LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

1. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES

2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES AMB NEXE: 1. COMPLETIVES. 2. INTERROGATIVES. SENSE NEXE: 3. D’INFINITIU. 4. D’ESTIL DIRECTE ------------------------------------------------------------- 5. ADJECTIVES (DE RELATIU) SUBSTANTIVADES.

3. 1.1. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES COMPLETIVES • Són sempre substituïbles per un SUBSTANTIU. • Van introduïdes per la conjunció completiva QUE. • Aquesta conjunció només realitza una sola funció: nexe subordinant (enllaç, connector…)

4. FUNCIONS: Aquestes oracionspoden realitzar les funcions pròpies d’un substantiu. • SUBJECTE • CD • Atribut • CRV • CN • C. ADJ.

5. EXEMPLES: Subjecte: És convenient que vinguis amb nosaltres. Li agrada que cantis cançons. CD: verbs de comunicació, enteniment, percepció, pensament… En Josep creu que ell és el millor jugador de cartes. L’Anna comprenia que estava sola. Atribut: En Jaume estava que pujava per les parets. CRV: Els nois no s’adonaven *que jugaven amb foc. Confio *que vindrà a la festa. CN: Tenia por *que vingués el dimoni. C. Adj.: Estic content *que hagis aprovat. * Cal notar que en aquests casos la preposició ha caigut davant de la conjunció completiva QUE.

6. També poden anar introduïdes per la conjunció completiva “SI” • Aleshores les anomenarem • subordinades interrogatives indirectes TOTALS. • Vegem-ne alguns exemples:

7. 1.2. Proposicions subordinades interrogatives indirectes TOTALS: • CD: • No sap si vindrà a la festa. • Subjecte en oracions passives pronominals: • Es desconeixia si ell havia estat el culpable. • CRV: • L’Esteve insisteix en si ho havies fet tu. • CN: • No té ni idea de si vindrà

8. 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES. • Aquestes oracions van introduïdes sempre per un adjectiu, un pronom, o bé un adverbi interrogatiu. • ADJECTIUS, PRONOMS, ADVERBIS INTERROGATIUS

9. 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES. • 2.1. ADJECTIUS: • QUIN, QUINA, QUINS, QUINES: • Adjectius interrogatius* que exerceixen la funció de NEXE i de DETERMINANT del nom que acompanyen. • No sap [quina hora és.] • Demana-li [quins dies ha d’anar al metge.] • Ja esbrinarem [de quin tema van parlar] • *A voltes poden actuar com a pronoms interrogatius: • Pregunta-li [quins són els millors.] Pronom interrogatiu

10. 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES. • QUANT, QUANTA, QUANTS, QUANTES • Adjectius interrogatius quantitatius o de quantitat que exerceixen la funció de NEXE i de DETERMINANT del nom que acompanyen.* • Demana-li [quants germans té.] • El noi no sabia [quants dies havia faltat.] • No sap [de quantes entitats era soci.] • *A voltes poden actuar com a pronoms interrogatius: • Ella no sabia [quants vindrien.] Pronom interrogatiu

11. 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES. • 2.2. PRONOMS: • Es tracta de pronoms interrogatius. • QUI: QUINA PERSONA. • El professor preguntava [QUI era el responsable.] • QUÈ: QUINA COSA • Desconeixia [QUÈ havia dit l’Anna.]

12. 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES. • Aquests pronoms també exerceixen dues funcions: de nexe subordinant i la funció pròpia dins de la proposició: • No sap QUÈ vol. • Nexe+ [CD] • Ignora de QUÈ parla. • Nexe+ [CRV] • Demana-li a QUI donarà el llibre. • Nexe+ [CI]

13. 2. LES PROPOSICIONS SUBORDINADES INTERROGATIVES. • 2.3. ADVERBIS: • ON, COM, QUAN: • Es tracta d’adverbis de lloc, de manera i de temps, respectivament i també exerceixen DUES funcions. • Només li comunicava [ON havia anat aquella tarda]. (nexe+ CRV) • Demana-li [ON ha comprat aquest llibre]. (nexe+CClloc) • No sabia [COM havia d’anar-hi]. [nexe+CC. MANERA] • No sap [QUAN tornarà]. • [nexe+CC.TEMPS]

14. 3.LES PROPOSICIONS SUBORDINADES SUBSTANTIVES D’INFINITIU (sense nexe) • Són també substituïbles per un SUBSTANTIU. • Contenen un verb en infinitiu simple o perfet. (Ex: L’Anna ha decidit CANTAR cançons; L’Anna hauria volgut HAVER CANTAT cançons aquell vespre.) • No van introduïdes per cap nexe!!

15. Poden realitzar les següents funcions: • Subjecte. És convenient ser ben educat. • CD. Cada tarda volia jugar amb els amics. • Atribut. Cantar és emetre sons harmònicament. • Compl.Adj. Estic satisfet de fer la feina. • CN. Tenia por de ser el més feble. • CRV. Pensa *A / DE venir a la festa. • * Canvi i caiguda de preposicions.

16. Aquestes oracions poden ser impersonals: • [ Ø FUMAR tabac] és molt perjudicial. • Notem que no sabem qui fuma el tabac, de fet, també podríem dir: que hom fumi tabac, que es fumi tabac… o bé, altres construccions de caràcter impersonal. • O bé poden tenir el mateix subjecte que el del verb principal tot i que no hi aparegui (infinitiu concertat). Es tracta d’una concordança pel sentit “ad sensum”: • L’Esteve volia [ FUMAR tabac] L’Esteve

17. Altres exemples: • IMPERSONALS: • És molt saludable [ Ø anar d’excursió.] • [ Ø Fer els deures] és una obligació. • [ Ø Combatre la malària] és una necessitat en algunes zones del planeta. • PERSONALS: • En aquests casos direm que el subjecte és implícit oel·líptic, i fa referència a “En Josep”, “l’Elvira”, etc. • En Josep vol [ anar a la platja.] • L’Elvira desitjava [ comprar dolços en aquella botiga del barri.] En Josep L’Elvira

18. Valor expletiu o estilístic de la preposició • Aquestes oracions també poden anar introduïdes per la preposició “DE” quan fan de CD o de subjecte. En aquest cas, la preposició és suprimible, no fa cap funció i només té un valor expletiu o estilístic: • CD: • L’home va decidir (de) [ dir la veritat.] • Ella pretenia (d’)[entrar a casa sense la clau.] • SUBJECTE: • És convenient (d’) [estar alerta.] • És prohibit (de) [fumar tabac a l’autobús.]

19. ORACIONS D’INFINITIU: Ella volia cantar cançons. En Jaume desitjava venir a la festa. Ella pretenia acceptar la petició. PERÍFRASIS VERBALS: L’Elvira podia endevinar el futur. Els nois solien anar a pescar. Ella devia ser la més petita. Cal no confondre les oracions d’infinitiu amb les perífrasis verbals:

20. Oracions d’infinitiu o infinitiu substantivat? • Si l’oració d’infinitiu porta complements, entendrem que el verb funciona com a tal i l’analitzarem com una proposició d’infinitiu: • En Jaume va decidir [apagar els llums] SV • Si l’infinitiu no porta complements entendrem que té un valor nominal i l’analitzarem com un SN: infinitiu substantivat. • [Cantar] és saludable infinitiu substantivat SN

21. 4. D’ESTIL DIRECTE • La proposició subordinada reprodueix literalment allò que diu o pensa un personatge [o un mateix]. Acostumen a anar introduïdes per un verb introductori i van precedides de signes de puntuació: dos punts o bé guions. • L’oncle li digué: “Deixa el llapis aquí on l’has trobat!” • “Aquell fet –va comentar en Jaume-és molt delicat.” • -No tornis a fer això mai més -respongué la mare.

22. Les oracions d’estil directe es poden passar a estil indirecte: • Afegim la conjunció QUE. • Es produeixen canvis en les formes i els temps verbals, en els determinants, els pronoms, els adverbis, l’ordre… • Vegem-ne alguns exemples:

23. ED: L’oncle li digué: “Deixa el llapis aquí on l’has trobat!” • EI: L’oncle li digué que deixés el llapis allà on l’havia trobat. • ED: L’Anna va dir:“Jo vull quedar-me a viure aquí perquè s’hi està molt bé.” • EI: L’Anna va dir que ellavolia quedar-se a viure allà perquè s’hi estava molt bé. • ED: En Jaume afirmà: “No crec res d’aquest assumpte”. • EI: En Jaume afirmà que no creia res d’aquell assumpte.

24. 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES • Aquestes oracions provenen d’oracions adjectives que han perdut l’antecedent, perquè aquest és de naturalesa genèrica: la gent, les coses… • El Ø [que dius] és interessant : SUBST. • Les coses [que dius] són interessants: ADJ. • Ø [Qui diu això] és un mentider: SUBST. • Les persones [que diuen això] són mentideres: ADJ.

25. 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES • Van introduïdes per un pronom relatiu sense antecedent, que realitza dues funcions: de nexe i la pròpia dins de la subordinada. • [Qui vulgui] ja pot entrar. SUBJ. + NEXE • El [que dius] és força interessant. CD+NEXE • No s’adona del [que vol]. CD+NEXE

26. 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES • Podem substantivar una subordinada adjectiva de la mateixa manera que substantivem un adjectiu. • El llibre blau el blau • Adj. substantiu • El color vermell el vermell • Adj. substantiu

27. 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES Poden realitzar les mateixes funcions que un substantiu: Subjecte: Qui ha entrat per la porta no ha comprat l’entrada. El que diu en Pere és força estrany. CD: verbs de comunicació, enteniment, percepció, pensament… Explica-li el que t’han dit els pares. CI: Dóna-ho a qui ho necessiti més. Atribut: L’esperança és el que ens queda. CRV: No s’adona del que ha fet. CN: Tenia pordel que t’havia explicat. C. Adj.: Estic content del que he aconseguit.

28. 5. ADJECTIVES SUBSTANTIVADES • El pronom relatiu apareix en les construccions següents: • (Det.) + QUE/QUI: • (El) qui ho ha fet no se n’ha adonat. • TOT EL QUE/ TOTHOM QUI: • Tot el que diu és mentida. • Tothom qui vulgui que vingui • PREP. + (DET) + QUI/QUE: • No s’adona del que fa. • (PREP.) + AIXÒ/ALLÒ + QUE: • No et refiïs d’allò que t’han dit. • Això que dius és perillós.