Oracions subordinades adjectives o de relatiu

1. Oracions subordinades adjectives o de relatiu • Característiques • L’element introductor: • és un pronom relatiu • té una funció dins de l’oració subordinada • té antecedent L’element introductor es trasllada a la posició de nexe i deixa una traça.

2. Les pomesi quei he comprat verdegen ti Oració Composta SN (S) SV (P) SN O. Sub. adject V Rel/ SN O D SN N N SV (P) (jo) SN (S) V SN (CD)

3. Jaume diu que s’ha fet soci del barça Oració Composta SN (S) SV (P) N V Oració Subor. Subst (CD) nexe Oració (ell) SN (S) SV (P) SN (Pred.) SV N SP (CN) V P SN det N

4. 2. Definició És un element que es refereix a un pronom o substantiu de l’oració principal (l’antecedent), però, a més, actua com a mot conjuntiu que introdueix l’oració subordinada i té una funció sintàctica (com a complement o subjecte) Normalment les oracions de relatius realitzen la funció que podria fer qualsevol SA, és a dir equivalen a un adjectiu que complementa a un nom. Les anomem aleshores, oracions de relatiu adjectives.

5. 3. Tipus de relatius El pronom relatiu feble que representa el subjecte o de CD de l’oració que introdueix. No pot emprar-se mai darrere preposició (cal usar-hi quèo qui) i serveix tant per a persones com per a coses. • Pot formar part d’oracions explicatives o especificatives: subordinada de relatiu especificativa: Els participans que han votat a favor han guanyat subordinada de relatiu explicativa (s’insereix entre comes): Els participants, que han votat a favor, han guanyat

6. En les oracions de relatiu adjectives explicatives es pot substituir que pel relatiu variable el qual (o la qual, els quals…) Les famílies dels interns, els quals ja fa temps que es queixen, han demanat una entrevista amb el director En canvi, aquesta substitució no es pot fer si l'oració és adjectiva especificativa Pots convidar-hi totes les amiques que vulgues *pots convidar-hi totes les amigues les quals vulgues

7. Els participantsi quei han votat a favor han guanyat ti Oració Composta SN (S) SV (P) N V O. Sub. Adj (especif.) Rel/SN D N O N SN(S) SV (P) SP (CC) N V P N N

8. Sònia té dues amigues bessonesi, les qualsi parlen molt ti Oració Composta SN (S) SV(P) V N SN(CD) N O. Sub. Adj Q N Rel/SN O N S. Adj Det SN SN(S) SV(P) V Q (CC) adj N

9. Els pronoms el qual, la qual…(RELATIU COMPOST) serveixen tant per a persones com per a coses. Poden anar amb preposició o sense. • El xofer feia grans elogis de la família a la qual (a qui) prestà els seus serveis • Si són preposicions fortes o locucions prepositives. Igualment darrere d'un gerundi o d'un infinitiu.: el qual L’apotecari rebutjava la teoria segons la qual tots som bons quan naixem És una situació fugint de la qual ens estalviarem moltes raons Ha conegut una noia per a enamorar la qual és capaç de fer qualsevol bestiesa.

10. El pronom relatiu què (RELATIU TÒNIC)sempre va precedit de preposició i es refereix només a coses: • Desa el martell amb què has clavat les claus • Nota: • generalment es pot substituir per el qual • Què també pot ser equivalent a la qual cosa(poc corrent): El rei els tractà amb menyspreu, de què ningú no se'n sabia avenir

11. ti La medicinai de quèi em vas parlar té efectes secundaris Oració Composta SN (S) SV(P) SN (CD) N O. Sub. Adj V Det SN O N S.Adj (CN) N Rel/SN N SV(P) (tu) SN(S) SV(P) V SP (C. Règim)

12. PREPOSICIÓ+ARTICLE DETERMINAT+QUE NO ÉS CORRECTA * El malalt amb el que parlàvem se n'han anat. Però sí (sobreentés): No facis cas del que sentis a dir pel carrer Hi ha els abusos que coneixem, i després hi ha els que ens amaguen

13. El pronom qui (RELATIU TÒNIC) pot anar sol, precedit d’article o de preposició i sempre es refereix a persones. • La xica de qui et parle és molt competent • Nota: • També es pot substituir per el qual

14. Volia una amigai amb quii poguera parlar ti ell Oració Composta SN (S) SV(P) V SN (CD) SN O. Sub. Adj D N O N Rel/SN O jo SV(P) SN (S) V SN (CD)

15. Construccions antigues Amb antecedent de persona. pren axí com al petit vaylet qui va cerquant senyor qui festa·l faça, tenint -lo calt en lo temps de la glaça (AM 68 2). la Mort ho fa, qui·m tol mon bé present; del venidor sab Déu lo que serà (AM 95 15). Amb antecedent de cosa. que dins lo meu cor criden e par a mi que són vèrmens qui·m morden? Ço són desigs contraris qui·m turmenten (AM 115 64). E tardarà si Amor no·l revela los grans secrets qui·ls amadors pratiquen (AM 20 30).

16. Les oracions relatives lliures Quiés el relatiu amb més autonomia i pot formar part d’oracions en qué no hi ha antecedent lèxic, és a dir, no realitzat fonèticament. Qui isca primer tindrà avantatge. Sovint en combinació amb els. Els qui en sàpiguen alguna cosa que ho diguin ara. Nota: com a subjecte referit a persones, és preferible usar qui o bé el qui, en comptes de el que.

17. Quii isca primer tindrà avantatge ti Oració Composta SN (S) SV (P) (el) O.sub. Adj (lliure) V SN (CD) SN (S) N Rel/SN O SN (S) SV (P) N V S. Adj (c.predicatiu) N

18. Els qui en sàpiguen alguna cosa que ho diguin ara. Té dues possibles anàlisis: • considerar el antecedent • Considerar que hi ha un N buit. • La mateixa anàlisi s’aplica a les oracions amb el neutreel que, allò que, això que. • El que ens agrada és viatjar • El relatiu neutre pot prendre altres formes: • Va caure de l’escenari, cosa que va provocar la riota del públic • Va caure de l’escenari, la qual cosa va provocar la riota del públic

19. No és correcte usar el que com si fos equivalent a la qual cosa o cosa que. *Van anunciar un augment dels impostots, el que em sembla molt malament

20. La forma del relatiu possessiu en català és de+el qual. Cal evitar, doncs, el castellanisme cuyo. • El vecino cuyo perro me mordió ha ganado la loteria • El veí el gos del qual em va mossegar ha guanyat la loteria • De vegades aquestes frases es poden construir correctament amb el verb tenir. • És una masia a l'entrada de la qual hi ha un escut de la casa de Cardona • És una masia que té a l'entrada un escut de la casa de Cardona.

21. El relatiu adjectiu. • El relatiu compost pot acompanyar un nom, i aleshores fa d'adjectiu. • Li van donar cinc mil pessetes, la qual suma havia de ser suficient • Aquestes frases també es poden formular d'aquesta manera: • Li van donar cinc mil pessetes, suma que havia de ser suficient.

22. El relatiu adverbial on. Indica el lloc. Equival a en què (en el qual) • La finestra per on vam entrar és molt petita • Si el sentit locatiu no és prou clar, perquè és un sentit figurat, és preferible usar en què (o en el qual) • · • El negoci on havien arriscat tants diners no els va sortir bé • ·  • El negoci en què havien arriscat tants diners no els va sortir bé

23. Els relatius interrogatius: Què Qui Quin, quina On • Fan de nexe • Tenen una funció dins l’oració subordinada • La partícula sempre va en primer lloc • Què vol? • Em va preguntar què volia

24. Els relatius adverbis: On – Vés allà on vulgues Com –La manera com ho has dit no ens ha agradat Quan- Un record va ser el d’aquell dia, quan et vaig conéixer Solà (Parlem-ne &107)