Decadència S.XVIII

1. Decadència S.XVIII

2. Introducció Despotisme Il·lustrat Il·lustració Neoclassicisme Forma de govern Aplicació de la il·lustracióa les arts i la literatura Moviment filosòfic

3. Context Històric El 1700, s’obri un conflicte successori entre felip d’Anjou, i l’arxiduc Carles d’Austria. El pretendent austriacista trobà suport en la Corona d’Aragó, sobretot de les classes populars (maulets), confiades que les alliberaria de la pressió senyorial. La Guerra de Successió que els va enfrontar acabà el 1715 amb la victòria del pretendent francés, que fou coronat amb el nom de Felip V de Borbó i instaurà una monarquia despòtica fortament centralitzada. La batalla d’Almansa (25 d’abril del 1707) i la caiguda de Xàtiva possibilitaren l’annexió d’aquest regne al de Castella.

4. La conseqüència política directa de la derrota fou l’abolició del règim jurídic propi (els Furs) i de l’autonomia monetària i fiscal de la Corona d’Aragó pel Decret de Nova Planta. • En l’aspecte sociolingüístic, la nostra comunitat lingüístia patia un nou esquarterament: tractat d’Utrecht. • Tot i aquestes circumstàncies el català és l’única llengua de la vida diaria. • Pel que fa a l’ensenyament, la llengua pròpia del país es el vehicle habitual en els estudis primaris. A la universitat predomina el llatí per damunt del castellà • L’Esglèsia valenciana va ser una via important de penetració del castellà en les capes més populars.

5. Del BARROC a la IL.LUSTRACIÓ • L’augment demogràfic va afavorir l’economia i comença una industrialització primitiva, especialment a Catalunya. • El segle XVIII està marcat pel moviment il.lustrat, un corrent intel·lectual que retorna a la confiança en la raó com a base del coneixement. • L’interés de mots erudits per l’estudi i la revitalització de la llengua prepara el camí de la Renaixença del segle vinent. El procés de substitució lingüística comporta l’aparició d’escrits en defensa de la llengua (apologies). Destaquen : -Carles Ros -Lluís Galiana • El Neoclassicisme, moviment estètic generat per la Il·lustració, intenta actualizar els models grecs i llatins seguint unes normes que fugen dels excessos i els contrastos propis de l’estètica barroca.

6. Dona preferència a la raó sobre els sentiments, imposa regles que s’han de complir a les obres literàries Es considera als escriptors grecs i llatins com exemples a imitar Es rebutja allò fantàstic, s’escriu per educar i no per entretindre Consideració de la correció i l’harmonia com elements fonamentals de l’obra literària Característiques de les Obres

7. La Poesia • 1.Continuació de l’estética barroca • 2.Poesia neoclàssica • - imita formes i temes clàssics • - trets ordre, claredat, harmonia i equilibri • - autors com Joan Ramis o Andreu Febrer • 3.Poesia romàntica • - major manifestació dels sentiments que • desembocà en el Romanticisme Tres camins diferents

8. El Teatre • - Regla de les tres unitats • - Temes històrics, mitològics i biblicoreligiosos • - Finalitat didàctica o moral • - Tragèdia en vers com gènere predominant Conviuen Teatre Popular Teatre Barroc Teatre Neoclàssic

9. Joan Ramis i Ramis • VIDA: • Va nàixer a Maó el 27 d’abril del 1746 • Fill de Bartomeu Ramis i de Caternia Ramis • Estudià a Mallorca retòrica i filosofia • Tot seguit cursà estudis de dret civil i canònic a Avinyó • Era advocat de professió • Va ser un dels fundadors de la Societat Maonesa de Cultura , que te seu a casa seua, el 1778 • Va morir a Maó el 12 de febrer de 1819

10. OBRES 1ª etapa 2ª etapa 3ª etapa 4ª etapa 1783-1793 Conreu historiogràfic passà en un primer pla respecte al literari Escriu obres dramàtiques neoclàssiques en les quals sap adaptar el català, amb una inusitada habilitat Compondrà elegies i es dedicarà més al seu treball Inicià una febril tasca editorial, publicant nombroses obres de temàtica històrica Els temes i paratges de menorca en què és més gustos i saludable el peix • Resum topogràfic i historiogràfic de Menorca • Pasos i medides de Menorca i la seua correspondència amb els de Castella • Alqueries de Menorca • Història civil i política de Menorca • Lucrècia • Arminda

11. Lucrècia(J.Ramis) • És l’obra teatral més important del s.XVIII • L’argumentrecreaciód’unallegenda romana, el mite de Lucrècia • 5 Actes A imitaciódelsclàssics • Forma mètricaApariatsalexandrins • L’obraestàlligadaalscorrentseuropeus i defensa la llibertat, l’atac contra la tirania

12. La Prosa • Prosa erudita Obres en defensa de la llengua com Instruccions per a l’ensenyança de minyons • Prosa narrativa  destaquen obres com Rondalla de rondalles de Lluis Galiana i diversos assaigs (Calaix de sastre).

13. Lluís Galiana i Cervera VIDA: Naix a Ontinyent el 1740. Estudia als col·legis de València,Ontinyent i Oriola. Clergue dominicà del País Valencià. Erudit de mentalitat barroca. Va estar en contacte amb il·lustrats valencians com Gregori Maians i Carles Ros. Mor el 1771 al seu poble natal. OBRA: Rondalla de rondalles: -Pertany a la prosa de ficció -Es va publicar de forma anònima -Era de caràcter popular -Es fa una narració protagonitzada per dos enamorats -Es situa al marge dels corrents de l’època.

14. L’ assaig • És un gènere literari en prosa, de caràcter no ficcional, que usa el relat • per tal d'explicar el pensament del seu autor en els diversos aspectes del • coneixement. La voluntat estètica forma part del discurs assagístic, però • la finalitat prioritària del missatge és la de comunicar idees amb una • clara explicitació autorial. Destaca: • El Calaix de sastre: • Escrit per Rafael d’Amat. • Consta de seixanta volums a manera de dietari. • L’autor deixa constància de la vida a la Barcelona de la seua época.

15. Josep Ullastre • VIDA • Naix a Banyoles l’any 1690. • Escriptor i eclesiàstic de Sant Martí de Peralada. • Mor el 1762 a Peralada. OBRA Pietosa Gramatical Exercici del cristià… Gramàtica catalana embellida amb dos ortografies...

16. Carles Ros i Hebrera VIDA Nascut a València (1703) Es notari de professió i escriptor. Defensor i propagador de la llengua catalana. • Va morir a València als setanta anys.

17. Carles Ros i Hebrera • Epítome del origen y grandezas del idioma valenciano • Cualidades y blasones de la lengua valenciana • Apologètiques • Práctica de ortografía para los idiomas castellano y valenciano Obres • Gramaticals • Breve diccionario valenciano castellano • Diccionario valenciano castellano • Vocabularis

18. Autors valencians que escriuen en castellà • Gregori Maians i Siscar • Francesc Pérez i Baier

19. RAFA ROS SELFA • JAVIER PÉREZ MENGUAL • PABLO OLCINA DOMÍNGUEZ • RAFA RIBES PUIG • DAVID ROMERO ORTOLÁ