Fites més importants del coneixement celest des d’Aristòtil fins als nostres dies.

1. Fitesmés importants delconeixementcelest des d’Aristòtil fins als nostres dies.

2. La terra no es trobaba en repós. Nicolàs de Cusa (1401-1464), en 1464 va plantejar que la Terra no s´encontraba en repós i que l´univers no es podia concebir comfinit, començantd´alguna manera a desbaratar-se el sistema imperantfins a eixemoment.

3. Teoriesheliocentristes. Nicolàs Copérnic (1473-1543) reprèn les idees heliocentristes i proposa un sistema en el qual el sol es troba immòbil en el centre de l'univers i al seu al voltant giren els planetes en òrbites amb «moviment perfecte», és a dir circular. Aquest sistema copernicà, no obstant això, emmalaltia dels mateixos o més errors que el geocéntric postulat per Ptolomeu en el sentit que no explicava el moviment retrogrado dels planetes i errava en la predicció d'altres fenòmens celestes. Copérnic per tant va incloure igualment epiciclos per a aproximar-se a les observacions realitzades.

4. Lleis del moviment planetari. JohannesKepler (1571-1630) despesa molts anys tractant de trobar la solució als problemes que es tenien amb el sistema enunciat per Copérnic, utilitzant models de moviment planetari basats principalment en els sòlids perfectes de Plató. Amb les dades completes obtinguts després de la mort de Brahe, arriba per fi a l'enteniment de les òrbites planetàries provant amb el·lipses en comptes dels models perfectes de Plató i va poder llavors enunciar les seves lleis del moviment planetari. 1ª. Els planetes giren al voltant del Sol en òrbites el·líptiques estant aquest en un dels seus focus 2ª. Una línia dibuixada entre un planeta i el sol escombra àrees iguals en temps iguals. 3ª. Publicada anys després al món (1619): El cub de la distància mitja al sol és proporcional al quadrat del temps que tarda a completar una òrbita.

5. Teoria heliocentrista. Galileu Galilei (1564-1642) va ser un dels defensors més importants de la teoria heliocentrista. Va construir un telescopi a partir d'un invent de l'holandès Hans Lippershey i va anar el primer en utilitzar-lo per a l'estudi dels astres descobrint els cràters de la Lluna, les llunes de Júpiter, les taques solars i les fases de Venus. Les seves observacions tan sols eren compatibles amb el model copernicano. El treball de Galileu ho enfronto a l'Església Catòlica que ja havia prohibit el llibre de Copérnico de Revolutions. Després de diversos enfrontaments amb els religiosos en els quals va ser protegit pel papa Urbà VIII i a pesar de les comandes de moderació en la difusió dels seus estudis, Galileu va escriure El Diàleg sobre els dos màxims sistemes del món, en aquesta obra va ridiculitzar la posició de l'església a través de Simplicio el simplón.

6. Llei de la gravitación universal Isaac Newton va promulgar les seves tres lleis que van llevar definitivament l'empirisme en l'explicació dels moviments celestes. Aquestes lleis són: -Un cos roman en repòs o en moviment en línia recta i a una velocitat constant tret que una força externa actuï sobre ell. -La força aplicada per un cos sobre un altre, genera una força d'igual magnitud sobre el primer però en direcció contrària. La Llei de la gravitación universal diu que: ''Dos cossos s'atreuen u a l'altre amb una força que és directament proporcional a la massa de cadascun i inversament proporcional al quadrat de la distància que els separa.‘‘

7. Teoria de la Relativitat General. Albert Einstein va exposar la seva Teoria de la Relativitat General de la qual es deduïx que l'univers no és estàtic sinó que s'expandeix, Einstein no obstant això li va introduir una constant cridada cosmològica per a «detenir» l'expansió i adequar la seva teoria als coneixements del moment.