270 likes | 411 Views
L’adopció internacional des de la consulta en post-adopció. Esther Grau Associació CRIA, FAMÍLIA I ADOPCIÓ Adopción Internacional y Nacional: Familia, educación y pertenencia: perspectivas interdisciplinares y comparativas (MICINNCSO2009-14763-C03-01 subprograma SOCI) DIXIT
E N D
L’adopció internacional des de la consulta en post-adopció Esther Grau Associació CRIA, FAMÍLIA I ADOPCIÓ Adopción Internacional y Nacional: Familia, educación y pertenencia: perspectivas interdisciplinares y comparativas (MICINNCSO2009-14763-C03-01 subprograma SOCI) DIXIT 7 de juny de 2010
Implicacions socials de l’adopció internacional • L’adopció internacional ha sofert gran augment en molt poc temps • L’adopció internacional ha modificat la concepció de l’adopció: l’ha “normalitzat” i l’ha fet “visible” • L’adopció internacional forma part del canvi en la concepció de models familiars • El creixement de l’adopció internacional coincideix amb el creixement de la immigració; hi ha similituds i diferències
Implicacions familiars de l’adopció internacional • Afillar un infant del qual se’n sap molt poc i amb passat més o menys llarg • Incorporar diferències racials i culturals • Possibilitat de rebre un/a fill/a amb “necessitats especials”: • Efectes dels factors de risc relacionats amb les etapes pre, peri i postnatals • Efectes de les pèrdues • Efectes de la institucionalització
Implicacions personals de l’adopció internacional • Adaptar-se als canvis sobtats • Integrar-se als contextos familiar i social • Vincular-se i aprendre a ser fill/a • Fer front a les seqüeles del passat • Construir la identitat personal amb les particularitats de l’adopció • Conviure amb les pròpies diferències (racials)
Conseqüències psicològiques dels factors de risc • Retards en el desenvolupament • Mecanismes de defensa primaris • Mancances en aprenentatges bàsics (reconeixement de necessitats personals, de causalitat, de temporalitat...) • Desconfiança i manca d’autoestima • Construcció de models relacionals amb inseguretat i/o desorganització • Fragilitat emocional
Evolució de les conseqüències psicològiques En funció de la gravetat, la perdurabilitat, i la suma de factors de risc previs a l’adopció, de la fortalesa personal de l’infant, i dels factors de protecció posteriors, la recuperació és molt variable. • Hi ha conseqüències que es reparen aviat • Hi ha conseqüències que es reparen al llarg del temps • Hi ha conseqüències que requereixen intervencions especials • Hi ha conseqüències que no es poden reparar del tot
La demanda en post-adopció Increment i diversificació Noves etapes evolutives Diversitat de la procedència Característiques dels infants adoptats
Evolució de la demanda en post-adopció • Creix (en cada família i en el nombre de famílies que sol·liciten consulta) • Es diversifica en la seva tipologia: problemàtiques diferents i de major complexitat • Es diversifica en la seva procedència: família, àmbit de la salut, escola… • Progressivament es correspon a casos més greus
Evolució de la demanda en post-adopció durant els darrers anys De • consultes bàsicament relacionades amb el procés d’adaptació A • Consultes per problemes de conducta • Consultes per problemes de vinculació a la família • Consultes per dificultats escolars: d’aprenentatge i relacionals • Consultes per dificultats en l’adolescència
I+D La integración familiar y social de los menores adoptados internacionalmente. Perspectivas interdisciplinarias y comparativas (MEC SEJ2006-1586). • Per què consulten les famílies adoptives? • Quan consulten? • De qui prové la demanda?
Qüestionari de Primera Entrevista:136 famílies que consulten durant 2007-08 (141 infants: 84 nens, 57 nenes)
Alguna dificultat a l’escola • Dificultat en centrar l’atenció: 77 casos • Dificultats de relació amb els iguals: 77 casos • Dificultats d’aprenentatge: 75 casos • Símptomes d’hiperactivitat: 48 casos
Apunt sobre l’adolescència Àrea explorada: Dificultats relacionades amb conductes de risc o addiccions: • 8 casos (només 6 consultes es corresponen a menors de més de 14 anys): • 5 s’identifiquen i van amb grups marginals • 3 consumeixen drogues • 2 han realitzat activitats delictives greus
El Servei d’Atenció Postadoptiva de l’ICAA Atenció a la família adoptiva i a les persones adoptades en qualsevol etapa post-adopció • Treball amb família: assessorament en entrevistes • Col·laboració amb l’escola: xerrades informatives i d’assessorament • Grups de pares
Conveniència d’intervencions “a mida” • Complexitat en els casos: molts factors que intervenen alhora, des de l’inici de l’adopció • La importància de “l’entorn terapèutic”. Quan arriba, el nen necessita d’una quotidianitat “cuidada” en la que els adults entenguin bé les seves necessitats • La importància de la xarxa. Coneixement dels recursos socials (de salut, educatius, de l’administració, per a infants, per a joves…) • Diferents intervencions al llarg del temps, des de diversos especialistes i serveis
Conclusions des de la consulta en post-adopció • Les famílies adoptives majoritàriament acudeixen a consulta passats dos anys després de l’adopció. Veient l’evolució, seria desitjable que ho fessin abans • Un 45.4% d’infants van ser escolaritzats abans del 4art mes posterior a l’adopció. Després, hi ha un 75.9% d’infants que presenten problemes escolars • Del 63% de famílies que expressen tenir dificultats amb el tema de la identitat adoptiva, en 50 casos la família no sap com parlar-ne amb el/la fill/a, en 50 casos l’infant no en vol parlar, i en 30 casos té problemes amb les pròpies diferències racials • Hi ha poques consultes d’adolescents, però creixen i les que hi ha són greus
En què podem incidir? • Ajudar a les famílies a comprendre millor les característiques dels infants adoptats, abans de l’adopció • Crear programes específics pels professionals de la infància, sobretot de l’ensenyament • Insistir en què l’escolarització prematura és un factor de risc que predisposa a les dificultats d’aprenentatge i relacionals. És un factor de risc evitable • Explicar la conveniència de realitzar consultes als especialistes quan hi ha dificultats (encara que no siguin greus), i de fer-ho aviat • Enfortir la xarxa de salut mental infantil i juvenil, i crear nous recursos per fer front a les problemàtiques emergents