Tradicions catalanes S. XXI

1. Tradicions catalanes S. XXI A través del calendari Cultura popular catalana

2. Tradicions d’hivernDe Tots Sants a Reis • TOTS SANTS “Per tots Sants capes i mocadors grans” • La castanyada • Castanyes, moniatos, pinyons i “Els panellets”.

3. la castanyada • Església (tocant a morts nit de l’1 de novembre) • Els campaners havien de tocar a difunts tota la nit per tal que ningú no s'oblidés de resar per les ànimes del purgatori i pels fidels difunts. • Els veïns els duien menjar calent: les castanyes, vi dolç, panellets. • Àpats funeraris (Eivissa). “Mengem i beguem que si ell hi fos menjaria i beuria”

4. Els panallets • Els padrins regalaven panellets als seus fillols • Els panellets són uns pastissos petits, i de diverses formes, fets a base de massapà o moniato, ametlles, ou i sucre. I pinyons! • Castenyes, moniatos i moscatell • Cal situar l'origen dels panellets al s. XVIII, quan tenien un caràcter sacramental.

5. Actualment els panellets han esdevingut productes molt populars consumits per totes les classes socials. • Ja el 1807, segons explica el Baró de Maldà, eren molt populars i es venien al carrer; antigament es venien panellets i castanyes en unes parades situades al carrer de l'Hospital de Barcelona.

6. Pels volts de Nadal • La Fira de Santa Llúcia (13 de desembre)

7. Nit de Santa LLúcia • També és el nom amb què es coneix la "Festa de les lletres catalanes" que des del 1951 se celebra aquesta nit. El certamen, fundat per Josep Maria Cruzet el 1951, atorga actualment el Premi Sant Jordi de novel·la, el Premi Carles Riba de poesia, el Premi Folch i Torres de narrativa infantil, el Premi Joaquim Ruyra de narrativa juvenil, i el Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions. • A Gelida:un espectacle pirotècnic anomenat "LLÚCIAFOC" organitzat per la Colla de Diables de Gelida. 2008.

8. El calendari d’advent: de 21 a 28 dies, se celebren els quatre diumenges més pròxims a Nadal. • El Caganer. Apareix en ple Barroc.(S.XVII, més populars al S.XIX). Símbol de properitat i bona sort. Adova la terra.

9. El pessebre Tradició pessebrista:El seu origen podria estar en les antigues creences de tenir imatges dels déus a casa com a protecció. El pessebre vivent

10. El Tió de Nadal “Caga tió, tió de Nadal no caguis arengades que són salades caga torró que és més bo!” -L’escalfor: regals!

11. La Nit de Nadal • La missa del Gall: A mitjanit després de cantar el gall. • El cant de la sibil·la: és un cant gregorià, S.X. Ripoll. Fins S.XVI a Catalunya i a Mallorca encara ara. • Fer cagar el Tió • Els plats típics: Escudella i carn d’olla i pollastre farcit

12. Nadal i Sant Esteve Els àpats: • L’escudella i carn d’olla • El Gall d’Indi • El Pollastre farcit • El cava • Les neules i els torrons • Per Sant Esteve : Els Canelons

13. Els pastorets • La lluita del bé i del mal, pastors i dimonis. • Ve dels drames religiosos medievals. Els textos més antics en català d'aquest tipus de teatre daten del segle XV. Al s. XIX i XX és quan apareixen els primers textos dels Pastorets. • Josep Ma. Folc i Torres, 1916.

14. La festa de l’Estandard Mallorca, 31 de desembre (Conquesta de 1229) • És la festa civil més antiga d’Europa no s’ha deixat de celebrar mai

15. Cap d’Any Sopar de cap d’any i… “Un gra de raïm amb cada campanada” Dia 1 de gener Dinar familiar

16. La Festa de REIS(ÚLTIMA FESTA DEL CICLE) -6 de gener, la festa dels més petits -Dia 5 al vespre cavalcades pels pobles i ciutats, la carta als reis, joguines i carbó. -Els Reis Mags -El tortell de Reis (la fava)

17. Sant Medir3 de març • A Sant Cugat i a Gràcia (Bcn) • Sant Medir, segons conta la llegenda, va ser agafat quan plantava faves que tot seguit creixien i ja podia collir. • La llegenda del forner de Gràcia es va curar per devot a Sant Medir. • Pelegrinatge a l’ermirta de St. Cugat amb caramels.

18. Per Sant Josep El carnaval: saturnalia romanes -El rei del carnestoltes –divendres-. -El regnat: dissabte i diumenge –les rues- -La mort –dimecres-.Enterrament de la sardina. El Dijous Gras: la botifarra d’ou i la coca de llardons.

19. Les falles (St. Josep, 19 de març) Les falles de València: 300 ninots, només se’n falva una per votació popular. -La crema Catalana de Sant Josep “De Joans, Joseps i ases, n’hi ha per totes les cases”

20. Setmana Santa (pels volts de Pasqua) • A Catalunya ha anat perdent el fervor religiós del desdejuni, la penitència, misses, etc. • Diumenge de rams: les palmes i palmons. Padrins i fillols. Benedicció. • El mercat del Ram de Vic (875). El mercadal.

21. Les processons • Dijous Sant de Verges: la dansa de la mort. • Edat mitjana. Text del S.XVIII. Escenificació de la passió de Jesucrist pels carrers del poble. Herència de les danses macabres • Esquelets dansant • Festa tradicional d’interès nacional

22. La Passió • Espectacle dramàtic basat en la vida, passió, mort i resurrecció de Jesucrist. Quaresma i Setmana Santa. • Primeres representacions S.XV • Esparreguera (1611) i Olesa de Montserrat (1642). Actuació de més 500 persones. • Ve de l’Ed.Mitjana.

23. La Mona de Pasqua • El Diumenge de Pasqua el padrí regala la mona al fillol • Fi de l’abstinència. Ous i carn • Ara derivació de cap els ous de xocolata. Dels ous a les figures dels famosos. Mitjan S.XIX

24. Les caramelles • De dissabte de Glòria a dilluns de Pasqua. • Colles que canten pels carrers cançons i danses de música popular amb lletres religioses. • Ara amoroses o satíriques. • S.XV • Balcons, vara i donatiu. • Súria. 8 colles i mig miler de cantaires • Goigs del Roser • Resurrecció de Crist/naturalesa

25. La sardana • Dansa popular catalana i ball nacional de Catalunya

26. La sardana • Es balla en cercle seguint la música interpretada per una cobla. • El nom pot fer referència tant al ball com a la música. • La música de la sardana és tocada per una cobla, que en general consta de 12 instruments tocats per 11 músics. Quatre d'aquests instruments (tenora, tible, flabiol i tamborí) són instruments típicament catalans; els altres quatre són més convencionals (contrabaix, trompeta, trombó i fiscorn.

27. El mes d’abril • Sant Jordi • La llegenda de Sant Jordi • La festa del llibre i la rosa • La mare de Déu de Montserrat

28. Sant Jordi • Patró de Catalunya • La diada més popular de Catalunya • El dia dels enamorats • Les roses i els llibres (Dia mundial del llibre 1923 a Catalunya i 1995 UNESCO)

29. La llegenda • La vila de Montblanc • Una bèstia que menjava persones • La princesa i el cavaller • De la sang del drac en va néixer un roser

30. Mare de Déu de Montserrat • El 27 d’abril • La moreneta • Festa religiosa • La llegenda del Cavall Bernat. Llenyataire-cavall ràpid-dimoni-penya assenyalant el cel.

31. Maig i juny • El corpus: festa de l’església catòlica destinada a venerar l’eucaristia. • El dijous següent de l’octava pentacosta. És una festa mòbil. • La patum o l’ou com balla

32. La patum • Festa tradicional i popular. • 1454 processó més antiga. • Foc i pirotècnia • L'any 1983 va ser declarada per la Generalitat de Catalunya festa tradicional d'Interès Nacional i el 25 de novembre de 2005 fou declarada «Obra Mestra del Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat» per la UNESCO.

33. Sembla que ve de l’antiga processó de corpus • El tabal marca el ritme de la música i les danses dels cavallers. • Entremesos de: • Les maces (lluita d’àngels i dimonis), les guites (monstre mig mula, mig drac), l’àliga (símbol de la ciutat de Berga), els nans (capgrossos), els gegants, el tirabol (ball de cloenda). • 100 dimonis fan explotar petards al ritme de la música. • Exaltació del foc: la guita i els plens.

34. 5 dies de festa. Actes de cada dia: Dimecres: Passades al migdia i al vespre en honor a les autoritats. Dijous: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre. Divendres: Passada infantil a les 10h, Patum infantil de lluïment al migdia i Patum infantil completa al vespre. Dissabte: Entrega dels títols de Patumaire i Patumaire d'Honor i Passada al Vespre en honor als administradors i les places de Berga. Diumenge: Patum de lluïment al migdia i Patum completa al vespre