Recursos miners i energètics

1. Recursos miners i energètics Tema 14

2. Índex • 1. Les primeres matèries minerals • 1.1 El minerals metàl.lics • 1.2 Els minerals no metàl.lics • 1.3 Les roques industrials • 1.4 L’explotació de minerals • 2. Les fonts d’energia • 2.1 El carbó • 2.2 El petroli • 2.3 El gas natural • 2.4 Les energies alternatives • 2.5 L’energia elèctrica • 3. Producció i consum energètic a Espanya • 3.1 La política energètica 4. Recursos miners i energètics a Catalunya. 4.1 Les primeres matèries minerals 4.2 Les fonts d’energia 4.3 Producció i consum energètic a Catalunya 2

3. 1. Les primeres matèries minerals • Són recursos naturals no renovables • Es classifiquen en : • a) minerals metàl·lics • b) minerals no metàl·lics • c) roques industrials • La producció a Espanya és deficitària.

4. 1.1 Els minerals metàl.lics • Molt importants per les societats industrialitzades • A Espanya destaca: ferro, pirita, plom, zinc, coure, mercuri, tungstè i estany • S’utilitzen en les indústries bàsiques, en la metal·lúrgia, en la química i en les indústries de transformació.

5. 1.1 Els minerals metàl.lics Utilitats: • Ferro: indústria siderúrgica • Plom: acumuladors d’energia • Zinc: aliatges, contra la corrosió atmosfèrica i indústria elèctrica • Coure: material elèctric • Mercuri: instruments de precisió, piles, pintures • Tungstè: carburs, ferroaliatges, components elèctrics • Estany: aliatges, indústria elèctrica, mecànica i química

6. 1.2 Els minerals no metàl.lics • Sals potàssiques, sal comuna, les argiles especials, el caolí i el quars Utilitats: • Sals potàssiques: indústria química • Sal comuna: química i l’alimentària • Argiles: Productes fitosanitaris • Caolí: producció de ceràmica, paper o insecticides • Quars: vidres, òptica, indústria de precisió

7. 1.2 Els minerals no metàl.lics • Altres minerals no metàl.lics, i la seva utilització: • Feldspat: indústries químiques i agrícola • Magnesita: producció de pinsos, ciment, paper • Espat fluor: siderúrgica, metal·lúrgica i química • Fosfats (no es produeixen a Espanya): fertilitzants i detergents La localització de la producció de minerals a Espanya és molt dispersa en tot el territori .

8. 1.3 Les roques industrials • La producció espanyola es centra en: les calcàries, les pissarres, el granit, el marbre i el guix Utilitats: • Especialment a la construcció

9. Breu localització minerals a España

10. 1.4 L’explotació de minerals • Espanya ha estat abundant en recursos minerals, i han estat explotats des de l’Antiguitat • Fins el 1868 les mines eren propietat de l’Estat; a partir d’aquí es privatitzen algunes de les més importants a empreses estrangeres (Riotinto – Huelva) • Bona part dels minerals s’exportaven a Europa. • L’explotació minera ha decaigut a causa de l’esgotament dels jaciments.

11. 1.4 L’explotació de minerals • Causes de la disminució de l’explotació minera, avui en dia: • Esgotament dels jaciments • Forta competència exterior • Dificultats d’extracció • Les petites explotacions no poden invertir en modernitzar tecnologia • Conseqüències d’aquesta disminució: • Desequilibri entre la producció i la demanda • Balança comercial negativa (exceptuant roques industrials)

12. 1.4 L’explotació de minerals Comerç exterior de minerals metàl·lics (balança negativa): • Importa: Bauxita, titani (100%) • Importa: Estany, ferro i plom • Exportava: mercuri Comerç exterior de minerals no metàl·lics (balança negativa): • Importa: fosfats i caolí • Exporta: potasses, sepiolita i quars Comerç exterior roques industrials (balança positiva): • Importa: marbre i granit • Exporta: granit i pissarra

13. Índex • 1. Les primeres matèries minerals • 1.1 El minerals metàl.lics • 1.2 Els minerals no metàl.lics • 1.3 Les roques industrials • 1.4 L’explotació de minerals • 2. Les fonts d’energia • 2.1 El carbó • 2.2 El petroli • 2.3 El gas natural • 2.4 Les energies alternatives • 2.5 L’energia elèctrica • 3. Producció i consum energètic a Espanya • 3.1 La política energètica 4. Recursos miners i energètics a Catalunya. 4.1 Les primeres matèries minerals 4.2 Les fonts d’energia 4.3 Producció i consum energètic a Catalunya 13

14. 2. Les fonts d’energia • Energia: Força necessària per a realitzar una activitat, per a produir treball • Fonts d’energia: són aquells recursos naturals i primeres matèries que s’utilitzen per a produir energia. • Prehistòria: energia a partir del vent o l’aigua • A partir R.I.: carbó • En el s. XX: petroli, gas natural, energia nuclear

15. 2. Les fonts d’energia • Segons la producció de l’energia: • Energia primària: és aquella font que s’obté del medi natural i que no ha sofert cap procés de transformació (p.e.:carbó, petroli, gas, urani,...) • Energia final (o secundària): procés de transformació dels recursos naturals en energia útil (energia mecànica, química, lumínica, calòrica,...)

16. 2. Les fonts d’energia • Segons la disponibilitat de les fonts, es poden distingir entre: • Energies no renovables: són les que s’obtenen de recursos naturals que poden arribar a esgotar-se; tenen un llarg procés de formació (carbó, petroli, gas natural,...) • Energies renovables (també, alternatives) (http://www.xtec.cat/~cbadia23/index.htm) : són les que funcionen amb recursos naturals i es regeneren contínuament (vent, sol,...) Una de les formes d’energia més important és l’elèctrica, per la diversitat de fonts de la qual s’obté i del seu ús.

17. 2.1. El carbó Roca sedimentària fòssil i combustible, formada per l’acumulació de restes vegetals sotmeses a un procés de carbonització. A Espanya, els més comuns: antracita, l’hulla i el lignit

18. 2.1. El carbó Localització • Astúries, Castella i Lleó (Nord Lleó, Villablino i nord Pàlència), Galícia, Castella-La Manxa (Ciudad Real), Andalusia (Còrdova, Sevilla), Catalunya (esgotats) i Aragó (Terol i Saragossa). • Producció i consum • Energia bàsica en la R.I. fins aparèixer les hidroelèctriques. • Demanda inferior a l’oferta => importar • Dificultats extracció (alt cost i baixa rendibilitat) • Utilitats: centrals termoelèctriques, siderúrgiques o component en la fabricació acer.

19. 2.1. El carbó Problemes associats al carbó: • Ecològics • De salut i de seguretat • Alteració de la supefície terrestre • Contaminació àcida dels llacs i cursos fluvials (aquestes darreres regulades parcialment) e) Problemes amb el transport: ha provocat el consum en els zones properes d’extracció Ambientech

20. 2.2 El petroli Mescla líquida d’hidrocarburs (compostos d’hidrogen i carboni) en estat sòlid, líquid o gasós, que es troba a l’interior de l’escorça terrestre i que s’obté mitjançant la perforació d’aquesta. És un combustible fòssil. Localització • Espanya ha d’importar pràcticament tot el petroli que consumeix. • Plataformes poc rendibles al delta de l’Ebre i a Ayoluengo.

21. Reserves al món de petroli

22. 2.2 El petroli Producció i consum • L’autoproveïment en el 2007 va ser d’un 0,7 % => totaldependència de l’exterior • En el 2007 el petroli procedia de: Rússia (23 %), Mèxic (12 %), Líbia (7,5 %), Aràbia Saudita (9%), Iran (7,5 %) i Nigèria (7,3 %) • Augment del consum de petroli arran de la industrialització i canvis socioeconòmics dels anys 60. Època de creixement de la producció petrolera, i barata

23. 2.2 El petroli Producció i consum • Crisi del 73 i 79 augmenten els preus del petroli => recessió econòmica mundial => mesures d’estalvi en tots els països exceptuant Espanya (altres problemes: inici del declivi del franquisme) . Espanya adopta mesures ja en la democràcia, cap als 80. • Espanya, malgrat no produeix, té 10 refineries. La majoria a la costa, exceptuant la de Puertollano i la de Tierra de Barros. Les més importants: Muskiz, Tarragona, Algecires, Santa Cruz de Tenerife; també a Castelló, Cartagena, Huelva i la Corunya.

24. 2.2 El petroli • El consum de productes petrolífers s’ha intensificat a Espanya. • Ha crescut la demanda en el transport • Ha disminuït la demanda en la indústria • A les llars també disminueix

25. 2.2 El petroli Problemes : • Transport: vessaments dels vaixells=> pèrdua biodiversitat • Producció: emissió de Co2 a l’atmosfera=> efecte hivernacle => canvi climàtic • Consum: emissió de CO2 a l’atmosfera=> efecte hivernacle => canvi climàtic • Conflictes geopolítics (per la possessió de terres amb petroli o per passar en determinats països els oleoductes)

26. 2.3 El gas natural • Combustible fòssil. És un hidrocarbur gasós compost d’età i metà. Es troba a l’escorça terrestre, sovint, al costat de les bosses de petroli. • Localització • Escàs a Espanya • Jaciments: Huelva, Sevilla i Cadis.

27. 2.3 El gas natural Producció i consum • La demanda de gas s’ha duplicat en els últims 10 anys • Combustible poc contaminant, amb alt poder calorífic i múltiples usos industrials i domèstics • Com el petroli, importem quasi la totalitat del gas natural que consumim.

28. 2.3 El gas natural Producció i consum • Fins el 1979, s’importava bàsicament de Líbia. Després Algèria, cap als 80. • A partir d’aquesta dècada es diversifica la importació de gas. En el 2007 Algèria va aportar un 33 %, Nigèria un 24 %, Qatar 13 %, Egipte 11%,... • Transport mitjançant gasoductes (Doc 7) . A Espanya arriba a través del gasoducte Magrip-Europa i Algèria-Europa. També arriba en forma de gas liquat (en vaixell – 67 % de les importacions en el 2007) • Es consumeix a: producció industrial, química, energia elèctrica, consums domèstics,... També s’obté el propà i el butà.

29. 2.3 El gas natural Problemes: • Poc contaminant en la combustió • Causa de conflictes geopolítics (pas dels gasoductes – exemple Kazkasthan) • Perill de fugues en els gasoductes o d’atemptats.

30. Gasoductes

31. Gasoductes i Oleoductes

32. 2.4 Energies alternatives

33. 2.4 Energies alternatives • Són les que s’extreuen d’elements inesgotables de la natura • No són contaminants i poden contribuir a menys dependència de l’exterior. • 1986: primer PER (Plan de Energías Renovables) • 1989: segon PER, contemplava pel 1995 una contribució de les energies renovables d’un 4 %. • 2007: representen un 7 % • (P.317: Ex: 7 i 8)

34. 2.4 Energies alternatives L’energia hidràulica • S’obté a partir de la força de l’aigua quan cau per produir electricitat. Inconvenients: impacte mediambiental de la construcció dels embassaments i la irregularitat pluviomètrica. L’energia solar: • Producció d’energia a partir de les radiacions del sol. La forma més interessant és la fotovoltaica: transformar la radiació solar en energia elèctrica

35. 2.4 Energies alternatives L’energia eòlica: Transforma la força del vent en energia elèctrica mitjançant generadors L’energia maremotriu. Aprofita la força de les marees per a produir energia L’energia geotèrmica. Aprofita la calor interior de la Terra per a obtenir aigua calenta, vapor i electricitat

36. 2.4 Energies alternatives L’energia de la biomassa: obté energia a partir de l’aprofitament dels residus orgànics, agrícoles, ramaders, forestals o industrial. Pot ser per combustió directa o de la seva transformació en combustibles com alcohol, gas metà, ... A Espanya les energies renovables més utilitzades són: hidràulica, biomassa, solar i eòlica. Algun parc tenim de geotèrmica.

37. 2.5 L’energia elèctrica • Paper molt important per la diversitat del seu ús • El consum (s’ha multiplicat per 5 des dels anys 70) ha canviat des dels anys 60 per: canvis econòmics, mecanització agrícola i ramader, creixement de la indústria i també del sector terciari • El consum per habitant està per sota de la mitjana dels països més desenvolupats de la UE. • L’obtenim de: la hidràulica, del gas natural del carbó i de l’energia nuclear. • Veure Doc 10

38. L’energia hidroelèctrica • Energia renovable • Espanya és ric en recursos hidràulics • L’energia s’obté de la força de la caiguda de l’aigua embassada. • Els embassament més importants són: • a les conques del nord peninsular • a la del Duero • a la del Tajo • a la de l’Ebre (Mequinensa) • Les conques amb menys producció són les del Segura, Pirineus orientals i Guadiana.

39. L’energia hidroelèctrica • La hidroelèctrica representa un 62 % de la producció total d’energia elèctrica • Entre els 40 i els 60 va augmentar molt el consum d’aquesta energia (Franco era especialista en inaugurar pantans) • A partir dels 70 es diversifica cap a la termoelèctrica i les nuclears.

40. L’energia termoelèctrica • A través de la combustió del carbó, del petroli o del gas natural • La localització és dispersa per tota la península, però en funció de la localització de la font energètica que utilitzen (carbó a prop de les conques carboníferes o a la costa a prop de les refineries) • Centrals més importants. Andorra (Terol), i a La Corunya • Observa l’evolució de la producció en el Doc 12. • Actualment és l’energia més utilitzada (60 %) • Inconvenient: la contaminació per la combustió del carbó (provoca pluja àcida)

41. L’energia nuclear • Produïda a les centrals nuclears per la fissió dels àtoms d’urani. A Espanya es van deixar d’explotar les mines en el 2002 • La primera central nuclear a Espanya va ser Vandellòs. En el 2002 es va començar a desmantellar • Increment de la producció entre els 80 i els 90. En el 2007 la seva producció va representar un 17 % de la producció elèctrica.

42. L’energia nuclear • A Espanya hi ha 7 centrals en actiu i 3 sota moratòria (penalitzades pel govern a causa dels problemes que plantegen i la problemàtica social) • Aspectes positius: energia barata, molta potència, i en la producció poc contaminant • Aspectes negatius: perill de radiació (si les centrals estan mal construïdes) i gestió dels residus radioactius.

43. Centrals nuclears a Espanya

44. Índex • 1. Les primeres matèries minerals • 1.1 El minerals metàl.lics • 1.2 Els minerals no metàl.lics • 1.3 Les roques industrials • 1.4 L’explotació de minerals • 2. Les fonts d’energia • 2.1 El carbó • 2.2 El petroli • 2.3 El gas natural • 2.4 Les energies alternatives • 2.5 L’energia elèctrica • 3. Producció i consum energètic a Espanya • 3.1 La política energètica 4. Recursos miners i energètics a Catalunya. 4.1 Les primeres matèries minerals 4.2 Les fonts d’energia 4.3 Producció i consum energètic a Catalunya 44

45. 3. Producció i consum energètic a Espanya • Diferenciar entre la producció d’energia primària i el consum d’energia. Observar Doc. 14 (p.309) • La producció d’energia primària ha disminuït, exceptuant la hidràulica i les renovables • El consum, especialment de gas natural, ha augmentat considerablement. (gràfica doc. 10 p. 310). • Espanya no arriba a l’autoproveïment energètic, per tant, necessita importar, especialment petroli. Això és un desequilibri energètic • Desequilibri => l’aplicació de polítiques energètiques per part del govern ja que és un sector estratègic, o sigui, imprescindible pel desenvolupament de qualsevol economia.

46. 3.1 La política energètica • Necessitat de polítiques molt concretes degut a la dependència de l’exterior i a la despesa que representa • La política energètica ha canviat els objectius al cap dels anys • 1975 PEN: elaborada durant la 1ª crisi del petroli. El darrer ha estat elaborat el 2002, vigent fins el 2011. Paral·lelament s’han elaborat altres plans estratègics com el PER (renovables).

47. 3.1 La política energètica Objectius dels primers plans energètics: • Disminuir el consum de petroli • Augmentar la producció i el consum d’energia nuclear i gas natural Actualment: • Garantir el subministrament energètic • Fomentar la competència en el mercat de l’energia • Assolir els objectius dels tractats internacionals per a la defensa dels medi ambient (per exemple Kyoto)

48. 3.1 La política energètica Instruments utilitzats en la política energètica: • Diversificar la procedència de les fonts energètiques • Millorar l’eficiència en el seu ús i emmagatzematge • Afavorir la recerca i el desenvolupament de noves tecnologies

49. Augment de la diversificació geogràfica

50. 3.1 La política energètica • En quant a l’eficiència: fomentar la liberalització dels mercats de l’energia • En quant als objectius mediambientals: s’ha de desenvolupar la inversió en energies renovables • En quant a l’estalvienergètic (objectiu tradicionalment important) els instruments s’han traslladat, fonamentalment, als particulars (bombetes baix consum, utilitzant transport públic, termòstats en calefacció i aire condicionat,....) => estalvi econòmic i afavorir el medi ambient.