EL MARC DE LES NOVES INICIATIVES LEGISLATIVES juny 2003

2. 1. LA PREVENCIÓ • En el camp de la prevenció, el 4 de juliol de 2002, es va signar un Conveni entre la Junta de Residus, l’Associació Catalana de Municipis i Comarques, la Federació de Municipis de Catalunya, el Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), l’Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución” (ANGED), la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), Ecoembes i Ecovidrio, amb l’objectiu de canalitzar les actuacions previstes en el Programa de Gestió de Residus Municipals de Catalunya 2001-2006 (PROGREMIC) en matèria de prevenció de residus municipals. • En aquest moment ja s’estan desenvolupant projectes en aquest camp, tant per part dels ens locals com també pels agents privats.

3. 2. LA VALORITZACIÓ DE RESIDUS • En aquest camp, s’ha continuat amb l’impuls d’implantació i consolidació de les infraestructures. Així avui ja hi ha més de 200 deixalleries en servei arreu del territori català. • Els nivells de recollida selectiva estan creixent, més si es té en compte el desplegament dels sistemes integrats de gestió d’envasos (ECOEMBES i ECOVIDRIO), que durant el període 2001-2002 han aportat un import de 48.204.684,89 €. L’evolució de la recollida selectiva gràcies a aquestes aportacions ha experimentat un creixement notable, sobretot si es compara amb els inicis del primer programa (creixement de més d’un 800%) tal com mostra el gràfic següent:

4. 2. LA VALORITZACIÓ DE RESIDUS (II) • De cara al futur, i d’acord amb les previsions del Programa de Gestió de Residus Municipals 2001-2006, la recollida selectiva adquirirà una importància econòmica important si es té en compte que es preveu potenciar-la a nivell de les activitats econòmiques dels municipis (els anomenats residus comercials), on les empreses privades de recuperació i d’economia social hi podran tenir un paper significatiu. • Així mateix l’entrada en vigència del cànon suposarà un entrada de fons econòmics per a impulsar la recollida de la fracció orgànica i el seu tractament, cosa que farà augmentar els nivells de recollida i per tant, es contribuirà a l’assoliment dels objectius previstos del Programa per al 2006. • Pel que fa a la valorització energètica s’està en la línia de manteniment de les propostes del Programa, en el sentit de no incrementar sinó de mantenir els valors actualment consolidats.

5. 2. LA VALORITZACIÓ DE RESIDUS (III) • Si, d’acord amb els resultats de 2002, es té en compte la valorització material (de l’ordre del 20%) i la valorització energètica (de l’ordre del 17%) en conjunt la valorització se situa en el 37%. Això representa que ja s’ha assolit el 53% de l’objectiu 2006 del Programa que pretén arribar a una valorització de residus del 69%. • El gràfic següent representa la situació assolida al 2002, on ja comença a preponderar els sistemes de valorització envers els sistemes de disposició:

6. 3. LA DISPOSICIÓ DEL REBUIG • En aquest camp es pot afirmar que amb l’execució de l’anterior Programa es va dotar Catalunya d’una infraestructura bàsica, basada essencialment en el model comarcal. Val a dir que aquest model comarcal a nivell d’aquesta gestió, i en general de tota la gestió dels residus municipals, és un model territorialitzat que ha resultat positiu. • En el moment actual, els objectius de nou Programa passen per anar reduint la quantitat de residus, sobretot els biodegradables (fracció orgànica i paper), que van a aquests dipòsits controlats. Així mateix cal avançar en l’ambientalització d’aquests dipòsits controlats per tal de dotar-los d’elements de tractament de gasos i lixiviats. 4. LA DIVULGACIÓ I LA COMUNICACIÓ • S’ha anat continuant amb el desplegament de campanyes generals sobre la recollida selectiva d’envasos (com ho ha estat la campanya “el teu petit gest pot canviar el món”). • Per altra banda els nous sistemes integrats autoritzats, com és el cas del SIGRE pels medicaments, han hagut de desenvolupar d’acord amb les autoritzacions campanyes específiques. SIGRE ha dut a terme una campanya sota el lema “Per la salut del medi ambient” . • En el camp de la fracció orgànica els ajuts convocats per la Junta de Residus del Departament de Medi Ambient, adreçats als ens locals, inclouen també l’ajut pel desenvolupament de campanyes en aquest sentit.

7. 5. PERSPECTIVES AMB LES NOVES LLEIS • Les dues propostes legislatives han de suposar un complement molt important per complir amb les perspectives del Programa. La introducció d’una nova regulació de residus comercials descarregarà la inversió pública per passar a formes de gestió basades en la iniciativa privada. D’aquesta forma es complirà un dels aspectes de l’evolució dels costos de gestió dels residus que apunta el Programa, en el sentit que cada vegada hi haurà més aportació del cost de la gestió dels residus a través de fons privats (sigui per la gestió dels residus comercials com pels sistemes integrats d’envasos: ECOEMBES, ECOVIDRIO, SIGRE o els que es vagin implantant per piles, ferralla electrònica). • Pel que fa al cànon, la recaptació dels fons ha de significar un revulsiu econòmic en especial per que fa la gestió de la fracció orgànica, ja que es destina com a mínim el 50% del recaptat a aquesta gestió. Això és clau per tal que la fracció orgànica disposi d’un finançament, com és el cas del que s’ha donat en els envasos a través dels sistemes integrats, als efectes de potenciar-ne la seva recollida i així anar en línia d’assolir els objectius. • Per tant, tenint en compte l’escenari que actualment s’està donant, amb els objectius encaminats, però que cal reforçar-ne el sistema d’assoliment, ambdues propostes legislatives permetran garantir un camí adequat per als objectius previstos al final del Programa l’any 2006.

8. 5.1. La proposta de llei de modificació de la llei 6/93 • Els trets que presenta aquesta proposta es poden resumir amb el següent: • S’estableix la regulació d’un nou concepte de residu municipal per tal d’adaptar-lo a l’abast que li dona la llei estatal de residus. • Es regula un nou concepte de residu dins la categoria de residus municipals, que s’ha definit com residu comercial que serien aquells que es generen per les activitats comercials, de serveis i oficines. • A l’hora també s’estableix el règim de gestió que s’ha de donar a aquests residus comercials, i que en línies bàsiques hi ha l’obligació de gestionar-se per part del productor de forma diferenciada al circuit domiciliari. Aquesta gestió es pot fer mitjançant un gestor autoritzat o bé per mecanismes que disposin els ens locals. • Dins de la categoria de residus municipals s’equiparen també aquells residus d’origen industrial que per les seves característiques són assimilables a aquesta tipologia, i la seva gestió també s’ha de desenvolupar pels mateixos circuits de residus comercials. • També ha incorporat propostes organitzatives com és la substitució de les referències existents sobre la Junta de Residus per una nova proposta d’Agència de ResidusdeCatalunya, per a situar aquesta entitat en la mateixa línia dels canvis soferts per altres entitats de dret públic en l’àmbit del medi ambient.

9. 5.2. La proposta de llei de finançament d’infraestructures i cànon • Els trets que presenta aquesta proposta es poden resumir amb el següent: • S’estableix que el finançament de les instal·lacions de recollida, tractament i disposició de residus municipals s’ha d’ajustar als termes de previsions que conté el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya. • El paper de la Generalitat també queda regulat en el sentit que assoleix el cost total de les inversions previstes durant el període de vigència del Programa, sempre i quan concorri l’acord previ de les administracions interessades. • En la proposta també es regula la naturalesa, els recursos econòmics que s’integraran, la composició i funcionament que tindrà el Fons de Gestió de Residus, que a partir d’ara assumeix el finançament de les operacions de gestió de residus municipals i assimilables, així com dels residus d’envasos. • Es crea la Junta de Govern del Fons amb la composició formada per representats de Junta de Residus, de l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, i de les associacions del món local (Associació Catalana de Municipis i Comarques, Federació de Municipis de Catalunya). • S’estableix la creació d’un cànon sobre la disposició controlada de residus municipals que es destinarà als tractaments de valorització de materials. La seva aplicació serà als ens locals titulars del servei de gestió de residus municipals i els productors dels residus municipals que no són objecte del servei municipals de recollida. Es preveu la substitució del subjecte passiu per part dels titulars dels dipòsits controlats. • El tipus de gravamen es fixa en la quantitat de 10 € per tona de residu que es destini a dipòsit controlat de residus, i es preveu l’1 de gener de 2004 com a data d’entrada en vigor. • La Junta de Govern del Fons de Gestió determinarà la destinació dels fons econòmics provinents del cànon, que en qualsevol cas com a mínim el 50% es destinarà a la valorització de la fracció orgànica.

10. 5.3. Beneficis associats a la modificació de la llei 6/93 Sobre la generació de residus? • Contribuirà a la prevenció de residus, en quant els costos suportats pels generadors seran proporcionals al nivell de generació • Incrementarà la valorització de residus que tinguin demanda (paper – cartró, vidre, envasos d’alumini...) generant ingressos per venda de materials que compensaran el cost del servei. • Reduirà situacions no desitjades com el desbordament de contenidors en àrees d’aportació, especialment en zones comercials, com a conseqüència de la millora de la eficiència de la gestió • Ajustarà la gestió a les necessitats dels establiments, especialment en el cas del sistema segregat, ja que aquests podran escollir: • Freqüència de la recollida • Horaris més convenients • Permetrà que els establiments paguin segons el tipus i la quantitat de residus que generen Sobre la valorització de residus? Sobre l’entorn urbà? Sobre la qualitat del servei de gestió? Sobre el cost del servei?

11. 5.4. Beneficis associats a la llei d’infraestructures i cànon ü Suposarà un impuls notable de la valorització dels residus, en especial pel que fa al desplegament de la gestió de la fracció orgànica dels residus, atès que el 50% com a mínim dels recursos s’aplicarà al tractament d’aquesta fracció, i la resta s’aplicarà a la recollida selectiva d’aquesta fracció, a la valorització d’altres tipus de materials i a tractaments que redueixin la quantitat o millorin la qualitat del rebuig destinat a dipòsit controlat. • L’aplicació del cànon, tenint en compte els objectius previstos del PROGREMIC per al 2004 en el camp de la disposició dels residus, poden suposar uns ingressos de l’ordre de 13 milions d’€ per aquesta anualitat. • Els ens locals de Catalunya tindran un paper rellevant en l’administració d’aquests fons econòmics, ja que s’integren en la Junta de Govern del Fons de Gestió de Residus que s’encarregarà de la distribució del finançament. • D’acord amb la proposta legislativa, la Generalitat de Catalunya assoleix el cost total de les inversions previstes en el període de vigència del Programa de gestió de residus municipals 2001-2006, sempre i quan concorri un acord previ entre les administracions interessades sobre els termes en què seran executades les previsions.