180 likes | 282 Views
Catalans: Aprenguem de la gent senzilla!. Feu click per a continuar. Diu la llegenda que el rei d'una llunyana comarca un bon dia va rebre en obsequi dos petits falcons i els va lliurar al mestre de falconeria per a que els entren és. Al cap d ’ alguns mesos, el rei va cridar
E N D
Catalans: Aprenguem de la gent senzilla! Feu click per a continuar
Diu la llegenda que el rei d'una llunyana comarcaun bon dia va rebre en obsequi dos petits falconsi els va lliurar al mestre de falconeria per a que els entrenés.
Al cap d’alguns mesos, el rei va cridar el mestre falconer i li va demanar un informe sobre l’entrenament de les valuoses aus.
El mestre el va informar que un dels falcons responia perfectament a l’entrenament, però que l’altre no s’havia mogut de la branca a on el va deixar des del dia de la seva arribada.
El rei va fer cridar curanderos i sanadors perquè veiessin el falcó, però ningú no va poder fer volar l'au.Llavors va decidir encarregar la missió al consell de savis de la cort, però cap d’ells no va trobar tampoc la manera de fer volar el falcó ...
En un acte de desesperació,el rei va decidir comunicar al seu pobleque oferiria una sucosa recompensaa la persona que fes volar el falcó.
L'endemà mateix, va veure el falcó volant àgilment davant de les finestres del seu palau. El rei,sorprès, va dir a la seva cort: Porteu-me l'autor d'aquest miracle ! La seva cort,acte seguit, li va presentar un pagès
El rei li digué: Per fi, tu has pogut fer volar el falcó. Digues, com t'ho has fet? Ets mag, potser?
Humil, el pagès va respondre al rei: No, senyor meu, no en soc. Perquè n’hauria de ser? . Senzillament, jo només he tallat la branca i... el falcó ha volat. Simplement s’ha adonat que tenia ales i... ha començat a volar. Això és tot.
Les cròniques narren que des d’aleshoresel falcó va volar lliure i sense cap restricció. El rei se’n va alegrar i gaudia del seu vol ...
... I tu, Catalunya meva, a on estàs aferrada? quins prejudicis tens?què és el que t’impedeix volar? D’on et ve aquest fals presentiment de que no et pots deixar anar de la branca?
I tu, amic meu,com a català, que fas? Romans quiet,pensant que uns altres ja es manifestaran per tu? que ja es mouran ells i faran la teva feina?
O be el que seria pitjor encara: ¿Has perdut la teva identitat i les teves arrels, i t’has deixat assimilar per la tesi dels que s’han apropiat de la teva terra com si fos seva? Per la tesi dels que s’han fet amos del teu destí, ofeguen la teva veu, es burlen dels teus sentiments... Són els que t’han imposat la seva pàtria i menyspreen la teva, es queden amb el que tu t’has afanyat, et fan creure que no tens ales i que et convé romandre subjecte al seu arbre, i vius condicionat amb l’absurda creença de que si et deixes anar de la branca, pots caure?
Vivim immersos en la situàció de “anar fent”, aferrats a la branca de l’arbre on estem enganxats, sense pensar que hi ha vida més enllà i que podem volar lliurement
No sempre estem disposats a sortir del bosc on estem presoners i emprendre el camí de la llum, la vida i la llibertat.
Cal que despertem dels malsons i les falses pors que ens impideixen ser nosaltres mateixos! Deixem d’aferar-nos a la pròpia branca i correm el risc de volar més alt!
ATREVEIX-TE A VOLAR! APROFITA-HO, FES-HO ARA !!!
Catalans! Obrem amb l’encert i la senzillesa amb que ho va fer aquell bon pagès: TALLEM LA BRANCA!!! F I Conte de domini popular Montatge i presentació d’autor anònim. Música: André Rieu - Edelweiss Reedició de format i inserció de fotos de lliure accés a internet