470 likes | 568 Views
JORNADA DE PRESENTACIÓ 22 de MARÇ 2014. - EIX 1 IDENTITAT I CULTURA - EIX 2 ECONOMIA - EIX 3 EUROPA SOCIAL. 22 de MARÇ 2014. EIX 1. IDENTITAT I CULTURA. DRETS LINGÜÍSTICS. Situar la llengua catalana en un pla de normalitat i oficialitat en l'àmbit internacional
E N D
- EIX 1 IDENTITAT I CULTURA- EIX 2 ECONOMIA- EIX 3 EUROPA SOCIAL 22 de MARÇ 2014
DRETS LINGÜÍSTICS • Situar la llengua catalana en un pla de normalitat i oficialitat en l'àmbit internacional • Concebre la diversitat lingüística com un valor que permeti la participació efectiva de totes les comunitats lingüístiques • Aprofitar l'expertesa catalana en la gestió de la diversitat lingüística, aportant el propi model realitzat • Situar la llengua catalana en un pla de normalitat i oficialitat en l'àmbit internacional • Concebre la diversitat lingüística com un valor que permeti la participació efectiva de totes les comunitats lingüístiques • Aprofitar l'expertesa catalana en la gestió de la diversitat lingüística, aportant el propi model realitzat
DRETS CULTURALS • La cultura és indissociable de l'aportació internacional de pobles i nacions • Projecció cultural exterior des d'una perspectiva àmplia ( en consonància PECC 2021) • Barcelona com a capital de creació cultural, creativa i innovadora, del sud d'Europa
ESPORT • L'esport com a via perquè el món conegui la realitat catalana • Fomentar la pertinença a federacions internacionals esportives ( actualment 21) • Aconseguir reconeixement internacional de seleccions, Comitè Olímpic Català, etc
Per una economia productiva catalana al servei de les Persones • Reconstruir un teixit econòmic productiu arrelat al país i al servei de tota la ciutadania • Crear un teixit econòmic social, sostenible, responsable i cooperatiu en l’acció exterior • La internacionalització de l’economia ha de ser contemplada en termes de cooperació, complementarietat i responsabilitat econòmica, social i ambiental
INTERNACIONALITZACIÓ • Catalunya està ben posicionada pel que fa la internacionalització del seu teixit empresarial. • Mantenir aquesta capacitat precisa d’inversions i d’un veritable full de ruta per a la internacionalització empresarial • La internacionalització ha de respectar la transparència, i evitar la corrupció i l’evasió fiscal que afecten la marxa de l’economia global. • La internacionalització ha de prioritzar l’economia productiva al servei de les persones: sostenible a nivell social, ambiental i financer (no especulativa).
COMERÇ I FINANCES • Un marc de relacions comercials justes que permeti desenvolupar-se a tots els països i respecti condicions socials i ambientals (matèries primes...) • Fomentar la producció local descentralitzada i la compra pública ètica per influir sobre proveïdors de béns i serveis en termes de sostenibilitat. • Accés de tots els països als recursos pel finançament del seu sector públic • Controlar l’activitat financera evitant l’especulació i la tolerància amb els paradisos fiscals, amb l’evasió i amb l’excessiva mobilitat de capitals financers • Auditar el deute públic per evitar que aquest s’utilitzi per eixugar deliberadament deutes privats.
LABORAL • Respectar i promoure la llibertat d’associació i llibertat sindical, el reconeixement efectiu de la negociació col·lectiva i el dret de vaga. Eliminació del treball forçós, del treball infantil i eliminació de la discriminació en matèria d’ocupació • Per construir societats justes i inclusives cal aturar la competència a la baixa i respectar el treball digne (ocupació, drets, protecció i diàleg social), també pels joves. • Els agents socials i econòmics catalans han de vetllar perquè en l’acció exterior es respectin aquests principis irrenunciables per crear perspectives de progrés social • TECNOLOGIA: Reduir l’excessiu pes de la política de patents i els drets abusius, reforçar la innovació a Catalunya, facilitar l’accés a la tecnologia i reforçar el paper de les Universitats com actors clau en la recerca, el desenvolupament i la innovació.
EIX 3 L’EUROPA SOCIALLa construcció d’una Europa més social és un objectiu irrenunciable per a tots els pobles i nacions que la conformen.
ON SOM • Retrocés en la cohesió social. Afebliment dels pilars bàsics de l’estat del benestar. • Regressió en la dimensió democràtica i participativa. • Crisi econòmica i increment de desigualtat de les rendes. • Augment dels discursos racistes, xenòfobs i intolerants vers qui és diferent. Increment de partits neofeixistes i neonazis. • Tensió entre la lògica política més tradicional i les noves lògiques participatives.
CAP A ON VOLEM ANAR • La Política de Cohesió social ha d’ocupar el centre dels principis de la Unió Europea. • Manteniment dels mecanismes de protecció i inclusió social. Major dotació pressupostaria als fons de polítiques socials. • Canvis en la política macroeconòmica i l’estratègia contra la crisi econòmica. • Aprofundiment en clau de governança democràtica, més participativa i per tant més inclusiva.
CATALUNYA HA DE PARTICIPAR I S’HA DE COMPROMETRE PER FER UNA EUROPA FEDERAL I UNIDA. UNA EUROPA DE LES CIUTADANES I ELS CIUTADANS QUE RECONEGUI ELS POBLES COM A SUBJECTE D’ACTUACIÓ POLÍTICA I INSTITUCIONAL
- EIX 4 REP. INST. EXTERIOR- EIX 5 COOPERACIÓ- EIX 6 PAU, SEGURETAT I DEFENSA 22 de MARÇ 2014
4. PRESENTACIÓ INSTITUCIONAL EXTERIOR CONCEPCIÓ i DEFINICIÓ: • Catalunya és un país obert i dinàmic amb una diplomàcia pública forta que duu al seu ADN la voluntat de tenir una presència internacional activa: és un dret i és un deure. Les 250 entitats catalanes que han assolit el reconeixement són els ambaixadors catalans a les organitzacions internacionals. • Participa a tota mena de xarxes: europees i internacionals; formals i informals; de moviments socials; universitàries…
OBJECTIUS • Projectar Catalunya al món • Donar a conèixer la realitat del nostre país • Promoure les relacions exteriors multinivell • Promoure una governança global • Concebre la diplomàcia des d’una doble vessant: oficial i no oficial (la de la ciutadania organitzada). • Incloure tots els actors que fan acció exterior: universitats; col·legis professionals (malgrat encara no poden estar en organismes internacionals); ONG; entitats i associacions de sector diferents; institucions governamentals…
REPRESENTACIÓ EXTERIOR A TRAVÉS DE: • Àmbit institucional: aconseguir situar-se en l’esfera internacional en el lloc que li correspon com a societat democràtica i com a subjecte polític i de dret. Ha de promoure la presència institucional multinivell on es promoguin especialment espais d’interlocució del municipalisme. • Diplomàcia pública (àmbit cívico-social): presència a les xarxes internacionals per obtenir el ple reconeixement i presència com a delegació catalana, sinònim de l’expressió plural del dinamisme de la nostra societat.
EL FUTUR: • L’acció exterior catalana ha d’estar basada en les accions que es faran des del Govern, el Parlament i els municipis (entre d’altres) així com la diplomàcia pública (societat civil a l’exterior, que podrà arribar a espais on l’acció governamental no arriba). • Presentar Catalunya al món com un país del s. XXI comporta assumir uns drets i uns deures i, per tant, volem que el nostre país esdevingui un motor d’un nou model de relacions internacionals: participatiu, compromès socialment, nacionalment i internacionalment.
CATALUNYA COMPROMESA AMB EL REPTE GLOBAL DEL DESENVOLUPAMENT • La cooperació és una de les bases per demostrar al món que un país és responsable i està compromès amb els reptes globals i amb l'eradicació de les desigualtats. • El benestar i la seguretat del nostre país estan relacionats directament amb el futur de la resta de països del planeta. • Els tractats internacionals insten a la cooperació i assistència mútues.
LA COOPERACIÓ CATALANA, UN VALOR DE LA NOSTRA SOCIETAT • La cooperació catalana ha estat producte de l'esforç de la seva societat civil. • La solidaritat i la cooperació amb les persones més desafavorides ha de ser un principi rector de país. • Catalunya ha de desplegar els diferents mecanismes de cooperació dins d’un marc de competències pròpies en matèria d’actuació exterior. • La cooperació catalana reconeix les entitats de la societat civil com a actors internacionals amb legitimitat i capacitat de generar impactes en l’eradicació de la pobresa.
COOPERACIÓ MUNICIPAL • La cooperació municipal catalana va ser el primer nivell de l’administració que es va implicar a promoure iniciatives de cooperació al desenvolupament. • Caldrà una estratègia de política multilateral de cooperació per garantir un control i seguiment dels recursos. • Molts municipis tenen iniciatives de cooperació que han generat dinàmiques locals molt actives.
EIX 6 PAU, SEGURETAT I DEFENSA Els estats, al segle XXI, s’han de plantejar la seguretat i la defensa a partir d’un nou paradigma que doni respostes als reptes actuals i al concepte de SEGURETAT HUMANA Imatges de l’Exèrcit Popular Català
PRINCIPIS D’ACTUACIÓ • Política de defensa: màxima eficàcia en objectius, màxima eficiència de mitjans, màxima flexibiliat de resposta. • El subjecte de protecció és la ciutadania de Catalunya (no l’Estat) i l’objectiu és col·laborar en la construcció d’un món segur i en pau. • Catalunya pot contribuir-hi activament provoment la democràcia participativa, la mediació en situacions de conflicte i la no violència. • L’esdeveniment d’una cultura de pau és un procés lent, que requereix passes intermèdies ( algunes de les quals de caràcter militar no ofensiu)
PERILLS I RISCOS PER LA SEGURETAT DE CATALUNYA • Agressions militars exteriors • Agressions terroristes • Delinqüència organitzada • Desastres ecològics • Dificultats d’accés de la població a béns essencials. • Desestabilització regional • Vella política europea de defensa • Proliferació nuclear • Pobresa i exclusió • Violència de grup Els exèrcits convencionals no són un instrument vàlid per resoldre els principals perills i amenaces a la seguretat (i de vegades els agreugen). Una Catalunya sense exèrcit no sols és possible, sinó desitjable.
UN MÓN SEGUR I EN PAU • Catalunya ha de col·laborar econòmicament en operacions de pau legals i legítimes, destinant una part del “dividend de pau” per a això. • Cal aprofitar la rica experiència d’organitzacions socials, moviments i centres per la pau. • Apostem per establir polítiques que redueixin les violències directes, estructurals i culturals i perquè Catalunya sigui un actor protagonista en les institucions de pau, convivència i diàleg entre països.
EIX 7 SOCIO AMBIENTAL- EIX 8 MIGRACIONS - EIX 9 POLITIQUES DE DONES - EIX 10 CONEIXEMENT 22 de MARÇ 2014
PETJADA ECOLÒGICA de CATALUNYA • Forta base industrial, especialitzada (18,5% al 2010) • Sector serveis diversificat (71,2% 2010) • Agricultura (1,1% al 2010) Forta dependència exterior • Model energètic • Model agroalimentari • Sobre-emissions de CO2 Acaparament d'espai vital aliè!
RESPONSABILITAT GLOBAL .CAT? • Convé adaptar el nostre propi model a la realitat contemporània, especialment en relació a una governança ambiental per a un bon (con-)viure global. • Nous enfocaments (límits planetaris, coherència de polítiques per al desenvolupament, principi d'extraterritorialitat, etc). Impulsar l'economia ecològica • Substitució d'energies fòssils, nuclears i centralitzades. Estalvi i eficiència. Transport públic, etc. • Relocalització model agroa-alimentari i energètic, etc.
ESPAIS POLÍTICS PER A UNA CATALUNYA AUTODETERMINADA I SOCIO-AMBIENTALMENT RESPONSABLE 1. Pèrdua de biodiversitat global .CAT Analitzar i reduir la contribució catalana, via: • Importacions (fusta, d'energètics, peix, soja, manufactures..) • Emissions GEI • IED CAT • Instruments públics d'internacionalització. 2. Escalfament global: reducció dels GEI .CAT • Transició a les energies renovables i descentralitzades. Apostar per mobilitat sostenible. • Edificació i urbanisme sostenible. • Agricultura ecològica i de proximitat. 3. Anticooperació ambiental global, en general • Model agroalimentari de proximitat • Re-localització energètica • Estalvi i eficiència (energia i materials).
EIX 8 MIGRACIONS I PROTECCIÓ INTERNACIONAL Catalunya sempre s’havia definit com a terra d’acollida: des dels inicis del segle passat les migracions havien sigut una constant amb alts i baixos depenent del moment històric i econòmic.
Amb la globalitat els moviments humans s’han intensificat i s’han convertit en un fenomen natural en un món cada vegada més comunicat a tots els nivells. ____________________________________________
A. UNA NOVA VISIÓ SOBRE LES MIGRACIONS. Des de Catalunya s’han elaborat instruments legals i de consens per assolir la igualtat de drets i deures, la cohesió social i la ciutadania plena de les persones immigrades: • El Pacte Nacional per a la Immigració (Desembre 2008). • La Llei d'acollida de les persones immigrades i retornades a Catalunya (abril 2010)
B. IMMIGRANTS I EMIGRANTS La Crisi econòmica i social a Catalunya, l'augment de l'atur han transformat la realitat del flux migratori. Catalunya és ara a la vegada país d'immigració i d'emigració. C. L’ASIL EN UNA CATALUNYA AMB ESTAT PROPI • Catalunya, garant dels drets humans, haurà de ser garant necessàriament del dret d’asil. • Catalunya hauria de recuperar l’esperit de la Convenció de Ginebra i complir amb l’obligació d’atorgar protecció internacional a aquelles persones que acreditin “un temor fonamentat de persecució”. En resum i el que és cert és que a Catalunya mai no hauria de passar això:
EIX 9 POLÍTIQUES DE DONES: GOVERNANÇA DEMOCRÀTICA PER A L’EQUITAT Catalunya, en les seves relacions internacionals, ha de vetllar perquè s’insti els governs a promoure els drets de les dones.
Participació i visibilitat de les dones: • Reconèixer i donar valors als sabers i als coneixements de les dones. • Igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació, al treball, a l’economia, al poder • Aconseguir una societat més equilibrada, justa i equitativa entre dones i homes. Drets sexuals i reproductius i salut • Dret al propi cos. • Promoure la formació afectivosexual d’infants i adolescents. • Tenir en compte les diferències entre dones i homes en temes relacionats a la salut. • Establir mesures específiques perquè les dones grans tinguin una vellesa digna.
Treballs, temps i cura de les persones: • Igualtat d’oportunitats en la promoció i accés a professions i activitats, salaris i condicions laborals. • Impulsar polítiques de temps que contemplin el del treball remunerat, el de cura i el de realització personal. • Coresponsabilitat en les tasques de cura de les persones i el treball domèstic. • Anàlisi crítica de la realitat de la globalització del treball de cura.
Polítiques públiques i pressupostos per a l’equitat de gènere: • Promoure l’equitat efectiva en les polítiques públiques. • Anàlisi dels pressupostos amb perspectiva de gènere per a reduir les desigualtats existents. Eradicació de la violència masclista: • Eradicar els estereotips de gènere que possibiliten exercir violència contra les dones (en l’àmbit cultural, educatiu, dels mitjans de comunicació...)
EIX 10 CONEIXEMENT, CIÈNCIA I TECNOLOGIA EL CONEIXEMENT ÉS UNS DELS BENS MÉS VALUOSOS DELS QUE DISPOSA EL PAÍS
LA SOCIALITZACIÓ • CATALUNYA ÉS MOTOR DE CREACIÓ I CONEIXEMENT CIENTÍFIC AL SUD D’EUROPA I CALEN POLÍTIQUES QUE POTENCIEN UN SISTEMA EDUCATIU ARTICULAT EN LA RECERCA I LA INNOVACIÓ DESDE TOTS ELS NIVELLS • LES POLÍTIQUES PÚBLIQUES HAN DE MIRAR DE TREBALLAR A FONS PER ENFORTIR ACTUACIONS ADREÇADES A REDOBLAR LA CAPACITAT DEL COL·LECTIU QUE TREBALLA EN I+D, ESPECIALMENT AQUELLS QUE ES DEDIQUEN A LA RECERCA. A TRAVÉS D’AQUELLES INSTÀNCIES EUROPEES QUE AFAVOREIXIN LES OPORTUNITATS PER ACCEDIR A PROJECTES I CONSORCIS TANT DE L’ÀMBIT PRIVAT COM DEL PÚBLIC • CATALUNYA NO POT RESTAR AL MARGE D'UNA POLÍTICA QUE REFORCI EN EL SEU PLA INTERIOR I EXTERIOR EL DESENVOLUPAMENT TECNOLÓGIC. ENS CAL UNA RESPOSTA PRÒPIA A BASE DEL FOMENT DE LA FORMACIÓ EDUCATIVA EN TOTS ELS SEUS CICLES I UNIVERSITÀRIA, D’ESTÍMUL DE LA INNOVACIÓ I TAMBÉ DE CONSTRUCCIÓ DE LES ALIANCES NECESSÀRIES
LA INTERNACIONALITZACIÓ • EL CAMP DEL CONEIXEMENT ÉS L’OPORTUNITAT PER POSICIONAR CATALUNYA AL MÓN I EL MÓN A CATALUNYA. ENS CAL POSAR EN VALOR LA NOSTRA DIPLOMÀCIA CIENTÍFICA.EL NOSTRE TALENT I EL SEU POSICIONAMENT EN EL CONTEXT GLOBAL ÉS I SERÀ LA MILLOR MANERA DE SITUAR EL PAÍS I ELS SEUS VALORS AL MÓN I PER POSICIONAR ALHORA EL MÓN A CATALUNYA. • NOTÉ CAP FUTUR, UNA POLÍTICA CIENTÍFICA I TECNOLÒGICA QUE NO CERQUI LA CREACIÓ I PARTICIPACIÓ EN XARXES TRANSNACIONALS COM A OBJECTIU PRIORITARI • L’ACCIÓ EXTERIOR HAURIA D'AFAVORIR LES XARXES DE COOPERACIÓ DE CONEIXEMENT OBERT I LLIURE, ON ES RECONEGUI L'AUTORIA PERÒ ON AQUEST CONEIXEMENT NO QUEDI MONOPOLITZAT PEL CONTROL D'UNS QUANTS.
ELS VALORS • CONEIXEMENT I RECERCA S’HAN DE FER EN BASE A LA COHERÈNCA DE POLÍTIQUES DOMÈSTIQUES AMB ELS GRANS PROBLEMES GLOBALS COM COM ARA EL RESPECTE ALS DRETS HUMANS, EL DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC, LA CONSERVACIÓ DE LA BIODIVERSITAT O EL CANVI CLIMÀTIC. • CAL DONCS UNA VISIÓ HOLÍSTICA, GLOBAL I DE VALORS HUMANÍSTICS DEL CONEIXEMENT, AIXÍ COM DE LES POLÍTIQUES QUE SE’N DERIVEN. • HEM DE VOLER I TREBALLAR PERQUÈ EL NOSTRE SISTEMA DEL CONEIXMENT ESTIGUISUSTENTAT PER VALORS I PRINCIPIS AL SERVEI DEL BÉ COMÚ DE LES GENERACIONS PRESENTS I FUTURES.