220 likes | 544 Views
psicologia. Curs de monitors Cal Tatxero 2011. Què vol dir la paraula Psicologia?. Psico= ment Logia=logos-lògica (estudi) Psicologia = Estudi de la ment “Conèixe’s millor un mateix per tenir més benestar” Què NO significa Psicologia?
E N D
psicologia Curs de monitors Cal Tatxero 2011
Què vol dir la paraula Psicologia? • Psico= ment • Logia=logos-lògica (estudi) • Psicologia= Estudi de la ment “Conèixe’s millor un mateix per tenir més benestar” • Què NO significa Psicologia? • anar al psiquiatre per patir algun trastorn (tot i que és compatible) • medicar-se obligatòriament • tenir algun mal irreparable
De què ens pot servir la Psicologia amb els infants? • Per comprendre i valorar la multiplicitat de factors que intervenen en la manera com els infants interactuen amb el medi. • Tenir fonaments per saber quina actuació de l’educand pot ser la més adequada en una determinada situació. • Adequar la metodologia educativa al moment evolutiu de l’infant: Psicologia Evolutiva
L’aprenentatge i la conducta humana pot ser: • Innat: qualitat o caràcter present des del naixement i que pot necessitar una interacció amb el medi ambient perquè es desenvolupi. Forma part dels cicles biològics, funcions i necessitats de les persones. Ex: caminar, menjar. • Heretat: que ho tens de la combinació genètica dels teus pares i és el que fa que t’assemblis a ells. Ex: color dels ulls, dels cabells. • Instintiu: és una característica pròpia de l’espècie i no necessàriament ha de ser comú en totes les persones. Ex: pintar, dibuixar.
L’aprenentatge: aprendre a aprendre • L’aprenentatge va més enllà de l’escola: aprenem també a través de les experiències de la nostra vida quotidiana per això cada persona aprèn de diferent manera en funció de com i què ha viscut. ESTILS D’APRENENTATGE • Aprenentatge per excel.lència: aprenentatge a través de l’experiència entesa com un procés circular. • Experiència repassar-la treure conclusions planificar passos a seguir
Estils d’aprenentatge • Estil actiu Són aquelles persones que s’impliquen activament en el seu aprenentatge. Els agraden els nous reptes i s’avorreixen quan fan una cosa repetidament. Persones participatives. • Estil reflexiu Són persones que miren totes les experiències des de diferents perspectives. Analitzen totes les dades i els agrada observar què passa la seu voltant. Són pacients i detallistes. • Estil teòric Són persones molt lògiques i objectives. Plantegen la solució del problema amb un ordre lògic i racional. Són coherents i busquen racionalitat. • Estil pragmàtic Tenen com a punt fort l’aplicació pràctica de les idees. Els agrada experimentar i aplicar allò que han après. Són realistes quan han de prendre una decisió, acostumen a aportar solucions als problemes i són eficaços.
Com facilitar l’aprenentatge? • Estil actiu Facilitant situacions interessants, aprenent noves coses i poder resoldre coses que fins llavors no sabien. • Estil reflexiu Permetent la reflexió i no posant pressió en el ritme de l’aprenentatge. • Estil teòric Deixant treballar amb situacions estructurades, fent ús dels coneixements teòrics que tinguin i podent debatre amb altres persones del seu nivell intel·lectual. • Estil pragmàtic Aportant tècniques per fer les coses més pràctiques i que puguin aplicar ràpidament el que han après.
Alguns vídeos... • http://www.youtube.com/watch?v=dMaLGb7229k&feature=fvw (efectes òptics) • http://www.youtube.com/watch?v=SxUUXFE9cEU&feature=player_embedded (anunci)
La conducta • La conducta humana té tres components: • conductual: el que es fa (acostuma a ser fàcilment observable). • cognitiu: el que es pensa mentre s’actua. • afectiu: el que se sent i difícil de ser observat. Un anàlisi dels estímuls que provoquen les respostes dels infants i adolescents ens pot ajudar a: • modificar aquests estímuls previs i així evitar les respostes no volgudes. • provocar les respostes desitjades i preferibles.
Procediments per augmentar conductes • Aplicar reforços: • Reforç positiu: aplicar reforços agradables després de fer la conducta. Recompensa: “si menges una mica de tot, et deixaré ser el meu ajudant tot el dia.”
Procediments per disminuir conductes I • Aplicar reforços: • Càstig positiu: aplicar reforços desagradables després de fer la conducta. Càstig: “si et baralles amb aquest company, m’enfadaré i et renyaré.”
Procediments per disminuir conductes II • Retirar reforços: • Càstig negatiu: retirar reforços agradables després de la conducta. Temps fora: “si tornes a barallar-te, no seguiràs aquí amb nosaltres. Et quedaràs una estona sol fins que estiguis tranquil.” • Extinció: es deixa d’aplicar el reforç (positiu) que manté la conducta. Retirada d’atenció/extinció: la manera més habitual d’extinció, és la retirada d’atenció a les conductes del problema de l’infant.
Els càstigs a l’esplai • és important que no prengui la decisió un sol monitor sinó que davant d’un càstig hi hagi consens per part de l’equip de monitors i del responsable. • no es pot amenaçar amb càstigs que no es puguin complir. En aquests casos, la paraula del monitor perd força i credibilitat en possibles càstigs posteriors. • els càstigs no poden transgredir la condició dels infants com a persones (no arribar mai al càstig físic)
Estímul resposta conseqüències Té més efecte el càstig positiu que el negatiu o l’extinció. Sempre hem d’actuar volent “treballar” la conducta de l’infant i mai “descarregar” el nostre primer impuls, la nostra agressivitat. Hem d’aplicar els estímuls i conseqüències pensant sempre en allò que és bo per l’infant.
L’autoestima ens els infants L’autoestima és la discrepància entre el que pensem que som i el que ens agradaria ser, és a dir com valorem el que pensem que som. En l’infant hi ha 5 àrees influents en el desenvolupament de l’autoestima: • Àrea social: valoració de les relacions amb els seus amics. • Àrea familiar: com se sent com a integrant de la seva família. • Àrea acadèmica: valoració estudiantil. • Imatge corporal: com veu el seu aspecte físic i les capacitats físiques que té. • Autoestima global: valoració general d’un mateix. Baixa autoestima? • Apareix en aquelles persones on hi ha una gran diferència entre com senten que són i el que els agradaria ser. Com més àrees de l’infant estiguin afectades per aquesta mala valoració, més malament tindrà la seva visió global.
Com detectem la baixa autoestimai què podem fer? És important observar i escoltar. Poden sortir frases negatives de la seva manera de ser (“Tot em surt malament”, “això és culpa meva”), poden parlar molt dels seus fracassos, … i al final això s’ho arriben a creure. Caldrà saber donar la volta a les seves expressions errònies i no deixar que s’autoculpabilitzi de les coses negatives que li passen. Podem ensenyar-los noves maneres d’actuar i de treballar quan n’hi ha alguna que no els hi acaba de funcionar com voldrien. Cal fer-los veure que han de treballar amb objectius realistes. Cal ensenyar-los a valoritzar els seus èxits i a minimitzar/relativitzar la importància que donen als fracassos.
Idees per ajudar a desenvolupar l’autoestima en els infants • Fer-lo participar en les tasques fent-li viure com una manera d’aprenentatge i incentivant-lo de manera positiva. • Deixar-lo prendre decisions i resoldre conflictes ell mateix perquè sigui conscient de les seves capacitats. • Reforçar positivament les conductes quan fa una cosa correcta. • Marcant-li uns límits clars i que sigui conscient de les conseqüències de les seves conductes. • Ensenyar-los a resoldre correctament els conflictes, que aprenguin dels seus errors i deixar-los “equivocar”.
Hiperactivitat en l’esplai (TDAH) • Què és el TDAH? El Trastorn amb Dèficit d’Atenció (amb o sense hiperactivitat), és una alteració de l’atenció i la concentració, del control de la impulsivitat en el comportament i en les activitats cognitives i del control de l’activitat motora. Quan el TDAH no es detecta, pot ser que hi hagi una disminució de la seva capacitat d’aprenentatge, baix rendiment i fracàs escolar, baixa autoestima i problemes emocionals, trastorns de conducta i/o personalitat, dificultats de relació familiar i problemes de caire social.
Hi ha diferents tipus de TDAH: • - distret i no para atenció en el detalls: té dificultats per mantenir l’atenció en les tasques educatives, sembla no escoltar quan se li parla directament, no segueix les instruccions i no aconsegueix acabar les feines que comença. Evita començar a fer coses que li exigeixin concentració i sovint oblida les coses. • - impulsiu o hiperactiu: mostra dificultats per controlar el seu nivell d’activitat, que sovint és excessiu en aquelles situacions que requereixen tranquil·litat motora. Pot tenir problemes de conducta, ja que molesta als seus companys, parla impulsivament, fa sorolls, es baralla amb els altres infants... Sovint mostra una falta de maduresa, escassa tolerància a les frustracions, mal geni. • - combinat: presenta símptomes dels dos tipus anteriors i acostuma a ser el trastorn més freqüent.
Símptomes que presenten... • - poden passar d’un estat d’ànim eufòric a un estat d’ànim depressiu amb gran facilitat. • - normalment tenen una baixa autoestima. • - els costa seguir les regles de qualsevol joc o dinàmica. • - sovint manifesten poca motivació davant d’una activitat. • - parlen quan no els toca i responen precipitadament i sense controlar el que diuen. • - fan sorolls o sons. • - sovint molesten els seus companys de grup perquè interrompen l’activitat o les converses. • - són distrets i sembla que no escolten quan se’ls parla.
Alguns exemples... • http://www.youtube.com/watch?v=K0usZT3LGOQ • http://www.youtube.com/watch?v=DBjka_zQBdQ • http://www.youtube.com/watch?v=XNOqkebGQ0E&feature=related
Pautes d’intervenció amb un infant amb TDAH: - no és necessari adaptar-li els jocs, poden jugar igual que els altres infants, el que s’ha d’intentar és combinar jocs de reflexió o estàtics amb jocs d’acció. - tenir amb compte que alguns jocs poden servir per treballar els “punts febles” i aprofitar-los per donar-li protagonisme en aquests. - no alçar-li la veu quan li volem dir una cosa i no ens fa cas; per molt que cridem no vol dir que ens escolti més. - donar-li temps perquè comprengui el que toca en cada moment i donar-nos temps a nosaltres per comprendre que si no fa el que li diem, no és per fer-nos la guitza.