Nouvinguts a Catalunya: llengües, actituds i identitats Àngel Huguet-Canalis

1. Nouvinguts a Catalunya: llengües, actituds i identitats Àngel Huguet-Canalis Grup de Recerca Consolidat “Plurilingüisme i Educació” (Referència núm. 2009SGR 00874) Gener, 2011

2. RECERQUES RECENTS SOBRE “IMMIGRACIÓ-LLENGUA-ESCOLA” 1. Estudis sobre l’adquisició del català i del castellà 2. Estudis sobre la Hipòtesi d’Interdependència Lingüística 3. Estudis sobre actituds vers el català i el castellà / relacions llengua - identitat 4. Estudis sobre las relacions entre actituds i competències lingüístiques

3. ALGUNS RESULTATS I CONCLUSIONS (I): L’adquisició del català i del castellà (Navarro i Huguet, 2010) • En ambdues llengües els escolares immigrants obtenen puntuacions notablement inferiors per a qualsevulla de les àrees analitzades (Comprensió Oral, Morfosintaxi, Ortografia, Comprensió Escrita, Expressió Escrita, Expressió Oral Lèxic-Morfosintaxi, Expressió Oral Organització de la Informació, Fonètica, Lectura Correcció Lectora, Lectura Entonació)i índexs derivats (PG1 i PG2), mostrant-se significatives totes les diferències analitzades • Es detecten importants relacions entre nivell de coneixement lingüístic (català i castellà) i el temps d’estada al nostre país Font: Navarro, J. L. i Huguet, À. (2010). Conocimiento del catalán y castellano por parte del alumnado inmigrante. Revista de Educación, 352, 245-265

4. Figura 1: Evolució del coneixement de català i castellà (índex PG1) en funció del temps d’estada i tot diferenciant entre alumnat d’origen autòcton (n=93) i d’origenimmigrant (n=28) Notes: * Diferències SÍ significatives per al contrast “-3 anys” vs. “+3 anys” en llengua castellana (F1,26=5,196; p=0,0311) i en llengua catalana (F1,26=8,141; p=0,0084). * Mitjana dels immigrants en català = 52,333, i en castellà = 43,218. Diferències SÍ significatives de coneixement de català entre “autòctons” i “immigrants” (F1,119=112,546; p<0,0001), i també de coneixement de castellà (F1,119=98,916; p<0,0001). * Mitjana dels immigrants en català = 52,333, i en castellà = 43,218. Diferències SÍ significatives de coneixement de català i castellà entre “autòctons” (F1,184=25,955; p<0,0001), i NO significatives entre “immigrants” (F1,54=2,764; p=0,1022).

5. Figura 2: Evolució del coneixement de castellà (índex PG1) en funció del temps d’ estada i tot diferenciant entre alumnat d’origen hispanoamericà (n=19) i no-hispanoamericà (n=30). Contrast alumnat autòcton (n=44) / 1r ESO Font: Huguet, À.; Navarro, J. L. i Janés, J. (2007). La adquisición del castellano por los escolares inmigrantes. El papel del tiempo de estancia y la lengua familiar. Anuario de Psicología, 38(3), 357-375.

6. ALGUNS RESULTATS I CONCLUSIONS (II): La Hipòtesi d’Interdependència Lingüística (Huguet, 2008) • Els processos de transferència i interdependència lingüística des de la llengua de l’escola (català) al castellà, es produeixen en igual mesura entre escolars autòctons que quan ens referim a escolars d’orígens lingüístics diversos • En tot cas, la dispersió de les puntuacions ens indica: a) que aquests últims es troben molt allunyats dels seus igual autòctons pel que fa al coneixement real de dites llengües, i b) que si alguna cosa caracteritza el seu coneixement lingüístic és la variabilitat i heterogeneïtat • Determinades habilitats serien més susceptibles d’ésser transferides que d’altres (les situades a un nivell més profund, davant les ubicades a un nivell més superficial) Font: Huguet, À. (2008). Interdependencia lingüística y práctica educativa. Un estudio con escolares de origen inmigrante. Infancia y Aprendizaje, 31(3), 283-301.

7. r = 0,913 (p<0,0001) Figura 3: Rectes de regressió corresponents al conjunt de participants (índex PG1) Nota: L’eix X, d’abscisses, representa els valors corresponents a llengua catalana, i l’eix Y, d’ordenades, a llengua castellana

8. r = 0,847 (p<0,0001) r = 0,830 (p<0,0001) Figura 4: Rectes de regressió corresponents als col·lectius d’autòctons i immigrants (índex PG1) Nota: L’eix X, d’abscisses, representa els valors corresponents a llengua catalana, i l’eix Y, d’ordenades, a llengua castellana

9. ALGUNS RESULTATS I CONCLUSIONS (III): Actituds envers el català i el castellà / relacions llengua-identitat (Huguet et al, 2008 / Lapresta et al, 2008) • En relació al català, dominen les actituds favorables tant en el cas de l’alumnat autòcton com immigrant, si bé en aquest últim grup la presència d’actituds neutres no és menyspreable • En relació al castellà, entre els immigrants dominen les actituds favorables, però les neutres tenen una important representació. Per contra, en el cas dels autòctons es reparteixen gairebé per igual, i apareix un percentatge destacable d’actituds desfavorables • Si analitzem les actituds dels immigrants per àrea d’origen, els llatinoamericans són el col·lectiu que mostra les actituds menys favorables al català i les més favorables al castellà. A més a més, el seu discurs identitari té un ancoratge basat en aquesta llengua mentre que en altres grups té una vessant més instrumental Font: Huguet, À.; Janés, J. i Chireac, S.-M. (2008). Mother tongue as a determining variable in language attitudes. The case of immigrant Latin American students in Spain. Language and Intercultural Communication, 8(4), 246-260. Lapresta, C.; Huguet, Á. y Janés, C. (2008). Anàlisi discursiva de les actituds lingüístiques de l’alumnat nouvingut a Catalunya. Una aproximació qualitativa. Dins Secretaria per a la Immigració (ed.). Recerca i immigració (pp.: 133-152). Barcelona: Generalitat de Catalunya (Col. “Ciutadania i Immigració” – núm. 1)

10. Figura 5: Percentatge d’actituds desfavorables, neutres i favorables envers el català (alumnat autòcton i immigrant)

11. Figura 6: Percentatge d’actituds desfavorables, neutres i favorables envers el castellà (alumnat autòcton i immigrant)

12. Figura 7: Puntuació mitjana de les actituds manifestades envers cadascuna de les llengües en funció de l’àrea d’origen dels immigrants Nota: El contrast estadístic en el cas de la llengua catalana mostra diferències SÍ significatives entre el col·lectiu Llatinoamericà i la resta (llevat del corresponent a la Unió Europea), i el mateix succeeix en el cas de la llengua castellana però en sentit invers en relació als col·lectius més representats (Àfrica-Magrib àrab i berber, i Europa de l’Est).

13. ALGUNS RESULTATS I CONCLUSIONS (IV): Les relacions entre actituds i competències lingüístiques (Querol i Huguet, 2010) • En el cas de la llengua catalana, s’observa una clara relació “competència vs. actituds”, tant en el cas dels autòctons com el dels immigrants • Per a la llengua castellana, si bé entre els immigrants es destaca una relació positiva, aquesta relació no apareix entre els autòctons • L’explicació a tal circumstància, probablement, s’ha de cercar en el fet de que el tema lingüístic no és quelcom neutre, i molt més a la societat catalana on els fets històrics han deixat una empremta clarament perceptible (qüestió que sense cap mena de dubte escapa a gran part dels nouvinguts) Font: Querol, M. i Huguet, À. (2010). Conocimiento lingüístico y actitudes lingüísticas. Un estudio sobre sus relaciones en el alumnado de origen inmigrante en Cataluña. Segundas Lenguas & Inmigración, Monográfico 1, 79-102[en línia]http://www.segundaslenguaseinmigracion.es/ [Consulta: 3 de desembre de 2010]

14. Figura 8: Rectes de regressió corresponents al conjunt del participants (respectivament, índexs PG1 en català/castellà vs actituds lingüístiques envers el català/castellà) Català: r=0,375 (p<0,0001) Castellà: r=-0,107 (p=0,2414)

15. Figura 9: Rectes de regressió corresponentsa la relació actituds i competències lingüístiques en llengua castellana (respectivament, alumnat autòcton i alumnat immigrant) Autòctons: r=0,068 (p=0,5180) Immigrants: r=0,584 (p=0,0008)