La recerca en demolingüística al domini català: situació, avenços i limitacions

1. La recerca en demolingüística al domini català: situació, avenços i limitacions F. Xavier Vila i Moreno Xarxa CRUSCAT –IEC http://www.iecat.net/CRUSCAT/ CUSC-UB/PCB http://www.ub.edu/cusc/ La Nucia, 3 de novembre 2006

2. Per a començar No descriurem la situació de la llengua

3. De què parlarem? D’una disciplina: la demolingüística • La seva ubicació en l’espai de recerca sociolingüística • La seva evolució en el domini català • Alguns dels seus assoliments • Alguns dels seus reptes

4. I. Què és la demolingüística/ demografia lingüística? • Estudi estadístic de les poblacions (demografia) aplicat a les llengües • Objectius: • 1. Quantificar qui coneix, usa i/o s'identifica amb quines varietats lingüístiques en quines condicions i circumstàncies ho fa, i com es caracteritza (l'individu/el grup) • 2. Coadjuvar a l’estudi demogràfic general de les poblacions

5. La demolingüística en l’espai de recerca sociolingüística

6. II. La recerca demolingüística al domini català • Els predecessors i els primers estudis • Entre 1975 i la fi de segle • L’onada dels primers 2000

7. 1. Els predecessors i els primers estudis • Josep Vandellòs (1935) Catalunya, poble decadent i La immigració a Catalunya • Anys 60: Antoni Maria Badia i Margarit (1969) La llengua dels barcelonins (entre 1964 i 1965) • Anys 70, diverses iniciatives. Exemples: • de Miguel, any 1970, mestresses, per a FOESSA • Pinilla de las Heras, any 1973, joventut Catalunya • Del Campo et al., any 1975, coneixement i ús Catalunya i PV • Reixach (1975) La llengua del poble (Osona) • ...

8. 2. Entre 1975 i primers 2000 • Creixement de la recerca empírica en ciències socials • Desenvolupament teòric, conceptual i tècnic de la disciplina • Interès per la demolingüística per part de les noves institucions

9. Enquesta Famille amb el cens francès de l’any 1999 Enquestes Govern Andorrà 1995, 1999 Enquestes a Catalunya Nord Conseil 1993, 1998 Preguntes lingüístiques als censos i padrons a Catalunya, País Valencià i Illes Balears. Irregulars, des de 1975 Enquesta Martín et al. (1995) Enquestes Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona 1985- Estudis regionals, privats, etc Enquesta AVL 2004 Enquestes Govern Illes Balears (2002) • Estudis del CIS des dels 80: • Preguntes lingüístiques • Estudis ex professo Enquestes encarregades per la Generalitat de Catalunya Enquestes SIES: 1985, 1989, 1992, 1995 i 2005

10. Censos lingüístics domini català

11. 3. L’onada 2003-05: les enquestes d’usos • Entre 2003 i 2005, onada d’enquestes a quasi tot el domini • Al País Valencià, reactivació sobtada: AVL i SIES • Innovacions tècniques i molta atenció pels usos lingüístics interpersonals

12. Situació actual • Dades de quasi tota la comunitat • Llevat del Carxe i les diàspores (resta de l’Estat espanyol i altres dominis) • Dades (fragmentàries) des dels 80 i sobretot des dels 90 • Comparacions molt complicades • Irregularitat de plantejaments • Moltes dades NO són aprofitables

13. IV. Alguns assoliments de la demolingüística del domini català • Certa perspectiva conjunta • L’aprofundiment teòric i tècnic • Tímida estandardització terminològica • Creixent capacitat (auto)crítica

14. 1. Perspectiva conjunta • Acord entre institucions: Onada d’Enquestes d’Usos Lingüístics – País Valencià, dinàmica més autònoma • Associacions: ASOLC (ex-GCS), Xarxa CRUSCAT (coneixements, representacions i usos del català) de l’Institut d’Estudis Catalans • Pàgina de demolingüística de tot el domini lingüístic • Base de dades de recerques • Mapes demolingüístics • Recull de dades

15. El domini català: mapa

16. 2. Aprofundiment teòric i tècnic • Aclariments conceptuals • Sofisticació estadística (Ex.: subgrups lingüístics) Alguns temes a fons: c. La transmissió lingüística intergeneracional d. La relació entre coneixement i ús

17. 2a. Aclariments conceptuals: les 4 dimensions de la llengua

18. 2b. Sofisticació estadística. Ex.: subgrups a Andorra Percentatge d’ús de cada llengua

19. 2c. L’estudi de la transmissió lingüística intergeneracional

20. ITIC

21. 2d. Relació coneixement i ús ???

22. Altres progressos tècnics • Coeficient de competència (Reixach 1985) • Límit de representativitat de Torres (2001) • Estudi de la transferència o mutació entre llengua inicial i llengua d’identificació (Fabà 2005) • ...

23. 3. Tímida estandardització terminològica • llengua materna, primera, L1 => llengua inicial • llengua de l’individu, llengua pròpia, “la seva llengua” => llengua d’identificació • llengua de casa, familiar =>llengua a la llar actual

24. 4. Creixent capacitat (auto)crítica • Anàlisi crítica de les enquestes catalanes Treballs de Sociolingüística Catalana 17 • Comparació de les enquestes valencianes (Rafael Castelló, en premsa) • Qüestionament de la validesa de les dades (lingüístiques) del cens del 2001 • Dos exemples:

25. Desaprenen el català els autòctons? Cens 2001

26. Abandó del català a la Terra Alta (Catalunya). Cens 2001

27. IV. Alguns reptes per a la demolingüística del domini català Reptes de recerca • La validesa de les dades • La definició de les esferes d’ús lingüístic Reptes disciplinaris • L’ancoratge interdisciplinari • De l’administració a l’acadèmia • La inserció i la projecció internacional

28. Repte 1. La validesa de les dades • Problemes comuns a la recerca demoscòpica. Ex.: el mostratge • El repte del telèfon mòbil • Com podem garantir la precisió, la fiabilitat i l’exactitud de les dades sociolingüístiques declarades?

29. Exemple a: saber català és saber català?

30. Exemple B: la coincidència entre la llengua d’identificació i la llengua habitual a Catalunya

31. 2. La definició de les esferes d’ús lingüístic • Cap comunitat no usa dues o més llengües de manera indistinta • Les societats catalanòfones no funcionen per àmbits d’ús estancs clarament diferenciats • Convindria establir unes grans esferes de vida social (és a dir, d’ús lingüístic) per a finalitats comparatives

32. Proposta d’ esferes d’ús lingüístic Laboral Indústries culturals Comercial Amics i veïns Mitjans de comunicació Educatiu Fam Món virtual Associacionisme, lleure, religió, etc. Administració (usuaris) Sociosanitari

33. 3. L’ancoratge interdisciplinari • Cal incloure la demolingüística en la formació de demògrafs i sociòlegs • Cal importar a la demolingüística el bagatge de la demografia • Implicació en l’estudi de les noves immigracions

34. 4. Més acadèmia, menys administració • Recerca molt costosa • La dependència governamental genera problemes: • Estudis queden als calaixos en espera del moment idoni • Plantejaments de recerca massa influïts per l’administració de torn • Apagada demolingüística al País Valencià entre 1995 i 2005

35. 5. Inserció i projecció internacional D D D D D D

36. Síntesi – reflexió final • Disciplina en estat incipient, excessivament allunyada de la demografia • Institucionalització poc resolta • Baix contacte internacional • Procés ràpid de desenvolupament

37. Xarxa CRUSCAT –IEC http://www.iecat.net/CRUSCAT/ CUSC-UB/PCB http://www.ub.edu/cusc/ Moltes gràcies per la vostra atenció

38. Bibliografia • Khubchandani, Lachman M. 2001. "Linguistic census." Pp. 648-650 in Concise encyclopedia of sociolinguistics edited by R. Mesthrie. Amsterdam; New York; Oxford; Shannon; Singapore; Tokyo: Elsevier.