PLA LOCAL D’HABITATGE DE SANT SALVADOR DE GUARDIOLA

1. Ajuntament de Sant Salvador de Guardiola PLA LOCAL D’HABITATGE DE SANT SALVADOR DE GUARDIOLA Participació ciutadana en l’Avanç

2. Document tècnic que té com a finalitats, d’una part definir les polítiques locals d’habitatge pels propers 6 anys (2008-2014), i de l’altre possibilitar la concertació d’aquestes polítiques entre la Generalitat de Catalunya i l’Ajuntament. Pla Local de l’Habitatge (PLH)

3. 1.1. ESTRUCTURA RESIDENCIAL 1.1.1. Situació i estructura territorial del municipi 1.1.2. Estructura urbana residencial del nucli o nuclis urbans 1.2. PARC D’HABITATGES EXISTENT 1.2.1. Característiques físiques i detecció de situacions d’infrahabitatge 1.2.2. Característiques de tinença i ús i detecció de situacions d’utilització anòmala 1.3. POBLACIÓ 1.3.1. Anàlisi demogràfic. Projeccions de població i de llars 1.3.2. Sense llar i altres col·lectius e situació o risc d’exclusió social 1.4. DEMANDA D’HABITATGE 1.5. OFERTA D’HABITATGE 1.5.1. Evolució del sector de l’habitatge al municipi 1.5.2. L’oferta de mercat 1.5.3. L’oferta d’habitatge de protecció oficial o d’iniciativa pública 1.6. PLANEJAMENT 1.6.1. Planejament territorial i urbanístic supramunicipal 1.6.2. Planejament urbanístic municipal 1.6.3. Altres plans i projectes amb incidència en l’habitatge 1.7. RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS EN MATÈRIA D’HABITATGE 1.7.1. Organització i recursos dedicats a polítiques d’habitatge 1.7.2. Patrimoni municipal de sòl i habitatge 1.7.3. Actuacions públiques desenvolupades en matèria d’habitatge Continguts. Anàlisi

4. 2.1. PROBLEMÀTICA D’ACCÉS A L’HABITATGE I AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS DE NOUS HABITATGES 2.1.1. Accés a l’habitatge. La demanda exclosa 2.1.2. Necessitats d’habitatges 2.2. PROBLEMÀTICA I NECESSITATS EN MATÈRIA DE REHABILITACIÓ 2.3. COHERÈNCIA ENTRE PLANEJAMENT URBANÍSTIC I NECESSITATS D’HABITATGE 2.4. COHERÈNCIA ENTRE RECURSOS I INSTRUMENTS MUNICIPALS NECESSITATS D’HABITATGE Continguts. Diagnosi

5. 3. OBJECTIUS I ESTRATÈGIES 3.1. OBJECTIUS DEL PLA LOCAL D’HABITATGE 3.2. ESTRATÈGIES DEL PLA LOCAL D’HABITATGE 4. PROGRAMA D’ACTUACIÓ 4.1. ACTUACIONS I PROGRAMES 4.2. CALENDARI 4.3. AVALUACIÓ ECONÒMICA-FINANCERA 4.4. ACTUACIONS FORA DEL PROGRAMA D’ACTUACIÓ 5. EXECUCIÓ DEL PLA 5.1. GESTIÓ I AVALUACIÓ DEL PLH 5.2. PARTICIPACIÓ CIUTADANA EN EL DESPLEGAMENT I SEGUIMENT DEL PLH 5.4. CONCERTACIÓ DEL PLH Continguts. Proposta

6. CALENDARI ESTIMAT

7. PRIMERS RESULTATS DE L’ANÀLISI

8. Estructura residencial

9. 1086 habitatges principals. 414 secundaris .Total 1500 habitatges Hi ha un 26% d’ habitatges secundaris La gran majoria del parc d’habitatges està en bon estat. (99%) Només hi ha un 3% d’habitatges de lloguer. Només hi ha un 1% d’habitatges buits. S’han detectat 2 habitatges en situació d’infrahabitatge. Hi ha al terme 23 cases antigues abandonades. El 100% dels habitatges són de tipologia unifamiliar. Parc d’habitatges

10. 3.069 habitants empadronats l’u de gener de 2008. De 1998 a 2008 la població ha crescut un 72%. El saldo migratori és elevat, però quasi no hi ha població estrangera. Població

11. Projeccions demogràfiques S’han considerat quatre escenaris: • Escenari endògen. Sòls natalitat i defuncions. • Escenari moderat. Afageix baixa migració. • Escenari intermedi. Migració alta i baixa formació de llars. • Escenari màxim. Migració alta i alta formació de llars.

12. Projeccions de poblacióEvolució futura de la població de 2008 a 2014

13. Projeccions de llars Evolució del nombre de llars de 2008 a 2014

14. Principalment la immigració comarcal i darrerament intercomarcal de famílies amb fills que busquen llars unifamiliars amb jardí, per viure al camp i així millorar la qualitat de vida. En segon terme hi ha l’emancipació dels joves del municipi que no sempre troben el que necessiten. Aquest segment de la població constitueix el gruix dels demandants d’habitatge més assequible. Al no trobar-lo molts d’ells han d’emigrar. Darrerament es detecta un increment de demanda d’habitatge de tipologia més petita entre la gent gran del municipi. Al no existir aquest producte a Guardiola, molta gent gran emigra. Característiques de la demanda d’habitatge

15. La constitueixen els demandants d’habitatge que no poden accedir al mercat o que no troben la tipologia d’habitatge adequada a les seves necessitats. Hem vist que això es dóna principalment entre segments de població jove o entre gent gran. Amb poders adquisitius diferents i motivacions també diferents però en una certa coincidència en el producte que voldrien i no troben. Quantificar la demanda exclosa de mercat és difícil i cal recorre a diferents bases de dades econòmiques i socials. Demanda exclosa

16. Els serveis socials del municipi han detectat un total de 9 famílies que viuen en infrahabitatges o en barraques. Sense llar i altres col·lectius en risc d’exclusió social

17. L’oferta al municipi és exclusivament d’habitatge unifamiliar. Dins aquest segment, l’oferta és molt variada però quasi exclusivament d’habitatges de segona ma. El producte que té més mercat és un habitatge unifamiliar de 200 m2 amb un solar de 800 m2 a un preu de 320.000 € aprox. El producte més econòmic és un habitatge de 90 m2 en un terreny de 200 m2 a un preu de 190.000 € aprox. El mercat de lloguer és inexistent al ser la demanda molt superior a l’oferta. Els productes no arriben a sortir al mercat. Totes les immobiliàries consultades tenen llista d’espera. Oferta d’habitatge

18. No hi ha cap habitatge de protecció oficial en tot el municipi. A Can Calbet hi ha en vies de gestió una promoció de 36 habitatges de protecció oficial. A la zona C, que correspon a Guardiola, el preu màxim de l’habitatge protegit ( 90 m2 ), amb plaça d’aparcament, és de 162.938 €. Això representa un 17% de diferència entre el preu actual de mercat i el preu de protecció oficial en habitatges similars de 90 m2. Oferta d’habitatge públic

19. Segons les vigents NNSS del municipi, les 3.701 Ha d’extensió es qualifiquen de: Sòl urbà, 161 Ha (4,35%) Sòl urbanitzable, 9,07 Ha (0,25%) Sòl no urbanitzable, 3.531 Ha (95,40%) El sòl urbanitzable està totalment exhaurit i ja ha passat a sòl urbà. Hi ha urbanitzacions que es troben en sòl no urbanitzable. Planejament urbanístic municipal I

20. Taula potencial d’habitatges segons el planejament: existents aprovats en vies Nuclis històrics 533 80 63 Ravals 52 - - Urbanitzacions 915 - 36 Totals 1.500 80 99 1.679 El potencial d’habitatge social és de 36 habitatges. Planejament urbanístic municipal II

21. Bens immobles de propietat municipal: Solar d’equipaments d’el Calbet de 33.060 m2. Solar d’equipaments del carrer Pesarrodona de 6.850 m2. Solar d’equipaments “PP nou accés al nucli” de 7.750 m2. L’ajuntament no disposa actualment d’habitatges socials de la seva propietat. L’altra font de creació de patrimoni municipal de sòl i habitatge prové del 10% d’aprofitament mitjà en les noves promocions, encara en vies d’aprovació. Patrimoni municipal de sòl i habitatge

22. Fer efectiu el dret a un habitatge digne per els sectors socials menys afavorits del municipi. Impedir l’emigració de part de la població, per no trobar al municipi l’habitatge que necessiten. Impulsar la conservació i rehabilitació dels tots habitatges que ho necessitin, particularment les masies i habitatges rurals detectats en estat ruïnós. Objectius generals. Què volem aconseguir amb el PLH?

23. Incrementar sòl per a habitatges de protecció Nou sòl urbanitzable (POUM) Modificació condicions sòl urbanitzable Destinar sòl d’equipaments Gestionar sòl existent per habitatges de protecció Sectors no desenvolupats Sòl Nous habitatges Venda o lloguer Dret de superfície Promoció pública Habitatges dotacionals Promoció d’habitatges Estratègies. Què podem fer? Rehabilitació Borses d’habitatge Sensibilització i incentius Optimitzar parc d’habitatges Habitatges existents Millores, reformes Ajuts al lloguer Ajuts per pagar l’habitatge

24. Estratègies per disposar d’habitatge protegit. Sòl SI Promoció d’habitatges L’Ajuntament disposa de sòl? NO Hi ha reserves d’habitatge protegit? NO SI Mesures per obtenir habitatges protegits Mesures per obtenir reserves en el planejament - Modificar pla per obtenir HDP - Modificar/revisar pla per delimitar nous sectors (POUM) - Modificar pla per modificar terrenys que no eren aptes per HPO (passar unifamiliar a plurifamiliar, canvi d’usos, etc.) • - Reparcel·lació • Obtenir sòl a partir del desenvolupament • de sectors (aprofitament de cessió o cessió • sistemes HD) • Forçar el desenvolupament de polígons i • sectors (canvi del sistema d’actuació) • - Cessió anticipada de sistemes HD • - Compra de sòl (o permuta) • - Expropiació • - Convenis amb la propietat

25. Estratègies per disposar d’habitatge protegit. 2 promoció d’habitatges SI - Promoció HPO venda - Promoció HPO lloguer - Promoció HDP-lloguer/cessió L’Ajuntament té capacitat per promoció d’habitatges protegits? Gestió Ajuntament Altres agents • Venda de sòl a altres agents per fer-hi HPO • Dret de superfície perquè altres agents promoguin • HPO de lloguer • Concessions perquè altres agents promoguin HDP • de lloguer • - Empresa mixta NO

26. Estratègies per optimitzar el parc existent. Mobilitzar habitatges buits L’Ajuntament no ha de posar recursos Serveis reglats (Generalitat i altres) • - Avallloguer: garantia de cobrament del lloguer durant 6 mesos • Borses d’habitatge de lloguer (mediació per al lloguer social i borsa jove • d’habitatge) • Assegurances de caució i multirisc • Subvencions per fer obres • Assessorament legal • Preu de lloguer just • Programa de cessió • -Programa d’adaptació de l’habitatge per a persones amb problemes de mobilitat • - Ajuts a la rehabilitació • D’edificis: accessibilitat, instal·lacions, patologies • D’habitatges: habitabilitat, instal·lació serveis, sostenibilitat Optimitzar parc d’habitatges. Com es pot fomentar? • Gestió: finestreta única • Oficina Local d’Habitatge • Punt d’informació d’habitatge Ajuntament Organs supramunicipals L’ Ajuntament ha de posar recursos Serveis propis de l’ajuntament

27. Estratègies per optimitzar el parc existent. Mobilitzar habitatges buits L’Ajuntament no ha de posar recursos Serveis reglats (Generalitat i altres) • - Ajuts al lloguer (fins a 240 € mensuals) • Renda bàsica d’emancipació (210 € mensuals) • Ajuts personalitzats a l’allotjament Ajuts per pagar l’habitatge. Quins ajuts es poden oferir? • Gestió: finestreta única • Oficina Local d’Habitatge • Punt d’informació d’habitatge Ajuntament Organs supramunicipals L’ Ajuntament ha de posar recursos Serveis propis de l’Ajuntament

28. Estratègies. Implicacions

29. Participació ciutadana • TALLER DE DIAGNOSI (Avui) • DIAGNOSI. Quines són les principals problemàtiques d’habitatge al municipi? • ESCENARIS. Dels escenaris de creixement plantejats, quin ens sembla més probable? I més desitjable? • OBJECTIUS. Quines problemàtiques s’haurien d’atendre de forma prioritària? • ESTRATÈGIES. Què hauríem de fer? Què podem fer? • TALLER DE PROPOSTES (març/abril) • PROPOSTES. Quines actuacions preveu el PLH? • ORGANITZACIÓ I GESTIÓ. Qui ho farà? Quan? Com?