190 likes | 328 Views
DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU. Ivan Moner 1 , Jordi Gavaldà 1 , Glòria Martí 2 , Carles Garcia 2 1 Dept. Tècnic, Conselh Generau d’Aran , Pg. dera Libertat 16, 25530 Vielha
E N D
DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU Ivan Moner1, Jordi Gavaldà1, Glòria Martí2, Carles Garcia2 1 Dept. Tècnic, Conselh Generau d’Aran, Pg. dera Libertat 16, 25530 Vielha 2 Servei Meteorològic de Catalunya, C/Berlín núm. 38-48 4a, 08029 Barcelona
DESENCADENAMENT ACCIDENTAL DE PLAQUES: NOUS CONCEPTES, RECERCA I APLICACIÓ AL PIRINEU • Mecanismes de desencadenament: • Cisallament • Col·lapse • Inestabilitat mecànica / estructural • Què és? Com pot avaluar-se? Tests estabilitat, nous paràmetres • L’enfoc estratigràfic: Lemmons, Yellow Flags… • Aplicació al Pirineu • Proposta de metodologia de presa de dades
DESENCADENAMENT ACCIDENTAL IN SITU • Longitud cicatriu: 250 m • Gruix mig cicatriu: 50 cm • Amplada placa: 100 m • Densitat aprox: 250 kg/m3 • Pes de la placa: 3125 Tm • Pes esquiador: 0.080 Tm Tuc de Beret 30 gener 2005
MECANISMES DE DESENCADENAMENT • Cisallament: el desencadenament accidental d’una placa de vent seca s’inicia amb la ruptura per cisallament d’una fina capa feble (o d’una interfase) subjacent una placa relativament gruixuda i cohesiva (McClung & Schaerer, 1993).
WUMPFS I DESENCADENAMENTS A DISTÀNCIA Tuc dera Cigalera 13 desembre 2005
MECANISMES DE DESENCADENAMENT • Col·lapse: El desencadenament s’inicia amb la fractura per compressió (no per cisallament) de la capa feble en el punt de desencadenament (indret on es realitza la sobrecàrrega). Això crea una ona flexural a la placa que en propagar-se produeix el col·lapse de la capa feble (Johnson et al. 2000).
MECANISMES DE DESENCADENAMENT COL·LAPSE
AVALUACIÓ DE LA INESTABILITAT: Els Tests d’estabilitat TESTS DE COLUMNA PETITA TESTS DE COLUMNA GRAN Test de la pala ᄎ Test del salt (Rutschblock) Test de compressió Stuffblock
CONCEPTES Inestabilitat mecànica • Què és? És la resistència a la cisalla o a la compressió de la capa feble. Controla l’esforç que cal d’afegir perquè es produeixi la ruptura, és a dir, per iniciar la fractura. • Com s’avalua? Tests d’estabilitat: Test del salt (Rutschblock), Test de compressió… Inestabilitat estructural • Què és? La capacitat de concentrar l’estrès de cisalla a la capa o interfase feble i així propagar lateralment la fractura fins a produir el desencadenament d’una placa més o menys gran. • Com s’avalua? Valorant la qualitat del cisallament o la fractura en els tests. Sistema Suïs, Caràcter de la fractura, Qualitat de cisallament
INESTABILITAT ESTRUCTURAL Mètodes d’avaluació • Sistema Suïs (1996): Junt amb el resultat del test es registra: • La part del bloc que llisca (tot, mig, poc) • La qualitat de la superfície de lliscament (llisa, intermèdia, rugosa) • Caràcter de la fractura (2002) • Qualitat del cisallament (2002)
L’ENFOCAMENT ESTRATIGRÀFIC Índex d’inestabilitat estructural
Índex d’estabilitat estructural • LEMONS (McCammon & Schweizer 2002) N= 39 Mostra dels Alps Suïssos • YELLOW FLAGS (van Herwijnen 2005) N= 260 Mostra dels Alps Suïssos i Canadà
APLICACIÓ ALS PIRINEUS • Mal ajust de Lemmons i Yellow Flags. Causes: • Mostra pirinenca molt reduïda • Diferències nivo-climàtiques entre els Pirineus i els Alps i Rocalloses (p. ex. gebre vs. agulles)
PROPOSTA DE METODOLOGIA DE PRESA DE DADES EN ALLAUS ACCIDENTALS 1 Obtenir informació general de l’allau 2 Identificar i caracteritzar la capa/interfase feble 3 Caracteritzar les capes sobre i sota de la CF 4 Realitzar el test del salt 5 Realitzar el perfil estratigràfic complert 6 Realitzar el sondeig de penetració situació, tipus, mida, pendent, desencadenament. profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de mà. profunditat, gruix, tipus de gra, mida de gra i duresa de mà. resultat del test, pendent, qualitat del cisallament i/o caràcter de la fractura.
CONCLUSIONS • Els nous mètodes de valoració de la inestabilitat (Índex d’estabilitat estructural, mètodes de valoració del cisallament o la fractura) estan demostrant ser una eina útilper l’avaluació de l’estabilitat de les plaques seques pel que fa al seu desencadenament accidental. • L’existència de diferencies nivoclimàtiques entre els Alps i les Rocalloses (on s’han desenvolupat aquests mètodes) i els Pirineus obliguen a establir llindars propis per la nostra serralada. Per això caldrà reunir dades d’allaus accidentals i de vessants allavosos que s’hagin esquiat sense desencadenament. • La implementació de la metodologia proposada pot resultar útil per tal de reunir una mostra de qualitat durant les properes temporades hivernals.