60 likes | 296 Views
Pàg. 91. 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement. “L’ànima és acte d’un cos que en potència té vida , és a dir, d’un cos organitzat ”. Antropologia Què és l’ésser humà?: Crítica a l’antropologia orficopitagòrica
E N D
Pàg. 91 1. Aristòtil1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement “L’ànima és acte d’un cos que en potència té vida, és a dir, d’un cos organitzat” • Antropologia • Què és l’ésser humà?: Crítica a l’antropologia orficopitagòrica Cos i ànimano són dues substàncies distintes (dualisme) sinó dos elements inseparables d’una única substancia: l’ésser humà. Per tant: • No és una unió accidental sinó substancial, on: • Negació de la immortalitat de l’ànima • Què és l’ànima?
Pàg. 92 1. Aristòtil1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement • Tipus d’ànima Tots els éssers vius tenen ànima però no tenen el mateix tipus de vida (les mateixes capacitats i funcions) Hi ha tres tipus d’éssers segons el grau de perfecció de la seva ànima:
Pàg. 92 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement “No hi ha res en l’enteniment que abans no hagués estat en els sentits” • Teoria del coneixement: teoria de l’abstracció • Negació del coneixement com a reminiscència (ja que l’ànima és mortal) • L’ésser humà com a unitat d’operacions: pot conèixer mitjançant l’ànima i el cos • El punt de partida de tot coneixement és l’experiència (empirisme): • Ara, el coneixement més alt (ciència o episteme) només s’assoleix de forma gradual:
Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement • Graus del coneixement
Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement • Coneixement intel·lectual: l’abstracció • L’ésser humà es distingeix de la resta dels animals per la seva capacitat de raonar però raona a partir de fer ús dels conceptes (que són la base de tot coneixement científic): Com es forma un concepte? • Rebuig de l'innatisme platònic • No hi ha conceptes innats deslliurats de l’experiència. Els conceptes els ha produït el nostre Enteniment però no són arbitraris: els ha elaborat a partir de les imatges sensibles que reté la nostra ment • El procés que ho fa possible rep el nom de “Abstracció” • Realisme gnoseològic • El concepte és universal i necessari però només és a la ment humana, en quan que intel·ligible, encara que és un reflex de l’estructura i la natura de les coses (essència) M1 M2 S1 FS Abs. FA • S2
Pàg. 93 1. Aristòtil 1.4 El problema de l’ésser humà i del coneixement • El procés d’abstracció • És resultat de la intervenció de l’enteniment: • Enteniment pacient (potència): és passiu, a través dels sentits les coses hi deixen la seva empremta: la imatge mental que sintetitza les qualitats que els diversos sentits capten dels objectes • Enteniment agent (acte): a partir de les dades impreses, per formar el concepte (que és universal), prescindeix dels trets individuals i concrets (accidents)i separa (abstrau) allò que tenen en comú tots els objectes d’una mateixa classe (essència) Empremtes Objectes José Vidal González Barredo