12. Descolonització i Tercer Món

1. és La descolonització la rendibilitat econòmica dels imperis: afavorien a una minoria, exigien elevats costos per administrar-los i defensar-los 12. Descolonització i Tercer Món el procés d’independència política que va posar fi als imperis colonials (1945-65) per causa de elements deguts a l’impacte de la SGM elements apareguts a l’interior de les metròpolis en relació a • les colònies: • enfonsament del mite de la potència colonial invencible • sentiment antioccidental i independentista fomentat pels japonesos a l’Àsia Oriental • difusió dels ideals antinazis de llibertat i democràcia • formació i desenvolupament de guerrilles contra els ocupants en relació a • la rendibilitat política dels imperis: • intel·lectuals que defensaven posicions anticolonialistes • augment de població que prenia consciència de les reivindicacions anticolonials i s’oposava a les guerres que defensaven els imperis la força dels moviments anticolonialistes i d’alliberament va influir en 12.1. Les causes de la descolonització basats en • el nou equilibri internacional: • pèrdua d’importància de les antigues potències colonials • posició anticolonialista de les noves potències líders carismàtics (Nehru, Gandhi, Ho Chi Minh, Nasser, Sukarno, Senghor, Lumumba) ideologies diferents com són • les noves organitzacions internacionals: • Carta fundacional de l’ONU: igualtat dels pobles i dret d’autodeterminació • paper de tribuna internacional a favor de la independència • de caràcter comunista (Indoxina, Indonèsia) • de defensa cultural (Sédar Senghor, Nehru) o d’identitat religiosa

2. van ser Les colònies asiàtiques 12. Descolonització i Tercer Món les iniciadores del moviment descolonitzador a través de negociacions i guerres d’alliberament simultànies o successives • Índia: • existència del Partit del Congrés (Nehru i Gandhi) i la Lliga Musulmana (Ahmet Jinnah) • 1945: laboristes al govern britànic (Attlee), inici de negociacions i 1948 com a data d’abandonament • Lord Mountbatten (darrer virrei): procés de cessió del poder, política repressiva, recolzament als musulmans contra el Congrés i enfrontaments hindús / musulmans • partició: Unió Índia i Pakistan • continuació dels litigis: interns (Bangla Desh, 1974) i fronterers (Caixmir) • Indonèsia: • ocupació nipona: foment de l’actitud antioccidental i tolerància de les guerrilles • 1945: proclamació unilateral de la independència (Ahmet Sukarno) • enviament de tropes holandeses • pressions de GB i l’ONU • negociacions de l’Haia • 1949: acceptació de la independència: Estats Units d’Indonèsia com són els casos de 12.2. Les primeres independències asiàtiques • Indoxina francesa (Vietnam, Laos, Cambodja): • 1945: les forces comunistes del Vietminh (Ho Chi Minh) proclamen la RD del Vietnam • enviament de tropes franceses i conflicte (1946: Leclerc / Giap) • 1950: internacionalització • 1954: derrota francesa a Dien Bien Phu • Conf. de Ginebra: independència de Laos i Camboja i partició de Vietnam (paral·lel 17) • continuació de la guerra per conseguir la unificació i participació dels EUA

3. 1917: Declaració Balfour i immigració massiva de jueus • SGM: holocaust • 1945: insurrecció de l’Haganà • 1947: resolució de l’ONU • 1948: proclamació d’Israel (Ben Gurion) Al Próxim Orient conflueixen • problema palestí: • èxode i ocupació israeliana • OAP (1964): acció directa i terrorista (abandonada des de 1974) • 1977: Egipte reconeix Israel • 1978: Camp David • 1987: 1a. intifada • 1991: Conf. Madrid: inici negociacions (“pau per territoris”) • 1993: zones aut. Gaza i Jericó • 2000: 2a. intifada i radicalisme islamista 12. Descolonització i Tercer Món a través de problemes polítics i interessos econòmics destacant el naixement d’Israel l’oposició entre Israel i els països àrabs arran de va provocar la ha donat lloc a • expulsió dels palestins dels territoris lliurats a Israel i reclusió en camps de refugiats • no reconeixement de l’estat jueu pels estats àrabs 4a guerra (Yom Kippur, 1973): negociacions 1a. guerra (1948-49) degut a 3a. guerra (dels Sis Dies, 1967): ocupació territoris i esclafament exèrcits àrabs 12.3. Els conflictes al Pròxim Orient • atac de la Lliga Àrab (Egipte, Síria, Aràbia Saudita, Jordània, Iraq, Líban, Iemen) • rebuig israelià i ocupació de Jerusalem i el Nègueb • 1949: armistici (partició de Jerusalem i noves zones per a Israel) 1953: britànics fora del Sudan amb fets com va influir sobre 2a. guerra: invasió del Sinaí Egipte: cop d’estat (Nasser), rep. va aconseguir aprofitada per 1956: nacionalització canal de Suez (ocupació franco-britànica, suport soviètic, pressió nord-americana) revoltes i noves repúbliques: Iraq (1958), Somàlia i Mauritània (1960), Iemen del Sud (1962) va afavorir • Iran: • 1951: cop d’estat (Mossadeq) i nacionalització dels jaciments petrolífers • 1953: cop d’estat (va tornar el xa al poder) i occidentalització del país • 1979: l’ayatollah Khomeini puja al poder (rep. islàmica) moviment panarabista complementat amb • defensa de la identitat cultural islàmica • lligams de cooperació i d’ajut entre països islàmics • oposició a l’estat d’Israel caracteritzat per

4. La descolonització del continent africà 12. Descolonització i Tercer Món al temps que augmentava va produir-se la consciència anticolonial i la voluntat d’independència entre 1955 i 1975 Àfrica subsahariana manifestada a distingim el Con Sud africà • Conf. de Nova Delhi (1947) • Conf. de Bandung (1955): • dret dels pobles a la sobirania, igualtat de les nacions, condemna a les discriminacions racials, rebuig a les intervencions estrangeres, voluntat neutralista, etc. l’Àfrica del nord 12.4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (1) • Algèria (França): • colònia molt poblada d’immigrants • 1954: fundació del FAN (Ben Bella), insurrecció, enviament de tropes i forta repressió • 1958: crisi política i pujada de De Gaulle al poder • 1959: reconeixement del dret d’autodeterminació • 1960 i 1961: rebel·lió de colons francesos • negociacions i referèndum • 1962: independència • Marroc i Tunísia (França): • rebel·lions nacionalistes (Istiqlal i Destur) • repressions i negociacions amb els poders locals • indep. del Marroc (1956: Muhammad V) • indep. de Tunísia (1957; Rep.: Habib Bourguiba) • colònies espanyoles: • 1956: incorporació del Rif al Marroc • 1968: indep. de Guinea Equat. • 1969: cessió d’Ifni al Marroc • 1975: cessió del Sàhara a Marroc i Mauritània, amb l’oposició del Front Polisario (RASD)

5. distingim 12. Descolonització i Tercer Món Àfrica subsahariana el Con Sud africà • l’Àfrica britànica: • Ghana: independència pactada (Nkrumah, 1957) • Nigèria (1960) • Sierra Leone (1961) • Tanganika (1961) • Uganda (1962) • Kenya (1963): insurrecció dels Mau-Mau (1950-53) • Rep. de Sud-Àfrica: • 1961: proclamació de la ind. per part dels colons blancs i instauració de l’apartheid • lluita contra la discriminació racial i per la ind. real (Congrés Nacional Africà, Nelson Mandela) • 1990: inici del procés per suprimir l’apartheid (alliberament de Mandela, derogació de lleis discriminatòries) • 1993: nova constitució • 1994: primeres eleccions multiracials on cal parlar de • l’Àfrica francesa: • 1947: insurrecció a Madagascar • 1958: proposta: autonomia o indep. • 1958: ind. de Guinea (Sékou Touré) • 1960: ind. de Costa d’Ivori, Senegal, Gabon, Mali, Txad, ... • Rhodèsia del Nord: ind. el 1963 (Zàmbia) • Rhodèsia del Sud: • 1965: proclamació unilateral d’ind. per part dels blancs i instauració d’un apartheid • 1980: consecució del poder per la majoria negra, abolició de l’apartheid i proclamació de Zimbabwe 12.4. Bandung i l’impuls descolonitzador (La descolonització d’Àfrica) (2) • Congo Belga (Zaire): • 1958: el Moviment Nacional del Congo (Lumumba) reclama la ind. • 1960: Bèlgica accepta • conflicte de Katanga afavorit pels belgues i mort de Lumumba • 1965: cop d’estat (Mobutu) • Portugal: • 1955: aparició de moviments guerrillers, generalització de la insurrecció, erosió del règim dictatorial de Salazar • 1974: Revolució dels Clavells • negociacions i ind. (Angola, Moçambic, Guinea Bissau) • Namíbia (colònia alemanya sota el control d’Àfrica del Sud): • moviments independentistes amb el suport d’Angola • 1988: acord per a la ind. • 1989: primeres eleccions generals • 1990: independència

6. designava El Tercer Món el conjunt de països 12. Descolonització i Tercer Món compartien no alineament amb cap dels blocs característiques derivades del subdesenvolupament econòmic han continuat amb el neocolonialisme com ara equival a caracteritzat per 12.5. El Tercer Món i els problemes heretats del colonialisme • escassa renda per càpita • malnutrició • analfabetisme • gran creixement demogràfic • majoria de població activa agrària • països subdesenvolupats • perifèria (/ centre) • Sud (/ Nord) • empobrits (/ enriquits) dependència comercial (relacionada amb l’intercanvi desigual) dependència financera (dels prèstecs del món desenvolupat i els organismes internacionals i de les inversions exteriors) dependència tecnològica (que implica pagament de royalties)