LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

1. LES ORACIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

2. ÍNDEX 1.Les oracions subordinades substantives completives 2. Les oracions subordinades substantives interrogatives 3. Les oracions subordinades substantives d’infinitiu 4. Les oracions subordinades substantives de relatiu

3. Les oracions subordinades depenen de l’oració principal i, doncs, entre l’oració principal i l’oració subordinada (clàusula inserida) s’estableix una relació de desigualtat (jerarquia) sintàctica. Es classifiquen en: •substantives, que desenvolupen la majoria de funcions que els sintagmes nominals fan en l’oració simple. •adjectives, que ocupen la posició d’un sintagma adjectival i, per tant, desenvolupen la funció pròpia de l’adjectiu, la de complement de nom (CN). •adverbials, que ocupen la posició de l’adverbi i, doncs, fan les funcions pròpies de l’adverbi (CC de lloc, de temps...). ▪Classes d’oracions subordinades substantives 1. Oracions subordinades substantives completives Les oracions subordinades substantives completives s’introdueixen amb la conjunció que, la qual fa la funció de subordinar la clàusula (oració inserida) a l’oració principal. ▫Funcions: .Subjecte de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per un SN. Exemple: M’agrada que treballis. → M’agrada el treball. subjecte subjecte

4. .Complement directe de l’oració principal Exemple: Li va dir *que volia anar al cinema. CD (*Pot substituir-se pel pronom ho.) .Atribut del verb de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’introdueix amb un verb copulatiu (ser/estar/semblar). Es pot substituir pel pronom ho. Exemple: En Pep sembla que treballa molt. atribut .Complement de règim del verb de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per un sintagma preposicional equivalent. I també es pot substituir pels pronoms en/hi segons quina sigui la preposició regida pel verb. Exemples: M’adono que encara no ha arribat. / En Joan s’ha acostumat que li facin la feina. ↓ CRV ↓ CRV M’adono del seu retard. S’ha acostumat a l’ajuda. CRV ↓ CRV ↓ Me n’adono.S’hi ha acostumat.

5. .Complement d’un nom de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per una estructura sintàctica equivalent (SPrep). Es pot substituir pel pronom feble en si la preposició regida és de, en posició postverbal. Exemple: Tinc la impressió que aprovaré l’examen de matemàtiques. CN .Complement d’un adjectiu de l’oració principal L’oració subordinada substantiva s’identifica substituint-la per una estructura sintàctica equivalent (SPrep). Exemple: Està segur que guanyaran el partit. CAdj 2. Oracions subordinades substantives interrogatives Les oracions subordinades substantives interrogatives poden ser introduïdes per pronoms (qui/ què), determinants (quin/quina...) o adverbis (quan/on/com) que tenen una funció dins de l’oració. I aquestes oracions exerceixen la funció de subjecte o de complement directe del verb de l’oració principal. Exemples: Li va preguntar *qui (*subjecte) assistiria a la festa. / No sap *què (*CD) vol. CD CD Vol saber *quins (*determinant) convidats assistiran a la festa. CD

6. 3. Oracions subordinades substantives d’infinitiu Les oracions subordinades substantives d’infinitiu no van introduïdes per cap nexe. L’infinitiu és el nucli del predicat de l’oració subordinada. ▫Funcions: .Subjecte de l’oració principal Exemple: No m’agrada treballar el cap de setmana. subjecte .Complement directe de l’oració principal Exemple: L’Anna desitja tornar a sortir amb ell. CD .Atribut del verb de l’oració principal Exemple: La intenció del seu amic és ajudar-lo sempre. atribut .Complement de règim del verb de l’oració principal Exemple: Es penedeix de sortir poc els dissabtes. CRV .Complement d’un nom de l’oració principal Exemple: Té por de suspendre l’examen de llengua anglesa. CN .Complement d’un adjectiu de l’oració principal Exemple: Està content de poder treballar.

7. 4. Les oracions subordinades substantives de relatiu Les oracions subordinades substantives de relatiu van introduïdes per un pronom relatiu (qui/que), però aquest pronom no té un antecedent explícit, a diferència del que passa amb les oracions subordinades adjectives. Les oracions subordinades substantives de relatiu tenen les formes següents: .Referit a persones: (Prep)+qui (Det)+qui (Prep)+(tot/tothom)+(Det)+qui .Referit a coses: (Prep)+això/allò/el+que (Prep)+(tot)+això/allò/el+que ▫Funcions: (Poden fer les mateixes funcions sintàctiques que les oracions subordinades substantives completives i d’infinitiu.) .Subjecte de l’oració principal Exemple: M’interessa allò que escriu el meu company. subjecte .Complement directe del verb de l’oració principal Exemple: No saps el que m’ha passat. CD

8. .Atribut del verb de l’oració principal Exemple: En Lluís és qui coordina les reunions d’equip docent. atribut .Complement indirecte del verb de l’oració principal Exemple: Van deixar les claus a qui oferia més confiança. CI .Complement de règim del verb de l’oració principal Exemple: No se centra en allò que li convé. CRV . Complement d’un nom de l’oració principal Exemple: El plantejament del que s’ha de fer en aquesta situació és correcte. CN .Complement d’un adjectiu de l’oració principal Exemple: Vivia satisfet de tot el que aprenia a l’empresa. CAdj