LA COMUNITAT VALENCIANA RELLEU:LES MUNTANYES PLANURES I COSTES CLIMA I RIUS PATRIMONI NATURAL

1. LA COMUNITAT VALENCIANARELLEU:LES MUNTANYESPLANURES I COSTESCLIMA I RIUSPATRIMONI NATURAL

2. La Comunitat Valenciana te un relleumotvariat Te tres partsclaramentdiferenciades: - Les muntanyes del interior - Les planes valencianes. - El litoral LIMITA: Al Nord amb Catalunya Al OestambAragó i Castella la Manxa Al Estamb el mar Mediterrani

3. LES MUNTANYES DEL INTERIOR estanformades per dos sistemesmuntanyosos, El sistema Ibéric al Nord y centre , i el sistema Subbetic al sud. • EL SISTEMA IBÉRIC , penetra en la comunitat en direcció N-O al S-E. • El formen muntanyeselevades i abruptes: • * A Castelló el massis del Maestratambelscims mes elevats de la comunitat , Calderón 1836 m Penyagolosa 1813m i la Mola de Ares 1318 m. • *A valénciaestan les serresd´Utiel,LesCabrelles, S. Martés , S. d´Enguera i S. Grossa. • LES SERRALADES BETIQUES entren pel sud , (Murcia) i per l´Oest (Castella la manxa) • Son menos abrutes , a alacant es troben les serres de Crevillent, Mariola , la Carrasquetaamb el cimd´Aitana 1558 m. • Apleguenfins al mar ,el Montgó 753 m i el Cap de la Nau, Formen FOIES a L´interiorcomladeBuñol, Xixona i Alcoi

4. El relleu de la Comunitat es el resultat de l´Orogenia Alpina en l´Era Terciaria, quan la placa Africana va presionar la Placa Euroasiática plegantelsdepositsmarins del secundari. • Els materias predominants a la Comunitatsón: • les roquescalices que donen u paisatgecaracteristicanomenat KARSTIC. • Les arcilles i margues depositadespelsrius i l´erosio en conques i depresións

6. Les arcilles son molt erosionables quan no hi ha vegetació i es produeixenfortesplujesformant un paisatge de Cárcaves i BADLANDS

8. LA VEGETACIÓ DE LA COMUNITAT VALENCIANA

9. Vegetación y espacios naturales El bosque Mediterráneo está muy degradado por la acción humana, y por causas climáticas. En gran parte del país dominada por la carrasca. Pero la degradación es mayor cuanto más al sur y llegar a formaciones de maquia, donde aparece la coscoja, y estepa mediterránea. La intervención humana destructiva y las consecuencias de ella han provocado una profunda regresión de la superficie arbolada, quedando únicamente bosques en algunos puntos aislados. Estas acciones han sido más desastrosas por cuanto el clima hace que la regeneración de la vida vegetal sea lenta. Bosque mediterráneo

10. Sólo quedan bosques residuales en las montañas de Peñagolosa, Puertos de Morella y la Tenencia de Benisafá son de tipo eurosiberiano. Se trata de pequeños bosques de pino silvestre que aparecen por encima de los 1.200 metros. En los montes de Fredes (la Tenencia) existe un pequeño hayedo. Hayedo , Fredes

11. La vegetación dominante en la Comunidad Valenciana es la mediterránea. La región mediterránea abarca la mayor parte del país. Se trata de una vegetación XERÓFIA de BOSQUE MEDITERRÁNEO La especie dominante es la encina con el roble y el alcornoque. El sotobosque es leñoso, espinoso y aromático, con especies perennifolias , como el romero, el lentisco o la jara

12. roble Encina

13. MAQUIA I GARRIGA

14. El pino secundaria ha sustituido a la encina y el alcornoque debido a que se adapta a todas las condiciones, su aprovechamiento económico y su rápido crecimiento. El matorral es la degradacion del bosque. Presenta dos grandes tipos; la maquia y la garriga. LA MAQUIA O MAQUIS es una formación arbustiva densa. Está integrada por la jara, el madroño, el brezo, el lentisco y la retama. LA GARRIGA está formada por arbustos y matorrales de poca altura. Especies características son el romero, aliaga, y el espliego. LA ESTEPA entre sus especies destacan el palmito, el tomillo , espliego, la lavanda, el esparto y el espárrago Brezo

15. Retama Lentisco

16. encinas Especies como la sabina, el madroño, el romero, el tomillo, las jaras, etc. En las zonas más húmedas aparece el roble como especie dominante. Romero jara

17. Tomillo aliaga Jara o estepa

18. El pino, en la actualidad, se extiende por una superficie mayor que el bosque mediterráneo, y ello es debido a una intensa labor de repoblación; repoblación que no sólo se remonta a la época del franquismo, sino que ha continuado siendo una constante en zonas asoladas por los incendios. El pino de repoblación es pino carrasco, aunque por encima de los 1.000 metros predomina el pino laricio. Debido a la modesta altitud de las montañas valencianas Sólo podremos distinguir dos pisos, el basal y el montano, entorno a los 1.000 metros. Sabina Albar

19. La vegetació de les zonesmuntanyoses del interior la formen boscos de Carrasques, Alzines, Sureres, roures i pins.

20. PLANURES I COSTES DE LA COMUNITAT VALENCIANA

21. PLANURES: • Bordejen la costa al Est de la Comunitat: • LA PLANA DE CASTELLO- De Vinaros a Benicarló • LA DEPRESIO DE VALENCIA- Es la Planura mes extensa de la Comunitat Valenciana, desde Sagunt a Cullera. • Te elsvalls del Turia i el Xuquer i l´abufera • L´ALTIPLA DE REQUENA- En una continuació de la Meseta, te una altitud de 700-800 m. • LES PLANURES D´ALACANT-son menisextenses per que les serraladesbetiquesapleguenfins al mar. • Les planes del Vinalopó i el Riu Segura sónmoltfertils.

22. LA PLANA DE CASTELLO- De Vinaros a Benicarló

23. La Depresió de Valéncia

24. Altipla de Requena Utiel 800 m d´ altitud

25. Planurad´Alacant desembocadura del riu Vinalopó

26. COSTES: • LA COSTA DE LA COMUNITAT S´ESTEN DES DEL RIU SENIA A LA PUNTA DE LA FORADADA EN ALACANT • COSTA DELS TARONGERS O DEL AZAHAR • COSTA DE VALENCIA • COSTA BLANCA • Es poc accidentada • Les illes Columbretes són un archipiélagd´origevolcánicsituat al litoral de Castelló • Al Nord i certre predomina la costa baixaambplatgesd´arena fina • Al Sud , hi ha costes abruptes , Cap de San Atoni, Penyald´Ifac etc.

30. GANDIA

32. JAVEA

33. CLIMA I RIUS DE LA COMUNITRAT VALENCIANA

34. El clima de la Comunitat está condicionat per dos factors: • La situacion a la franja oriental junt al Mediterrani • La disposicio de les muntanyes del interio que la aillen CLIMA MEDITERRANI Hivernssuaus Estius calorosos Precipitaciós escases a vegadestorrrencias a la tardor i la primavera. A l´interior predomina un clima mediterrani continental mes extrem , hiverns mes freds i estius mes calorosos Al sud el clima es moltsecambprecipitacionsmolt escases

35. "En TARONJA la zona on predomina el clima mediterrani continental. En BLANC el clima mediterrani sec. En MÀRRO, la zona costanera on predomina el clima mediterranitípic." EL CLIMA LITORAL es caracteritza per estius calorosos, hivernssuaus, plujes escases sequera estival i geladesexcepcionals. Al sud est , a Alacant les precipitacion son de 200 a 500 mm. EL CLIMA DE INTERIOR , per la lunyania del mar te estiusmolt calorosos , Hivernsfreds, ambgelades . Precipitacions mes abundantas. CLIMA DE MUNTANYA , al nord de la comunitat, estius frescos , hivernsmolt fres , precipitacionsprouabundants mes de 700mm

36. RIUS DE LA COMUNITAT VALENCIANA Elsriusvalencianstenencaracterístiques de riusmediterranisamb un fortestiatge a l'estiu, un màxim a la tardor . Les fortespluges de tardor solen provocar el màxim de l'any, ambepisodis de crescudesforts i fins a catastròfiques. Una de les característiquesmés destacables delsriusvalenciansés que quasitotsellstenenembassamentstant en la seuacapçaleracom al llarg de tot el seucurs. Sónembassamentstant per a regadiucom per a produccióhidroelèctrica, i també per al consumhumà En general son curts , poccabalosos, moltirregulars i patisenestiatge a l´estiu ElsRius que naixenfora de la Comunitat: son els mes cabalosos. Xuquernaix a la Serrania de Conca , el principal afluent es el Cabriol, desenboca a la Ribera del Xuquer en Cullera Turia, naix en Tero alsMontsUniversals i desemboca a Valencia Seguranaix a la serra del Segura en Jaen , te pocrecorregut per terresvalencianes , desemboca a Guardamar del Segura

38. El riuTúriaés el riu, per excel·lència, de la regió. Naix a Terol, després de la confluència del riuAlfambra i el riuGuadalaviar, nomàrabd'esteriu. A partir de Predalba (València) apareixen les granshortesfins a arribar al gran pla de l'horta de València. Trobemacíimportantsséquies que es remunten a moltsseglesarrere. E l Túriapassa per València, ciutaton el seullit ha sigutdesviat. El Túria té al llarg del seullitnombrososembassaments. Elsseusafluentsvalencianssón modestos"

39. Sónfamoses les seuescrescudes, en especial la del 14 d'octubre de 1957, conegudacom a Gran riuada de València, que amb un cabal de 3.700 m³/s va inundar gran part de la ciutat de Valènciaproduint un caos en la població. Este fet va fer crear un projecte per a desviar el ditllit i evitar posteriorsinundacionsL'anticllit que passa per la zona centre de la ciutats'haconvertit en un espailudicocultural, el Jardí del Túria, onpodemtrobargransespaisenjardinats, zonesesportives, sales d'exposicions, auditorisoberts, i la Ciutat de les Arts i de les Ciències."

40. Rigua de valencia 1957

41. EL CABRIOL també naix en elsMontsUniversals. Després de la presa de Contreras entra el Valènciasalvant un gran desnivell, i entregar les seuesaigües al Xúquer a Cofrentes. El Xúquer fa quasitot el seurecorregutvalenciàencaixat en profundscanons. Només a l'arribar a Sumacárcer (València) s'obri en una gran vega, però a penes li queden 30 quilòmetres per a desembocar en Cullera. Entre Gavarda (València) i Cullera el Xúquer té un llitmeandriforme, ambvoresmoltbaixes que permeten la inundació de gransàreesdurant les gransavingudes". Presa de Contreras

42. Afluents del Xúquer destacables a valènciasón el riuMagre per la esquerra,elriu Escalona, riuSallent i riu Albaida per la dreta. És, també, un riuambmoltsembassaments al llarg de tot el seucurs: La Tosca, Alarcón, Contreras, etc. La principal és la presa de Tous, que va rebentartràgicament en 1982. Des d'esta presa ix un canal que abastixd'aigua a la ciutat de València." Presa de Tous

43. Pantanada de Tousocorreguda el 20 d’octubre de 1982 com a conseqüència del trencament de la presa de Tous.  La causa: les plugestorrencials que arribaren als 700 mm./dia en alguneszones de la Valld’Aiora i la Canal de Navarrés, i originà una riuada de 8.000 m3/seg. aprox. i que arrasà les Riberes del Xúquer. En alguneslocalitats, les pluges arribaren a 1.000 mm. en total des del dia 19 fins al 21. La magnitud del desastre esdevingué a les 19:15h del dia 20 d’octubrequan la presa es trenca desprésd’unesquanteshores en les que l’aiguadesbordava per dalt. El trencament del pantà de Tousoriginà una riuada al Xúquer, superior fins i tots a la de 1864, que arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacionscomAlberic, Carcaixent o Alzira. Moriren 40 persones (d’elles 20 treballadorss’ofegaren en un autobus a travessar el riul’Escalona) i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en elsdiessegüents.

44. "EL RIU XÚQUER és el riuméscabalós de la regió. El Xúquernaix en els Montes Universals, (Conca) i desemboca en Cullera (València) . Té una longitud de 498 km. Entra a Valènciamoltencaixat. A Cofrentes (València) rep per l'esquerra al riuCabriol, el seu principal afluent, que fa quasitot el seurecorregut en terrescastellanomanchegas." El Jucar desde el castillo de Chirel en Cortes de Pallas y en su desenbocadura en Cullera

45. RIUS QUE ES DESENROTLLEN INTEGRAMENT EN LA COMUNITAT Les muntanyesd'Alcoi formen un nuchidrogràfic, de riuscurts que es desenrotlleníntegrament en la comunitat. Acínaixen el riuSerpis (o riuAlcoi) , el riu Girona, el riuGorgos, el riuGuadalest, el riuAmadorio, el riuMontnegre i el riu Vinalopó. Les aigües de totsellssónaprofitades per al reg. El mésimportantés el Serpis que naix en el port de la Carrasqueta i rega la foiad'AlcoiAigües a baix es trobal'embassament de Beniarrés, que rega les hortes de la Safor. El Serpis, desemboca en El Grau (València) ." Embalse de Beniarrés

46. "Cal destacar el riu Vinalopó que ambmés de 100 km de longitud, i una conca de més de 1.200 km2 a penes té un cabal de 0,35 m3/s. No per això falten sobre ellembassaments, que es remunten al segle XVI. Este ésl'únicriuespanyol que no arriba a desembocar en el mar, ja que es perd el seucurs en les marjals i canyissersd'Elx." El TollBlau ,nacimiento del Vinalopo

47. El riu Segura només recorre per Alacant uns 40 km, dels 324 que té. Naix en la serra de Segura i desemboca per Guardamar del Segura (Alacant) . Al seupas per Orihuela (Alacant) és un riumoderadamentcabalós, capaç de donar aigua per als regs del davall Segura." Guardamar del Segura

48. ESPAIS PROTEGITS DE LA COMUNITAT

49. Fes un treball en equip . Maxim 3 persones Selecciona 3 espaisnaturals de la Comunitat , fes un treballamb el seguent guió: Mapa de localització Caracteristiquesgeográfiques Caracteristiquesclimátiques Flora Fauna Politica de proteccio Importancia de la seuaconservacio.

50. ESPERE QUE VOS AGRADE SORT PER AL EXAMEN DEL DILLUNS Inma.