EL FENOMEN GIFFEN

1. EL FENOMEN GIFFEN Noemí López Joan Vilà Carles Quiles Anna Canal

2. CONTINGUT • Experiment a l’aula • Els Béns Giffen • Equació de Slutsky & comportament Giffen • Breu història. Cas de “La fam Irlandesa” • Experiment al laboratori • Experiment a la Xina • Conclusions

3. 1. EXPERIMENT A L’AULA • Població pobre de Romania: • Renda 12 € • Bé inferior; ARRÓS.1 bol 1€ 300 kcal • 1,6€ 300 kcal • Bé de luxe; CARN. 1 bistec 4€ 300 kcal • Kcal mínimes; 1800 OBJECTIU;Maximitzar utilitat que em proporciona la carn, gastant tota la renda i assolint les kcal mínimes.

4. CONCLUSIONS • Acostar-nos a un exemple real l’arròs com a bé Giffen • Observem un cas simplificat on comprem més d’un bé quan augmenta el seu preu, anant en contra de l’enfocament Marshallià clàssic.. • Encara que el bé s’ha encarit, la nostra necessitat ens ha portat a augmentar el seu consum.

5. Funció de demanda d’un bé NO Giffen Px Funció de demanda d’un bé Giffen (py,m) donats 2. ELS BÉNS GIFFEN Px X X

6. Un bé Giffen és un bé que posseeix una corba de demanda amb pendent positiu  • Δ PREUΔQUANTITAT • PREUQUANTITAT • Trenca la llei de la Demanda Marshalliana (relació negativa PREU-QUANTITAT)

7. *S'han de complir tres condicions necessàries per l’existència de conducta Giffen: 1.El bé en qüestió ha de ser un bé inferior.(*) 2.Hi ha d'haver una escassesa de béns substitutius 3.El bé ha de representar una part important del pressupost del consumidor. (*) si es compleix que el bé en qüestió ha de ser tan inferior que l'efecte renda sigui major que l'efecte substitució, llavors la llista és condició necessària i suficient.

8. - Efecte renda i efecte substitució • El consumidor s’alimenta amb carn i patates  la seva R.P. va del punt A al B (òptim C). • Si augmenta el preu de les patates, la R.P. es desplaça del punt A al D  l’augment de preu porta a comprar-ne una major quantitat. Q patates B D C E Q carn A

9. Explicació teòrica: -En aquest exemple les patates són un bé Giffen. Quan augmenta el seu preu, el consumidor és més pobre  l’efecte renda el porta a voler comprar menys carn i més patates i l’efecte substitució el porta a voler comprar més carn i menys patates. L’Efecte-renda és superior a l’Efecte-substitució

10. - Bé ordinari • En els casos de béns ordinaris, augmenta el preu del bé 1( el preu del bé 2 es queda igual)

11. - Bé Giffen • Ens trobem amb un preu molt barat i un de no tant. • Quan augmenta el preu, en lloc de disminuir el consum del bé 1, l’augmenta.

12. En l’actualitat tenim escassos exemples reals de béns Giffen. • És discutit el cas de “ la fam irlandesa del segle XIX” • L’elasticitat preu de la demanda dels béns Giffen és positiva.

13. 3. EQUACIÓ DE SLUTSKY & COMPORTAMENT GIFFEN

14. Equació de Slutsky & Comportament Giffen • Bé normal • < 0 • >0

15. Equació de Slutsky & Comportament Giffen • Demanda marshalliana i demanda hicksiana (bé Normal)

16. Equació de Slutsky & Comportament Giffen • Bé Giffen

17. Equació de Slutsky & Comportament Giffen • Demanda marshalliana i demanda hicksiana (bé Giffen)

18. A través de l’equació de Slutsky podem saber si un bé és Giffen o no: • Si Px creix: ES  <0 ER  <0 • Si >0  bé x ésGIFFEN

19. 5. EXPERIMENT AL LABORATORI L’any 1991 els economistes Battalio, Kagel & Kogut fent ús de l’economia experimental van idear un experiment on poguessin trobar conductes Giffen donada la dificultat de trobar casos reals com a conseqüència de les exigents condicions que tenen aquest tipus de béns.

20. EXPERIMENT: • OBJECTIU; demostrar que l’aigua de quinina era un bé Giffen per a les rates. • Individus: 6 rates dins una caixa de Skinner durant 3 hores. • Bé de luxe; Cervesa de blat de moro • Bé inferior; Aigua de quinina

21. Preu; AIGUA<CERVESA Preu venia donat amb la quantitat de líquid que obtenien amb cada pressió. • Renta; número de pressions a les quals tenien accés.

22. L’experiment consistia en posar les rates en una caixa de Skinner durant 3 hores. • La caixa tenia dos dispensadors de líquid que s’accionaven amb una palanca. • Primerament, es volia demostrar que l’aigua era un bé inferior pera les rates. En aquesta primera prova se’ls hi canviava la renta y s'observava si es consumia més o menys quantitat del bé respecte la primera elecció.

23. 4 de les 6 rates van revelar que l’aigua era un bé inferior.( Bé inferior; respon de forma oposada als efectes renta; en augmentar l'ingrés d'un individu aquest compra menor quantitat del bé)

24. Ara l’experiment s'enfocava amb el comportament d’aquestes 4 rates. El següent pas va ser canviar el preu de l’aigua de quinina per veure si existia una relació entre preu i quantitat demandada. • Tres de les quatre rates van seguir una conducta Giffen.

25. Posteriorment aquests tres economistes van estudiar les conductes de cada rata; com canviaven les quantitats demandades a cada preu i a cada canvi d’ingrés. • A través d’un treball economètric van definir les funcions de demanda de les rates i els termes de la funció de Slustky.

26. Les conductes de les rates van ser diferents, per a algunes l’aigua era un bé fortament inferior mentre que per altres la relació entre preu i quantitat era indirecta. • Les rates van ser inconstants en les seves decisions.

27. Considerant que totes elles estaven sota les mateixes condicions Battalio, Kagel & Kogut van arribar a la següent conclusió: • La conducta Giffen depèn de les preferències de cada individu, però no de les característiques del propi bé.

28. 6. EXPERIMENT A XINA “Giffen Behaviour: Theory and Evidence” Jensen, Robert & Miller, Nolan (2007) Harvard University

29. Model de conducta Giffen: Característica - preferència Giffen Behaviour: Theory and Evidence (cf w, tf w) (cb w/pb, tb w/pb) pb augmenta pf = 1 i pb < 1

30. Giffen Behaviour: Theory and Evidence

31. Gansu

32. Hunan

33. CONDICIONS • Un bé “molt” inferior • Que suposi una gran part del total del pressupost Gansu  Hunan  (Derivats farina fets a casa) • Famílies ni massa pobres ni massa riques ISCS Initial staple calorie share Marc d’interès: Màxim 80 %

34. Modificació exògena del preu Via subsidis  Vals amb reducció d’aprox. D’un 20% preu • Pocs substituts del bé bàsic Hunan gairebé cap Gansu  • Bé trobat en una sola forma

35. PROCÉS • Mostra: 1300 famílies amb dietes simples  3661 persones Carn i aliments bàsics • Segregació de la mostra en 4 grups: • 1 control • 3 tractament (amb subsidi) • Subsidis  Juny - Octubre • 3 recollides dades: • Abril: sense subsidi (punt de partida) • Setembre: amb subsidi (baixa preu) • Desembre: sense subsidi (puja preu)

36. Poques llars  No afectar preu mercat • Vals: Els no utilitzats es perdrien No intercanviables per diners ni altres aliments • Qui no complia les normes exclòs del programa • Mostra famílies Xines per sota límit de pobresa • BANC MUNDIAL  1 $ persona/dia

37. RESULTAT GANSU poca evidència comportament Giffen 3 Condicions crítiques: • Un bé “molt” inferior • Que suposi una gran part del total del pressupost • Famílies ni massa pobres ni massa riques ISCS > 85 %  Carn 1 % • Modificació exògena del preu • Pocs substituts del bé bàsic  vegetals • Bé trobat en una sola forma Fideus, tallarines,...  comprats fets

38. HUNAN ¡NO GIFFEN!  SI GIFFEN!  SI GIFFEN! 

39. 7. CONCLUSIONS • Primera evidència empírica rigorosa comportament Giffen • Ironia: comportament Giffen en els aliments més consumits en la nació més populosa del món!! • Exemples trobats en un marc tipus “Irlanda S. XIX” • Món actual  GRAN DIFICULTAT de trobar el comportament GIFFEN • Nous focus d’estudi (Sud - Amèrica)